Fervor religiós al Baix Espadà: confraries, germandats i festes de l'església a través de l'informe del comte d'Aranda de l'any 1770

Aquesta setmana us presentem un article sobre les celebracions religioses que organitzaven cap a l'any 1770 els pobles del Baix Espadà, territori definit per l'Emili Beüt al seu mapa de les Comarques naturals del Regne de València (1934) i que engloba la Vall d'Uixò, Onda, Ribesalbes, Artesa, Tales, Suera, Benitandús, Veo, l'Alcúdia de Veo, Aín, Eslida, Artana i Alfondeguilla.

Fou en aquell temps quan en Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza, comte d'Aranda i president del Consell de Castella, va ordenar efectuar un informe sobre l'estat de les confraries, germandats i congregacions de tota Espanya. Amb més o menys fortuna, amb més o menys errors ortogràfics i amb alguna valencianada amollada per allà, els secretaris dels ajuntaments espadànics deixaren per escrit i donaren fe davant de José Sanjust, governador de Peníscola, i de Juan García de Ávila, alcalde major de la vila de Castelló, respectivament, de les associacions religioses dels seus pobles i de les festes que aquestes i les corporacions locals muntaven en honor de Jesucrist, de les Marededeus i dels sants.

Tots els pobles del Baix Espadà, a excepció de Benitandús, declararen fer celebracions religioses i, endemés, tots ells coincidiren en tindre una festa o una confraria dedicada a la Mare de Déu del Roser, culte molt popular al Regne de València, però també a Catalunya, a les Illes Balears i arreu del món cristià a partir del segle XVI, com a conseqüència de la derrota turca a la batalla de Lepant el 1571.

Per altra banda és a destacar com algunes de les festes que es descriuen encara se celebren hui dia, com és el cas, per exemple, de les dedicades a santa Anna a Artesa, a sant Marcel a Veo, o a sant Bertomeu a Alfondeguilla. D'altres, però, han desaparegut, com ara la celebració de sant Pere Màrtir a Onda, mentre que algunes van aparèixer temps després. És el cas de la també ondera Congregació dels Dolors, la qual va ser fundada l'any 1788, tot i que abans ja es feia algun tipus de festa en honor a aquesta advocació mariana. Tanmateix, no apareix reflectida al text que ens ocupa, cosa que podria indicar que va ser iniciada després del 1770.

Així diu el text seleccionat de l'informe:

VALL D'UIXÓ
(...) son las siguientes.

Primeramente en la Parroquia del Angel Custodio hay una cofradia con el titulo de la Purisima Sangre de Ntro. Sr. Jesuchristo en la que se hacen tres funciones de Iglesia como son la Procesion del Jueves y viernes Santo, el dia de la Purisima Sangre, y la de la Circuncision del Señor, y el gasto de ellas, en el de 40 libras poco mas, ó menos, siendo à costas de los cofrades de esta cofradia, quienes por razon de ello satisfacen todos los años tres sueldos, nombrando para su cuidado, y recoleccion un clavario y dos mayorales.

Otrosí: tambien se halla establecida en esta Parroquia, otra cofradia con el titulo de Ntra. Sra. del Carmen, y sus cofrades contribuyen todos los años en la quantia de dos sueldos, y solo se celebra en esta Iglesia una fiesta en el dia de Ntra. Sra. del Carmen y el gasto de ella es hasta 10 libras en poca diferiencia.

Otrosí: en la Parroquia de Ntra. Sra. de la Asumpcion, se halla establecida la Cofradia de Nuestra Señora del Rosario, y sus cofrades satisfacen todos los años dos sueldos y diez dineros, y se celebra en esta Iglesia una fiesta al año, y su coste es hasta 16 libras poco mas ô menos: cuyas cofradias se hallan establecidas en tiempo inmemorial, y por authoridad apostolica: Y (...) sobra de otras cofradías, hechas las funciones (...) en sus Iglesias, lo consumen en Cera y Aceyteras alumbran sus Altares y Lamparas y (...) Cera a las Prosesiones, y comulgan.

