El vocabulari de la natura: TARTER

Aquesta setmana vos presentem una nova publicació de la sèrie El vocabulari de la natura, en la qual és protagonista la paraula tarter que, d'acord amb el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans, vol dir: "extensió de terreny, al flanc d’una muntanya, coberta de pedres despreses dels cims".

Tarter en la pujada cap als cims del Gurugú i la penya del Pastor, 

al terme d'Aín, a la serra d'Espadà.

A la llum de la seua definició, aquest mot presenta un bon aplec de geosinònims que s'empren arreu del nostre domini lingüístic. D'aquesta manera, tarter, i la forma femenina tartera, són pròpies del Rosselló, la Cerdanya, el Pallars, la Ribagorça i el Conflent, totes elles comarques del nord de Catalunya (DCVB). Tanmateix, a les Illes Balears i a part de Catalunya s'utilitza la paraula codolar, mentre que al País Valencià és més comuna la veu pedregar. Altres termes equivalents són pedruscall, roquetar, roquetera o pedreguer. 

Tarter al Solà d'Andorra la Vella

Font: https://www.flickr.com/photos/arpinandorra/17805281186/in/photostream/

Pel que fa la seua etimologia, segons el DCVB, tarter té un origen desconegut, segurament prerromà. No obstant això, el Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC) apunta que la paraula podria derivar del llatí tartareus, "infernal", per l'aparença esglaiadora dels mateixos tarters.

Tarter en la pujada al cim de la Pica d'Estats 

Font: http://www.motxilla.net/AEM/Pica_Estats_1996/Pica_Estats_1996.htm

REFERÈNCIES

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv
GRUP ENCICLOPÈDIA CATALANA. Gran Diccionari de la Llengua Catalana. http://diccionari.cat

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat
JANÉ, Albert. Diccionari de sinònims. http://sinonims.iec.cat