Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2017

Calaix d'interior: el primer no batejat de Maials

Imatge
Aquesta setmana us presentem una nova entrega de la sèrie Calaix d'interior , en la qual us anem a parlar del cas del primer infant nascut al poble de Maials, a la comarca del Segrià, i no batejat. Era l'any 1905. Portal de l'antic clos de Maials l'any 1913 Fotògraf: Ceferí Rocafort Font: Quina la fem? L'estat liberal espanyol inicià la seua construcció legislativa d'una manera bastant peculiar, ateses les circumstàncies particulars de l'època i del territori: un segle XIX farcit d'insurreccions carlines, pronunciaments militars i on encara hi quedava una forta resistència des de les regions aragoneses a perdre les molles que Felip d'Anjou, després de véncer les Guerres de Successió, havia deixat vives de l'antiga administració foral (Villapalos Salas i San Miguel Pérez, 2014). Així, llevat del País Valencià, on el primer monarca dels Borbó havia suprimit tant el dret públic com el dret privat, els Decrets de Nova Planta per a

El vocabulari de la natura: SELLETA

Imatge
Hui,  El vocabulari de la natura publica una nova edició. En ella, us anem a parlar de la paraula 'selleta'. Malauradament, ni el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, ni el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ni el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) arrepleguen el significat que ens ocupa d'aquest mot. Certament, tant el DNV com el DCVB el defineixen com a "pedra gran damunt de la qual volta l'arbre de la sénia".  Tanmateix, a nosaltres ens interessa la seua accepció com a sinònim de 'collada' o 'coll'. Aquesta caracterització la trobem, però, fora dels diccionaris de la nostra llengua. En aquest sentit, es fa ressò d'ella un article del llibre Monogràfica de Llucena , obra de Andreu Beltran i editat per la Universitat Jaume I. De la mateixa forma, no recollida per cap diccionari, també existeix 'selleta' com a paraula per a desi

L'Abella - Aiguafreda - L'Avencó - Can Puig-agut - Collada de Montcau - L'Avencó - Aiguafreda - L'Abella

Imatge
Aquesta setmana us presentem una excursió pels termes de Sant Martí de Centelles, Aiguafreda i Tagamanent. A cavall entre les comarques d'Osona i del Vallès Oriental, visitem la masia de can Puig-agut, així com altres indrets d'interès com el pont de l'Abella o la collada de Montcau. El turó de Tagamanent, vist des de can Puig-agut La ruta comença a l' estació de Sant Martí de Centelles , inaugurada l'any 1875 al traçat de la línia Barcelona-Sant Joan de les Abadesses. Des d'allà eixim a buscar el carrer del Nord, a la localitat de l'Abella, el nucli poblacional més nombrós del terme osonenc de Sant Martí de Centelles. El seguim cap a septentrió fins a fer cap a la plaça de la Font, on hem de continuar recte. Tot seguit, tombem a la dreta per a creuar les vies del tren per un pas inferior i, en acabant, avancem cap a l'est pel carrer de l'Estació i fins a aplegar a la plaça de l'Abella. Carrer del Nord Imatge de Sant Martí ju

El vocabulari de la natura: LLAU

Imatge
Aquesta setmana us presentem una nova edició de la sèrie El vocabulari de la natura . Hui la protagonista de la publicació és la paraula 'llau'. Tot i estar recollit aquest terme pel Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i pel Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), a cap de les dues obres apareix amb la significació que a nosaltres ens interessa ací.  Amb tot, és al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) on apareix la definició que busquem: "petit barranc sec; clotada per on no passa riu ni torrent". En la mateixa línia, Joan Coromines (1970: 208) afirma que una llau és un torrent de reduïdes dimensions a Santa Engràcia, poble del Pallars Jussà. En efecte, com també assegura el DCVB, l'accepció de 'llau' que comentem és pròpia de la Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i el Solsonès. Llau de la Grallera, al Pallars Jussà Font: Viquipèdia

El vocabulari de la natura: FOLC

Imatge
Aquesta setmana incorporem una altra paraula a la sèrie El vocabulari de la natura . En aquesta ocasió, tenim com a protagonista al terme 'folc'. D'ell, el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) es limita a dir que és un sinònim de 'ramat', és a dir, "reunió d’un cert nombre de caps de bestiar que es crien i es fan pasturar plegats". En la mateixa línia s'expressa el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), el qual remet també al mot 'ramat', "conjunt d'animals de la mateixa espècie que es crien i pasturen junts, especialment d'ovelles o de cabres". Per tant, resulta clar que les paraules 'folc' i 'ramat' volen dir exactament el mateix. Un folc Font: El Gerió Digital És a l'etimologia on els termes presenten grans diferències. Així, com recull el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), 'ramat'

Tales - Penya Negra - Aljub de la Llosa - Corral del Roig - Coll de la Basseta - Corrals de la Basseta - Barranc de l'Ullastre - Tales

Imatge
Aquesta setmana us proposem una ruta pels termes de Tales i de l'Alcúdia de Veo, a la serra d'Espadà. En ella pugem al cim de la penya Negra, muntanya talera de poc menys de 550 msnm. A banda, també visitem els corrals de la Basseta i l'entorn del barranc de l'Ullastre, tot recorrent camins com el de Veo a Artana o el d'Aín a Onda, entre d'altres. Des del cim de la penya Negra, la urbanització de la Falda de Montí de Tales.  Més enllà el poble d'Artesa i, per darrere del Montí, trau el cap Onda. L'excursió comença a l'encreuament entre el passeig de la serra d'Espadà i l'avinguda del Montí, a Tales. Des d'allà eixim en direcció sud, tot remuntant el carrer i guanyant altura a poc a poc. Al remat, l'avinguda deixa de pujar i apleguem a un encreuament on tombem a la dreta i, a continuació, continuem recte per a anar a buscar la font on arriben canalitzades les aigües que baixen de la de Montí.  Avinguda del Montí, al