Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2016

Calaix d'interior: El crim de Bellvís

Imatge
Aquesta setmana us presentem una nova edició de la sèrie Calaix d'interior  en la qual és protagonista la localitat de Bellvís, ubicada a la comarca del Pla d'Urgell. Si fa uns mesos publicàrem un article sobre l'anomenat ' Crim d'Anglesola ' de 1892, en el de hui us parlem del 'Crim de Bellvís' de 1894. Vista actual de Bellvís des de l'encreuament  dels camins de Fondarella i de Sidamon A primeries de novembre de 1894, José Capdevila Escué, barber de Bellvís i germà del metge del poble, va rebre un missatge anònim que el convidava a anar a la població veïna del Palau d'Anglesola per tal de " tratar un negocio urgente " (Jiménez, 1896: 3). En atenció d'aquella misteriosa comunicació, va eixir ben de matí de sa casa el divendres dia 9. D'entre les diferents rutes que hi tenia per a anar fins a Palau, elegí el camí de Bellvís al Palau d'Anglesola. Camí de Bellvís al Palau d'Anglesola en l'actualitat

Grau de Moncofa - Riu Belcaire - Biniesma - La Torre - L'Estanyol - L'Alqueria - La Ratlla - El Ràfol - Senda l'Om - Riu Belcaire - Grau de Moncofa

Imatge
Aquesta setmana vos presentem la nostra primera ruta a la vora de la mar, en la qual visitem la zona sud del terme municipal de Moncofa, fins a la ratlla amb el terme de Xilxes. Aprofitem ara que s'apropa l'estiu per a convidar-vos a gaudir d'aquest camí.  Platja del Masbó, al Grau de Moncofa, punt d'eixida i d'acabament de la ruta La ruta s'inicia en l'encreuament del carrer de Fuerteventura amb l'avinguda Mare Nostrum, del Grau de Moncofa. Des d'allà, deixant a mà esquerra la platja del Masbó , que aquest estiu de 2016 tindrà bandera blava , avancem cap al sud fins al final de l'avinguda. Aleshores tombem a mà dreta pel carrer Tamarit. De fet, ens estem movent per la partida del Tamarit, molt urbanitzada i transformada, però on encara hui sobreviu una reduïda zona humida pels volts del llit del riu Belcaire, o riu de la Vall d'Uixó. El nom d'aquesta zona del terme moncofí podria tindre el seu origen en el fet d'haver abun

El vocabulari de la natura: FOU

Imatge
Aquesta setmana us presentem una nova edició de la sèrie El vocabulari de la natura  en la qual la protagonista és la paraula "fou". D'entrada, molts l'associareu amb la tercera persona del passat simple del verb ser, però ací ens interessa un altre dels seus significats. Així doncs, la nostra fou, femenina, és definida pel Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i pel Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) com a "barranc, pas estret".  Barranc de la Fou a la localitat de la Sènia, a la comarca del Montsià . Aquesta breu conceptualització és ampliada pel Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) on, a banda, també s'anomena fou a un "coll de muntanyes, pas entre dos penyalars".    Les gorges de la Fou, entre les localitats d'Arles, Cortsaví i Montferrer, a la comarca del Vallespir . La seua etimologia és esclaridora en relació al

Calaix d'interior: Quatre despoblats moriscos de la serra d'Espadà

Imatge
Aquesta setmana publiquem una nova edició del nostre Calaix d'interior en la qual són protagonistes els moriscos valencians, sarraïns que, després de la conquesta de Jaume I, es quedaren a viure al Regne cristià de València.  Distribució de la població al Regne de València el 1609.  En negre, els llocs on només hi vivien moriscos Font:  http://1.bp.blogspot.com/-HZatDIwsVvc/VhAbGd0KxgI/AAAAAAABUbk/-ek_TnPCpno/s1600/moriscos_mapa.JPG . Per a Joan Fuster, aquesta gent eren els autòctons del país ja que, com diuen Herrero i Pons (1973), tot i haver renunciat als seus costums i haver adoptat completament els islàmics, la barreja amb els invasors nord-africans i àrabs no fou suficient per a desvirtuar la seua particularitat racial hispana, romana i visigoda.  Nogensmenys, després de la conquesta cristiana, "la inassimilació d'aquesta minoria etnicolingüística, la disminució de les rendes senyorials, l'amenaça política que la seva vitalitat demogràfica com

Barcelona - Can Masdéu - Hospital de sant Llàtzer - Coll de la Ventosa - Can Rius - Coll de Peirà - Coll de Canyelles - Turó de Roquetes - Torre del Baró - Turó d'en Segarra - Carretera Alta de les Roquetes - Barcelona

Imatge
Aquesta setmana us presentem una ruta pels termes municipals de Barcelona i de Montcada i Reixac, en la qual visitem l'extrem nord de la serra de Collserola, que domina el districte de Nou Barris i des d'on gaudim d'unes magnífiques vistes de tot el Pla de Barcelona, del sud-est de la mateixa Collserola, dels pobles del Vallès i, fins i tot, del massís de Montserrat. Montserrat des del camí que puja des del coll de Canyelles al turó d'en Segarra La ruta s'inicia a la plaça de Karl Marx, al barri barceloní de Canyelles. Per a arribar-hi, es pot utilitzar bé el metro (Línia 3, estació: Canyelles), bé l'autobús (línies 47, 60, 76, V27, ...). Una vegada allà agafem el camí antic de sant Llàtzer, en direcció a l'oest, i comencem a guanyar altura de seguida.  Imatge de satèl·lit de la situació del camí antic de sant Llàtzer respecte  de la  plaça de Karl Marx i el passeig de la vall d'Hebron. Camí antic de sant Llàtzer En creuar la