Aquesta setmana us proposem una excursió circular pel terme de Cervera, capital de la comarca de la Segarra. És una ciutat amb història, bressol de la Generalitat de Catalunya al segle XIV i seu de l'única universitat catalana durant tot el segle XVIII i bona part del XIX.
Vista de la ciutat de Cervera des de la ribera del riu Ondara
La ruta comença a l'encreuament entre les avingudes del pare Claret i d'Igualada, al nucli urbà de Cervera, a tocar de la seu del consell comarcal de la Segarra. Allà agafem la segona de les vies, que es correspon amb l'antic traçat de la carretera N-II.
Pels carrers de Cervera
Avancem en direcció sud / sud-oest per a anar a buscar les muralles de Cervera, a la vora dels quals passem en cosa de dos minuts. Es tracta d'una construcció defensiva construïda al segle XIV però restaurada en diverses èpoques. L'edificació de les muralles fou enllestida amb motiu de les tensions entre la Corona d'Aragó i la de Castella tot i que la primera vegada que foren assaltades fou en el context de la Guerra Civil catalana de mitjan segle XV, quan el rei Joan el Gran assetjà Cervera.
Al remat, fem cap al raval de sant Francesc. Girem a l'esquerra per la costa de sant Francesc i baixem fins al safareig i abeurador de sant Francesc, datat dels segles XVIII-XIX i que han caigut en desús.
A tocar queda l'antic convent de sant Francesc, abandonat, que dóna nom a aquest barri de Cervera. Sota l'advocació del sant d'Assís, i també conegut anomenat de sant Maria de Jesús, aquest conjunt conventual va ser fundat en els primers anys del segle XIII. Tot i això, la fàbrica original, completada en els dos-cents anys posteriors, va ser destruïda durant la Guerra civil catalana abans referida, cap al 1465. Per això, el mestre d'obres Joan Barrufet, que va intervindre en altres construccions notables de la comarca, com el castell de Montcortès de Segarra o la Paeria de la mateixa Cervera, mamprengué la reconstrucció del convent a les acaballes del segle XV.
Amb la fundació de la Universitat de Cervera, de la qual parlarem més endavant, el convent va assolir una gran importància ja que va passar a encarregar-se de les càtedres de filosofia i de teologia. Nogensmenys, arran de la desamortització eclesiàstica del segle XIX, els religiosos van ser expulsats i l'edifici es va convertir en una fàbrica de cotó. Després fou una granja i, en l'actualitat, no queden més que ruïnes. L'església conventual, que encara està en peu, és gòtica.
Vista de Cervera amb les muralles a la part inferior
Muralles de Cervera
El camí, empegat a les muralles de la capital segarrenca
Al remat, fem cap al raval de sant Francesc. Girem a l'esquerra per la costa de sant Francesc i baixem fins al safareig i abeurador de sant Francesc, datat dels segles XVIII-XIX i que han caigut en desús.
Costa de sant Francesc
Font al raval de sant Francesc
Safareig i abeurador de sant Francesc
Una altra perspectiva d'aquest indret en desús
Façana de l'església del convent de sant Francesc
Ruïnes del convent
Una porta tapiada. Per la finestra es veu
com el sostre de l'edifici ja ha cedit
Amb la fundació de la Universitat de Cervera, de la qual parlarem més endavant, el convent va assolir una gran importància ja que va passar a encarregar-se de les càtedres de filosofia i de teologia. Nogensmenys, arran de la desamortització eclesiàstica del segle XIX, els religiosos van ser expulsats i l'edifici es va convertir en una fàbrica de cotó. Després fou una granja i, en l'actualitat, no queden més que ruïnes. L'església conventual, que encara està en peu, és gòtica.
Altar major de l'església conventual, obra
del segle XVI destruïda el 1936
Retaule barroc de sant Antoni de Pàdua a
l'església del convent de sant Francesc,
destruït l'any 1936
En havent-lo ultrapassat, abandonem per fi el nucli urbà de la capital segarrenca i mamprenem cap a la vall del riu Ondara. En cosa de dos minuts, arribem a la vora d'aquest curs d'aigua. Girem a l'esquerra per un camí que ressegueix l'Ondara i que es correspon, durant alguns metres, amb el camí de Cervera a Rubinat.
Més endavant, passa a correspondre's amb el camí de Fillol, just uns metres abans de fer cap a la font de Fillol. Travessem el riu per una passarel·la per tal de visitar-la. Aquest naixement d'aigua apareix ja documentat en diversos documents del segle XVIII, on és anomenada també amb els topònims de "las Bassetas" (1736) i "fuente de los Reyes" (1782). Popularment, és coneguda endemés com a font de Fiol.
En acabant, tornem a creuar l'Ondara i, en cosa d'un parell de minuts, arribem a l'aqüeducte del molí de Fillol i també al mateix molí fariner, documentat des del 1171. Va ser abandonat en la dècada del 1930.
Camí cap al riu Ondara
Camí de Cervera a Rubinat
Més endavant, passa a correspondre's amb el camí de Fillol, just uns metres abans de fer cap a la font de Fillol. Travessem el riu per una passarel·la per tal de visitar-la. Aquest naixement d'aigua apareix ja documentat en diversos documents del segle XVIII, on és anomenada també amb els topònims de "las Bassetas" (1736) i "fuente de los Reyes" (1782). Popularment, és coneguda endemés com a font de Fiol.
