El vocabulari de la natura: ANDOLA

Aquesta setmana incorporem al nostre particular vocabulari de la natura la paraula 'andola' que, d'acord amb el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), significa "lloc indeterminat, paratge de difícil accés, apartat, fora de camí". En la mateixa línia, el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) explica que les andoles són "paratges desavinents, fora de camí". 

Amb tot, aquest terme és utilitzat, fonamentalment, en expressions com "què fas per aquestes andoles?" en sentit de sorpresa per trobar a una altra persona en un lloc apartat. Pel que fa a l'àmbit geogràfic en el qual s'empra la paraula 'andola', el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) assenyala que és coneguda arreu del País Valencià.

Exemple d'andola a la zona del barranc de Fuente Ramón, 
al terme de Torralba del Pinar, a la serra d'Espadà

Per altra banda, no està massa clara l'etimologia del terme. En aquest sentit, tal com reprodueix el DCVB, Joan Coromines defensa que prové de l'àrab ġandura, que vol dir "dona elegant i malfeinera", i possiblement incorporada a la nostra llengua per via castellana amb substitució de la -r- aràbiga per la -l-. Tanmateix, aquesta hipòtesi no és del tot convincent i el mateix DCVB apunta a una etimologia incerta que estaria relacionada amb la de la paraula 'andana'. Així doncs, el terme 'andola' podria haver estat incorporat al valencià per la via de l'italià andana, del llatí vulgar *andagĭne, variant d'indagĭne, "cordó de fossats o fortificacions" o "cordó de xarxes, de trampes o d'homes amb què s'impedeix a la caça que fugi". 

Tanmateix, cal tindre en compte dos possibilitats més. La primera és que la nostra 'andola' estiga emparentada amb la paraula basca homònima, derivada de l'arrel ando, "parte del tronco de cualquier árbol o vegetal que está dentro de la tierra, unido a las raíces", segons Nestor de Goikoetxea y Araluze. La segona és que tinga relació amb l'etimologia d'un indret del terme de Penàguila, a l'Alcoià, que, justament, s'anomena Andola. En aquest sentit, Román del Cerro, al llegir el plom d'Alcoi, que és una làmina rectangular trobada el 1921 i que conté inscripcions fetes en llengua ibèrica en alfabet grecoibèric, interpreta que allà on es llegeix "Dadula", l'escriptor anònim es refereix al lloc d'Andola del terme de Penàguila que, d'acord amb la seua interpretació, significaria "el salt".

REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net

DE GOIKOETXEA Y ARALUZE, Néstor (1984). Toponimia euskara (1). Revista de ciencias de la Diputación Foral de Bizkaia. Bilbao: Diputación Foral.

FLETCHER, Domingo i SILGO, Luis (1992). El plomo ibérico escrito Serreta I: comentarios y traducciones. Recerques del museu d'Alcoi, n. 1, p. 9-36.

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat

Ivars - Montaler - El Bullidor - Barbens - Ermita de la Mare de Déu de l'Horta - Ivars

Aquesta setmana us proposem una eixida per les comarques del Pla d'Urgell i de l'Urgell, amb inici i final al poble pladurgellenc d'Ivars, on va nàixer l'escriptora Maria Mercè Marçal, i on fou soterrada en morir l'any 1998. La ruta ens duu a visitar Montaler, el Bullidor i el poble veí de Barbens, així com també l'ermita de la Mare de Déu de l'Horta.

Vista llunyana de Barbens

L'excursió comença just enfront de l'ajuntament d'Ivars d'Urgell. Des d'allà arranquem en direcció nord-oest pel passatge de Felip Rodés. En acabant, trenquem cap a la dreta, tot resseguint l'avinguda del Primer de Maig fins a abandonar el poble i endinsar-nos en la partida de Los Vedats. L'avinguda, ara, s'ha convertit en la carretera LV-3344, que es correspon amb el camí ral de Bellpuig. 

Avinguda del Primer de Maig

Mural dedicat a l'escriptora ivarsenca Maria Mercè Marçal

Camí ral de Bellpuig, a la LV-3344

En cosa d'un parell de minuts, passem a tocar del cementeri del poble. Pocs metres més enllà del recinte mortuori, arribem a la masia del Sabater. 

