El vocabulari de la natura: CLEDA

Aquesta setmana incorporem una nova paraula al nostre particular vocabulari de la natura. Així doncs, la protagonista d'aquesta publicació serà el terme 'cleda' que, d'acord amb el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) vol dir "clos fet amb llistons, canyes, etc., per a tancar-hi el bestiar o l’aviram" i també "tanca mòbil de fusta feta amb llistons o bastons que es col·loca en el portal d’un corral o d’una pleta". De la mateixa manera, el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) explica que una cleda és un "clos fet amb estaques, canyes o barres, per a tancar el bestiar o l'aviram", a banda d'una "barrera o tanca mòbil de llistons o bastons per a tancar el portal d'un corral o d'un tancat".

Ovelles i cordes pasturen a dins d'una cleda al mas de 
la Capallera, al terme de Rocabruna, a la Garrotxa

En relació amb l'extensió geogràfica del coneixement de la paraula, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) assenyala que és un mot comú tant al català oriental com a l'occidental. Tanmateix, al País Valencià no és tan conegut. Pel que fa al seu origen, indica que prové del gàl·lic clēta, que tenia el mateix significat. 

Sobre l'empremta que ha deixat a la toponímia aquesta paraula, al terme de Sagàs, al Berguedà, hi ha un serrat dit de la Cleda. A la mateixa comarca, dins del terme de Gisclareny, i no massa lluny del nucli de Monnell, també hi ha un paratge anomenat d'aquesta manera, als peus de de l'església de sant Romà d'Oreis. Cap al nord-oest del Berguedà, al serrat de Boixeguer del terme de Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Jussà, un tros de muntanya i un barranc reben el topònim de la Cleda.

REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. visor.gva.es

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat

Coll de Nargó - Coll Piquer - Montanissell - Fenollet - Font Bordonera - Organyà - Fígols - Coll de Nargó

Aquesta setmana ens estrenem a la comarca de l'Alt Urgell i ho fem amb una excursió de vora 31 quilòmetres entre els pobles de Coll de Nargó, Montanissell, Fenollet, Organyà i Fígols, en la qual assolirem la màxima altura al cim de Lo Tossal, amb 1.141 msnm. Circular i sense massa dificultats, passa pel coll Piquer, per Comalavall i per la font Bordonera, entre d'altres llocs, a més de creuar el riu Segre en un parell d'ocasions.

Coll de Nargó vist des dels afores del poble

L'excursió comença a l'encreuament del carrer Nou amb l'avinguda de sant Climent de Coll de Nargó. Des d'allà eixim en direcció sud-oest i, en cosa de dos minuts, fem cap a l'església de sant Climent, un temple romànic documentat des del segle X. Malgrat açò, l'església actual és posterior, del segle XI o XII. 

Avinguda de sant Climent

Part posterior de l'església de sant Climent

Part frontal del temple

En havent-lo vist, trenquem cap al nord pel carrer de les Escoles, que es correspon amb l'arranc del camí de Coll de Nargó a Montanissell. Al final del carrer, tirem cap a la dreta i envoltem el poble per la part superior. En acabant, el camí gira cap a l'esquerra. Uns metres més endavant, a la banda del poble, veiem el que queda de la masia del Bosquet. 

Carrer de les Escoles

Camí de Coll de Nargó a Montanissell

Camí de Coll de Nargó a Montanissell

Masia del Bosquet

El camí de Coll de Nargó a Montanissell continua pujant en direcció nord-oest. Al cap de vint minuts de ruta, se'ns presenten al davant els gegants de coll Piquer, unes magnífiques gúbies situades a aquesta collada i que culminen amb un enorme roc als peus del qual hi ha un cobert que bé va poder ser la masia de coll Piquer que cita Joan Coromines al seu Onomasticon Cataloniae

Camí de Coll de Nargó a Montanissell

Els gegants de coll Piquer

Una altra perspectiva d'aquestes gúbies

Els gegants de coll Piquer

Travessem el coll Piquer amb el camí de Coll de Nargó a Montanissell i continuem amb l'ascensió per la divisòria de l'obac del Belo i el solà de l'Ànima. La primera, coberta de bosc. La segona, una imponent paret rocosa. 

