Per Llucena i el Castillo: la Venta, la torre de Foios, la Torrassa, la Penella, el mas Cremat, la Mançanera i la Torreta

Aquesta setmana us proposem una excursió a cavall entre els termes de Llucena, a la comarca de l'Alcalatén, i del Castillo de Villamalefa, a la de l'Alt Millars. Novament, com ja férem en una excursió circular des del mas del Juncar de Llucena, visitem alguns dels masos de frontera que separen la contrada llucenera de la de la conca del Millars. 

En aquesta ocasió caminem per les terres dels masos de Magdalena, del Mosquerí, de Castillo, de la Lobera, ... . Així mateix, també passem per alguns dels hostals que poblen aquest país: el de Marieta, el de Corosso, el de Pallol, el del Tonero, ... . Però sens dubte, el més gran i important de tots ells fou el mas, o hostal, Cremat o Quemao, ubicat a banda i banda del pas reial d'Aragó, partit entre Llucena i el Castillo de Villamalefa.

A banda, aquesta ruta és interessant, endemés, per la visita que hi fem a la torre de Foios, un jaciment important descobert a primeries del segle XX i documentat per primera vegada per l'Institut d'Estudis Catalans el 1923. No massa lluny d'ella anirem a veure també els masos de la Torrassa i de la Torreta, noms suggerents si tenim en compte l'existència de la Torre ja estudiada pels arqueòlegs. 

El Penyagolosa, segona muntanya més elevada del País Valencià 
(1.813 msnm), vist des del camí de Villahermosa del Río a Llucena

Comencem l'excursió a la venta Marieta, situada a la vora del punt quilomètric 22 de la CV-190, antic punt quilomètric 70 de la carretera de Castelló a la Puebla de Valverde (Aragó), entre les localitats de Llucena i del Castillo de Villamalefa. Des d'allà eixim en direcció sud per una pista que arranca a l'altra banda de la carretera. La seguim uns metres cap al sud-oest i, de seguida, ens apareix un primer encreuament. En ell, hem de continuar recte, en la mateixa direcció. És en aquest punt en el qual ens incorporem al camí de Llucena al Castillo de Villamalefa. 

Pista

Encreuament on ens incorporem al camí de Llucena al 
Castillo de Villamalefa. Al davant ens apareix ja la venta de Corosso.

No tardem ni un minut en aplegar a les primeres edificacions de la venta de Corosso, una de les que esquitxen aquesta zona del terme municipal llucener. Totes elles paren a la nostra dreta i estan en bon estat. A l'altra banda, a mà esquerra, ens queda el barranc de Foios. 

La venta de Corosso

El mas del Mosquerí des de la venta de Corosso.
Entre ells, la carretera CV-190.

Després d'uns metres, en un revolt tancat de la pista, tenim la darrera de les edificacions de la venta de Corosso. Ací, el camí de Llucena al Castillo de Villamalefa tira recte cap a ponent. Nosaltres, però, continuem per la pista, cap al sud, pel camí del mas de Magdalena. 

La venta de Corosso amb l'omnipresent mas del Mosquerí al darrere.
Ací se separa el camí de Llucena al Castillo de Villamalefa de la pista, 
ara anomenada camí del mas de Magdalena.

Després de guanyar un poc d'altura, en arribar a un planet i deixar a l'esquerra una caseta isolada, a l'altra banda de camí veiem la torre ibera de Foios. Com dèiem a l'encapçalament de la publicació, constitueix un destacat jaciment arqueològic de l'època dels ibers, tot i que, en opinió de Milagro Gil-Mascarell, tal vegada estiga situat sobre unes restes anteriors i, a l'hora, reaprofitades en temps dels romans. La Torre fou declarada Monument Històric Nacional l'any 1931.


Continuem cap al mas de Magdalena. Tanmateix, abans de fer-hi cap a la masia, ens desviem a l'esquerra en una cruïlla, tot seguint les marques del PR que passa que per ací i que continua per la pista per on veníem. 

El mas de Magdalena

Desviament cap a l'esquerra.
Enfront, el mas de Magdalena.

Prompte veiem, a mà esquerra, un camp de tir amb arc. Després perdem un poc d'altura per tal de creuar el barranc del Frontó. 

Mirada enrere, amb la torre de Foios i el Penyagolosa

Camí

Barranc del Frontó

Avancem cap al sud-est, tot tenint unes bones vistes del tossal de les Vilaretes, a l'esquerra, i del serradet de la Torrassa, al qual ens aproximem a poc a poc, enfront. La pista tomba bruscament cap al sud-oest en arribar, enlairada, al ramblar on els barrancs de Foios i de la Penella formen el del Salt del Cavall. 

