Entrades

Una troballa a Tírig: el món descobreix la cova dels Cavalls

Imatge
Hivern de 1916-1917. Mentre la I Guerra Mundial desagnava gran part d'Europa, Espanya restava al marge de les lluites per l'hegemonia al continent. Ocupava una butaca de la segona fila del teatre on les grans potències prenien les decisions importants. Havien passat vora dues dècades des d'aleshores, però el règim de la Restauració encara estava tocat per la sonada derrota davant dels Estats Units d'Amèrica en la guerra de 1898. Una desfeta que per a Madrid havia suposat perdre pràcticament totes les possessions del seu imperi colonial, quatre segles després de les primeres conquestes: Cuba, Puerto Rico, les Filipines i l'illa de Guam passaven a estar sota la batuta de Washington. Pitjor fou per a l'orgull patri, però, la venda als alemanys de les illes Marianes, de les Carolines i de l'illa de Palau. O lliurar-les per vint-i-cinc milions de pessetes, o arriscar-se a perdre-les en una guerra amb Alemanya, que haguera estat amb tota probabilitat un nou desa…

El vocabulari de la natura: ROTXA

Imatge
Aquesta setmana incorporem al nostre particular vocabulari de la natura una paraula que no apareix a cap dels nostres diccionaris normatius. Així ni el Diccionari de la Llengua Cataluna (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ni el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) en fan esment d'ella. Tampoc la recull el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB). Per contra, sí que està al Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana (DECLC) de Joan Coromines. Estem parlant del terme 'rotxa'. Coromines explica que aquest mot "es retroba en certs parlars xurros del País Valencià, i àdhuc forma una llenca prima i llarga en la zona catalana, al llarg de la frontera lingüística, si fa no fa des del Penyagolosa fins a Alcoi". El mateix autor, a una altra de les seues obres, el Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico (DCECH), defineix 'rotxa' com una "ladera de un cerro más o m…

Un viatge incomplet a esglésies del Pirineu: Iran, Gerri de la Sal i les valls d'Àneu i Àssua

Imatge
Fa molt de temps que una part important de l'art que custodiaven les esglésies del Pirineu està repartit per museus i col·leccions de mig món. Algunes peces ens queden més a prop, a la Seu d'Urgell, a Lleida, a Barcelona. D'altres, però, paren tan lluny que ens caldria agafar un avió i creuar l'Atlàntic si volguérem contemplar-les in situ. També n'hi ha algunes, malauradament, que no se sap on han acabat.
Després de visitar l'extensa col·lecció que alberga el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)i contemplar les creacions que isqueren de la mà d'artistes sovint anònims però l'obra dels quals ha restat per a la posteritat, ens quedà pendent de fer un recorregut pels indrets que van veure nàixer aquestes meravelles sorgides de la foscor d'un temps, el medieval, que, més enllà de les concepcions idealistes dels romàntics, de ben segur que comportà sofriment i angoixa per a la major part de la població europea, en general, i catalana, en particu…