Camí de Coll de Nargó a Montanissell

Per l'obac del Belo

Vista de la vall del barranc del Vilarenc

Pel solà de l'Ànima

Fent un ziga-zaga, passem pel grau del Miquelet i ens arrapem a la banda del solà de l'Ànima, que és coronat pel cim del Montdellit (1.157 msnm) i, un poc més enllà, pel de la muntanya de Nargó (1.213 msnm). Mentrestant, a mà esquerra, el paisatge s'obre i gaudim d'unes vistes privilegiades de la vall solcada pel riu de Sallent i de les capricioses formes dibuixades per les muntanyes de la contornada.

El Pui

Camí de Coll de Nargó a Montanissell

Tanmateix, aquesta visió ens dura poc, perquè el camí ens aboca a creuar el barranc de les Grases per una zona d'ombria. Poc abans d'ací, l'actual pista se separa del traçat antic del camí de Coll de Nargó a Montanissell, que retrobarem més endavant.

Pista de Montanissell

Paisatge des del punt on la 
pista creua el barranc de les Grases

Pel pas solcat per la capçalera del barranc de les Grases, ascendim fins a arribar a un pla entre el massís del Montdellit i la muntanya de Nargó, i Comalavall, cap a la qual ens adrecem.

Pista de Montanissell

Pas abrupte del barranc de les Grases entre grans
altures cap a la vall que travessa el riu de Sallent

Pista de Montanissell

Davant de nosaltres, el massís del puig d'Espies

Amb la pista, girem cap a l'esquerra i comencem a caminar cap a l'oest. A septentrió de nosaltres, fruïm d'una magnífica panoràmica de la carena entre Montanissell i Organyà, amb el seu característic puig d'Espies i que culmina en la muntanya de santa Fe, ja a sobre del poble on aparegueren unes homilies medievals l'any 1904 que resultaren ser un dels escrits més antics conservats en català. En acabant en parlarem d'elles. També veiem el poblet de Fenollet.

Pista de Montanissell

Paisatge des de Comalavall

Mentre travessem Comalavall, el camí de Coll de Nargó a Montanissell retroba la moderna pista. Davant de nosaltres, se'ns presenta el Tossal, muntanya en la qual estigué ubicat el primitiu Montanissell. Envoltem el cim, girem cap al nord i, en cosa de cinc minuts, fem cap a l'entrada del poble.

Comalavall

Una altra perspectiva d'aquest indret

Camí de Coll de Nargó a Montanissell

Lo Tossal, punt més elevat de l'excursió

Últims metres del camí de Coll de Nargó a Montanissell

Enfront ens apareix l'església de la Mare de Déu de la Salut

No obstant, abans de visitar-lo, trenquem a mà dreta, tot travessant un grup de cases, alguns en bon estat i altres en ruïnes, en direcció al Tossal, indret on estigué ubicat el primitiu poble de Montanissell. Allà mateix, hi queda l'església de la Mare de Déu de la Salut.

Desviament a l'esquerra. En primer
terme, cal Guàrdia. Més enllà, casa Simon.

Restes de cal Cruel

De camí cap a l'església de la Mare de Déu de
la Salut, passant per cal Sastre.

Cal Castell i, al fons, el temple

En deixar enrere cal Castell, comencem la pujada que ens duu a coronar aquesta muntanya i ens deixa a les portes del temple del poble, construït al segle XVIII sobre les restes d'un edifici anterior, vora la desapareguda fortalesa de la localitat, que ja fou documentada al segle X.

Església de la Mare de Déu de la Salut

Es tracta d'una església de planta rectangular, sense absis a la capçalera i amb dues capelles laterals, coronada per una espadanya sobre la porta. La porta d'accés, emmarcada per un arc de mig punt, està a la banda esquerra del conjunt.

Porta del temple i espadanya

Detall de la porta

Vista posterior del temple. Al 
fons, l'actual poble de Montanissell.

L'altar major és senzill. La imatge de la titular, la Mare de Déu de la Salut, està encastada a l'interior d'una fornícula oberta a la paret. A banda i banda, dos pedestals sostenen les imatges de sant Josep amb l'infant Jesús i de sant Antoni Abat. La volta sobre aquest altar està decorada amb frescos malmesos per la humitat.

