El vocabulari de la natura: PEAL

Aquesta setmana incorporem una nova paraula al nostre vocabulari de la natura. Ja que és temps d'hivern, us animem a entrar en calor amb els peals. Tanmateix, no sabreu què són si busqueu aquest terme al Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans. Sí que hi apareix, però, al Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Tot i això, dóna una definició molt àmplia i el fa sinònim de "calcetí". És per això que reproduïm la caracterització que en fa el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), que diu que un peal és un "calcetí de roba de llana feta en casa".

En efecte, ara que és època de fer fred, de ben segur que a més d'un li aniria bé aquesta peça de roba de llana, el nom de la qual deriva del llatí pĕdāle, que vol dir "propi del peu" (DCVB). Endemés, ja es nota on fan servir els peals, perquè el mateix DCVB assenyala que el mot és conegut al Pallars, però també a les comarques de Castelló on, tot i ser les altures molt més modestes que les pallareses, la frescoreta apreta també de valent en aquests mesos.

Un exemple de peal

També existeix la variant "peial", amb el mateix significat i que prové del mateix terme llatí, tot i que l'evolució fonètica ha estat diferent (Recasens i Vives, 2017).

REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat 

RECASENS I VIVES, Daniel (2017). Fonètica històrica del català. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

Vernet - Pic de l'Alzina - Coll de Llevant - Font del bac dels Monjos - Sant Martí del Canigó - Castell de Vernet - Mas de les Closes - Vernet

Aquesta setmana us proposem una excursió pel Conflent. És la primera vegada que compartim una ruta per aquesta comarca al blog, i esperem que us agrade. La comencem i acabem al poble de Vernet. Des d'allà pugem al pic de l'Alzina i, pel coll de Llevant, anem fins a Sant Martí del Canigó i la localitat de Castell de Vernet. En acabant, la tornada la fem per la vall del riu del Cadí.

Des del pic de l'Alzina, una mirada cap al sud. Més
enllà de les muntanyes, el Vallespir i el Ripollès.

La ruta comença al passeig del Cadí del poble de Vernet, des d'on eixim en direcció sud-est. En acabant, aquesta via, que ens fa guanyar un poc d'altura i avança en paral·lel al riu del Cadí, es transforma en l'avinguda del doctor Piglowski.

Pels carrers de Vernet, en paral·lel al riu del Cadí

Al remat, no tardem en fer cap a una rotonda. És ací on hem de desviar-nos cap a l'esquerra, per un camí que deixa a la banda de ponent el poble i comença una ascensió més contundent que la de fins ara. Es tracta del camí del jardí d'Hivern, el qual, d'entrada, mena cap al nord-est.

Desviament cap al jardí d'Hivern

Camí del jardí d'Hivern

Després, però, canviem de direcció cap al sud-oest i, a partir d'ací, el camí es converteix en sendera i inicia una pujada en ziga-zaga pels contraforts de la serra de l'Alzina. Mentrestant, Vernet es queda enclotat al nostre peu i, durant la pujada, podem gaudir d'unes magnífiques vistes d'aquest poble del Conflent. En aquest sentit, cal destacar el mirador de la roca de Kipling, en honor a l'escriptor anglès Joseph Rudyard Kipling, nascut a l'Índia britànica l'any 1865 i autor, entre d'altres, de la famosa obra "El llibre de la selva", que va passar per aquest indret del Pirineu a cavall entre els segles XIX i XX.

El poble de Vernet des de la roca de Kipling

Camí del jardí d'Hivern

Panoràmica de Vernet

En acabant, el camí, pel mig del bosc, ja s'enfila cap al sud-est, mentre deixem definitivament el poble de Vernet darrere de nosaltres. Abans, però, d'atacar l'últim tram de pujada al pic de l'Alzina, cim més alt de la serra del mateix nom, fem cap a una magnífica talaia des d'on contemplem la localitat de Castell de Vernet i tot el circ muntanyenc que la circumda. També albirem l'abadia de sant Miquel del Canigó, on hi farem cap en una estona. Més enllà dels gegants que paren a migjorn, amagades queden les comarques del Vallespir i del Ripollès.

Panoràmica cap al sud des del mirador, amb el
riu del Cadí, que s'obre pas entre les muntanyes

Embaladits encara per aquesta panoràmica tenyida dels colors de la tardor, tirem amb la seguida de la senda cap a l'est. Fins i tot, perdem un poc d'altura, però després la recuperem mentre recuperem la direcció sud-est. A mà esquerra deixem els contraforts del Canigó.

