Camins en la natura

Aquesta setmana us presentem una nova edició de la sèrie Calaix d'interior . En ella us anem a parlar d'un robatori que tingué lloc al poble de Peramea a primeries del segle XX. Vista llunyana de Peramea, entre 1897 i 1920 Fotògraf: Antoni Bartomeus i Casanovas Font: Centre Excursionista de Catalunya Aquesta localitat del Pallars Sobirà, que en l'actualitat compta amb 80 habitants censats segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística, se situa molt a prop de Gerri de la Sal, capital del municipi de Baix Pallars, el qual fou creat el 1969 a partir de la integració de diversos termes de la contrada, entre els quals estava el de Peramea, en un d'únic.  El 1903, però, l'administració del poble era ben distinta, ja que encapçalava un municipi propi que incloia, a més a més, els nuclis de Balestui, Canals, el Comte, Cortscastell, Llaràs i Pujol.  Fou aleshores quan la tranquil·litat d'aquest indret pallarès es va veure alterada p

Aquesta setmana incorporem al nostre particular vocabulari de la natura un nou mot. Feia ja temps que no parlàvem sobre mesures: l'última vegada va ser el 2015, quan us explicàrem què era una jovada . Ara, la protagonista és la paraula 'cafís' que, d'acord amb el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), és una "mesura de capacitat per a grans, de valor variable segons les contrades".  Per a trobar una major concreció hem d'anar al Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) on es defineix com a "antiga mesura de capacitat per a àrids, de valor variable, equivalent en terres valencianes a dotze barcelles". Ara bé, aquesta equivalència de 12 barcelles = 1 cafís és moderna, si atenem al que diu l'Enciclopèdia Catalana. Antigament, doncs, un cafí era igual a 24 barcelles o a 4 quarteres. Tot açò, traduït a les mesures de capacitat actuals, significa q

Aquesta setmana us presentem una nova ruta de senderisme pel País Valencià en la qual visitem per primera vegada la comarca de la Plana Alta. Amb eixida i final a la localitat de Borriol, sobretot trepitgem terres borriolenques, tot i que també caminem durant uns metres pel terme municipal de Castelló de la Plana. Castelló de la Plana des del tossal de la casa Verda, a la Llobera de Borriol La ruta s'inicia a l'encreuament del carrer de sant Vicent amb l'avinguda de Saragossa de la localitat de Borriol. Des d'allà hem de seguir per la via que duu el nom de la capital de l'Aragó. Poc més endavant, per damunt del pont de la Platera, creuem el barranc de Cominells, i continuem fins a fer cap a una rotonda.  Barranc de Cominells Hem d'agafar l'eixida que porta cap a la urbanització de la Coma. Creuem la CV-10 per un pont i, a l'altra rotonda que ens trobem, continuem pel camí de la Coma. Creuem el riu de Borriol i, a poc a poc, comencem

Aquesta setmana publiquem una nova entrega de la sèrie Calaix d'interior i en ella visitem novament la comarca de l'Alt Millars. En aquesta ocasió us parlem d'un miracle que va tindre lloc al poble d'Aranyuel a finals del segle XVII i que ens ha arribat gràcies al recull que en fa el Pare Diego de Santa Teresa, agustí recolet, en un llibre anomenat Historia de la prodigiosíssima imagen de Nuestra Señora del Niño Perdido venerada en el religiosíssimo Colegio de Jesús de Nazareno de Agustinos Descalzos, en la villa de Caudiel, del Reyno de Valencia , que va veure la llum el 1720 i fou tornat a imprimir el 1765.  Fragment de la portada del llibre de Diego de Santa Teresa de l'any 1765 Sota el títol Ungiéndose con el azeyte de la lámpara de la Virgen de el Niño Perdido, curan de varias enfermedades algunos de sus devotos s'explica la prodigiosa curació d'un veí d'Aranyuel que, per intercessió de la imatge de la Verge venerada a Caudiel, va sanar q