Interior de l'església de la Mare de Déu de la Salut

Des d'ací tenim una vista privilegiada de Montanissell. També observem l'església de sant Joan, romànica, a tocar del cementeri del poble i que dóna nom al serrat que li queda a la vora. El temple del fossar, segurament, va fer el paper de parroquial del poble fins a la construcció de l'actual oratori de la Mare de Déu de la Salut, que el substituí en aquesta funció.

Vista des de l'església de la Mare de Déu de la Salut

El temple, en relació amb els llocs del seu entorn

En havent fet l'esmorzar a les portes de l'església de la Salut, guanyem els darrers metres que ens separen de Lo Tossal, punt més elevat del nostre camí, coronat per un gran nombre de ruïnes.

Ruïnes al cim de Lo Tossal

En acabant, reprenem la marxa i ens endinsem pels pocs carrers de Montanissell. Aquesta localitat apareix documentada per primera vegada l'any 988, en un document de permuta entre el bisbe d'Urgell, en Sal·la, i el comte Borrell II. També se l'esmenta a l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, un document que es pensava del segle IX i que ara sembla ser una falsificació del segle XI. A diferència d'altres indrets de la contrada, el topònim de Montanissell és plenament llatí. Segons el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) deriva de montanea, "muntanya",  amb el sufix diminitiu -icellu.

Font i abeurador

Carrer a Montanissell

Una altra de les vies urbanes de Montanissell

Després, agafem la llarga carretera d'Organyà, que es correspon, més o menys, amb el camí de Montanissell a Organyà.

En direcció a Organyà, per la carretera, que es
correspon més o menys amb l'antic camí entre
Montanissell i aquest poble de la ribera del Segre

Des d'ara ens esperem onze quilòmetres per una carretera solitària, on els cotxes són els grans absents. A l'hora d'haver eixit de Montanissell, fem cap al xicotet nucli de Fenollet. D'ell hi destaca l'església de sant Miquel, de planta rectangular. Documentat el 1378 com a possessió del vescomtat de Castellbò, en l'actualitat ha estat convertit en un allotjament rural.

Carretera d'Organyà

Paisatge des de la carretera

Fenollet

Una altra perspectiva d'aquest poblet,
amb l'església de sant Miquel en primer terme

Fenollet, al peu dels gegants

Continuem la baixada, pràcticament sempre amb molt bones vistes a mà dreta dels boscos de l'obaga de Fenollet i de la vall solcada pel barranc de la Muntanya. Una bona estona després d'abandonar Fenollet i en havent perdut ja una altura considerable, ens desviem a mà dreta per a visitar la font Bordonera, al límit dels termes de Coll de Nargó i d'Organyà.

Paisatge des de la carretera

Una altra panoràmica

És migdia i el Sol escalfa. Per això, l'ombra de la font Bordonera, dou on naix el riu Fontanet, afluent del Segre, és d'agrair. Tanmateix, aviat hem de deixar la frondosa vegetació que hi naix al seu voltant per a reincorporar-nos a la carretera d'Organyà, que ara travessa les solanes del Cap de Terme. Mentrestant, a la dreta, ens observa la muntanya de santa Fe, amb l'ermita que la corona, documentada des del 1075 i ampliada cap al 1880.

Font Bordonera

Aigües d'aquesta dou

Zona de pícnic

Vegetació abundant junt a la font

Carretera d'Organyà

Muntanya de santa Fe

Amb la carretera, tirem cap al nord i passem a uns metres del nucli de Caselles, que queda a mà dreta. En aquesta caseria passà la seua darrera nit, l'any 1839, l'anomenat comte d'Espanya, Charles d'Espagnac de Cousserans de Cominge, que havia estat capità general de Catalunya en els últims anys de Ferran el Desitjat i que s'havia posicionat a favor de la causa carlina en 1833, i que fou assassinat per un escamot armat que el portava des de Berga cap a Andorra.

Caselles, a la dreta, i Organyà, al fons.

Poc més endavant, enfront, veiem el poble de Pujal. En acabant, girem a l'est, quan s'incorpora des de la dreta el camí de Pujal a Organyà. Al remat, i ja a tocar del poble, tirem cap a la dreta amb el camí de Cabó a Organyà.

