Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2016

El vocabulari de la natura: CALACA

Imatge
Hui us presentem una nova edició de la nostra sèrie  El vocabulari de la natura , en la qual la protagonista és la paraula 'calaca'. Aquest terme no apareix ni al Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ni tampoc al Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Per això, la seua caracterització cal buscar-la al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) on se'l defineix com "esquella rectangular i més grossa que l' esquella pròpiament dita". Calaca Font: Javier González Així doncs, en parlar de la calaca no ens referim exactament a una esquella, sinó d'una variant d'aquesta de dimensions majors. En qualsevol cas, però, la paraula generalitzada a la llengua catalana tant per a un cas com per a l'altre és 'esquella', mentre que, d'acord amb el DCVB, l'ús de 'calaca' se circumscriu només a l'àrea de Mequinensa, al Baix Cinca. 

Vallat - Font de la Salut - Camí d'Argelita - Casa de la Senyora - Mirador del riu de Villahermosa - Argelita - Carretera de Llucena - Camí de les Quemadas - Vallat

Imatge
Aquesta setmana us presentem una nova ruta senderista per la comarca de l'Alt Millars, en la qual visitem alguns indrets interessants a cavall entre termes municipals de Vallat i d'Argelita. Mai havíem caminat per terres vallatines; ara estem segurs que hi tornarem.  Espadilla i penya Saganta des del camí de les Quemadas, al terme de Vallat La ruta s'inicia al Llavador de Vallat, ubicat a la banda de baix de la carretera CV-194. La creuem, i just enfront trobem la font de la Salut, obrada l'any 1930.    Llavador de Vallat Font de la Salut  Allà agafem un camí que puja de manera molt pronunciada en direcció nord. En arribar a un pla, a prop d'on estaven les antigues eres del poble, la pista es bifurca. Continuem a la dreta i, de seguida, en un altre encreuament, tombem a l'esquerra. Aquesta pista, que està asfaltada, es correspon amb el camí de Vallat a Argelita.  Camí de la font de la Salut a les eres de Vallat   Ribàs  

Calaix d'interior: problemes elèctrics a la Todolella

Imatge
Aquesta setmana us presentem una nova publicació de la sèrie Calaix d'interior  en la qual és protagonista la localitat de la Todolella, situada a la comarca dels Ports, a l'extrem nord del País Valencià. Vista general de la Todolella Fotografia: Turismo de Castellón A l'iniciar-se el segle XX, l'electricitat no havia arribat a cap poble dels Ports, ni tan sols a la seua capital, Morella. Per això, per exemple, els morellans havien d'enllumenar els seus carrers amb fanals d'acetilè quan es feia de nit (Querol, 1995: 58).  Açò, però, no tardaria massa temps en canviar, ja que en la primera dècada del 1900 es fundaren les empreses 'Eléctrica Morellana' i 'Eléctrica Villafranquina', les quals van estendre en poc de temps la xarxa elèctrica a quasi tots els pobles de la comarca (Escrig, 1990: 57; Querol, 1995: 58). Amb l'arribada de la llum a Xiva el 1957 es completà l'electrificació d'aquest territori (Querol, 1995: 58).

El vocabulari de la natura: ARNOT

Imatge
Hui us presentem una nova edició de la sèrie El vocabulari de la natura , que, en aquesta ocasió, està protagonitzada per la paraula 'arnot'. D'acord amb el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), vol dir: "caixa feta de canyes o de fustes amb què s’envolta el tronc d’un arbre tendre per protegir-lo contra el rosec del bestiar, etc.". Amb termes molt similars s'expressa, al seu torn, el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (DNV), en definir-la com a: "espècie de caixa o gàbia circular feta de canyes o de fustes, que servix per a protegir els plançons i els troncs dels arbres". Arbres amb arnots de canya Font: Eco Protect Plant El terme, segons recull el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), és utilitzat, fonamentalment, a l'entorn de Tortosa, al Baix Ebre, i de Calaceit, al Matarranya. Tot i això, com diu el mateix DCVB, també es coneix a la

Eslida - L'Horta del Bany - La Conillera - Aixoulín - Les Ribassades - L'Algepsar - Berambuig - L'Horta Seca - La Costera - L'Horta de la font d'Albir - Alfeig - Eslida

Imatge
Aquesta setmana us presentem una excursió pel terme d'Eslida, a la serra d'Espadà, en la qual vam visitar diversos paratges d'interès de les bandes nord i est del terme municipal, com són els indrets on s'emplaçaren els antics pobles d'Alfeig i d'Aixoulín, o el camí de les Mines, que uneix aquest darrer despoblat amb un altre, Berambuig, que no vam poder visitar per estar tenint lloc allà una batuda de porc senglar. Queda, doncs, pendent eixa incursió. Vista d'Eslida des del camí de la Vila La ruta s'inicia a l'avinguda del País Valencià d'Eslida, que es correspon amb la carretera CV-223, des d'on s'arranca en direcció est fins a deixar enrere el poble. Just abans d'arribar a la Rambleta, on el barranc de Castro desemboca a la rambla d'Artana, anem a l'esquerra per tal de creuar aquest darrer curs d'aigua per unes passeres modernes que ens aboquen al polígon industrial de la localitat, construït sobre la partida