Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2016

El vocabulari de la natura: CREBADA

Imatge
Aquesta setmana publiquem una nova edició de la sèrie El vocabulari de la natura , en la qual la protagonista és la paraula 'crebada'. Segons el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), el seu significat és ' muntó de pedres despreses en què n'hi ha de grans i de xicotetes entremesclades '. Per la seua banda, el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) no recull aquest mot, tot i que sí que apareix com a sinònim de tarter al Diccionari de Geologia del mateix IEC. Crebada de la Lloma del Conill, al terme de Vistabella del Maestrat Fotografia de Xavier Llop L'àrea de coneixement de 'crebada', i de la seua variant crebà , s'estén per les comarques de l'Alcalatén i de l'Alt Maestrat, a l'interior nord del País Valencià. Per exemple, és el cas de les localitats de Llucena, Xodos, Atzeneta o Culla (DCVB; Peraire, 1992: 129; TERRASIT), on ap

Calaix d'interior: Una excursió fallida al monestir de sant Cugat

Imatge
Aquesta setmana us presentem una nova edició de la sèrie Calaix d'interior . Hui, el protagonista és el polifacètic Josep Puiggarí i Llobet (Barcelona, 1821-1903), advocat, historiador de l'art, dibuixant i arxiver de l'Ajuntament de Barcelona (Bassegoda, 2013). Josep Puiggarí Com diu el mateix Bassegoda (2007: 120), malauradament la seua obra es troba dispersa en multitud de publicacions i manca "una bibliografia completa dels seus treballs". Nosaltres hem seleccionat un fragment d'un d'ells per a reproduir-lo ací. Es tracta de la narració d'una excursió en carro que Puiggarí va realitzar amb el seu pare i els amics d'aquest al monestir de sant Cugat des de Barcelona en un mes d'agost de cap al 1830. No obstant, com veurem, no van poder arribar-hi. Encapçalament del relat, publicat al volum I de la Revista de Cataluña  de l'any 1862 Creu de terme de sant Cugat amb el Monestir al fons, entre 1922 i 1940. Fotografia

La Foia - Mina de Cabres - Ermita de sant Salvador - Castell de l'Alcalatén - La Foia

Imatge
Aquesta setmana vos presentem una ruta per l'Alcora, a la comarca de l'Alcalatén. L'eixida i l'arribada la fem des de la localitat de la Foia, integrada en el seu terme i distant uns quatre quilòmetres de la capital municipal. Porxos i entrada de l'ermita de sant Salvador de l'Alcora La ruta s'inicia junt a la parada de l'autobús de la Foia. Des d'ací eixim cap al carrer de les Campanes i, de seguida, fem cap a l' església de sant Miquel , del segle XVII.  Façana de l'església de sant Miquel de la Foia En aquest punt ens incorporem al carrer Major, el qual ens aboca directament cap al barranc de la Foia. Creuem el seu llit i comencem a pujar cap a la carretera CV-190.  Barranc de la Foia, que separa aquesta població de la carretera CV-190 En eixir a la carretera, al nostre davant, veiem uns panells informatius de PR. Els seguim en direcció a l'ermita de sant Salvador. Immediatament comencem una pujada impor

El vocabulari de la natura: CLOVA

Imatge
Aquesta setmana us presentem ací al bloc una nova entrega de la sèrie El vocabulari de la natura , en la qual la protagonista és la paraula 'clova'. El seu significat, d'acord amb el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) és "tros de terra bona, cultivada, tancada de paret". Sa clova des Xot, talaiot ubicat al terme municipal d'Artà, a l'illa de Mallorca . Aquest mot, d'acord amb el que manifesta (Alomar, 2005: 93) és un dialectalisme del mallorquí, doncs únicament és conegut a les illes. En aquest sentit, i en consonància amb el que expressa el DCVB, deriva del català general 'closa', amb el mateix significat (Alomar, 2005: 93). En última instància, tant clova com closa provenen del llatí clausa , 'tancada' (DCVB).  El DCVB explica l'evolució de la paraula en dues etapes. La primera, en la qual va perdre la -s-. I, la darrera, en la que afegí la -v- intervocàlica per a evitar l'hita.  Pel que fa a la coneix