Otrosí: en esta villa solo hay un Gremio de alpargateros quien celebra todos los años en la Iglesia una fiesta à San Agustin, y el gasto y profusion de ella, (...) hasta 18 libras poco mas ó menos nombrando para el (...) clavario y mayorales, quienes la costean de los (...) de este Gremio.

Otrosí: se celebra tambien todos los años, una fiesta à Jesus Maria y Joseph en (...) de gracias en su hermitorio donde desde su pie nace una fuente de Agua que sirve para el mantenimiento de sus naturales, y para el riego delas huertas (...) que para la funcion dela Iglesia, y su octava (...) fiestas que hacen agradecidos al patrocinio y (...) que merecen de esta trinidad, como igualmente es votada por sus vecinos, quienes muchos años hace hicieron en esta villa una grande costelacion, contribuyen algunos de ellos en la quantia de dos sueldos, algunas otras limosnas voluntarias para el (...) de estas fiestas; que para ello se nombran para su cuidado, y recoleccion un clavario y dos mayorales y su coste es el de 40 libras en poca diferiencia.

(...) tambien se celebra en la Parroquial de Nuestra Señora dela Asumpcion, otra fiesta à San Roque, votada igualmente por sus Parroquianos; para la qual se (...) todos los años un clavario, y dos mayorales a sus costas, y de las Limosnas que recogen voluntariamente de sus feligreses, hacen otra fiesta con su octava de ellas, y el gasto de la Iglesia y profesion es el de 30 libras poco mas, ó menos.

Otrosí: también se celebran en estas Iglesias todos los años, una fiesta a la Virgen dela Cueva Santa, otra ala Virgen delos Dolores; otra ala Divina Pastora, otra ala Virgen delos Desamparados y otra à San Christoval, las quales las hacen los havitantes enlas calles donde se hallan colocadas las Capillas de estas Imagenes, ó aquellos Vecinos que por devocion, ó Promesa invocan hacer una fiesta à otras Imagenes, a sus costas, y el gasto de cada una de ellas, es el de 10 libras en poca diferencia.

Y ultimamente: Para las festividades que celebra la villa en ambas Iglesias Parroquiales, como son al Angel Custodio, Nuestra Señora dela Asumpcion, sus titulares Santisímo Corpus Christi, y la traslacion, se hallan señaladas por el Reglamento aprovado por el Real Consejo 73 libras las que repartidas para los gastos de otras festividades, unas salen à diez libras, y otras à ocho.

ONDA
En esta villa coexisten seis cofradías y son: la de Ntro. Señor, fundada con facultad Pontificia año 1539. Tiene de gasto setenta y cinco pesos, que a excepción de treinta que se recogen de Limosnas voluntarias, lo restante lo paga el Clavario de sus propios.

La Cofradía de Ntra. Sra. del Rosario fundada con Decreto del Orden de Predicadores año 1617. Se gasta annualmente en el dia propio cinquenta y cinco pesos, de los quales 30 se recogen de Limosnas voluntarias, y lo que falta lo paga el Clavario.

La Cofradía de S. Miguel, con facultad Pontificia año 1657. Tiene de gasto annual setenta y cinco pesos, los que se pagan de diferentes censos que tiene la Admon. Limosnas voluntarias y otras en compensa de la Cera que se suministra para los Difuntos.

La Cofradía del Cuerpo De Christo, y Ntra. Sra. de la Asunción aprovada por el ordinario, tiene de gasto annual ochenta pesos, y los pagan los Clavarios de Limosnas voluntarias.

La Cofradía de la Sangre de Christo aprovada por el ordinario, su gasto annual importa sesenta y tres pesos, que â excepción de 20 pesos quese recogen de Limosnas voluntarias lo demás lo pagan los Clavarios.

La Cofradía de S. Joseph, no tiene ninguna aprovación, y gasta annualmente treinta y nueve pesos que suplen los Clavarios de los quales 18 pesos se sacan de Limosnas.

