Albelda - Castellonroi - Montpedró - Ermita de sant Salvador de Montpedró - Pont de Coll - Lo Pla - Ermita de sant Sebastià - Albelda

Aquesta setmana us proposem una excursió circular per la comarca de la Llitera. Amb l'eixida al poble d'Albelda, recorrem 30 quilòmetres per a visitar Castellonroi, el Montpedró i l'ermita de sant Salvador de Montpedró. 

Paisatge cap a l'oest des del Montpedró

La ruta comença a la intersecció del carrer Hospital amb l'avinguda de Tamarit del poble d'Albelda. Des d'allà, en direcció nord-oest, anem a buscar la plaça Major, on hi queda l'església de sant Vicenç Màrtir. Aquest temple, que havia sigut elevat a la categoria de col·legiata l'any 1560 pel papa Pius IV, quedà com una parròquia més del bisbat de Lleida a partir del 1851. D'estil gòtic tardà i amb reformes posteriors, sobretot del segle XVIII, gran part de les seues obres d'art desaparegueren durant la Guerra Civil. L'any 1995 fou segregada de la diòcesi de la capital del Segrià i incorporada a la de Barbastre-Montsó. 

Carrer de l'Hospital

Església de sant Vicenç Màrtir

En acabant, agafem el carrer Major, que puja, i tombem a la dreta per a incorporar-nos al carrer de sant Isidre. Amb ell, avancem fins a deixar enrere les últimes cases d'aquesta localitat de la Llitera, i prenem el camí d'Albelda a Castellonroi. 

Carrer de sant Isidre

Camí d'Albelda a Castellonroi

Anem per aquesta via en direcció nord-est, per un paisatge de secà ben solitari. Tot i anar guanyant altura a poc a poc, caminem enclotats entre les altures de Gardeny Alt, que paren a mà dreta, i les de la Gessa, que queden a l'esquerra. 

Camí d'Albelda a Castellonroi

Al cap d'uns deu minuts, el camí d'Albelda a Castellonroi fa cap a un camp d'oliveres, just en el punt on ens reorientem cap a orient. Ací, la via també es fa més estreta i, a poc a poc, accentua la pujada. Després d'un breu ziga-zaga, enfilem una recta curta que ens fa guanyar el collet de les Comes. 

Camí d'Albelda a Castellonroi

Mirada cap a l'oest des de la 
pujada cap al collet de les Comes

Ara girem cap a l'esquerra, en direcció nord / nord-est, per un tram de pista i encara pugem un poquet més. Tanmateix, de seguida, el camí d'Albelda a Castellonroi se separa de la pista i tira per un corriolet. 

Des del collet de les Comes, cap al nord

Camí d'Albelda a Castellonroi

A la dreta, el Montpedró. És la primera vegada en
tota l'excursió que veiem aquesta muntanya.

Al cap d'un parell de minuts, retrobem de nou la pista. Ja estem a la partida de Los Prats, que fa honor al seu nom. Durant uns metres avancem cap a l'est. Hem d'estar atents, però, ja que, poc més endavant del punt on hem retrobat la pista, el camí d'Albelda a Castellonroi es reorienta cap al nord. Així que tombem cap a l'esquerra i comencem a perdre altura. A poc a poc, la via per on anem es fa menys i menys marcada, tot i que no pèrdua. 

El camí d'Albelda a Castellonroi a la partida de Los Prats

Vista d'una construcció de pedra seca

Camí d'Albelda a Castellonroi

Bales de palla a tocar del camí. De fons,
una altra construcció de pedra seca

Camí d'Albelda a Castellonroi

Finalment, passem per un bassot que recull les aigües de la capçalera de Lo Reguer. En aquest punt, el camí d'Albelda a Castellonroi torna a estar ben marcat. 


Bassot a la capçalera de Lo Reguer

Anem en direcció est. Primer, el camí és planer. Tanmateix, en travessar una clotada, se'ns presenta al davant una curta ascensió que ens fa guanyar l'altiplà de la Savinosa. De seguida, veiem el poble de Castellonroi i ja entrem al seu terme municipal. 

Camí d'Albelda a Castellonroi

Pujada cap a la Savinosa

Vista llunyana de Castellonroi, amb el 
Montpedró a la dreta de la localitat

Comencem a perdre altura per tal d'eixir a creuar la carretera N-230. La travessem i, per la partida de Lo Comú, comencem a pujar cap al poble de Castellonroi, que para encimbellat enfront. Ràpidament, salvem el desnivell que ens separa de la localitat i entrem en ella. 

El Montpedró, al fons, des 
del camí d'Albelda a Castellonroi

Punt per on travessem la carretera N-230

Panoràmica de Castellonroi

Fem un passeig pels carrers del poble. El seu topònim prové de les paraules llatines castellōne i rŭbĕu, és a dir, "castelló" i "roig". Així doncs, conserva la -n- etimològica de castellōne, que ha donat 'castelló' en la major part dels dialectes de la nostra llengua, i remarca la pronúncia ribagorçana i pallaresa de la paraula 'roig', que és /rɔ́ј/ (DCVB). Pel carrer Major, eixim a l'ajuntament. Des d'allà, enfilem el carrer de sant Salvador, amb el qual abandonarem el nucli urbà. 

