Cervera - Convent de sant Francesc - Font de Fillol - Molí de Fillol - Peixera de Fillol - Els Comdals - Vergós - Cervera

Aquesta setmana us proposem una excursió circular pel terme de Cervera, capital de la comarca de la Segarra. És una ciutat amb història, bressol de la Generalitat de Catalunya al segle XIV i seu de l'única universitat catalana durant tot el segle XVIII i bona part del XIX.

Vista de la ciutat de Cervera des de la ribera del riu Ondara

La ruta comença a l'encreuament entre les avingudes del pare Claret i d'Igualada, al nucli urbà de Cervera, a tocar de la seu del consell comarcal de la Segarra. Allà agafem la segona de les vies, que es correspon amb l'antic traçat de la carretera N-II.

Pels carrers de Cervera

Avancem en direcció sud / sud-oest per a anar a buscar les muralles de Cervera, a la vora dels quals passem en cosa de dos minuts. Es tracta d'una construcció defensiva construïda al segle XIV però restaurada en diverses èpoques. L'edificació de les muralles fou enllestida amb motiu de les tensions entre la Corona d'Aragó i la de Castella tot i que la primera vegada que foren assaltades fou en el context de la Guerra Civil catalana de mitjan segle XV, quan el rei Joan el Gran assetjà Cervera.

Vista de Cervera amb les muralles a la part inferior

Muralles de Cervera

El camí, empegat a les muralles de la capital segarrenca

Al remat, fem cap al raval de sant Francesc. Girem a l'esquerra per la costa de sant Francesc i baixem fins al safareig i abeurador de sant Francesc, datat dels segles XVIII-XIX i que han caigut en desús.

Costa de sant Francesc

Font al raval de sant Francesc

Safareig i abeurador de sant Francesc

Una altra perspectiva d'aquest indret en desús

A tocar queda l'antic convent de sant Francesc, abandonat, que dóna nom a aquest barri de Cervera. Sota l'advocació del sant d'Assís, i també conegut anomenat de sant Maria de Jesús, aquest conjunt conventual va ser fundat en els primers anys del segle XIII. Tot i això, la fàbrica original, completada en els dos-cents anys posteriors, va ser destruïda durant la Guerra civil catalana abans referida, cap al 1465. Per això, el mestre d'obres Joan Barrufet, que va intervindre en altres construccions notables de la comarca, com el castell de Montcortès de Segarra o la Paeria de la mateixa Cervera,  mamprengué la reconstrucció del convent a les acaballes del segle XV.

Façana de l'església del convent de sant Francesc

Ruïnes del convent

Una porta tapiada. Per la finestra es veu
com el sostre de l'edifici ja ha cedit

Amb la fundació de la Universitat de Cervera, de la qual parlarem més endavant, el convent va assolir una gran importància ja que va passar a encarregar-se de les càtedres de filosofia i de teologia. Nogensmenys, arran de la desamortització eclesiàstica del segle XIX, els religiosos van ser expulsats i l'edifici es va convertir en una fàbrica de cotó. Després fou una granja i, en l'actualitat, no queden més que ruïnes. L'església conventual, que encara està en peu, és gòtica.

Altar major de l'església conventual, obra
del segle XVI destruïda el 1936

Retaule barroc de sant Antoni de Pàdua a
l'església del convent de sant Francesc,
destruït l'any 1936

En havent-lo ultrapassat, abandonem per fi el nucli urbà de la capital segarrenca i mamprenem cap a la vall del riu Ondara. En cosa de dos minuts, arribem a la vora d'aquest curs d'aigua. Girem a l'esquerra per un camí que ressegueix l'Ondara i que es correspon, durant alguns metres, amb el camí de Cervera a Rubinat.

Camí cap al riu Ondara

Camí de Cervera a Rubinat

Més endavant, passa a correspondre's amb el camí de Fillol, just uns metres abans de fer cap a la font de Fillol. Travessem el riu per una passarel·la per tal de visitar-la. Aquest naixement d'aigua apareix ja documentat en diversos documents del segle XVIII, on és anomenada també amb els topònims de "las Bassetas" (1736) i "fuente de los Reyes" (1782). Popularment, és coneguda endemés com a font de Fiol.

Riu Ondara

Font de Fillol

Detall d'aquest naixement d'aigua

En acabant, tornem a creuar l'Ondara i, en cosa d'un parell de minuts, arribem a l'aqüeducte del molí de Fillol i també al mateix molí fariner, documentat des del 1171. Va ser abandonat en la dècada del 1930. 

