El vocabulari de la natura: SEGUER

Aquesta setmana afegim una nova paraula al nostre particular vocabulari de la natura. Es tracta de 'seguer' que, d'acord amb el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), vol dir "forat de paret, de roca o d'arbre, ocupat per un eixam d'abelles que hi fan mel", "habitacle d'una comunitat d'abelles constituït per una estructura fabricada amb cera i formada per nombroses cel·les hexagonals" o "clos artificial destinat a allotjar un eixam d'abelles, que permet l'aprofitament de la mel i de la cera que aquelles elaboren". Per contra, el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) no recull aquest terme.

Pel que fa a la seua etimologia, Joan Coromines l'atribueix a la paraula àrab sagir, és a dir, "rusc petit". Mentrestant, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) indica que és un terme conegut arreu del País Valencià, de Catalunya i de les Illes Balears. 

Exemple de seguer

També a la toponímia hi és present, com a la costa del Seguer, al terme de Sorita, a la comarca dels Ports; o la font del Seguer, al terme d'Arañuel, a la comarca castellanoparlant l'Alt Millars; ambdós localitats al País Valencià. A Catalunya, trobem nombrosos indrets dits Seguer, com dos nuclis, un a la Conca de Barberà i l'altre a la Garrotxa. El Seguer també és una caseta aïllada a prop de Bolòs, al Ripollès; i el nom que rep un congost a tocar del popular congost de Mont-rebei, al terme d'Àger, a la Noguera.

REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net

COROMINES, Joan (1980). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial.

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. visor.gva.es

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat

Toga - Font de l'Almayud - Corral del Tablar - Font Caliente - Toga

Aquesta setmana us proposem una excursió per l'Alt Millars. Amb eixida i final al poble de Toga, en ella pugem fins a la font de l'Almayud, ja al terme de Torrechiva. A banda, visitem el corral del Tablar i també contemplem paratges de la riba del riu de Millars, que dóna nom i vertebra aquesta comarca valenciana.

Panoràmica des del pas reial d'Aragó.
En primer terme, els cims de Los Morrones.

La ruta comença al carrer Carretera del poble de Toga que, justament, es correspon amb la carretera CV-20, entre Vila-real i la Puebla. Per aquesta via, arranquem en direcció oest durant uns metres fins que arribem a un encreuament, en el punt on travessem, per un pont, el riu de Millars.

Toga

Carretera CV-20

Riu de Millars

Abandonem la carretera i ens incorporem a una senda que naix davant nostre, i que continua en direcció nord-oest. Es tracta del camí de Toga a Torrechiva, que ens endinsa al a partida de la Portera.

Camí de Toga a Torrechiva

Panoràmica del poble de Toga

Camí de Toga a Torrechiva

Per la banda nord dels Morrones, avancem contemplant, a mà dreta, la vall solcada pel barranc Roque, o de la Solana. El camí és senzill i solitari i, quan després d'uns vint minuts, s'eixampla. És aleshores quan entrem al terme de Torrechiva.

Empedrat del camí

Camí de Toga a Torrechiva

Panoràmica de Los Morrones



Camí de Toga a Torrechiva

De seguida, passem per la partida de la Tierrica Blanca, que fa honor al seu nom. En acabant, uns deu minuts després, eixim a una cruïlla situada a tocar d'una bassa.

La Tierrica Blanca

Camí de Toga a Torrechiva

Un altre tram d'aquesta via

Bassa

Ara, hem de girar cap a la dreta, en direcció nord, pel camí de l'Almayud. Pocs metres més endavant, tirem cap a l'esquerra, que és per on segueix aquesta via. Caminem per un paratge silenciós i solitari, que remunta el curs del barranc de la Solana.

Camí de l'Almayud

Un altre tram d'aquesta via

Vista llunyana de Los Morrones

Arriba un punt en el qual la moderna pista superposada al camí de l'Almayud es reorienta cap a l'est bruscament per tal de continuar per l'altra banda de barrancada fent un ziga-zaga ascendent. Nosaltres la seguim. Tanmateix, l'antic camí de l'Almayud continua recte amunt resseguint el llit del barranc fins a fer cap a la font de l'Almayud.