Camí cap al pic de l'Alzina

Un altre tram d'aquest camí

Tram final de la pujada, ja per la banda de dalt
de la serra de l'Alzina, a prop del pic de l'Alzina

Finalment, una hora després d'eixir de Vernet, coronem el pic de l'Alzina, a poc més de 1.000 mnsm, des d'on fruïm d'unes vistes privilegiades de tota la contrada que ens envolta, per baix i per dalt. En aquest cim fan frontera els termes de Vernet i de Castell de Vernet.

Pic de l'Alzina

Mirada, de nou, cap a la banda de Vernet. A mà
esquerra, veiem el pic de la Pena. 

En acabant, comencem la baixada cap al coll de Llevant. Sense deixar la seguida cap al sud-est, perdem ràpidament altura i, en cosa de deu minuts, arribem a aquest encreuament. 

De camí cap al coll de Llevant. Si ens fixem. entre
les muntanyes, apareix la banda de dalt del campanar 
de Sant Martí del Canigó

El poble de Castell de Vernet de camí al coll de Llevant

Una altra vegada, nosaltres hem de continuar en direcció sud-est, per una sendera que comença a pujar de nou i que es correspondrà, uns metres més enllà, amb el camí de la Cirerola.

Coll de Llevant

Camí de la Cirerola

El paisatge canvia radicalment. I és que en deixar enrere la serra de l'Alzina resulta que entrem en una zona d'ombria. Ara acometem una llarga pujada per tal de creuar el còrrec de la Guilla per la seua capçalera. Avancem lentament per un paisatge dominat pel bosc. Després, ataquem la cua nord-occidental del roc d'en Vidal. Es tracta d'uns espadats que no tenen major dificultat per a trescar-los.

Camí de la Cirerola

Amb el camí, travessem aquesta pedrera

Mirada enrere cap a Vernet, que ja ha quedat molt lluny

Pas per la banda baixa del roc d'en Vidal

A l'altra banda, tornem a perdre altura mentre ens endinsem, més i més, en un bosc molt frondós. El camí de la Cirerola ja ens ha abandonat, i ara la senda ens duu a buscar el pas de la canal dels Cirers. Després de passar-la, tornem a pujar decididament, passem per un altre barranc i, al remat, al cap d'una mitja hora des del roc d'en Vidal, eixim a la banda alta del còrrec dels Esmorzadors.

Camí

Pel mig del bosc que, a la tardor, es tenyeix de groc

Construcció de pedra seca

Tanmateix, travessar aquest barranc ja no és tan senzill com creuar els anteriors. Per sort, unes cordes ens ajuden a passar, de manera segura, per aquest punt de l'excursió. A l'altra banda d'aquest curs d'aigua hi trobem la font del bac dels Monjos. I és que, en efecte, estem a la partida del bac, o obac, dels Monjos, i ens incorporem al camí del roc d'en Vidal.

Còrrec dels Esmorzadors

Font del bac dels Monjos

Camí del roc d'en Vidal

Des d'ara, durant uns quants metres, ens espera un ferm inestable i propens a les solsides. La humitat està disparada i dóna la sensació que fa cinc minuts només que ha parat de ploure. Trobem diversos trams amb cadenes i xarxes per tal d'ajudar-nos a descendir, en direcció nord-oest, cap a l'abadia de sant Martí del Canigó.

El camí del roc d'en Vidal, amb una xarxa per a 
protegir-nos d'una bona estimbada

A mà dreta, la muntanya té una caiguda accentuada
cap al fons del còrrec dels Esmorzadors, que baixa ràpid

Després de deixar enrere aquest tram, el camí del roc d'en Vidal es transforma completament i avancem còmodament mentre perdem més i més altura. Sempre en direcció nord-oest, acabem per veure, uns minuts després, la silueta de Sant Martí del Canigó entre els arbres.