Camí de Fillol

Aqüeducte del molí de Fillol, sobre el riu Ondara

Una altra perspectiva d'aquesta obra hidràulica

Molí de Fillol

Interior del molí

L'aqüeducte vist des del molí

Part posterior del molí de Fillol

Contemplem el molí de Fillol i l'interior de l'edifici, protegit amb una reixa, i continuem en direcció est per la banda de darrere de la construcció. Amb el camí, guanyem un poc d'altura per la partida de l'obaga de Miralles. Tanmateix, no tardem en baixar novament a la riba del riu Ondara.

El camí per l'obaga de Miralles

És aleshores quan fem cap a la peixera de Fillol.


Peixera de Fillol, al riu Ondara

En acabant, el camí ens fa creuar l'Ondara novament en dues ocasions. A mà esquerra, ens queda el poble de Vergós, que visitarem més tard. Finalment, per l'obaga de Montpaó, albirem els Comdals.

Camí

El poble de Vergós

Per l'obaga de Montpaó

Allà arribem després de desviar-nos cap a l'esquerra per un camí que connecta amb la carretera N-IIa. El recinte, del segle XV i que va formar part de les propietats del monestir de Montserrat, està encerclat per una tanca perimetral i conté una capella dedicada a sant Antoni de Pàdua. Ara és emprat com a saló per a bodes i altres esdeveniments socials.

Els Comdals

Una altra vista d'aquest conjunt, al peu de la carretera N-IIa

En deixar-lo enrere, ens incorporem a la carretera N-IIa, cap a l'esquerra, en direcció oest. Lluny veiem Cervera i, més a prop, Vergós, on hi fem cap en cosa de deu minuts. En primer terme, ens trobem amb l'església de sant Salvador, del segle XVII, i amb el safareig del poble, del segle XIX.

Carretera N-IIa

Vista llunyana de Vergós. Al fons, la ciutat de Cervera.

Entrada a Vergós

Façana de l'església de sant Salvador de Vergós

Safareig de Vergós

Habitatges a Vergós

Pas per baix d'un dels habitatges

Travessem el poble i continuem per la carretera N-IIa. Aquest és el tram més perillós del camí, pel trànsit que té aquesta via. Seguim per ella fins a arribar pràcticament al poble de Cervera, a la banda de dalt del raval de sant Francesc.

Carretera N-IIa

La granja del Pomers, a tocar de la carretera

Vista de cal Cubano, junt al raval de sant Francesc

Allà, la carretera fa un revolt. Nosaltres tirem cap recte cap a una xicoteta fondalada. A mà esquerra, a la vora d'un indret que ha estat emprat com a abocador, sembla que descontrolat, agafem una sendera ben endreçada que, de seguida, ens duu fins a un carrer sense asfaltar on pràcticament tots els immobles estan en ruïnes.

Senda

Carrer

Habitatges en ruïnes

Baixem per aquesta via fins a trobar el carrer del raval de sant Francesc. Per la vora del safareig, que hores abans havíem visitat, enfilem pel carrer de Jesús cap a les muralles de la ciutat. Des d'allà enllacem amb el carrer de la Barbacana i, en acabant, pugem al carrer Major. 

Carrer de Jesús

Carrer de la Barbacana

Carreró de les Bruixes

Carrer Major

Travessem la via principal de la ciutat de Cervera, lloc on va nàixer la Generalitat de Catalunya l'any 1359. Fou aleshores quan les Corts del Principat, en el context d'un enfrontament bèlic amb Castella, aprovaren la creació d'aquest organisme que, hui dia, conforma l'aparell institucional que sosté l'autogovern català.

Finalment, arribem a la Universitat de Cervera, un magnífic edifici del segle XVIII que, com hem avançat abans, fou seu de l'única universitat catalana després de la Guerra de Successió. Tancades l'any 1717 les de Barcelona, Lleida, Girona, Tarragona, Tortosa, Solsona i Vic, Felip de Borbó aprovà la creació de la cerverina per la fidelitat de la ciutat a la causa borbònica amb motiu del conflicte dinàstic amb les Àustries. L'any 1842 fou tancada després que la vida acadèmica tornara a Barcelona.

Universitat de Cervera

Entrada principal al recinte universitari

Detall de la façana d'aquesta universitat,
d'estil barroc i construïda entre 1726 i 1740

Arribats a la Universitat de Cervera fiquem el punt i final a la ruta. Ací teniu l'enllaç a Wikiloc. Desitgem que us agrade.