Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2014

Les ombres de la natura, al Mas dels Frares

Imatge
Aquesta setmana anem a actualitzar el bloc amb dues històries misterioses que van tindre lloc al Mas dels Frares d'Aiòder ja fa un bon grapat d'anys. Ens han arribat a través de Joan Badenes, que quan era un xiquet passava algunes temporades al mas i les va escoltar al recer del foc de la llar en les solitàries nits d'aquelles terres. 
La primera història va ocòrrer un temps abans de la Guerra Civil. Un grup de caçadors d'Aiòder van pujar a caçar per les terres que circunden el Mas dels Frares. Eren gent acostumada a la muntanya, coneixien la zona pam a pam i estaven avesats a tot tipus de situacions. Si calia dormien al ras, dormien. Si calia fer grans distàncies a les fosques, les feien.
Era de nit i estaven a les portes del mas. Parlaven amb Higinio i Nelo, germans, dos dels propietaris del mas, ballant entre el valencià i el xurro. A mà dreta tenien un xicotet cobert. Algú va girar els ulls cap enllà i va veure com una silueta els estava guaitant. No fou l'úni…

El vocabulari de la natura: MOIXONAR

Aquesta setmana encentem una nova secció del blog que anirem actualizant de tan en tan, alternant amb les rutes senderistes que publiquem regularment. L'hem anomenada El vocabulari de la natura i en ella volem aplegar paraules i expressions relacionades d'una manera o d'una altra amb l'entorn natural. Amb açò, també volem rescatar-les un poc de l'oblit, ja que moltes d'elles es troben en retrocés o en desús.

Hui presentem Moixonar, un terme que tot seguit anem a explicar.

MOIXONAR: <<Caçar pardalets en diverses tècniques, com ara enlluernant-los en una llum durant la nit quan estan ajocats>>.
El verb moixonar deriva de la paraula moixó, que segons el Diccionari Normatiu de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua vol dir <<Pardalet>>. Aquesta, al seu torn, prové del llatí MUSCIONE: mosquit. En valencià, sol usar-se la paraula pardalet, mentre que moixó és més propi de terres catalanes i mallorquines. En aquest sentit, en la zona de Lleida…

Veo - Coll de Veo - Penya de la Campana - Cova de l'Onder - l'Alcúdia de Veo - Veo

Imatge
Aquesta setmana actualitzem el blog amb una ruta que transcorre pels termes de l'Alcúdia de Veo i d'Aín. 
La ruta comença a Veo, localitat integrada dins el terme municipal de l'Alcúdia de Veo. Prenem des d'allà el GR-36 en direcció a Aín. Baixem fins el llit del riu Veo (Anna), pels voltants de la Font de la Pistola, i ascendim el Coll de Veo. Fem cap a una pista de terra i seguim les marques del GR. En el següent encreuament, uns cent metres més endavant, ens apareix una pista a la dreta marcada amb senyals de SL. La prenem i comencem a pujar. Finalment la pista s'acaba i es converteix en un estret caminet que ens condueix fins el cim de la penya de la Campana (667 m.s.n.m.). Observem moltes restes del que pareixen ser antics cercats en aquest últim tram. En el cim d'aquesta muntanya s'ubiquen els emissors de TV que donen cobertura a Aín, Veo i l'Alcúdia de Veo. Comencem la baixada per una pista marcada també amb marques del mateix SL. Passem pel costa…

Mollerussa - Vila-sana - Estany d'Ivars i Vilasana - El Palau d'Anglesola - Mollerussa

Imatge
Aquesta setmana vos presentem una nova ruta senderista pels camins de la comarca del Pla d'Urgell.
Comença a la plaça de l'Ajuntament de Mollerussa, enfront de l'església de Sant Jaume. Des d'allí ens adrecem cap al carrer de la Creu, a mà dreta, i després cap al carrer de l'Ave Maria. Creuem les vies del tren pel pas a nivell de l'avinguda de Balaguer i tombem a la dreta per a anar a buscar el camí de Vila-sana. Ens incorporem a ell i, sense abandonar-lo en cap moment, fem cap a aquesta localitat. La creuem i prenem el camí d'Ivars. No molt més endavant topetem amb una rotonda on prendrem l'eixida de la dreta, que és la que va cap a Ivars d'Urgell. Continuem per eixe camí fins que un senyal ens indica la direcció de l'estany d'Ivars i Vila-sana, cap a l'esquerra. Tombem i apleguem a l'estany. 
L'estany d'Ivars i Vila-sana és el de major superfície de tota Catalunya. L'any 1951 va ser dessecat per a obtindre terres de conre…

Una patena dels visigots entre masos enrunats

Imatge
L'entrada d'aquesta setmana l'anem a dedicar a les construccions, quasi sempre abandonades, que ens topetem quan caminem per la muntanya. I ho fem amb l'excusa de comentar una troballa que va tindre lloc en un mas d'Onda a primeries de la dècada del 1980.
Caseta dels Coles, al terme municipal d'Onda

Les muntanyes de l'Espadà-Millars estan esquitxades de masos, corrals i altres construccions. Actualment, la majoria d'aquestes edificacions estan abandonades i enrunades, i només unes poques han sobreviscut el pas del temps i continuen habitades tot l'any o a temporades. Són les restes d'un mode de vida que ja no tornarà. 
Interior d'una casa al mas de Los Mores, al terme municipal de Ludiente
Interior del mas dels Frares, entre els termes municipals d'Aiòder i de Fanzara
Vista llunyana de Benachera, un dels pocs masos encara habitats, al terme municipal de Ludiente
En el nostre àmbit més proper, destaca la gran concentració que trobem entre el…