Asimismo se celebran en esta villa à devoción de sus vecinos quatro fiestas, y en cada una se nombra su Clavario, que son: A S. Roque: S. Antonio: S. Vicente ferrer: y a S. Pedro martir: que el gasto de todas asciende a ciento noveinta y cinco pesos, de los quales se recoge muy corta cantidad de Limosnas, y lo han de suplir dichos Clavarios.


Imatge de sant Roc d'Onda
en una imatge anterior al 1936


RIBESALBES
En este lugar, no hay cofradía ninguna, y solo se celebran seis fiestas votivas , que son: el día del Corpus, que la costea un Devoto muchos años haze y su gasto importa tres pesos: A S. Antonio Abad: A S. Antonio de Padua: S. Christoval: Dia de Ntra. Sra. del Rosario: Y la dedicacion del Templo, que para cada una se nombra un clavario ô, Prior, y este se cuyda de recoger algunas Limosnas, y el gasto de todas asciende con corta diferencia a veinte y dos pesos. 

ARTESA
Solo hay en este lugar la Cofradía de Ntra. Sra. del Rosario que no està aprovada y los gastos annuales importan cinco pesos los que se sacan de las limosnas que recoge el el Clavario.

Por el Ayuntamiento se hace fiesta todos los años a su Patrona Sta. Ana, y el gasto importa ocho pesos, los que estàn aprovados por el Supremo Consejo en el Reglamento.

TALES
En este lugar existe la Cofradía de Ntra. Sra. del Rosario sin aprovación alguna, su gasto asciende annualmente à cinco pesos que se recogen de limosnas voluntarias, y si no llegan, lo suple el Clavario.

La Fiesta que se celebra por el Ayuntamiento a su Patrono S. Juan Bta. asciende su gasto á ocho pesos y esta cantidad està aprovada por el Consejo.

SUERA
(...) en este Lugar de Suera se celebra una cofradía de Nuestra Sra. del Rosario Por el P. M. Fr. Pedro Martí (...) Provincial de PP. Dominicos fundada y con aprobacion del ordinario de Tortosa dia 28 de febrero del año mil, sey, cientos, y sessenta y uno cuyos gastos son una fiesta la primera Dominica de Octubre con missa y sermon, y sera para su manutencion que (...) limosna voluntaria de los vecinos. Otrosí una fiesta titular que es del Nacimiento de Nuestra Señora cuyos gastos estan aprovados por el R. Consejo en la (...) de (...).

VEO
(...) en el año cinco fiestas que son el Corpus: lasuncion; S. Antonio y S. Marcelo y la Cofradía del Rosario la qual esta Cofradia esta aprovada y confirmada por el Sr. Obispo de Tortosa y para mantener la Cofradia y demas fiestas que (...) todos a dos libras por cada una fiesta la qual suma que se pide (...) 59 libras de las que para a (...) Pago a la Cofradia y a sus fiestas forman unas (...) Pagan todos los vecinos por igual.

L'ALCÚDIA DE VEO
(...) digeron que en dicho lugar ay una cofradia Aprovada por y Iltmo. de Tortosa y todos los Domingos del rosario se ace procesón por los cofrades y que estas procesiones se pagan al cura de lymosna que dan los cofrades, y es la esa quatro libras de limosna, no ay cargamento alguno ni censo, en el primer Domingo de octubre se celebra una fiesta a Nuestra Señora del Rosario en dicha fiesta se gastan ocho libras también es limosna que se saca de los cofrades y estas se gastan en polbora, Misa y procesión y pan bendito.

AÍN
(...) digeron que ay una cofradía aprobada por el por el Sr. Obispo de Tortosa, todos los Domingos primeros del mes se hace Procesion por los Cofrades por la limosna de estas procesiones se da al Cura quatro libras y diez sueldos quedaban los cofrades, en el segundo Domingo de (...) se celebra fiesta (...) del Rosario y para esta se nombra un clabario y se le entregan seis libras que dan bien es limosna que dan los Cofrades y estas se gastan en Misa procesion polbora y pan bendito, no ay cargamento alguno.