Cementeri d'Ivars

Masia del Sabater

En aquest punt, tombem a la dreta i creuem la sèquia segona del canal d'Urgell, tot abandonant el camí ral de Bellpuig per a incorporar-nos al que va d'Ivars a la Fuliola. Avancem en direcció nord-est per la banda septentrional de la partida de Los Vedats. El camí no té pèrdua i, en poc més de deu minuts, fem cap a Montaler. 

Camí d'Ivars a la Fuliola

Sèquia segona del canal d'Urgell

Camí d'Ivars a la Fuliola

Fent amics

Del poble de Montaler queda una masia fortificada, mig abandonada, que fou reformada al segle XVII. L'any 1378, al fogatge general de Catalunya, s'hi comptava un foc noble al lloc. El seu topònim provindria del llatí monte aleni, que significa "lloc on s'aixafa el raïm", segons apunta Antoni Bach a Evolució i Problemàtica de l'Onomàstica en el Baix Urgell.

Al seu interior, al qual no s'hi pot accedir, hi és un temple dedicat a la Mare de Déu de Montserrat. Envoltem completament el recinte i, en acabant, prenem cap a la dreta, en direcció sud-est, el camí de Montaler al Bullidor. 

Montaler

Accés a Montaler

Interior de la masia fortificada

Finestres, amb la inscripció de l'any 1631

Finestres tapiades amb la inscripció
"Monsarate" a la banda de dalt

Caminem en paral·lel al reguer del Bullidor, que para uns metres més enllà a mà dreta. Breument, ens endisem pel terme de Tornabous, a la comarca veïna de l'Urgell, però, de seguida, retornem al Pla d'Urgell, ara no obstant pel terme de Barbens.

Camí de Montaler al Bullidor

De seguida, veiem davant de nosaltres el poble del Bullidor, un xicotet nucli del qual destaquen les ruïnes del castell i de l'església, dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu. Travessem el Bullidor i n'eixim per la banda d'orient a través del camí, ara dit, del Bullidor a Barbens.

Entrada al Bullidor des del camí de Montaler

Cobert

Carrer principal del poble

Interior de les ruïnes de l'església de la
Nativitat de la Mare de Déu del Bullidor

Detall d'una pintura del temple

Una altra vista de l'església del Bullidor. En primer
terme, basament de la creu de terme del poble, una obra
de l'any 1546 que va ser traslladada a Barbens

La creu, al seu lloc original, l'any 1917
Fotografia: Arxiu Albert Bastardes

Passem a la vora del cobert del Jacques i, en acabant, a la primera ocasió que tenim, girem a la dreta pel camí del Tarròs a Barbens. Poc més enllà, arribem a la granja Caelles i, després, a la masia del Paner. Al remat, per la partida de Los Perers, entrem a Barbens.

Cobert del Jacques

Camí del Bullidor a Barbens

Una mirada cap al nord

Camí del Tarròs a Barbens

Granja Caelles

Mas del Paner

L'origen del nom de Barbens és discutit perquè mentre alguns com Moran, Batllet i Rabella, a Topònims catalans: etimologia i pronúncia (2002), el fan vindre de l'antropònim llatí Barbanus, altres com Galmés de Fuentes, a Los topónimos: sus blasones y trofeos (2000), opina que prové de l'arrel precèltica bar o ber, "altura", d'on bar-b significaria "muntanya". Caminem per dins del poble, pels carrers de Ramon y Cajal i d'Urgell. Amb el darrer, que es correspon amb el camí de Barbens a Ivars, deixem la localitat enrere, tot travessant el conjunt d'habitatges i coberts de la masia del Pau.

Travessant la masia del Pau

Habitatges a la masia del Pau

Després, passem per cal Tous i, al cap d'un quart d'hora d'haver deixat Barbens, entrem a Ivars pel carrer de l'Ermita. Trenquem a l'esquerra per l'avinguda de la Mare de Déu de l'Horta per a visitar la seua ermita, construïda entre els segles XVI i XVII. Tal com expliquen els goigs que es canten en el seu honor, la imatge de la Mare de Déu de l'Horta aparegué dins d'un om. En acabant, la portaren a l'església del poble, però com que la imatge retornà allà on havia estat trobada, es feu l'ermita actual.

Cal Tous

Camí de Barbens a Ivars

Ermita de la Mare de Déu de l'Horta

Interior de la nau amb la imatge de la 
Verge dins del seu cambril

Hostatgeria

Creu a tocar de l'ermita

En acabant de veure-la, pel carrer del Jardí, en direcció nord-oest, travessem el poble i, en arribar a la plaça del bisbe Coll, posem el punt i final a l'excursió.