El camí de l'Almayud, una vegada s'ha separat del
traçat antic i continua per la pista moderna

Nosaltres també apleguem a ella, però per l'accés modern. La font rep el nom de la muntanya on està emplaçada, l'Almayud. En relació amb l'origen d'aquest nom de lloc, podríem atribuir-lo a l'àrab al-muruy, "els prats", segons explica Guillermo Rosselló a la seua obra El Islam en las Islas Baleares (2007) per al topònim Almallutx. Tanmateix, com assenyala Joan Coromines al seu Onomasticon Cataloniae, podria derivar al seu torn de l'àrab alm-al-lugg, "la muntanya alta de la ribera".

Font de l'Almayud

Font de l'Almayud

En acabant, continuem pujant fins a fer cap a un oliverar. En aquest punt, enllacem amb el pas reial d'Aragó, al qual ens incorporem en direcció orient.

Camí de l'Almayud

Pas reial d'Aragó

Caminem per la banda alta de les partides de la Solana, Las Viñas i de la penya Roya. El terreny és còmode i el paisatge, encisador. Des de la nostra posició, dominem des de Toga fins a Espadilla, amb la seua penya Saganta. 

Molló de termes entre Toga i Torrechiva

Vista aèria de Los Morrones

Pas reial d'Aragó

Panoràmica de Toga, amb el poble d'Espadilla
més enllà, al fons. Darrere, destaca la penya Saganta.

En cosa d'un quart d'hora, quan ja hem començat a perdre altura, arribem al corral del Tablar, per estar al peu d'aquesta muntanya. També ha estat anomenat com de Las Covatillas, per l'existència d'unes xicotetes cavitats a prop d'aquesta construcció.

Vista exterior del corral del Tablar

Una altra perspectiva d'aquesta construcció

Arcs del corral del Tablar

El corral del Tablar encara conserva part del sostre

Vista des del corral del Tablar

En havent-lo visitat, abandonem el pas reial d'Aragó i ens incorporem, en direcció sud, al camí de Ludiente a Toga. De seguida, passem per un conjunt d'almenys tres cavitats.

Camí de Ludiente a Toga

Una de les coves protegides amb un muret
de pedra que vam visitar a tocar del camí

Muret de pedra d'una segona cavitat

Boca de la segona cavitat que vam observar

Continuem baixant per la pista fins que veiem que arranca, a mà dreta, una senda, que és per continua el camí de Ludiente a Toga i per on hem de seguir nosaltres l'excursió.

Camí de Ludiente a Toga

Aquesta via, ja per senda

Després d'estar més de deu minuts baixant per senda, i de creuar en un punt la pista, per la vora del barranc de la Cava fem cap a la cantera Los Cuervos.

Camí de Ludiente a Toga

Forn de calç a la vora del camí, junt al barranc de la Cava

El camí de Ludiente a Toga per la vall
solcada pel barranc de la Cava

De fons, ja el poble de Toga

Cantera Los Cuervos


Vista general d'aquesta pedrera

D'allà, en un tres i no res, eixim a la carretera d'Argelita a Toga. L'agafem, cap a la dreta, fins a arribar a una granja. En aquest punt, tirem cap a l'esquerra pel camí de la Fuente a Espadilla. Amb ell, en cosa de cinc minuts, arribem a la font Caliente. Les seues aigües, per la seua qualitat mineral i medicinal, foren premiades a l'exposició regional valenciana del 1909.

Carretera d'Argelita a Toga

Panoràmica de Toga

Font Caliente

Aixeta i retaule ceràmica dedicat a l'Aurora

Una altra perspectiva del paratge

Safareig de la font Caliente

En condicions normals, des d'allà, podríem arribar en un moment al poble de Toga tot travessant el llit del riu de Millars, que no sol dur massa caudal. Tanmateix, les pluges que precediren aquesta excursió feren augmentar considerablement el volum d'aigua i impossibilitar, per tant, que poguérem creuar el Millars en condicions segures.

Camí

A punt de travessar el riu de Millars

L'aigua baixava amb massa força com
per a intentar travessar el Millars

Per tant, no tenim més remei que girar cua i tornar fins a la carretera d'Argelita a Toga. Amb ella, fem cap novament a la CV-20. Abans d'arribar al poble, però, ens desviem per un camí a mà esquerra que passa per l'horta de la Sénia. Amb ell, ara sí, fem cap a Toga, on fiquem el punt i final a l'excursió.

Carretera d'Argelita a Toga

Camí per l'horta de la Sénia

El portal de sant Antoni, a Toga, vestigi
de l'antic recinte emmurallat del poble

Per últim, ací teniu l'enllaç d'aquesta ruta a Wikiloc, amb el desig que la gaudiu.