Aquest topònim de 'les Vilaretes' és indicatiu de l'existència al lloc d'algun tipus de restes dels ibers o de l'edat mitjana, tal com defensa per als noms de lloc 'vilar' i 'vilaret' l'autor Ferran Arasa i Gil al treball Toponímia i Arqueologia a les comarques septentrionals del País Valencià (1986). Si a això li afegim la proximitat de la ja esmentada torre de Foios, el conjunt, tot plegat, pareix molt suggerent.

Camí

Barranc de la Penella, just on convergeix amb el de
Foios per a formar el del Salt del Cavall

Fent camí cap al sud-oest, remuntem el barranc de la Penella i, al mateix temps, perdem altura fins a ficar-nos a la mateixa alçària que aquest curs d'aigua. 

El barranc de la Penella, a l'esquerra, quan quasi 
que hem baixat ja fins a la seua altura

Al remat, per la banda de la dreta, desemboca un barranquet que baixa per sota del mas de la Penella. El creuem i, tot seguit, a mà esquerra, arranca un camí que puja bruscament cap a l'est, creua el barranc de la Penella i s'enfila cap al serrat de la Torrassa. Ens desviem per ell per a arribar, en cinc minuts, al mas de la Torrassa, situat a una lloma que domina la foia de la Nou i la lloma de Cabedo, a orient. 

El topònim de la pagesia, Torrassa; la seua ubicació, que domina el sud i l'est; i la proximitat amb la torre de Foios, poc més de 1.100 metres en línia recta tot i que sense visió directa; suggereixen l'existència al lloc d'algun tipus de fortificació desapareguda. Una altra vegada ens referim a Ferran Arasa i Gil, qui, al mateix treball Toponímia i Arqueologia a les comarques septentrionals del País Valencià (1986), comentà que el nom de lloc 'torrassa' sembla referir-se a "fortificacions medievals" i que "les torres amb paret de tàpia d'època islàmica reben aquest augmentatiu". Cita com a exemple, entre d'altres, el de la Torrassa llucenera que ara ens ocupa.

El barranc de la Penella mentre el creuem 
per a pujar al mas de la Torrassa

El mas de la Torrassa

Detall de la façana del mas de la Torrassa

Una altra perspectiva d'aquest mas

Visitem l'entorn del mas i, en acabant, desfem els nostres passos fins a la pista que remunta el barranc de la Penella, la qual continuem a l'esquerra, en direcció sud-oest. 

El barranc de la Penella, molt present en aquest 
tram de l'excursió, mentre creua el camí

Pocs minuts després, arribem a un encreuament, just on parteixen els termes de Llucena i del Castillo de Villamalefa. Nosaltres anem cap a la dreta, en direcció nord-oest, tot remuntant la línia partidora dels municipis, per la pista que ressegueix, més o menys, el traçat del camí o pas reial d'Aragó. Passem a la vora d'una bassa gran i, en acabant, creuem el barranc de la Penella. Després, a la dreta, ens queda l'aljub de la Penella. Tot just ací hi ha un nou encreuament, on continuem recte. 

Desviament a la dreta

Bassa

Camí, o pas reial d'Aragó, per la línia divisòria dels 
termes de Llucena i del Castillo de Villamalefa

Aljub de la Penella

Camí, o pas reial d'Aragó

Poc més endavant, a l'esquerra, contemplem les edificacions del mas de Castillo, ja en terme del Castillo de Villamalefa. També a aquesta banda de camí, un poc més endavant, trobem les ruïnes d'una construcció de reduïdes dimensions, i podem observar com les terres de la partida de Pinilla s'eleven cada vegada més fins a assolir vora 1.000 msnm a l'alt de la Carrascosa, o de la Carrasca. A l'altre costat , dalt d'un turó, albirem una altra més gran i que sembla moderna. 

Mas de Castillo

Camí, o pas reial d'Aragó

Ruïnes

Amb tot, hem guanyat un desnivell de vora cent metres des que caminem per la partió de termes quan descobrim, a l'esquerra, les ruïnes d'una cantera abandonada. De seguida eixim a un pla. Ací nosaltres hem de girar cap a l'esquerra i, tot seguit, continuar recte. En arribar al fossar d'on es treia la terra, tombem a la dreta. Ara avancem cap a l'oest, amb unes vistes precioses del Penyagolosa i del seu massís al nord, camí del port del Remolcador. 

Cantera abandonada

Desviament a l'esquerra

Panoràmica del Penyagolosa

Mirada cap al sud-oest

Finalment perdem un poc d'altura i, en un parell de minuts, desemboquem a la carretera CV-190, just en el punt on acaba el terme de Llucena i la via s'endinsa per terres del Castillo de Villamalefa. Nosaltres agafem la via a l'esquerra, en direcció al Remolcador, port d'uns 1000 msnm que coronem en poc més de cinc minuts. 