Camí del roc d'en Vidal

El camí, quan enllacem amb l'última baixada

Primera vista de l'abadia de sant Martí del Canigó

El bosc, poc metres abans d'arribar a
l'abadia de sant Martí del Canigó

Apleguem a aquesta abadia fundada l'any 997 pel comte Guifré II de Cerdanya i I de Berga. Monjos de la regla de sant Benet abandonaren l'abadia de sant Miquel de Cuixà per a bastir aquesta. Pel que sembla, una primera fase de les obres va acabar cap al 1009, mentre que la segona va estar enllestida entre el 1014 i el 1026. Tanmateix, fins a l'actualitat, han arribat molt pocs elements del recinte original. Ja la mort de Guifré II l'any 1049 va suposar un colp a l'embranzida que havia agafat la comunitat en les primeres dècades de vida. Amb tot, la vida monacal va continuar fins al 7 de juliol de 1783, quan el papa Pius VI va suprimir l'abadia. Fou aleshores quan van eixir d'ella les relíquies de sant Galderic, patró tradicional dels pagesos catalans, que havien estat allà des del segle XI. Després, durant el segle XIX, l'abadia fou saquejada i, a primeries del XX, quedava en peu el campanar i poca cosa més. Llavors, el bisbe de Perpinyà, Juli Lluís Maria de Carsalade du Pont, va impulsar la restauració del conjunt, entre 1902 i 1932. Finalment, el 1988, el bisbe de Perpinyà Jean Chabbert va entregar l'abadia a la comunitat de les Benaurances.

Abadia de sant Martí del Canigó

Creu i abadia

Detall del campanar i de l'accés a
l'església superior del monestir

Absis

Interior de l'església superior de l'abadia
l'any 1834, en un dibuix de Charles Nodier

Vista panoràmica de l'abadia de sant Martí del Canigó el 1902

Sant Martí del Canigó en ruïnes

Interior de l'església superior de l'abadia, en ruïnes

Una vista vertical del conjunt enrunat

Després de visitar l'abadia, ens apropem a l'oratori de sant Benet per tal de contemplar el camí recorregut des de Vernet, que ens queda ben lluny i centenars de metres més avall.

Camí de l'oratori de sant Benet

Oratori de la Mare de Déu de Lorda

Oratori de sant Benet

Interior d'aquest temple, amb la imatge del titular

L'abadia de sant Martí del Canigó vista
des de l'oratori dedicat a sant Benet

Panoràmica de Vernet des de l'oratori de sant Benet

Girem cua, en acabant, cap a Sant Martí del Canigó i ens incorporem cap a l'esquerra al camí de l'Abadia a Castell de Vernet. En cosa de deu minuts, després de passar per la font del Comte, aquesta via ens deixa a l'església de sant Martí Vell, on també hi ha una altra font. Aquest temple era el parroquial de Castell de Vernet fins que se n'edificà un de nou dins del poble. Fou aleshores quan aquest, d'estil romànic, va caure en desús i no va ser fins a la dècada del 1970 quan tornà a ser ficada dempeus.

Camí de l'Abadia a Castell de Vernet

Església de sant Martí Vell

Església de sant Martí Vell

Font a tocar d'aquest temple

Ja que és el temps de les castanyes, n'arrepleguem unes quantes pel perímetre d'aquest temple, i continuem l'excursió cap al poble de Castell de Vernet.

Camí de l'Abadia a Castell de Vernet

Un altre tram del camí

Poc abans d'entrar ja a Castell de Vernet

Hi arribem al cap d'uns vint minuts i visitem la seua església, del segle XV, tot i que reformada al XVIII, i dedicada també a sant Martí. En l'interior d'aquest temple reposen les despulles mortals del comte Guifré II de Cerdanya i I de Berga, impulsor de l'abadia de sant Martí del Canigó, i de la seua esposa, la comtessa Elisabet. Amb tot, travessem el poble i enllacem amb la carretera D-116, que ja no deixem fins al final de la ruta.

Castell de Vernet

Façana de l'església de sant Martí

Interior del temple, que barreja imatges barroques
i contemporànies amb frescos moderns

La Puríssima Concepció i la Mare de Déu dels
Dolors, protagonsites d'un altar lateral

Carrer a Castell de Vernet

Carretera D-116, que mena cap a Vernet

Aquesta via mena cap al nord en paral·lel al riu del Cadí. Amb ella, passem per la vora del mas de les Closes. En acabant, ja ens enfilem cap a Vernet, on hi fem cap en cosa d'uns vint minuts. Allà fiquem el punt i final a l'excursió.

La carretera D-116, en abandonar Castell de Vernet

Ramat que pastura al mas de les Closes

Una altra perspectiva del bestiar al prat

El riu del Cadí, en paral·lel a la carretera D-116

Entrada a Vernet

Per últim, ací us deixem l'enllaç d'aquesta excursió a Wikiloc, amb el desig que us agrade.