El vocabulari de la natura: CARANT
Aquesta setmana us presentem una nova edició de la sèrie El vocabulari de la natura , que té com a protagonista la paraula 'carant'. Ni el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ni tampoc el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) recullen aquest terme. Amb tot, és el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) el que ens proporciona una caracterització del mot: "corrent d'aigua molt pendent en terra rocosa, o el llit eixut d'un tal corrent d'aigua". En efecte, 'carant' és la paraula amb la qual han estat anomenats determinats tipus de barranc en una zona concreta del territori, que inclou les comarques de l'Alt Urgell, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça, a Catalunya, i la Ribagorça, a l'Aragó. Així ho testimonien nombrosos topònims d'aquestes contrades, com ara la partida de Los Carants, entre Sant Martí de Canals i Or