Camins en la natura

Aquesta setmana publiquem una nova ruta per la comarca de l'Urgell, en la qual caminem pels termes municipals de Castellserà i Agramunt, tot visitant l'ermita de Sant Sebastià, la masia Manel, el canal d'Urgell o el Pilar d'Almenara, entre d'altres indrets. Vistes des del cim del Pilar d'Almenara La ruta s'inicia al carrer Major de Castellserà, just enfront del CEIP El Terrall. Des d'allà ens adrecem cap a l'avinguda de Sant Sebastià. La prenem i uns metres més endavant ens trobem amb l'ermita d'aquest sant, del segle XVIII. Ermita de Sant Sebastià de Castellserà Continuem a la dreta pel carrer dels Dipòsits fins a eixir del poble. Avancem sense desviar-nos fins que davant nostre apareix un encreuament en el qual hi ha un panell informatiu. Girem a l'esquerra en direcció a una caseta i a partir d'ací continuem recte en direcció a l'Aladrell i al canal d'Urgell.    Imatge del camí Caseta Un

Aquesta setmana publiquem una nova edició de Calaix d'interior.  Viatgem als pobles de Llavorsí i Escaló, tots dos a la comarca del Pallars Sobirà. La data: desembre de 1828. Vista de Llavorsí, l'any 1917. Foto: Josep Salvany - mdc.cbuc.cat Els llops sempre han estat animals amb mala fama entre els humans. Una mala fama que l'Església va incrementar en afirmar que els seus atacs eren un càstig diví pels pecats terrenals (Delumeau, 2012). La seua anomenada entre nosaltres ha deixat empremta a la toponímia dels nostres pobles: Cantallops, a banda de ser el nom d'un municipi de l'Alt Empordà, és també una partida d'Onda (Plana Baixa), Ibi (l'Alcoià), Massamagrell (l'Horta Nord), ...; un barranc a Benicàssim (Plana Alta); un vessant de la serra d'Arfa, al terme de Ribera d'Urgellet (Alt Urgell), etc. Tot i que les interpretacions sobre el significat vertader d'aquesta paraula són principalment tres, totes elles estan relacionades amb

Aquesta setmana incorporem una nova paraula a la sèrie "El vocabulari de la natura". Es tracta de morca , el significat de la qual és <<solatge de l'oli>>, segons el Diccionari Normatiu Valencià (DNV).  Olivera a prop de la font de Sant Josep d'Eslida, a la serra d'Espadà. Emprat usualment en plural, morques , deriva del llatí amurca, amb el mateix significat, d'acord amb el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB). Aquest mot està recollit també al Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC). Caminant entre oliveres, a la partida Los Olivares del terme municipal de l'Alcúdia de Veo,  a la serra d'Espadà. La morca, bàsicament formada per aigua, és més fosca que l'oli i el seu olor és prou desagradable. Es pot usar com a fertilitzant agrícola. El líquid de la dreta és l'oli d'oliva. El rosat de l'esquerra, la morca. Font:  https://commons.wikimedia.org/wik

Aquesta setmana publiquem al bloc una nova ruta de senderisme per terres de frontera, entre l'Alcalatén i l'Alt Millars. En ella visitem alguns masos i paratges situats principalment al terme de Llucena (l'Alcalatén), però també d'altres que formen part dels de Ludiente i Argelita (Alt Millars). El mas de la Mina, l'escola de la Mina i el Morró de Llucena. La ruta s'inicia al mas del Juncar, ubicat just en el límit dels termes municipals de Llucena (Alcalatén) i Argelita (Alt Millars). L'accés fins a ací és senzill, a través de l'estreta carretera CV-193 (Llucena-Argelita). Ens incorporem a la carretera en direcció nord. De seguida, a mà dreta, veiem la font del Juncar, amb dos taulellets devocionals: l'un de Sant Vicent Ferrer i l'altre de la Mare de Déu de la Font.    Mas del Juncar.   Font del Juncar   Taulellet de sant Vicent Ferrer Taulellet de la Mare de Déu de la Font Continuem per la carretera cap al