Carrer del Jardí

Per últim, ací teniu l'enllaç de la ruta a Wikiloc, amb el desig que us agrade.

El vocabulari de la natura: QUITLLÓ

Aquesta setmana incorporem una nova paraula al nostre particular vocabulari de la natura. En aquesta ocasió, el protagonista és un terme utilitzat, exclusivament, a les comarques més septentrionals de Catalunya, 'quitlló'. Tanmateix, no apareix ni al Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ni tampoc al Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Per la seua banda, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) el defineix, de manera genèrica, com "pilot, grup atapeït". Així doncs, la caracterització que a nosaltres ens interessa és efectuada per Joan Coromines al seu Onomasticon Cataloniae, on descriu els quitllons com a "munts de pedres a muntanya per marcar termenals de propietat o pasturatges".

Exemple de quitlló al mas d'en Bono de Catí, a l'Alt Maestrat
Font: Catí

Endemés, Coromines adverteix, tal com fa el DCVB, que aquesta paraula és molt local i que únicament és utilitzada a les comarques del Conflent, la Cerdanya i el Rosselló, totes tres sota administració francesa des del Tractat dels Pirineus de 1659. De fet, el terme és un derivat de la paraula 'quitlla' que, al seu torn, deriva del francés quille, que vol dir "bitlla" (DCVB). No obstant això, també és possible que el terme arribara al català per la via del fràncic kegil, amb el mateix significat. Aquesta segona possibilitat, defensada per Nagore (1994), explicaria la presència de termes amb la mateixa arrel al català del Pallars, a l'aragonés i a l'occità, també a l'aranés.

Pel que fa a la toponímia, aquesta paraula ha deixat la seua empremta, per exemple, al serrat del tres Quitllons, situat al terme d'Òpol i Perellós, al Rosselló.


REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat

NAGORE, Francho (1994). Los occitanismos en aragonés. Alazet, n. 6, p. 119-173.

Cervià de les Garrigues - Les Besses - Ermita de santa Maria de les Besses - Cervià de les Garrigues

Aquesta setmana us proposem una excursió per la comarca de les Garrigues. Amb eixida i acabament al poble de Cervià de les Garrigues, en aquesta ruta visitem el nucli abandonat de les Besses, on hi destaquen les ruïnes del seu castell, situat al cim d'un tossal, i l'ermita de santa Maria, romànica.

L'ermita de santa Maria de les Besses des del
tossal que corona el nucli i al cim del qual està el castell

La ruta comença al carrer d'Anselm Clavé de Cervià de les Garrigues, que es correspon amb la carretera LV-7031. El nom d'aquest poble prové del llatí Cerviānus, derivat del nom propi Cervĭus, segons el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB). Eixim en direcció nord-oest per un camí que mena cap al tros del Frari, paraula que és una variant del terme 'frare' i documentada ja al segle XV (DCVB).

Inici de la ruta, caminant cap al tros del Frari

El poble de Cervià, a mà esquerra, separat de nosaltres
pel barranc del Perer, afluent del riu Set

De seguida, aquesta via ens reorienta cap al sud. És aleshores quan, a mà dreta, veiem la granja del Frari. Mentrestant, a l'esquerra, tenim una bonica panoràmica del poble de Cervià, separat de nosaltres per la clotada solcada pel barranc del Perer que, uns metres més enllà, acaba el seu recorregut en el riu Set. 

La granja del Frari

Amb tot, quan deixem a la nostra esquena els últims habitatges cervianencs, enllacem amb el camí de l'Albagés, que ens ve a trobar des de dins del nucli urbà. A poc a poc, guanyem altura sobre la vall del riu Set, que duem a l'esquerra. Sobre l'origen del nom d'aquest curs d'aigua, Joan Coromines, al seu Onomasticon Cataloniae, assenyala que, a la documentació antiga, el riu és anomenat "de Set". Així doncs, conclou que el topònim prové d'un personatge musulmà dit Zeid "probablement un dels reis del regne moro de Lleida". Per la seua banda, l'investigador Antoni Jaquemot assegura que a la roca dels Moros del Cogul, una balma amb pintures rupestres i escrits de diverses èpoques situada a la vora d'aquest mateix riu, hi ha un text íber on apareix una referència al Set, "bauzako", que voldria dir "terra fèrtil d’allau".