Església d'Aín


ESLIDA
(...) en esta villa hay una ermandad en termino regular una cofradia del Rosario y esta es la aprobada por el Iltmo. Ovispo de Tortosa, y todos los primeros Domingos del mes en el año se celebra procesion por los cofrades y la limosna de estas procesiones sale de los mismos cofrades, tambien se ace una fiesta a Nuestra Señora del Rosario en el primer Domingo de Setiembre lo que se gasta es limosna de los cofrades, se ace sermon, que su coste es limosna de una libra y se gasta en polbora misa y procesión y todas es la limosna se plega de los cofrades y se nombra un clabario para (...) la fiesta, toda esta limosna de toda la fiesta sera unas siete u ocho libras las que se plegan de los cofrades, y lo demas que es cosa de (...) y el año que no dan limosna los cofrades no ay fiesta.

ARTANA
(...) Que en esta villa (...) se hallan se hallan fundadas dos Cofradías y una hermandad, que es la tercera orden de S. Fco., de cuyas cofradías, la una es del Stmo. Sacramento fundada en esta villa en el año 1700 con Bula Pontificia del Stmo. (...) P. Inocencio XII â instancia del Cardenal Fco. Barberino con el título de P. Angelo y â suplica del Dr. Monseñor Leonardo Vilar Cura de la Parroquial Iglesia de esta villa y de sus vecinos y moradores, la que fue aprovada en la Curia de Tortosa por su Vicario Gral. sede vacante en el día 6 de Abril año 1701, y para (...) los Cargos de esta Cofradía pasa (...) de Christo Sacramentado se impusieron a sus cofrades la obligación de pagar anualmente dos sueldos los que sirven para (...) Cera y celebrarles una fiesta de Iglesia, en el Domingo infraoctava del Corpus, y vespertinos, que se tienen todos los terceros Domingos del año, cuyas entradas de esta Cofradía son, poco más o menos, veinte y dos libras, que importan las limosnas de frutos. Veinte libras el (...) de los Cofrades, y las salidas son en esta manera tres libras y los sueldos por los vespertinos dos libras y tres sueldos por el sermon y sus vestidos veinte reales por polvora y lo demas se consume en esta cera que se gasta en los terceros domingos, y si algo sobra se hace cargo de ello el Clavario de nuestro Señor. 

Y la otra Cofradía fue fundada en el año 1632 con limosna del Muy Rvdo. P. Monseñor Fr. Juan Mur Provincial de la Corona de Aragon en conformidad de estas concedida ha facultad por las presentes Bulas Pontificias segun en el (...) se refiere dado por otro Provincial de los Predicadores en Barcelona â 19 de mayo de otro año de 1632, a instancia de los vecinos y moradores de esta villa de Artana, cuyos cofrades en la Virgen del Stmo. Rosario voluntariamente se impusieron la obligacion de dar anualmente (...) a la Virgen para lo qual el Clavario tiene obligacion de hazer dos fiestas, la una en el primer Domingo de Mayo, y la segunda en el primer Domingo de octubre, y para fiestas (...) y profanos. Si los votan los Cofrades, tiene el clavario acotadas 20 libras, las que se pagan del real, que dan otros cofrades, y de las limosnas que (...) se recogen, como también el gasto de la Cera, y fiestas de la Iglesia y quatro libras en fuegos, y sus entradas, son en esta forma poco mas o menos, 23 libras las limosnas, y 25 libras las que se saca del real pagan los cofrades.

La hermandad de la tercera orden de S. Fco. no tiene mas entrada que la limosna que recoje el Hermano mayor que son ceras 10 libras y sus salidas son hazer una fiesta al Santo en el primer Domingo mas inmediato a su día, y hacer celebrar una dobla por los hermanos Difuntos, y alumbrar el Altar de cera con lo qual se consume la entrada.

ALFONDEGUILLA
(...) en este Lugar hay establecida una Cofradía de Nuestra Señora del Rosario, sus cofrades no satisfacen cosa alguna, pero uno de ellos, que por su sorteo sale clavario, si quiere hace una fiesta en la Iglesia Parroquial de este Lugar à Ntra. Sra. del Rosario en el primer Domingo de Octubre, a sus expensas, en la que solo se gasta, hasta 25 libras y si no la quiere hacer se omite.

