Camins en la natura

Aquesta setmana us presentem una nova edició de la sèrie El vocabulari de la natura en la qual la protagonista és la paraula ‘alfarrassar’. Tal vegada a molts no vos sone de res aquest terme. Ara bé, el seu ús era prou habitual al País Valencià en una època en què, a l’escoltar arroba, a la gent no li venia al cap aquest simbolet @ de l’era d’Internet. Segons recull el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), el verb ‘alfarrassar’ vol dir “calcular a ull la quantitat o el valor (especialment dels fruits en verd d'un camp, abans de la collita)”. També el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) indica que el seu significat és “ajustar a un tant alçat (especialment els fruits en verd)”. En efecte, aquesta paraula era l’emprada quan els tractants de la taronja anaven al camp i, a ull, amb l’ajuda dels alfarrassadors, calculaven les arrobes, és a dir, la quantitat que anava a produir eixa parcel·la, tan

Aquesta setmana us proposem una excursió per la comarca de les Garrigues. Amb inici i final a la localitat de Castelldans, en ella visitem el mas de Melons, epicentre de l'espai natural protegit " Secans de Mas de Melons-Alfés ", que forma part de la Xarxa Natura 2000 i que ha estat designat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). Paisatge de secà, que predomina durant tota l'excursió, tot just després de passar per la cabana d'en Baluard La ruta comença al passeig de Francesc Moragas de Castelldans. Agafem l'avinguda de les Garrigues, que es correspon amb la carretera C-233, o de Mollerussa a Flix, en direcció sud-oest. Segons el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), el nom del poble vol dir "castell d'ases" en base a la documentació medieval, on apareix consignat amb els topònims de castro assinos (1057) i castro asinorum (1183). Tanmateix, Pere Balenyà, a  Els noms de lloc de Catalunya (1989), apunta la possibilit

Aquesta setmana us proposem una excursió per l'Alt Millars, una de les comarques xurres del País Valencià i que ja hem visitat en nombroses ocasions. Entre masos abandonats alguns i encara habitats d'altres, recorrem una dotzena de quilòmetres entre els pobles de San Vicente de Piedrahita, o de Cortes, o San Vicente sense cognom, i Zucaina en un trajecte sense massa dificultats. Passem pel Plano Herrera i pel Rull, pel Pron i per la casa de Canya, entre d'altres indrets. Vista llunyana del mas del Rull des de la lloma del Sabinar La ruta comença a la plaça de l'Església de San Vicente. Hi destaca ací el temple del poble, dedicat a sant Vicent Ferrer i documentat des del segle XVII. L'actual edifici és fruit de les successives reformes efectuades durant la centúria següent i que acabaren l'any 1802. Des d'allà eixim en direcció nord-est pel carrer de Miguel Garrido Marín, via que ens fa guanyar un poc d'altura. Després, enllacem amb el