CV-190

Port del Remolcador

Port del Remolcador

Caminem vora dos quilòmetres per la carretera. Des d'ella fruïm d'un paisatge preciós a migjorn, amb tota la vall solcada pel barranc Hondo, que s'enfila cap a la divisòria del masos de Montoliu i de Roque Chiva. A mà dreta para el cim del Coll, més conegut amb el nom de Cabeço Escoba o Cabeço de l'Escoba (1.072 msnm), del qual només podem veure els contraforts meridionals que baixen cap a la carretera. Aquest cim està situat, ja de nou, al terme de Llucena. 

Mirada cap a l'est des de la carretera CV-190

En arribar a l'Hoya, que queda a la nostra esquerra, i just després de deixar a la dreta les ruïnes d'una xicoteta construcció, veiem a eixa banda de CV-190 una pista asfaltada. Es correspon, més o menys, amb el camí del mas de Negre al pas reial d'Aragó. Per a ser més exactes, es tracta de la carrerada de la Granella a l'Hostal Quemao, o mas Quemao, o mas Cremat. És per ací per on hem de continuar. Així doncs, tombem a la dreta en eixa cruïlla i agafem direcció nord. 

En aquest punt també ens hem incorporat al camí que feien els del poble de Ludiente, a l'Alt Millars, junt als del Castillo de Villamalefa, en romiatge al santuari sant Joan de Penyagolosa. Aquesta tradició, que es repetia cada primavera, desaparegué l'any 1913.

Ruïnes a la vora de la carretera CV-190

Desviament a la dreta

Aquesta partida és coneguda amb el nom del Plano Royo i, a la vora del camí, no tardem en observar el poc que queda del descansador de ramat que hi hagué allà. 

Camí del mas Cremat, o camí del mas de Negre al pas 
reial d'Aragó, o carrerada de la Granella a l'Hostal Quemao 

Després d'avançar un centenar de metres, sense quasi adonar-nos-en, retrobem el límit municipal del Castillo de Villamalefa i de Llucena, que entra per la nostra dreta. Ací s'acaba la carrerada de la Granella a l'Hostal Quemao i agafem, una altra vegada, el camí reial d'Aragó. Caminem en direcció nord i, a mà esquerra, ens queda el mas de la Lobera. En aquesta pagesia hi vivien 15 persones l'any 1940.

El camí del mas Cremat, en havent retrobat el camí, o pas reial d'Aragó.
Al fons, la fita senyera del País Valencià: el Penyagolosa.

El mas de la Lobera, al terme del Castillo de Villamalefa

En havent girat un revolt del camí, ens apareix enfront nostre el mas Cremat, també conegut com mas Quemao o Hostal Quemao. Es tracta d'una masia de considerables dimensions que, com un dels seus noms indica, fou en el passat posada del camí reial d'Aragó. 

Aquesta via la travessa, i també la divideix en dues jurisdiccions. Els habitatges de l'esquerra pertanyen al Castillo de Villamalefa i, per tant, a la comarca de l'Alt Millars. Els de la dreta, en canvi, són de Llucena, a la comarca de l'Alcalatén. Fem un breu tomb entre les ruïnes d'aquest indret isolat, on l'any 1940 residien 30 veïns, i reprenem la marxa cap al nord. 

El mas Cremat, o Quemao, des del pas reial d'Aragó

Una altra perspectiva d'aquesta masia

El camí reial d'Aragó en travessar l'antic hostal

Part del mas Cremat que cau a la banda de Llucena

Part del mas Cremat que cau a la 
banda del Castillo de Villamalefa

Un altre grup d'edificacions del mas Cremat

Just en deixar la caseria enrere, ens trobem amb una cruïlla. En ella hem de continuar recte, pel camí reial d'Aragó, tot passant a la vora d'una construcció moderna a la banda llucenera i guanyant una vintena de metres d'altura. Al remat, pugem una xicoteta costera i comencem a caminar per pla. És l'extrem occidental del pla de les Besses. Davant de nosaltres, el massís del Penyagolosa s'alça majestuós i barra el pas cap a Aragó. 

El camí, o pas reial d'Aragó, 
en deixar enrere el mas Cremat

El camí, o pas reial d'Aragó, 
amb el Penyagolosa al davant

Encara amb l'alegria de poder disfrutar d'aquestes vistes, apleguem a una cruïlla, en deixar enrere i a l'esquerra uns camps conreats. A orient, a la dreta, naix una pista que es correspon amb el camí de Villahermosa del Río a Llucena. Per ella hem de continuar l'excursió i, per això, abandonem definitivament el terme municipal del Castillo de Villamalefa. Tombem, doncs, cap a l'est i ens incorporem al camí de Villahermosa del Río a Llucena, ara al principi una mica emboscat i vallat a dreta i a esquerra. Però el paisatge es descobreix en pocs metres i ja veiem clarament on estem: al pla de les Besses. El terreny és còmode i planer, però ens fa guanyar alguns metres d'altura. 