Igualmente anualmente se celebra una fiesta en esta Iglesia al Patrono de este Lugar, que es el Señor San Bartholome, en la que se gasta hasta 25 libras, y regularmente la costea el Regidor Mayor de sus propios, y no se celebran mas fiestas que las susodichas.

Església d'Alfondeguilla

Malpàs - Erillcastell - Puio d'Esperan - Esperan - Igüerri - Gotarta - Raons - Borda de Martí - Malpàs

Aquesta setmana us proposem una excursió per la comarca de l'Alta Ribagorça. Amb eixida i final al poble de Malpàs, en aquesta ruta fem un tomb per diversos pobles i despoblats d'aquesta contrada, entre els quals destaca el lloc abandonat d'Erillcastell, centre de la baronia d'Erill.

Vista llunyana d'Erillcastell des 
del camí de Gotarta a Malpàs

L'excursió comença al carrer de la Salinera de Malpàs. Aquest poble, que declarava tres focs nobles, o sis segons la còpia, al fogatjament general de Catalunya de 1378, va tindre ajuntament propi fins a l'any 1968, quan va ser agregat al municipi del Pont de Suert. Per aquest carrer deixem enrere el poble en direcció nord per la carretera d'accés. Pocs metres més enllà, però, girem a l'esquerra i ens incorporem al camí de Malpàs a Gotarta.

Plaça de Malpàs

Església, d'origen romànic, dedicada a sant Pere

Carrer a Malpàs

Carrer de la Salinera, a Malpàs

Camí de Malpàs a Gotarta

Ascendim un poquet i guanyem el pla del tros de l'Església. A mà dreta queda la partida de la Vinya, amb la casa Sala. Després d'avançar un tram cap al nord-oest, el camí tomba decididament cap a septentrió per tal de travessar el barranc de Canarillo. 

El camí de Malpàs a Gotarta 
en creuar el barranc de Canarillo

En creuar-lo, tornem a guanyar un poc d'altura, ara cap a l'oest. Caminem ara per la partida de les Vernedes, on predomina el bosc. Tanmateix, de seguida fem cap a un camp de pastura i veiem una granja a mà esquerra. Arribem aleshores al piló de la Mare de Déu de Montserrat. 

Camí de Malpàs a Gotarta

Piló de la Mare de Déu de Montserrat

El camí de Malpàs a Gotarta és senzill i còmode, amb pujades i baixades més o menys suaus. Fins a aquest punt ha predominat la zona de bosc. Ara, però, les vistes són àmplies gràcies als camps conreats a la partida dels Hortals, que ens queda a l'esquerra. Albirem els pobles de Raons, Gotarta i Igüerri, per on passarem en unes hores. 

Panoràmica dels pobles de Gotarta (esquerra),
Raons (centre i baix) i Igüerri (dreta)

Després de deixar enrere un cobert, el camí de Malpàs a Gotarta comença a perdre altura per a travessar el barranc del Tou. Estem a la partida dels Obaguins i torna el bosc. 

Baixada del camí de Malpàs a 
Gotarta cap al barranc del Tou

Just en acabar de passar pel barranc, fem cap a un encreuament. El camí de Malpàs a Gotarta continua, ben marcat, recte. Nosaltres, emperò, l'abandonem per un altre que arranca cap a la dreta. Tot i ser una pista, ja observem per la vegetació que està molt poc transitada. 

Desviament cap a la dreta

En efecte, l'agafem i de seguida veiem com el pas del temps i la falta de cura l'han anat erosionant-la fins a fer-la impracticable per a vehicles. El primer tram de la pista fa que guanyem ràpidament altura. 

Camí

Després la pujada se suavitza i eixim a un planet on el barranc del Tou rep les aigües de diverses canals que baixen de les muntanyes. En aquest punt observem canonades antigues que ens fan pensar que aquesta pista va ser oberta en el marc de les explotacions mineres que hi van haver a la zona dècades enrere. 

