Camins en la natura

Aquesta setmana incorporem una nova paraula al nostre particular vocabulari de la natura. Segur que, d'entrada, en pensar en la bòfia ens vénen al cap les imatges d'unes persones uniformades i armades que es desplacen en vehicles amb llums i sirenes. Tanmateix, la bòfia que a nosaltres ens ocupa ací no té res a veure amb això. I és que el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) recull com a primera accepció del terme: "cavitat produïda en alguna cosa per bofegament de la capa que la revesteix o per emportament de matèria". Més genèricament, el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) indica que el mot 'bòfia' és sinònim d' 'avenc', "cavitat natural profunda de parets verticals o quasi verticals". Així doncs, qui ens dóna d'una manera més exacta el significat que busquem és el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), que defineix la paraula

Aquesta setmana en la qual continuem tancats amb pany i forrellat a casa per tal de combatre la pandèmia provocada pel coronavirus Covid-19 us presentem un recull de cinc sants i santes que, segons la tradició cristiana, ens poden fer un cop de mà en aquesta difícil empresa. Alguns d'ells són ben coneguts i els hi dediquem festes i aplecs per a recordar la seua intercessió en calamitats sanitàries del passat. D'altres són menys populars. Uns i altres, però, els descobrirem a partir dels goigs que se'ls hi dediquen. SANT ROC DE MONTPELLER  Un dels sants més populars arreu de l'Europa i de l'Amèrica catòliques és sant Roc, que va nàixer a la ciutat occitana de Montpeller, en aquella època part del regne independent de Mallorca, l'any 1296 o el 1348. Va morir a la seua localitat natal o la ciutat de Voghera, a la Llombardia, el 1317 o el 16 d'agost d'entre 1376 i 1379. Tanmateix, no està clara la seua veritable existència. Pierre Bolle, al seu  Sain

Aquesta setmana en la qual tothom haurem d'estar a la força i per responsabilitat lluny de les muntanyes i tancats a casa a fi de contribuir al control de la pandèmia del coronavirus Covid-19 us convidem a conèixer el testimoni que ens deixaren per a la posteritat persones que van patir en primera persona una altra catàstrofe sanitària , la provocada pel brot de còlera morbo asiàtic de 1885. Gràfic de l'epidèmia de còlera a València el 1885 Font: Instituto Nacional de Estadística Conservades a les pàgines dels diaris La Correspondencia de España i El Balear , són cròniques escrites entre l'abril i el juliol d'aquell any i que, a pesar del pas del temps, ens continuen tocant de ben a prop. I és que, més enllà de les diferències socials, culturals, polítiques, ideològiques, religioses o de qualsevol altra classe, la humanitat, en tant que formada per éssers iguals, té enemics comuns, i les malalties ho han estat des que els humans som humans. La primera de

Aquesta setmana us proposem una excursió per la comarca de la Plana Baixa. Eixim des de la vila d'Onda i enfilem cap al terme d'Artana per a gaudir d'unes panoràmiques privilegiades de les penyes Aragoneses, o Altes. En acabant, tornem a la jurisdicció ondera per tal de travessar tot un conjunt de restes de la passada Guerra civil espanyola. Panoràmica fins a la Mediterrània des del punt més elevat  del recorregut, situat no massa lluny de les penyes Aragoneses La ruta comença a la banda de baix del barri de la Moreria d'Onda, al final del carrer de sant Vicent. Des d'allà eixim en direcció sud pel camí de santa Caterina, o del Cementeri, o d'Artana, que es correspon també amb la carrerada del corral de Sales a Ribesalbes. Camí de santa Caterina, o del Cementeri, o  d'Onda  a Artana, o carrerada del corral de Sales a Ribesalbes Amb aquesta via, i en cosa de dos minuts, fem cap al pont de Sonella, una obra civil del segle XVI que trav