Desviament a mà dreta

Camí de Villahermosa del Río a Llucena

El camí en havent arribat al pla de les Besses

El pla de les Besses

Al cap de deu minuts, fem cap a un encreuament poc clar on un senyal diu "camino cerrado". Ací, tot i que no es note massa, el camí de Villahermosa del Río a Llucena, molt esborrat, s'enfila a la dreta pel serrat de la Torreta cap al cim del mateix nom. Nosaltres, en canvi, hem de continuar per la pista, dita modernament de la Mançanera, a mà esquerra, per l'assegador de la Mançanera. 

Assegador de la Mançanera

Després d'uns metres per l'assegador, i tot seguint la seguida de la pista, agafem el camí de la Mançanera, el qual ens duu, en uns cinc minuts, al mas de la Mançanera. Estem en un indret abandonat i solitari. La nostra única companyia són dos cabirols que fugen cap a l'est en veure'ns. El nom d'aquest paratge, la Mançanera, apareix documentat des del segle XVIII, tal com assenyala Andreu Beltran al seu article Arcaismes lèxics en la toponímia de Llucena (l'Alcalatén).

Camí de la Mançanera

Vista llunyana del mas de la Mançanera

Mas de la Mançanera

Cap a l'est continuem l'excursió. Després d'uns cent metres ja veiem el mas de la Torreta, pròxima parada de la ruta. Ací ens ix al pas un revolt del camí, on hi ha un encreuament. Nosaltres tombem cap a la dreta, que és per on va el camí de la Mançanera i, en cinc minuts, arribem a la part alta del mas de la Torreta, també conegut com mas de la Torreta de Foios. 

Camí de la Mançanera

El cim de la Torreta des del camí de la Mançanera

Vista llunyana del mas de la Torreta

Conreus a la vora del camí de la Mançanera

Ribassada al vessant de la Torreta que cau 
per dalt del camí de la Mançanera

El topònim de la masia, unit a la seua ubicació, per sota del cim homònim, i la distància en línia recta de 2'2 quilòmetres respecte de la torre de Foios, suggereix novament l'existència ací d'alguna xicoteta fortificació. Com diu Arasa, al seu treball Toponímia i arqueologia a les comarques septentrionals del País Valencià (1986), en algunes ocasions, el topònim 'torreta' fa referència a masos fortificats.

Travessem la pagesia, mig enrunada, mig rehabilitada. Ací ens separem del camí de la Mançanera, que continua cap a l'est. Nosaltres acompanyem cap a l'oest el recorregut de la pista de la Mançanera. 

Mas de la Torreta

Edifici del mas de la Torreta

Detall d'un habitatge del mas de la Torreta

Pista de la Mançanera

Després d'uns metres de camí, la pista fa un revolt molt tancat i ens reorientem cap a l'est. És ací on ens reincorporem al camí de Villahermosa del Río a Llucena, amb el qual perdem altura progressivament sota l'atenta mirada del mas de Foios, que para a mà esquerra. 

Mas de la Torreta

Camí de Villahermosa del Río a Llucena

Mas de Foios

Travessem el barranc de Foios just en una cruïlla, on hem d'anar a la dreta. I finalment, guanyem ràpidament el desnivell que ens separa de la CV-190. A la dreta deixem la venta del Sit. 

La venta del Sit

Agafem la carretera cap a l'esquerra, en direcció a la venta del Tonero, en el lloc conegut com la creu de Foios. De seguida veiem, al nord, per baix de la CV-190. la venta de Pallol, modernament anomenada Casa Pedro. Després d'un centenar de metres, a la dreta de la carretera, queda la venta del Tonero. 

Carretera CV-190

Venta de Pallol

Venta del Tonero

Venta del Tonero

Fem un revolt i, en superar-lo, apleguem a la foia del mas del Mosquerí, a l'esquerra. A la dreta, fruïm d'una bona vista de la torre ibera de Foios. Continuem uns cinc minuts més per la carretera, tot passant per una caseta de peons caminers i per baix del mas del Mosquerí. 

Torre de Foios

Caseta dels peons caminers a la vora de la carretera CV-190

El mas del Mosquerí, amb la seua Font a mà dreta

Finalment apleguem a l'escola de la Venta, també dita del Mosquerí, centre educatiu que fou construït pel govern de la II República entre 1935 i 1937. Inaugurat el setembre d'aquell any, tancà les seues portes el 1968. 

L'escola de la Venta

Porta

Finestral

Interior de l'escola

Un altre espai de l'escola

Ara sols ens queda recórrer els escassos metres que ens separen de la venta Marieta, on havíem començat l'excursió, per a posar el seu punt i final. Ací us deixem el seu enllaç a Wikiloc, amb el desig que la gaudiu tant com ho vam fer nosaltres!