Carrer de sant Salvador

És aleshores quan, just després de deixar enrere els últims habitatges de Castellonroi, arribem a un encreuament. Nosaltres hem de continuar l'excursió cap a l'esquerra, per l'assegador del Colomé. Amb ell, comencem a perdre altura entre les partides de sant Antoni, a l'esquerra, i de sant Joan, a mà dreta, a fi de travessar el barranc del Solà. 

Desviament cap a l'esquerra

Assegador del Colomé

En havent-lo ultrapassat, continuem per l'assegador del Colomé, ara però, duent una seguida ascendent. Al cap d'un quart d'hora de pujada pausada, apleguem a un corral en ruïnes i, de sobte, la pista acaba abruptament. 

L'assegador del Colomé, cap al pas de la roca Foradada

Corral en ruïnes a tocar de l'assegador del Colomé

Al davant se'ns presenta el pas de la roca Foradada, que és per on continua l'assegador del Colomé, tot resseguint en direcció contrària la reguera del Perdigot. En aquest tram, la via per on caminem també és coneguda com el camí del pla de Mules. 

L'assegador del Colomé en entrar
al pas de la roca Foradada

Amb tot, mamprenem per una sendera ben marcada que, després de començar en direcció nord-est, ens adreça decididament cap a orient mentre no deixem de pujar. 

Assegador del Colomé

Mirada enrere del camí recorregut

Quinze minuts més tard, acabem l'ascensió. Ara, a mà dreta, gaudim d'una bona vista de l'estació següent de l'excursió, el tossal de Montpedró, que encara ens queda lluny. Amb l'assegador del Colomé avancem fins trobar la línia de termes que separa Castellonroi i Valldellou. 

Vista panoràmica, amb el tossal de Montpedró a la dreta

Assegador del Colomé, o camí del pla de Mules

Construcció de pedra seca en ruïnes

Allà, després de vorejar un bosquet, ens incorporem al camí de la basseta de Valldellou, cap a la dreta. Estem a la partida de Pinyana. 

El camí de la basseta de Valldellou, entre
els termes de Valldellou i de Castellonroi

Tanmateix, prompte abandonem aquesta via i tirem, també cap a la dreta, per una pista que mena cap al sud / sud-oest. En acabant, aquesta via ens duu cap a l'est i, finalment, cap al sud novament. Amb ella comencem a guanyar altura per tal d'enllaçar, al cap de més de deu minuts, amb la pista que puja fins al peu del tossal de Montpedró. 

Desviament cap a la dreta

Camí

Per un ferm molt enfangat, ja que ens ha plogut durant una bona estona, girem cap a l'esquerra per la pista fins que s'acaba. 

Pista

Una mirada cap al nord-est, amb el pantà 
de santa Anna, al riu Noguera Ribagorçana

Allà mateix, agafem una senda estreta i costeruda que, amb algun ziga-zaga, ens eleva fins al cim de menor altura del Montpedró. 

Senda

Tram final de la pujada

Montpedró

Des d'allà, i cap al sud-est, continuem la pujada fins a guanyar, en cosa de dos minuts, el Montpedró, a 736 msnm. Coronant aquesta muntanya, des d'on fruïm d'una vista privilegiada del pantà de santa Anna i de la frontera entre Catalunya i Aragó dibuixada per la Noguera Ribagorçana, tenim l'ermita de sant Salvador de Montpedró. El temple, tot i ser d'època romànica, ha experimentat ampliacions i reformes en èpoques posteriors. Així, presenta elements gòtics i d'altres de més actuals.

Des del tossal de Montpedró, cap al sud

Vista de la presa del pantà de santa Anna,
a la frontera entre l'Aragó i Catalunya

Ermita de sant Salvador de Montpedró

Detall d'una placa amb el nom del temple

Altar de l'ermita

Altar lateral amb la imatge de Crist
i de la Mare de Déu del Pilar

Sobre l'origen del culte al Salvador al cim del tossal de Montpedró, els veïns de Castellonroi han conservat una llegenda que, en Ramon Vives i Gorgues, va ficar negre sobre blanc al seu Costumari de Castellonroi: ànima d'un poble.

