Aquesta setmana us proposem una excursió per la comarca de la Plana Baixa. Eixim des de la vila d'Onda i enfilem cap al terme d'Artana per a gaudir d'unes panoràmiques privilegiades de les penyes Aragoneses, o Altes. En acabant, tornem a la jurisdicció ondera per tal de travessar tot un conjunt de restes de la passada Guerra civil espanyola.
Panoràmica fins a la Mediterrània des del punt més elevat
del recorregut, situat no massa lluny de les penyes Aragoneses
La ruta comença a la banda de baix del barri de la Moreria d'Onda, al final del carrer de sant Vicent. Des d'allà eixim en direcció sud pel camí de santa Caterina, o del Cementeri, o d'Artana, que es correspon també amb la carrerada del corral de Sales a Ribesalbes.
Camí de santa Caterina, o del Cementeri, o d'Onda
a Artana, o carrerada del corral de Sales a Ribesalbes
Amb aquesta via, i en cosa de dos minuts, fem cap al pont de Sonella, una obra civil del segle XVI que travessa el riu del mateix nom, també conegut com a riu Anna, o Sec, o Veo aigües amunt.
Pont de Sonella
Per ací passaven també els cotxes fins que l'any 2007
inauguraren un altre pont situat només a uns metres d'aquest
El castell d'Onda amb el barri del portal de València,
la torre del Moro i les ruïnes de la fàbrica de la Campaneta
Ens endinsem en la partida de Sonella, dita així per l'alqueria que va haver-hi en aquesta zona en època islàmica. Lleugerament inclinats cap al sud-est, amb el camí de santa Caterina, passem per davant dels dos tanatoris de la vila d'Onda i fem cap al cementeri municipal.
Camí de santa Caterina
Cementeri municipal d'Onda
Les ampliacions successives d'aquest fossar han obligat a modificar el traçat original del camí de santa Caterina. És per això que, arribats a aquest punt, hem de girar cap a la dreta per tal d'envoltar el mur del cementeri. Ho fem i de seguida ja ens queda davant la muntanya de sant Francesc, al cim de la qual paren les
ruïnes del convent de santa Caterina, de franciscans, que fou cremat l'any 1836. Fundat al segle XV, per ací passaren personatges de tota classe. Per exemple, el pare Josep de Campos, que a mitjan segle XVIII va fer les maletes cap a Mèxic. Els franciscans d'Onda també portaren a la veïna localitat de Betxí la icona del seu patró, el Crist de la Pietat, del segle XV, i que encara a dia de hui és conservada. També d'aquest convent va eixir la imatge del Crist Jacent que processona cada any a la Setmana Santa d'Onda. És una imatge de fusta fosca, del segle XVII i que, en la seua versió original, estava penjant d'una creu. Acabada la Guerra civil espanyola, l'artista local Ismael Mundina la va transformar per tal que poguera processionar dins d'un sepulcre el Divendres Sant ja que la parròquia ondera disposava ja d'un Crucificat però no d'un Jacent.
Camí d'Onda a Artana
Ruïnes del convent de santa Caterina
Nosaltres, però, no pugem a visitar-les. Continuem per l'ara ja anomenat en exclusiva camí d'Onda a Artana, o carrerada del corral de Sales a Ribesalbes, en direcció sud-est. Guanyem un poc d'altura mentre, a mà dreta, ens queda enfonsada la partida de les Solades.En cosa de cinc minuts, al final de la pujada, fem cap a un encreuament. Continuem l'excursió recte, pel mateix camí d'Onda a Artana, que ara comença a baixar cap al Miramar. I és que, des d'aquest punt, és des d'on, per primera vegada en tot el recorregut, podem contemplar la Mediterrània. Mentrestant, a mà dreta, ens queden els tossals del Montí i, al seu peu, la Murtera.
Camí d'Onda a Artana
El Miramar
El descens continua fins que arribem al corral de Sales, del qual només queden uns pocs vestigis i alguna que altra reparació moderna. En aquest punt comença, com el seu nom indica, la carrerada del corral de Sales a Ribesalbes, que hem resseguit a la inversa.
Tres imatges del corral de Sales, en ruïnes, al terme d'Onda
En deixar enrere el corral de Sales, girem cap a la dreta per tal de creuar la rambla d'Artana en el punt on s'uneix amb el barranc de Don Isidor, o de Montí, o Fondo, que en aquest tram final és més conegut amb el topònim del barranc de la Gerra.
Rambla d'Artana
Anem pel camí d'Onda a Artana que, després de passar pel corral de Sales, avança cap al sud junt a la canyada reial d'Extremadura. A banda i banda ens acompanyen els camps de tarongers.
Camí d'Onda a Artana
Aquesta mateixa via, uns metres més enllà
Límit d'una finca, junt al camí d'Onda a Artana
No tardem massa en haver de tornar a creuar la rambla d'Artana. Nosaltres continuem pel camí d'Onda a Artana mentre la canyada reial d'Extremadura segueix per dins del llit d'aquest curs d'aigua que, normalment, baixa completament sec.
Punt on se separen el camí d'Onda a
Artana i la canyada reial d'Extremadura
Mentre a mà dreta continuen manant els tarongers, a l'esquerra, un bosquet ens separa del llit de la rambla d'Artana. El camí és senzill. Poc més endavant, creuem novament la rambla i comencem una curta ascensió.