Tram del camí en el qual trobem algunes canonades antigues

A partir d'aquest punt la pujada s'accentua. En alguns indrets la pista es perd fins a convertir-se en poc més que un corriol. Ziga-zaga ziga-zaga ascendim més i més cap a l'est. 

Camí

Vista del poble de Gotarta des del camí que duu a Erillcastell

Al remat, i al cap d'una mitja hora, guanyem la Collada, a uns 1.380 msnm. 

Mirada també cap a Gotarta des de la Collada

Davant de nosaltres apareix el poble abandonat d'Erillcastell, centre de la baronia d'Erill. Aquest títol nobiliari, que fou ascendit a comtat l'any 1599, encara continua viu hui dia, amb grandesa d'Espanya, en mans d'Alberto Luis Álvarez de Toledo y Mencos. Al segle XVIII els titulars van perdre el cognom Erill. Del nucli hi destaca l'església de santa Maria, romànica i mig en ruïnes, com la resta del lloc. Segons Joan Coromines, el topònim deriva de l'iber Ili-Ili o Iri-Iri, que vol dir "poble", i del llatí castĕllu, que vol dir "fortificació".

Panoràmica del poble d'Erillcastell des de la Collada

Entre Erillcastell i nosaltres se situa un enorme prat envoltat per una tanca. Nosaltres no ens apropem al despoblat, sinó que resseguint la tanca cap a l'esquerra, envoltem el perímetre, en alguns punts amb no poques dificultats, per tal d'enllaçar amb el camí d'Erillcastell a Esperan.

Envoltant la tanca

Envoltant un altre tram d'aquest camp per a
buscar el camí d'Erillcastell a Esperan

Aquesta via, que arranca del peu de les roques Blanques, mena cap al nord-oest. A poc a poc, guanyem altura. El camí és còmode i, a mà esquerra, ens ofereix unes vistes privilegiades de les terres baixes que s'obren cap a la Noguera Ribagorçana.

Camí d'Erillcastell a Esperan

Un altre tram d'aquest camí, abans de 
travessar la canal de les Tallades

En travessar la canal de les Tallades, el camí es reorienta cap a l'oest.

Camí d'Erillcastell a Esperan

Vista cap al sud des d'aquest camí

Ja falta poc per a que coronem el Puio d'Esperan, a 1.511, 8 msnm. És el punt més elevat de tota l'excursió.

El poble abandonat d'Erillcastell vist des del Puio d'Esperan

Cim pla d'aquesta muntanya. Al fons, el tossal
de la Tartera i la calbera d'Irgo

Després de fruir de les panoràmiques que ens ofereix aquesta muntanya, continuem pel camí de Erillcastell a Estaran en direcció nord / nord-est. El paisatge canvia radicalment. El camí, poc marcat en alguns trams però sense pèrdua, ens aboca al bosc d'Escuro.

El camí d'Erillcastell a Esperan en
abandonar el Puio d'Esperan

Camí d'Erillcastell a Esperan

Avancem per una zona ombrívola i solitària, un lloc gairebé d'ensomni, mentre no deixem de perdre altura. En cosa de deu minuts, a mà esquerra, veiem aparèixer el poble abandonat d'Esperan.

Vista d'Esperan des del bosc d'Escuro

La remor de l'aigua ens adverteix que estem a prop del barranc d'Esperan. En efecte, el camí ens duu a creuar el seu llit, que travessem sense cap dificultat. A l'altra banda, per baix dels Hortals del Martí, recorrem entre murets de pedra seca els últims metres que ens separen d'Esperan.

Barranc d'Esperan

Camí d'Erillcastell a Esperan

El primer que veiem del despoblat, el nom del qual prové del basc i significa "el poble gran sota la penya", com confirma la seua ubicació geogràfica, és l'església, romànica i dedicada a sant Andreu i a sant Serni. Entrar-hi és impossible perquè la vegetació barra el pas cap a la porta d'accés. A la vora hi queda la Bordeta.