"Es conta que fa molts anys, tant podia ésser sota la dominació musulmana com al començament de la Reconquesta, a la cova que actualment s’anomena precisament “del Dugo”, situada als peus del castell que antany senyorejava sobre les valls del Reguer i del Solà, vivia una criatura misteriosa i malvada, un animal alat segons els uns, o un drac segons els altres, que estava al servei dels senyors del castell. Aquests, cruels i despietats, l’enviaven contra els camperols dels voltants per tal de recollir els forts impostos amb què els castigava sovint. Si per cas es negaven a pagar-los, la criatura en qüestió, el Dugo, arrasava d’immediat llurs collites, destruïa llurs cases i fins, a vegades, s’emportava presoner algun membre de la família, en especial les donzelles. Cansats de tantes extorsions, els camperols van decidir actuar (...) Una nit, la que va del 5 al 6 d’agost, van pujar fins a la cova i la van incendiar. El Dugo, no obstant això, va aconseguir escapar. Els camperols, sense desmai, sempre darrera d’ell, el van poder atrapar al capdamunt del Montpedró, a Pinyana, i allí el van matar, tot despenyant-lo. En agraïment, en aquell mateix indret van bastir una ermita en homenatge a qui cregueren que els havia ajudat, sant Salvador. L’ermita, amb el transcurs dels anys, es convertí en un punt d’extraordinària devoció". 

De tornada a l'excursió, mamprenem la baixada pel camí de sant Salvador, que arranca en direcció sud. Després, però, tomba cap a l'oest i s'enfila cap a la partida de la Canal. Finalment, el camí de sant Salvador s'eixampla i ens aboca al camí de la Socarrada, que agafem en direcció ponent. 

Camí de sant Salvador

Un altre tram d'aquest camí

Paisatge al sud-oest del Montpedró

Passem per uns corrals en ruïnes i, de seguida, a mà dreta, ens queda l'enrunada torre de Buiret, o torre del Tomàs. 

Corral en ruïnes

Un altre corral en ruïnes

Ruïnes de la torre de Buiret, o del Tomàs

En aquest punt, abandonem el camí de la Socarrada i agafem una pista en direcció sud-oest. Immediatament, passem per les restes de la torre de Peri, o torre de l'Hereu i, en cosa de deu minuts, fem cap a la carretera de Lleida a Graus. 

Vista de les ruïnes de la torre de Peri, o de l'Hereu

Camí

Travessem aquesta via per a passar el barranc del Solà pel pont de Coll. En creuar-lo, ens incorporem al camí de l'Obaga, que ens fa guanyar un poc d'altura i que, menant cap a ponent, ens porta novament fins al nucli urbà de Castellonroi.

Pont de Coll, per travessar el barranc del Solà

El camí de l'Obaga en travessar el pont de Coll

Camí de l'Obaga

Castellonroi, de fons, des del camí de l'Obaga

Tanmateix, no arribem a entrar al poble perquè, en fer cap als primers habitatges, trenquem cap a l'esquerra per una carretera que baixa per la partida de l'Eral fins a fer cap a la carretera N-230. Ara, agafem aquesta via cap a l'esquerra, i la resseguim durant uns cinc minuts.

Desviament a l'esquerra, a l'entrada de Castellonroi

Carretera N-230

En aplegar al desviament de la carretera que va cap a Albelda, deixem la N-230 i ens incorporem a aquesta altra via, que arranca a mà dreta i que es correspon amb el camí del Vedat. Guanyem altura a poc a poc però sense pausa fins a assolir Lo Pla, on fan frontera els termes de Castellonroi i d'Albelda.

Desviament cap a la dreta pel camí del Vedat

El camí del Vedat en havent guanyat Lo Pla

Just abans de començar la baixada cap a Albelda, a la partida del pla de Baix, girem cap a la dreta per un camí que mena cap a l'oest.

Desviament cap a la dreta

Camí

Passem per diverses construccions en ruïnes i per un parell de granges. Finalment, al cap d'uns trenta minuts, enllacem amb el camí de Castellonroi a Albelda, just per on havíem passat ja unes quantes hores abans.

Vista d'un corral

Camí

Caseta de pedra seca

Ruïnes d'un mas

Camí

Un altre tram d'aquesta via, a prop ja d'enllaçar
amb la que va de Castellonroi a Albelda

Desfem els passos del matí fins a fer cap al collet de les Comes. Allà, en lloc d'agafar el mateix camí que al matí, ens incorporem a una sendera que arranca en paral·lel i que avança cap a Albelda pels contraforts de Gardeny. En efecte, aquest camí, en alguns punts un poc estret, ens fa pujar i baixar un parell de tossals.

Senda

Un altre tram d'aquesta sendera

Pujades i baixades constants fins a l'ermita de 
sant Sebastià, que ja s'albira al fons de la imatge

Al remat, la sendera ens deixa a pocs metres de l'ermita de sant Sebastià. Fins al 1936, a l'interior d'aquest temple s'hi conservaven els fragments d'un retaule que Chandler Post, a la seua publicació The Catalan School in the Late Middle Ages (1938), va atribuir al mestre Pere Garcia de Benavarri, pintor gòtic veí de la capital de la Ribagorça i que va estar actiu entre 1445 i 1485, aproximadament.

Ermita de sant Sebastià

En acabant, agafem el camí que el connecta amb Albelda, on fiquem el punt i final a l'excursió.

Panoràmica d'Albelda

Per a acabar, us deixem l'enllaç a Wikiloc d'aquesta ruta, amb el desig que la gaudiu.