Riu Ondara
Font de Fillol
Detall d'aquest naixement d'aigua
En acabant, tornem a creuar l'Ondara i, en cosa d'un parell de minuts, arribem a l'aqüeducte del molí de Fillol i també al mateix molí fariner, documentat des del 1171. Va ser abandonat en la dècada del 1930.
Camí de Fillol
Aqüeducte del molí de Fillol, sobre el riu Ondara
Una altra perspectiva d'aquesta obra hidràulica
Molí de Fillol
Interior del molí
L'aqüeducte vist des del molí
Part posterior del molí de Fillol
Contemplem el molí de Fillol i l'interior de l'edifici, protegit amb una reixa, i continuem en direcció est per la banda de darrere de la construcció. Amb el camí, guanyem un poc d'altura per la partida de l'obaga de Miralles. Tanmateix, no tardem en baixar novament a la riba del riu Ondara.
El camí per l'obaga de Miralles
És aleshores quan fem cap a la peixera de Fillol.
En acabant, el camí ens fa creuar l'Ondara novament en dues ocasions. A mà esquerra, ens queda el poble de Vergós, que visitarem més tard. Finalment, per l'obaga de Montpaó, albirem els Comdals.
Peixera de Fillol, al riu Ondara
Camí
El poble de Vergós
Per l'obaga de Montpaó
Allà arribem després de desviar-nos cap a l'esquerra per un camí que connecta amb la carretera N-IIa. El recinte, del segle XV i que va formar part de les propietats del monestir de Montserrat, està encerclat per una tanca perimetral i conté una capella dedicada a sant Antoni de Pàdua. Ara és emprat com a saló per a bodes i altres esdeveniments socials.
Els Comdals
Una altra vista d'aquest conjunt, al peu de la carretera N-IIa
En deixar-lo enrere, ens incorporem a la carretera N-IIa, cap a l'esquerra, en direcció oest. Lluny veiem Cervera i, més a prop, Vergós, on hi fem cap en cosa de deu minuts. En primer terme, ens trobem amb l'església de sant Salvador, del segle XVII, i amb el safareig del poble, del segle XIX.
Carretera N-IIa
Vista llunyana de Vergós. Al fons, la ciutat de Cervera.
Entrada a Vergós
Façana de l'església de sant Salvador de Vergós
Safareig de Vergós
Habitatges a Vergós
Pas per baix d'un dels habitatges
Travessem el poble i continuem per la carretera N-IIa. Aquest és el tram més perillós del camí, pel trànsit que té aquesta via. Seguim per ella fins a arribar pràcticament al poble de Cervera, a la banda de dalt del raval de sant Francesc.
Carretera N-IIa
La granja del Pomers, a tocar de la carretera
Vista de cal Cubano, junt al raval de sant Francesc
Allà, la carretera fa un revolt. Nosaltres tirem cap recte cap a una xicoteta fondalada. A mà esquerra, a la vora d'un indret que ha estat emprat com a abocador, sembla que descontrolat, agafem una sendera ben endreçada que, de seguida, ens duu fins a un carrer sense asfaltar on pràcticament tots els immobles estan en ruïnes.
Senda
Carrer
Habitatges en ruïnes
Baixem per aquesta via fins a trobar el carrer del raval de sant Francesc. Per la vora del safareig, que hores abans havíem visitat, enfilem pel carrer de Jesús cap a les muralles de la ciutat. Des d'allà enllacem amb el carrer de la Barbacana i, en acabant, pugem al carrer Major.
Carrer de Jesús
Carrer de la Barbacana
Carreró de les Bruixes
Carrer Major
Travessem la via principal de la ciutat de Cervera, lloc on va nàixer la Generalitat de Catalunya l'any 1359. Fou aleshores quan les Corts del Principat, en el context d'un enfrontament bèlic amb Castella, aprovaren la creació d'aquest organisme que, hui dia, conforma l'aparell institucional que sosté l'autogovern català.
Finalment, arribem a la Universitat de Cervera, un magnífic edifici del segle XVIII que, com hem avançat abans, fou seu de l'única universitat catalana després de la Guerra de Successió. Tancades l'any 1717 les de Barcelona, Lleida, Girona, Tarragona, Tortosa, Solsona i Vic, Felip de Borbó aprovà la creació de la cerverina per la fidelitat de la ciutat a la causa borbònica amb motiu del conflicte dinàstic amb les Àustries. L'any 1842 fou tancada després que la vida acadèmica tornara a Barcelona.
Arribats a la Universitat de Cervera fiquem el punt i final a la ruta. Ací teniu l'enllaç a Wikiloc. Desitgem que us agrade.
Finalment, arribem a la Universitat de Cervera, un magnífic edifici del segle XVIII que, com hem avançat abans, fou seu de l'única universitat catalana després de la Guerra de Successió. Tancades l'any 1717 les de Barcelona, Lleida, Girona, Tarragona, Tortosa, Solsona i Vic, Felip de Borbó aprovà la creació de la cerverina per la fidelitat de la ciutat a la causa borbònica amb motiu del conflicte dinàstic amb les Àustries. L'any 1842 fou tancada després que la vida acadèmica tornara a Barcelona.
Universitat de Cervera
Entrada principal al recinte universitari
Detall de la façana d'aquesta universitat,
d'estil barroc i construïda entre 1726 i 1740