Vista posterior de l'església de sant Andreu i
de sant Serni d'Esperan, amb l'absis

Espadanya del temple

La vegetació tapa la porta d'entrada a l'església

Detall del sostre de l'església d'Esperan

Més enllà, les dues cases pairals del poble, casa Martí i casa Pei, ambdues en ruïnes. En aquest indret van viure unes 10 persones cap a mitjan segle XVI, segons consta al fogatge de 1553, on es declaren dos focs, que són precisament aquest dues cases abans esmentades.

Esperan

Ruïnes a Esperan

Esperan

Des de casa Pei arranca el llarg camí d'Esperan a Igüerri, que fins no fa molt va ser la via de comunicació més directa del poble amb el Pont de Suert. Aquest camí, que va paral·lel a la moderna pista, està molt poc marcat i cal anar en compte per a no perdre'l. Finalment, després d'un quart d'hora, convergeix amb la pista on fan frontera les partides del Vedat d'Avall i de les Vinyes.

Camí d'Esperan a Igüerri

El camí, en haver-se trobat amb la moderna pista

Un quart d'hora més, i després de passar pel prat de Pei, el camí d'Esperan a Igüerri se separa novament de la pista i comença a guanyar altura. En acabant, s'endinsa en una zona boscosa que queda a tocar ja d'Igüerri.

Camí d'Esperan a Igüerri

Un altre tram del camí, on predomina el color
rogenc, que dóna nom al poble, és a dir, Igüerri
deriva del basc gorri, que vol dir "rogenc"

Vista del poble de Gotarta des del camí

Paisatge cap al sud

El poble d'Igüerri apareix al fons del camí

Accedim al poble per la banda de dalt. El primer que trobem és la font i l'abeurador. Travessem el nucli per tal de contemplar l'església de sant Esteve.

Font d'Igüerri

Vista del poble des de la font

Abeurador

Església de sant Esteve d'Igüerri

Una altra perspectiva d'aquest temple que, tot i tindre un
origen romànic, ha sofert diverses transformacions que han
modificat el seu aspecte i han amagat la fàbrica original

D'allà mateix arranca el camí d'Igüerri a Gotarta, que és el que hem de seguir ara. Tampoc està massa marcat, tot i que no és gens perdedor. Baixem per la partida de la Closa cap a la granja d'Escoll. La deixem a l'esquerra i continuem baixant.

Camí d'Igüerri a Gotarta

Un altre tram d'aquest camí

Granja d'Escoll

En acabant, passem pel costat d'una bassa, de la bordeta de Llorenç i d'una gran plantació de pomes de muntanya.

Camí d'Igüerri a Gotarta

El camí, en passar a la vora d'un camp de pomes de muntanya

La bordeta de Llorenç

Al remat, i pel pla de Vilaspasa, entrem al poble de Gotarta, on hi destaca l'església, dedicada a santa Cecília. Abans, però, hi consta un temple dedicat a sant Miquel. Fem un tomb per aquest nucli, que abandonem en direcció est pel camí de Gotarta a Malpàs.

Gotarta

Església de santa Cecília

Detall del campanar d'aquest temple

Font i abeurador del poble

Camí de Gotarta a Malpàs

De nou se'ns presenta un llarg tram de camí fins a fer cap a la borda del Pei, a mitja hora de camí de Gotarta. Després, no tardem en arribar al llogaret de Raons. Existeix una dita sobre aquest nucli, i és que diuen per a parlar d'alguna cosa que va molt a poc a poc que és "tan lenta com la moleta de Raons". L'església del poblet, dedicada a sant Esteve i d'estil romànic, es va enfonsar l'any 1982.

Camí de Gotarta a Malpàs

Borda de Pei

Raons

Camí de Gotarta a Malpàs

En acabant, comencem a perdre altura per a creuar el barranc d'Esperan una altra vegada. Just després passem per la borda de Martí i tornem al punt on havíem abandonat aquesta via hores abans per a anar a Erillcastell.

Borda de Martí

Una altra vista d'aquest edifici

Ara només ens queda continuar pel camí de Malpàs fins a arribar novament a aquesta localitat, on fiquem el punt i final a la ruta, l'enllaç de la qual a Wikiloc us deixem ací. Esperem que la gaudiu!