Camí d'Onda a Artana
Un punt de color groc a l'excursió
Rambla d'Artana
Camí d'Onda a Artana
En acabant, el camí d'Onda a Artana és ben suau. En paral·lel a la rambla mena cap al sud / sud-oest. Ara pugem un poc, ara tornem a baixar, al cap d'un quart d'hora arribem a la font del Polaco.
Font del Polaco
Caseta de la font del Polaco
Aquest indret ens queda a l'esquerra i para no massa lluny del límit dels termes onder i artanenc. En efecte, uns metres després de passar la font del Polaco, a la dreta del camí, un molló assenyala el punt a partir del qual la jurisdicció és d'Artana.
Molló de termes al camí d'Onda a Artana
Al cap d'uns cinc minuts de passar per aquest punt, i poc abans que la rambla d'Artana torne a trobar-se amb el camí que ve d'Onda, arranca una pista cap a l'esquerra, en direcció est. L'agafem i, de seguida, comencem a guanyar altura.
Desviament a l'esquerra. Al fons, ja
veiem les penyes Aragoneses, o Altes.
La pista, però, dura poc perquè, uns metres més endavant, el camí es converteix en una estreta sendera que s'enfila per la banda septentrional de les penyes Aragoneses, o Altes. En aquest tram, les vistes d'aquestes meravelloses formacions rocoses són privilegiades, les millors que hi tindrem. Va bé contemplar-les i, de passada, agafar aire per a l'ascensió. També les va guaitar a finals del segle XVIII l'il·lustrat Antonio Josef Cavanilles, que al segon volum de les seues Observaciones sobre la Historia natural, geografía, agricultura, poblacion y frutos del Reyno de Valencia (1797), les va descriure com "cortes perpendiculares de muchísima altura" i explicà que eren conegudes com les "puntas Aragonesas, por descubrirse el reyno de Aragon de sus cumbres".
Senda
Les penyes Aragoneses, omnipresents.
Panoràmica de les penyes Aragoneses
La senda, que puja més i més
A mesura que guanyem altura, la pujada se suavitza i, fins i tot, hi ha moments en què perdem altura o travessem algun pla. Tanmateix, ja pràcticament no veiem més els morrons de les penyes Aragoneses.
La pujada ens dóna una treva
Travessem un pla abans de reprendre l'ascensió
Cap al sud, per terres d'Artana
Una última mirada cap a les penyes Aragoneses
A poc a poc, d'anar cap a l'est, el camí ens ha fet tirar cap al sud. Això fins que arribem a un coll a poc menys de 400 msnm, quan els cims de les penyes Aragoneses ja queden darrere de nosaltres. En aquesta cruïlla, hem de girar cap a l'esquerra, per un camí que recorre la carena de les penyes Aragoneses mentre ens allunya d'elles menant cap al nord.
Darrer tram de la pujada
Desviament cap a l'esquerra, en direcció nord
Vista llunyana d'Onda ja des de la carena
Encara guanyem un poc més d'altura mentre gaudim d'una bona vista de la Mediterrània i també dels tossals del Montí, que queden a mà esquerra.
Camí per la carena
Vista de Betxí
Una altra panoràmica de la vila d'Onda, encara lluny
Després, però, comencem una ràpida baixada per una zona de bosc cap a la part alta del barranc del Campaner. Ara fem ziga-zaga, ara no. Al remat, arribem, ja en un punt més exposat, al piló del tres termes, on conflueixen els termes d'Artana i d'Onda, i ja no massa lluny para el de Betxí.
Baixant cap a la capçalera del
barranc del Campaner
Piló del tres termes
Les penyes Aragoneses des d'aquest punt
Ací tornem a tindre un encreuament. Nosaltres continuem cap al nord, que és la direcció que portàvem, tot i que la senda estiga menys marcada. Pugem un poc i, a la dreta, no tardem en veure una calera.
Camí
Calera
En haver-la passat, a banda i banda de la carena, veiem nombroses restes de l'època de la Guerra civil espanyola. Trinxeres, nius, parapets. Algunes d'aquestes construccions es conserven relativament bé mentre que d'altres s'han desfet o han estat mig engolides per la vegetació.
Camí per la carena
Restes de la Guerra civil espanyola desperdigolades
a banda i banda del camí, a la banda de dalt dels Terrers
Poc després de deixar enrere les darreres restes bèl·liques, abandonem la carena i comencem un descens pausat cap al camí d'Artana a Onda. Només separar-nos de la carena, i aprofitant la paret de roca, passem per una construcció de pedra en sec que fa la pinta de ser un antic corral per al ramat.
Camí
Panoràmica d'Onda
El camí, ja de baixada
Muret de pedra d'un corralet
De baixada, amb bona vista cap al nord
A partir d'ací, en algun punt, la senda, que travessa la partida dels Terrers, pot parèixer poc clara, però amb un poc d'intuïció i sense abandonar mai la direcció nord / nord-oest, acabem per trobar unes fites que marquen els límits d'una finca.
Camí
Camí
Límit d'una finca
Seguint aquestes marques, eixim a la banda de dalt d'un camp de tarongers que queda al costat del camí d'Artana a Onda. Ara, només falta que ens incorporem a aquesta via, cap a la dreta, i que desfem el trajecte fins a Onda que ja havíem trepitjat abans.
Camí
Un altre punt del camí
Caminant ja per antics caps de secà
Al fons, els tarongers.
Per últim, ací vos deixem amb l'enllaç d'aquesta ruta a
Wikiloc, amb el desig que la gaudiu!
