Hui us presentem una nova excursió per Collserola, pel terme de Barcelona. Amb inici i final a l'avinguda del Tibidabo, en ella visitem, entre d'altres, el cim d'aquesta muntanya, la més alta de la Serra, l'Observatori Fabra o la font de can Borni. També passem pel parc de la font del Racó i pels camins de Barcelona a Vallvidrera, de can Borni o de l'Observatori.
Vista de Barcelona des de la Mentora Alsina
La ruta s'inicia al lloc conegut com la Rotonda, on conflueixen la plaça Kennedy, l'avinguda del Tibidabo i el passeig de sant Gervasi, junt a la parada del Tramvia Blau. Des d'allà comencem a remuntar l'avinguda del Tibidabo en direcció oest, la qual se superposa al torrent del Frare Blanc, o torrent de l'Infern. A banda i banda de via podem observar grans torres de finals del segle XIX i primeries del segle XX, l'ús de les quals ara és divers: habitatges, centres mèdics, consolats... .
L'avinguda del Tibidabo,
amb la parada del Tramvia Blau a mà esquerra
La casa Roviralta, o el Frare Blanc, edifici modernista de l'avinguda del Tibidabo
edificat entre 1903 i 1913 al lloc on hi havia una masia ocupada per frares dominics
A la fi, arribem a l'encreuament amb la ronda de Dalt. La creuem i, tot seguint cap a l'oest, continuem per l'avinguda del Tibidabo. Ara passem a tocar de l'entrada de la Torre o Casa Muntades, edifici modernista obra de Josep Puig i Cadafalch i bastit l'any 1901.
La ronda de Dalt, amb la casa
Muntades i la casa Arnús al davant
Una de les entrades a la casa Muntades
Casa Muntades
Font: lamevabarcelona.cat
Sense deixar de guanyar altura, a la dreta, se'ns obre el parc de la font del Racó. Dissenyat per l'arquitecte menorquí Nicolau Maria Rubió i Tudurí, va ser inaugurat l'any 1926 sobre els terrenys on hi era el paratge de la font del Racó, lloc d'esbarjo per als barcelonins benestants de l'època. El recorrem per un bonic camí en ziga-zaga que puja cap a la plaça del doctor Andreu, on està ubicada l'estació inferior del funicular del Tibidabo, oberta l'any 1901.
Avinguda del Tibidabo
Entrada al parc de la font del Racó
Monument en honor a Apel·les Mestres, escriptor i
dibuixant català que freqüentava aquest lloc
Pujada cap a la plaça del doctor Andreu
Estació inferior del funicular del Tibidabo
Nosaltres, però, disposats a pujar-hi a peu a aquesta muntanya, continuem a la dreta per la carretera de les Aigües, o camí de Barcelona a Vallvidrera, o carretera de Barcelona a Vallvidrera, que ací s'anomena carrer de Manuel Arnús. De seguida veiem, a mà esquerra, la imponent casa Arnús, que es feu construir aquest metge català l'any 1903. Per contra, a la part septentrional del nostre camí, s'obre la vall del torrent de can Borni, anomenada clot del Maduixer, que ens separa dels barris del Maduixer i de Vallpar.
Plaça del doctor Andreu
La casa Arnús vista des del carrer de Manuel Arnús
Carrer de Manuel Arnús, o carretera de
les Aigües o de Barcelona a Vallvidrera
El cim del Tibidabo amb el
clot del Maduixer al seu peu
En poc més de cinc minuts apleguem al pla del Maduixer. Allà tombem a l'esquerra, en direcció est, per a seguir per la carretera de les Aigües. Però immediatament l'abandonem perquè a la nostra dreta arranca un corriol engraonat cap al sud i seguim per ell.
Pla del Maduixer
Carretera de les Aigües, o de Barcelona a Vallvidrera
Després d'uns metres, la senda ens reorienta cap a l'oest. Avancem per la part alta del torrent de cal Borni, arrecerats en alguns punts a la part inferior de les vies del funicular del Tibidabo. En la part final del corriol girem cap al nord i, de sobte, ja hi som al camí de can Borni.
Sender cap al sud
Un altre tram de la sendera, ara cap a l'oest
Vista de Barcelona i de la Mediterrània des
del tram de senda que va cap al nord
Camí de can Borni
Continuem a la dreta pel camí de can Borni. No deixem en cap moment de guanyar altura fins a arribar a un coll a uns 380 msnm. Es tracta del turó dels Penitents, situat a un encreuament de camins. Nosaltres continuem a l'esquerra, pel que veníem, en direcció al Tibidabo.
Mirada enrere al camí de can Borni,
vista de l'Observatori Fabra
Discret cim del turó dels Penitents
Després d'uns deu minuts més de pujada passem per la font de can Borni i, als cinc minuts, eixim al coll de la Mola, a poc més de 430 msnm.
Camí de can Borni a tocar del turó dels Penitents
Camí de can Borni
Coll de la Mola
Girem cap al sud, a l'esquerra, per la carretera BV-1418, més coneguda pel nom de carretera de Vallvidrera al Tibidabo. Resseguint-la durant uns deu minuts, apleguem al peu de la muntanya més elevada de la serra de Collserola, el Tibidabo, antigament anomenada puig de l'Àliga. Nosaltres, però, no hi pugem ara, i l'envoltem, tot fent cas de les marques de PR.
Carretera de Vallvidrera al Tibidabo
En havent passat a la vora de l'edifici de la Mentora Alsina, de primeries del segle XX i en l'actualitat okupat, creuem la carretera per a pujar per una sendera que naix a la dreta amb gran pendent.
