Entrades

El vocabulari de la natura: ANTANA

Imatge
Aquesta setmana incorporem al nostre particular vocabulari de la natura una nova paraula. És ‘antana’, ‘antara’ o ‘andana’. El Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) no recull cap de les tres variants. En canvi, el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua arreplega les dues últimes i diu d’elles que són mots que fan referència a una “llenca de terra que, quan es fa la llaurada d'un bancal, queda sense llaurar en els caps i que després es llaura transversalment, es cava o es deixa sense conrear”.  Per la seua banda, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) en parla, de les tres variants, i insisteix en el fet que són paraules aplicades a la “faixa de terra que queda sense llaurar, en el cap de la llaurada, on el parell gira, i que després llauren anant-hi de través”. Llaurant una vinya a Rubió de Baix, a la comarca de la Noguera Fotografia: Ramon Oromí - Sobre el terreny Pel que fa a l’etimologia d’aquest t

El vocabulari de la natura: ALBELLÓ

Imatge
Aquesta setmana incorporem al nostre particular vocabulari de la natura una nova paraula. Es tracta del terme 'albelló' que, entre d'altres coses, vol dir "respirall d'una séquia subterrània", segons el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). En canvi, el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) només arreplega el significat de "canal o conducte per a donar sortida a les aigües brutes". Aquesta és l'accepció principal també per al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) que, tanmateix, indica que un albelló és una "síquia que fan en els camps de conreu, revestida de pedres grosses i reblida de terra, de manera que vaja per davall la terra, i que serveix per recollir l'aigua de pluja i evitar que hi haja moll". Així doncs, el mot 'albelló' sol fer referència a canalitzacions d'aigua subterrànies, sovint en un espai agrícola, que s

Tírvia - Camí ral de la Vallferrera - Ermita de la Mare de Déu del Roser - Forques - Camí del Roser - Tírvia

Imatge
Aquesta setmana us proposem un itinerari molt senzill, apte per tothom i de curta durada per la comarca del Pallars Sobirà. Es tracta d'una ruta circular de poc menys de tres quilòmetres amb inici i final al poble de Tírvia. En ella avancem vers el nord pel camí ral de la Vallferrera, fins a arribar a l'ermita de la Mare de Déu del Roser i al paratge on va estar el poble desaparegut de Forques. Després, pel camí del Roser, fem la tornada a Tírvia.  Els pobles de Montesclado i Tírvia vistos des del mirador del Roser La ruta comença a l'església de sant Feliu de Tírvia. Aquest és un temple reformat íntegrament després de la Guerra civil espanyola com a conseqüència dels desperfectes greus que va sofrir durant aquest conflicte armat. De fet, tota la localitat va haver de ser reconstruïda a partir de 1939 pels efectes de la batalla que ací es va lliurar en aquell temps. I és que el nucli de Tírvia, com el seu nom indica, està situat en una cruïlla de camins estratègica. Explica

El vocabulari de la natura: APRÉS

Imatge
Aquesta setmana incorporem una nova paraula a la nostra sèrie El vocabulari de la natura . Es tracta del terme 'aprés' que, a banda de ser sinònim de 'després', té un homònim que vol dir "lloc destinat a munyir-hi el bestiar", segons explica el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). En la mateixa línea, el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) manifesta que un aprés és un "lloc estret i llarguerut on es muny el bestiar". Exemple d'un aprés construït aprofitant una sopalma natural. Font: Redjaen.es Aquest matís que proporciona el DNV a la definició del DIEC és important pel que fa a l'etimologia del mot. Així és que, d'acord amb el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), prové del llatí apressu , que vol dir "estret, oprès".  El mateix DCVB assenyala sobre els apressos que la seua llargària "depèn del nombre d'ovelles que co

Àger - Agulló - Corçà - Ermita de la Pertusa - La Pardina - Mas Carlets - Plana del Lluís- Sant Llorenç - Portell de Claramunt - Àger

Imatge
Aquesta setmana us presentem una excursió pel terme d'Àger, a la comarca de la Noguera. L'itinerari no és difícil però la distància que hem de recórrer, de poc més de trenta-tres quilòmetres, exigeix una preparació física adequada. Passem pels pobles d'Agulló i de Corçà, pugem a l'ermita de la Pertusa, ens aproximem al congost de Mont-rebei i transitem per la banda baixa del serrat de la Corona, entre d'altres. El dia que férem la ruta no trobàrem a pràcticament ningú per allà, a pesar que el congost de Mont-rebei és un dels paratges més visitats de Catalunya. I és que, en aquell moment, la mobilitat entre regions sanitàries catalanes encara no estava restablerta al cent per cent per efecte de la Covid-19. De fet, aquesta va ser la nostra primera eixida després de la fi del confinament decretat al març de 2020 per a lluitar contra aquesta nova malaltia. Així doncs, de ganes de muntanya no ens en faltaven. Vista de Corçà des del camí de sant Bartomeu La ru