Cervià de les Garrigues, de fons

Camí de Cervià de les Garrigues a l'Albagés

Mirada enrere cap al poble

En acabant, comencem una baixada pronunciada que ens enfonsa a la vall d'aquest curs d'aigua al voltant del qual l'ésser humà prehistòric va articular una destacada xarxa de comunicacions atesa la quantitat de gravats i pintures rupestres que han estat descoberts a la contrada, com és el cas de la roca dels Moros abans esmentada.

Ruïnes d'un tancat a la vora del camí

El riu Set

El camí de Cervià de les Garrigues a l'Albagés és monòton. A l'altra banda de riu, tenim la partida de Los Obacs, que fa honor al seu nom. Al remat, però, retrobem l'asfalt. És quan ja estem molt a prop del despoblat de les Besses. De fet, hui dia, el camí de Cervià de les Garrigues a l'Albagés mor a les Besses com a conseqüència de la construcció del pantà de l'Albagés. 

Camí de Cervià de les Garrigues a l'Albagés

Balmes a tocar del camí

El camí de Cervià de les Garrigues a l'Albagés,
quan, de sobte, es converteix en carretera

Amb tot, fem un tomb per les ruïnes dels habitatges d'aquest llogaret abandonat des del temps de la guerra de Successió. També fem una aproximació a les ruïnes del seu castell, que podria datar del segle XIII, ubicades al cim de la penya que domina aquest indret. Del poble, l'element millor conservat és l'ermita de santa Maria de les Besses, construïda a partir de 1265. A l'interior d'aquest temple, hi ha dues estel·les funeràries.

Accés a les ruïnes de les Besses





Ruïnes del poble abandonat de les Besses

Ermita de santa Maria de les Besses

Portada de l'ermita

Interior del temple

Pila baptismal

Estel·les funeràries

El temple vist des de l'altar

Tossal del castell de les Besses

Les Besses des del tossal del seu castell

En havent visitat el conjunt, agafem el camí del Verger, que arranca de l'altra banda de les Besses, en direcció nord-est primer i est després. Tanmateix, a la primera cruïlla que trobem, l'abandonem. Nosaltres seguim cap a l'esquerra. Passem primer per la coma Ampla del Caterí i, en acabant, per la del Gardelet. En aquesta última, veiem un maset.

Camí del Verger

Un altre tram del camí del Verger

Paisatge de secà i de pedra seca

Camí

Maset

Just després de deixar-lo enrere, comencem a baixar cap a la vall de la coma Ampla. La nostra intenció era, des d'ací, anar a buscar el pla de les Burgues. Tanmateix, una gossada que habita a un mas situat vora camí ens barra el pas. En clara inferioritat numèrica d'éssers humans contra gossos, decidim girar cua i baixar a buscar el camí de l'Albagés a Cervià de les Garrigues, per on havíem passat ja una estona abans.

Cap al camí de l'Albagés a Cervià de les Garrigues

Així doncs, desfem les nostres passes durant un bon tros fins a trobar el camí del pla de les Burgues. A la segona cruïlla que trobem, girem cap a la dreta, per un caminot on la pedra és la protagonista i que va a enllaçar amb el camí de Castelldans a Cervià de les Garrigues. Al remat ens incorporem a aquesta via.

Camí del pla de les Burgues

Camí del pla de les Burgues

Un altre tram d'aquest camí

Caseta

Camí

Camí de Castelldans a Cervià de les Garrigues

Ribàs de pedra seca

Ens trobem a la partida de les Voltetes i, per fer-li honor, peguem una volta circular a la mateixa, sobretot perquè ens crida l'atenció un enorme paller des d'on fruïm d'una molt bona vista del poble. En acabant, en direcció sud, anem cap a la partida del Solanet.

Panoràmica de Cervià de les Garrigues

Paller

Interior d'aquest paller en ruïnes

Allà mateix, veiem l'arranc d'un corriol que, ràpidament, baixa a buscar el camí de l'Albagés a Cervià de les Garrigues. Amb aquesta via, entrem a la localitat, on fiquem el punt i final a l'excursió.

Senda

Vista de Cervià de les Garrigues

Camí de l'Albagés a Cervià de les Garrigues

Carrer a Cervià

Vista lateral de l'església del poble, del segle XVIII

Un altre carrer a Cervià

Per últim, ací vos deixem l'enllaç de l'excursió a Wikiloc, amb el desig que us agrade.