Desviament a la dreta
Sendera
L'agafem i pugem ràpidament un bon desnivell. Arribem a un accés del parc del Tibidabo, on hem de girar a l'esquerra per a buscar de nou la carretera de Vallvidrera al Tibidabo. Una vegada fem cap a ella, tombem a la dreta, cap al nord. Passem a tocar de Villa Tibidabo, una de les cases de primeries del segle XX que formen la colònia del Tibidabo i, finalment, apleguem al cim d'aquesta muntanya.
Ací trobem tant el Temple Expiatori del Sagrat Cor, bastit entre els anys 1902 i 1961, com el parc d'atraccions del Tibidabo, inaugurat el 1901 i ficat en marxa el 1905. Així mateix, amagada en un racó exterior de l'actual temple, es conserva l'ermita neogòtica construïda a finals del segle XIX, dedicada també al Cor de Jesús, i que fou la primera de les construccions que es feren al pic del puig de l'Àliga.
Ací trobem tant el Temple Expiatori del Sagrat Cor, bastit entre els anys 1902 i 1961, com el parc d'atraccions del Tibidabo, inaugurat el 1901 i ficat en marxa el 1905. Així mateix, amagada en un racó exterior de l'actual temple, es conserva l'ermita neogòtica construïda a finals del segle XIX, dedicada també al Cor de Jesús, i que fou la primera de les construccions que es feren al pic del puig de l'Àliga.
Carretera de Vallvidrera al Tibidabo
La Masia, primer restaurant del Tibidabo.
Obrí les portes l'any 1901 amb el nom de can Coll
Entrada al parc d'atraccions al Tibidabo
Missa a l'ermita del Tibidabo, abans de 1901
Fem una aturada i continuem l'excursió per la carretera de Vallvidrera al Tibidabo, en direcció oest, per tal d'envoltar per complet el cim de la muntanya, tot passant per davant del Gran Hotel La Florida. Al remat, eixim novament a prop de la Mentora Alsina, cap a on ens adrecem de nou.
Vista cap al sud des del Tibidabo. En primer terme tenim la
torre de comunicacions de Collserola. Més enllà para Vallvidrera.
Al fons, la serra d'Ordal i el vessant nord del massís del Garraf.
Carretera de Vallvidrera al Tibidabo
Vista llunyana de la Torre Miralluny, coneguda amb diversos noms més i situada al cim del turó del Puig, la muntanya més alta de la serra d'en Cardona. Fou bastida en estil modernista l'any 1899.
Vista cap a Sant Cugat del Vallès des de la Mola
Gran Hotel La Florida, inaugurat el 1925. Usat durant la Guerra Civil
espanyola com a hospital, va ser reobert el 1940 i tancà el 1978. Tornà a l'activitat el 2003.
Passat l'encreuament on abans ens havíem desviat per a pujar al cim del Tibidabo, continuem per la dita carretera que baixa a Vallvidrera fins a poc abans del coll de Casadet, punt el qual arranca el camí de l'Observatori que, en uns cinc minuts, ens porta a l'observatori Fabra, ubicat al cim del turó de la font dels Ocellets, també dita font del Cigró o font de l'Observatori.
Desviament cap al camí de l'Observatori
Camí de l'Observatori
L'observatori Fabra, al cim del turó de la font dels Ocellets.
Fou inaugurat l'any 1904, amb la presència d'Alfons XIII d'Espanya
(Alfons VI, en la numeració dels comtes de Barcelona i prínceps de Catalunya)
En havent visitat l'indret, desfem les nostres passes fins a trobar, a mà esquerra del camí de l'Observatori, una sendera que, tot deixant a migjorn el clot del Cigaló, on conflueixen els torrents que formen el de Bellesguard per sota de Betlem, antic manicomi emprat fins a mitjan segle XIX, perd altura a poc a poc per a anar a trobar el camí, o carretera, de Vallvidrera a Barcelona.
Arranc del corriol
Sendera entre el camí de l'Observatori i
el de Vallvidrera a Barcelona
Accentuació de la baixada
Agafem aquesta via cap a l'esquerra fins a sortir a la carretera, o passeig, de les Aigües. Ací hem de tombar a la dreta i continuar per ella durant uns cinc minuts, tot envoltant el clot de l'Infern per la seua banda superior.
Camí de Vallvidrera a Barcelona
Vista de la capital de Catalunya des del
camí de Barcelona a Vallvidrera
La carretera, o passeig, de les Aigües
Barcelona des de la carretera de les Aigües,
amb el clot de l'Infern en primer terme
A la fi, un banquet per a seure que mira cap al l'nord-est, un mirador privilegiat sobre Barcelona, ens assenyala el discret cim del turó de Castanyer. Des d'allà agafem una senda en direcció a la ciutat que baixa, en ziga-zaga i ràpidament, per un terreny bastant incòmode cap al clot de l'Infern i fins al carrer de Manuel Ramon.
Turó de Castanyer
Senda
Vista del monestir de Santa Maria de Valldonzella,
edifici construït entre el 1910 i el 1922.
Carrer de Manuel Ramon
Resseguint aquesta via, anem a buscar l'avinguda del Tibidabo, creuem el parc de Teodor Roviralta i fem cap al carrer d'Isaac Newton des d'on, per la plaça de la Central, ens reincoporem a l'avinguda del Tibidabo i donem per acabada la ruta.
El torrent del Frare Blanc, o torrent de l'Infern,
en eixir del clot de l'Infern i creuar el carrer de Manuel Ramon
Parc de Teodor Roviralta
Per últim, ací us deixem l'enllaç a Wikiloc d'aquesta excursió. Esperem que la gaudiu tant com nosaltres!