Panoràmica del poble del Pujal, amb la
llosa d'Organyà i el Cogulló de fons

El camí de Cabó a Organyà a pocs
metres de fer-hi cap a aquesta segona localitat

Travessem Organyà tot visitant la seua església, dedicada a santa Maria. L'edifici, bastit al segle XI i reformat pràcticament de manera continuada entre els segles XIII i XVIII, substitueix a un temple anterior documentat a les acaballes del segle X. A la seua sagristia, l'historiador barceloní Joaquim Miret i Sans va trobar el setembre de 1904 un pergamí escrit a cavall entre les centúries XII i XIII, i que ha resultat ser un dels documents literaris més antics escrits en català. Les conegudes amb el nom d'Homilies d'Organyà són sis sermons que comenten passatges bíblics i que podrien ser una adaptació a la nostra llengua d'algun sermonari provençal. En aquest sentit, el sermó del Dimecres de Cendra d'Organyà coincideix amb el que apareix a les anomenades Homilies de Tortosa, de la mateixa època, però escrites en occità.

D'exemple dels sermons d'Organyà, l'inici del del primer diumenge de la Quaresma, dedicat a les temptacions de Jesucrist al desert tal com el transcrigué el mateix Miret i Sans: "S. audir et entendre deuem lo sent evangelii per que aizo uol dir e mostrar qel .n. s. grans penas e grans trebals e grans dolors soferi per nos per aizo qar el nos uolg saluar e trer de poder de diable", i que per a nosaltres seria, si fa o no fa "S. oir i entendre devem el sant evangeli perquè això vol dir i mostrar que Nostre Senyor grans penes i grans treballs i grans dolors sofrí per nosaltres, per això que ell ens vulgué salvar i traure del poder del diable".

Façana de l'església de santa Maria

Portada del temple

Interior de l'església d'Organyà

Des d'allà anem a buscar el riu Segre, per tal de creuar-lo amb el camí que mena cap a Fígols.

Carrer a Organyà

El riu Segre des del pont de Fígols, frontera natural
entre el terme d'aquesta localitat i el d'Organyà

Ara toca una pujada breu per la part baixa de Lo Saviner. Tanmateix, exigent amb la solana que cau passades les dos del migdia. En cosa d'un quart d'hora, fem cap a Fígols.

Camí d'Organyà a Fígols

Panoràmica d'Organyà amb Santa Fe al fons

El poble de Fígols

Passegem pel poble i fem una parada a l'església de sant Víctor, als afores. És un temple romànic, però molt modificat al llarg del temps. De fet, la portalada de mig punt que dóna entrada a l'edifici té gravada la data de 1703. A més a més, l'any 1836 fou incendiada pels carlins, amb un grup de soldats liberals al seu interior, que van morir. Novament, l'any 2004, va sofrir un incendi poc important que va malmetre la porta.

Carrer a Fígols

Església de sant Víctor

Vista posterior del temple

Lateral de l'església, amb la porta d'entrada

Detall de l'absis

En havent renovat les forces, agafem allà mateix el camí de Fígols a Coll de Nargó, que passa per les partides situades vora riu. Amb ell, travessem el torrent de Fígols i ens trobem amb la moderna carretera que ens duu, arrapats als imponents contraforts del tossal de Balinyó, a creuar el Segre pel pont d'Espia, indret en el qual fou assassinat el comte d'Espanya, que abans havíem referit.

Camí de Fígols a Coll de Nargó

El camí de Fígols a Coll de Nargó en baixar
des de Lo Serrat cap a les Tosques

El torrent de Fígols, poc abans
de fer cap al riu Segre

Camí de Fígols a Coll de Nargó, 
en el tram reconvertit en carretera

Vista, aigües avall, del riu Segre des del pont d'Espia

Ara arriba la part més perillosa de l'excursió, ja que hem de transitar durant dos quilòmetres per la carretera C-14, que té molt de trànsit. Així que, amb tota la cura possible i per l'esquerra d'aquesta via, empegats al Segre, fem els darrers metres de ruta. A la fi, apleguem al poble de Coll de Nargó i fiquem el punt i final a l'excursió.

Carretera C-14

Vista del tossal de Balinyó

Per a acabar, ací us deixem amb l'enllaç de l'eixida a Wikiloc. Esperem que la gaudiu!