Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2019

El vocabulari de la natura: CARANT

Imatge
Aquesta setmana us presentem una nova edició de la sèrie El vocabulari de la natura , que té com a protagonista la paraula 'carant'. Ni el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ni tampoc el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) recullen aquest terme. Amb tot, és el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) el que ens proporciona una caracterització del mot: "corrent d'aigua molt pendent en terra rocosa, o el llit eixut d'un tal corrent d'aigua". En efecte, 'carant' és la paraula amb la qual han estat anomenats determinats tipus de barranc en una zona concreta del territori, que inclou les comarques de l'Alt Urgell, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça, a Catalunya, i la Ribagorça, a l'Aragó. Així ho testimonien nombrosos topònims d'aquestes contrades, com ara la partida de Los Carants, entre Sant Martí de Canals i Or

Montanyana: ermita de sant Joan Baptista

Imatge
Aquesta setmana us proposem un tomb pels carrers del poble ribagorçà de Montanyana, amb especial atenció a l'ermita de sant Joan Baptista. Una carretera ben asfaltada però estreta i revirada és l'única via per a accedir amb cotxe fins a Montanyana, localitar situada a la comarca de la Ribagorça. Des dels afores del Pont de Montanyana, arranca, tot remuntant el barranc de Montanyana. En cosa de cinc minuts, arriba a la seua destinació, i allà acaba. Carrer a Montanyana Entrar a Montanyana és fer un pas enrere en el temps. Els carrers del poble estan empedrats, i la major part dels habitatges conserven la pàtina del decurs dels segles. Com li ocorre al vi, que millora amb els anys, les pedres de les parets, murs i arcs que defineixen els límits de la via pública llueixen esplèndides i fan palès l'enginy dels antics ribagorçans que les col·locaren.  El barranc de sant Joan travessa Montanyana i divideix el nucli en dues bandes. En travessar el pont que les con

El vocabulari de la natura: VOLVA

Imatge
Aquesta setmana publiquem una nova entrega del nostre particular vocabulari de la natura. La paraula protagonista de hui és 'volva', que també s'ha escrit com a 'bolva' o 'olva', i que, d'acord amb el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) vol dir "filament, pellofa, etc., diminuts". D'una manera més general, el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) diu que les volves són "partícules menudes i lleus d'un cos que l'aire s'emporta fàcilment".  A la vista d'aquestes caracteritzacions, és el Diccionari Català-Valencià-Balear el que ens dóna la definició exacta que ens ocupa: "pellofa amb aresta que cobreix el gra de blat i d'altres cereals; conjunt de fragments de clovella i aresta dels cereals" (DCVB). Amb aquesta idea, el mot és conegut a la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i el Berguedà, a m

Per territori carlí: Ardèvol - Santuari de Pinós - Dolmen del collet de Su - Tristany - Dolmen de la Pera - Ardèvol

Imatge
Aquesta setmana ens estrenem pels camins de la comarca del Solsonès. Us proposem una excursió circular des d'Ardèvol fins al santuari de la Mare de Déu de Pinós. En ella, a més a més, passem per nombrosos masos i caserius, així com també visitem dos dòlmens, el del collet de Su, o de Casacremada, i el de la Pera.  Paisatge des del camí del santuari de Pinós, o de Torà a Pinós, per la carena de la serra de Pinós La ruta comença al peu de la torre d'Ardèvol , una construcció  militar rectangular que fou bastida a l'edat mitjana i que és la resta més visible del castell de la localitat, documentat des del segle XI. Aquesta torre fou revestida per una altra de circular, que es va esfondrar l'any 1932. Torre d'Ardèvol Fotografia antiga de la torre d'Ardèvol, anterior a 1932, amb el revestiment  circular  esfondrat en aquella data. Font: Generalitat de Catalunya Des del peu de la torre, eixim cap al sud en direcció al cementeri. En e