Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2019

El vocabulari de la natura: ANDOLA

Imatge
Aquesta setmana incorporem al nostre particular vocabulari de la natura la paraula 'andola' que, d'acord amb el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), significa "lloc indeterminat, paratge de difícil accés, apartat, fora de camí". En la mateixa línia, el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) explica que les andoles són "paratges desavinents, fora de camí".  Amb tot, aquest terme és utilitzat, fonamentalment, en expressions com "què fas per aquestes andoles?" en sentit de sorpresa per trobar a una altra persona en un lloc apartat. Pel que fa a l'àmbit geogràfic en el qual s'empra la paraula 'andola', el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) assenyala que és coneguda arreu del País Valencià. Exemple d'andola a la zona del barranc de Fuente Ramón,  al terme de Torralba del Pinar, a la serra d'Espadà Per altra

Ivars - Montaler - El Bullidor - Barbens - Ermita de la Mare de Déu de l'Horta - Ivars

Imatge
Aquesta setmana us proposem una eixida per les comarques del Pla d'Urgell i de l'Urgell, amb inici i final al poble pladurgellenc d'Ivars, on va nàixer l'escriptora Maria Mercè Marçal, i on fou soterrada en morir l'any 1998. La ruta ens duu a visitar Montaler, el Bullidor i el poble veí de Barbens, així com també l'ermita de la Mare de Déu de l'Horta. Vista llunyana de Barbens L'excursió comença just enfront de l'ajuntament d'Ivars d'Urgell. Des d'allà arranquem en direcció nord-oest pel passatge de Felip Rodés. En acabant, trenquem cap a la dreta, tot resseguint l'avinguda del Primer de Maig fins a abandonar el poble i endinsar-nos en la partida de Los Vedats. L'avinguda, ara, s'ha convertit en la carretera LV-3344, que es correspon amb el camí ral de Bellpuig.  Avinguda del Primer de Maig Mural dedicat a l'escriptora ivarsenca Maria Mercè Marçal Camí ral de Bellpuig, a la LV-3344 En cosa d&

El vocabulari de la natura: QUITLLÓ

Imatge
Aquesta setmana incorporem una nova paraula al nostre particular vocabulari de la natura. En aquesta ocasió, el protagonista és un terme utilitzat, exclusivament, a les comarques més septentrionals de Catalunya, 'quitlló'. Tanmateix, no apareix ni al Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ni tampoc al Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Per la seua banda, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) el defineix, de manera genèrica, com "pilot, grup atapeït". Així doncs, la caracterització que a nosaltres ens interessa és efectuada per Joan Coromines al seu Onomasticon Cataloniae, on descriu els quitllons com a "munts de pedres a muntanya per marcar termenals de propietat o pasturatges". Exemple de quitlló al mas d'en Bono de Catí, a l'Alt Maestrat Font: Catí Endemés, Coromines adverteix, tal com fa el DCVB, que aquesta paraula és molt local i

Cervià de les Garrigues - Les Besses - Ermita de santa Maria de les Besses - Cervià de les Garrigues

Imatge
Aquesta setmana us proposem una excursió per la comarca de les Garrigues. Amb eixida i acabament al poble de Cervià de les Garrigues, en aquesta ruta visitem el nucli abandonat de les Besses, on hi destaquen les ruïnes del seu castell, situat al cim d'un tossal, i l'ermita de santa Maria, romànica. L'ermita de santa Maria de les Besses des del tossal que corona el nucli i al cim del qual està el castell La ruta comença al carrer d'Anselm Clavé de Cervià de les Garrigues, que es correspon amb la carretera LV-7031. El nom d'aquest poble prové del llatí Cerviānus , derivat del nom propi Cervĭus , segons el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB). Eixim en direcció nord-oest per un camí que mena cap al tros del Frari, paraula que és una variant del terme 'frare' i documentada ja al segle XV (DCVB). Inici de la ruta, caminant cap al tros del Frari El poble de Cervià, a mà esquerra, separat de nosaltres pel barranc del Perer, afluent del