Aquesta setmana us presentem una nova excursió per la serra de Collserola, concretament per Vallvidrera, can Sauró, can Pasqual, can Masdemont i can Llevallol, terrenys tots ells que formaren part del terme municipal de
Sant Vicenç de Sarrià fins a l'any 1921 quan, juntament amb la seua vila, foren incorporats a Barcelona.
El massís del Tibidabo vist des de la pujada al turó de Castellví
La ruta s'inicia a l'estació de FGC del Baixador de Vallvidrera. Des d'allà anem en direcció sud-oest per tal de creuar la carretera BV-1462. Una vegada passem aquesta via, agafem el camí del torrent del Rovelló, recte, i comencem a guanyar un poc d'altura. De seguida, a mà dreta, arranca el
camí de can Castellví. L'agafem i encara pugem uns metres més d'altura.
Camí del torrent del Rovelló
Camí de can Castellví
Després el camí planeja en direcció nord-oest, tot oferint-nos una bona visió del massís del Tibidabo. En pocs minuts arribem a la Casa de la Sagrada Família, que és una llar d'infants. Pel nom d'aquesta edificació, el camí de can Castellví és conegut també, en aquest tram, amb el nom de carrer de la Sagrada Família. Envoltem la Casa de la Sagrada Família i, just en el revolt tancat que ens reorienta cap a l'est, abandonem el camí de can Castellví. Ara, la pista, que mena cap al sud-est, se superposa al camí del Pebràs.
El Tibidabo vist des del camí de can Castellví
Camí del Pebràs
Sense abandonar aquesta via, assolim els 350 msnm. És aleshores quan fem cap a una cruïlla. Nosaltres hem de continuar recte, en direcció est, tot incorporant-nos al camí de can Castellví a can Sauró.
Camí del Pebràs
Camí de can Castellví a can Sauró
En un parell de minuts arribem a can Sauró, també coneguda amb el nom de mas Sauró. Antigament era una pagesia de la serra de Collserola. Hui dia s'ha transformat en un barri que inclou els habitatges del vessant occidental del pantà de Vallvidrera.
El centre per a persones amb diversitat
funcional "Mas Sauró" amb el Tibidabo de fons
Sense endinsar-nos pel barri, girem 180ª i agafem un corriol, cap a l'oest, tancat per una cadena. Ràpidament la sendera comença a elevar-se. Després d'una pujada de gairebé deu minuts, eixim de nou al camí del Pebràs.
Camí
Pujada accentuada en el tram final del corriol
Tombem per ell a la dreta i continuem uns metres més l'ascensió. Poc més endavant, en un revolt, trobem una torre elèctrica. En havent-la passat, a mà dreta, veurem un corriolet un poc esborrat. Per allà hem de continuar.
Camí del Pebràs
Sender a mà dreta
La senda tira cap a l'oest i, en menys de deu minuts, ens duu a coronar el cim del
turó de Castellví, també dit pujol de can Castellví. Aquesta muntanya, tot i fer més de 460 msnm, no ofereix grans panoràmiques des del seu capoll, ja que la vegetació ens tapa completament la visió més enllà del camí per on avancem. Així doncs, ens hem de conformar amb les panoràmiques gaudides mentre féiem la pujada.
Senda
Mirada enrere cap al nord-est des de la sendera
que ascendeix cap al turó de Castellví
Costera pronunciada del corriol
Senyal al cim del turó de Castellví
Vegetació frondosa al turó de Castellví
Visitat el pujol de can Castellví, continuem per la sendera que portàvem en direcció oest. Alguns metres més endavant hi ha un encreuament. Nosaltres hem d'agafar el camí de l'esquerra, tot i ser el menys evident. A partir d'aquest punt, no tardem gens en aplegar al camí de can Balasc a can Pasqual.
Ens incorporem a aquesta via cap a l'esquerra, en direcció sud.
Desviament a mà esquerra
Camí de can Balasc a can Pasqual
Pugem un poc més i baixem uns quants metres. Ací trobem una cruïlla, en la qual hem d'anar recte. Després tornem a ascendir fins que a 470 msnm alcancem el senyal geodèsic del turó de can Pasqual, la cota màxima d'aquesta excursió. Aquesta fou una de les
fites del pla de Barcelona i de Collserola emprades a finals del segle XVIII pel gal Méchain per tal de calcular la mesura exacta del metre. Així mateix, a la vora del senyal, hi trobem un enorme
dipòsit i l'entrada a una mina subterrània.
Camí de can Balasc a can Pasqual
Senyal geodèsic del turó de can Pasqual
Dipòsit del turó de can Pasqual
Una altra perspectiva del dipòsit
Continuem pel camí de can Balasc a can Pasqual fins a arribar a can Masdemont, un mas que estigué en ruïnes i fou rehabilitat per un grup d'okupes que l'habitaren.
Can Masdemont en l'actualitat
Can Masdemont l'any 1995
Font: Diputació de Barcelona
Ací la via que portàvem se'n va cap a la dreta. Nosaltres, però, hem d'agafar un corriol que naix a mà esquerra de la masia i que avança cap al sud a la vora de la tanca. Es tracta d'un camí reial, el camí de can Pasqual a can Cuiàs.
Camí de can Pasqual a can Cuiàs
en passar per can Masdemont
De seguida, la sendera ens reorienta cap al nord / nord-est. En aquest punt gaudim d'unes bones vistes del sud del pla de Barcelona, sobretot del Prat de Llobregat i de l'aeroport del Prat.
Vista del Prat de Llobregat
Camí de can Pasqual a can Cuiàs
Després de passar dues cruïlles on és molt evident que hem de seguir recte, ens n'apareix una de nova a 418 msnm. En ella hem de girar cap a la dreta, en direcció sud. De seguida, però, ens reorientem cap a l'est, primer, i cap al sud-est, després, per la part alta d'un barranquet tributari del sot de la Cua del Bacallà. Deu ser en aquest tram quan passem, sense adonar-nos-en, per l'anomenada font M6, de la qual dóna notícia el web
fontscollserola.com. Com es pot llegir a la seua publicació, la font ha desaparegut i només es conserven uns pocs metres de la galeria subterrània de la mina d'aigua en mal estat.
Tomb del camí cap a la dreta, en direcció sud
Camí de can Pasqual a can Cuiàs
En acabant, el camí de can Pasqual a can Cuiàs baixa cap al sud-oest i, per dalt d'un altre torrent que fa cap al sot de la Cua del Bacallà, gira al sud-est / est. Al remat eixim a can Cuiàs i al coll de can Cuiàs (314 msnm), el qual és travessat per la BV-1468, que és la carretera de Molins de Rei a Vallvidrera.
Camí de can Pasqual a can Cuiàs
Coll de can Cuiàs
Can Cuiàs vista des del seu coll
Avancem uns metres cap a l'est i en paral·lel a la carretera fins a trobar una cruïla a mà esquerra. Ací hem de continuar per la sendera de l'esquerra, que comença a baixar per a trobar la
font de can Llevallol. Aquesta deu és coneguda per les propietats medicinals de la seua aigua que, fins i tot, va arribar a ser comercialitzada.
Desviament a l'esquerra
Senda
Àrea recreativa de la font de can Llevallol
L'antiga embotelladora d'aigua
Seguim el sender i, ara, guanyem altura fins a aplegar a un encreuament. En ell hem de girar a l'esquerra, cap al nord-oest. Tot seguit ens espera una davallada fins a la desapareguda
font del Pins i el
pantà de Vallvidrera que trobem en enllaçar amb un camí més marcat, cap a l'esquerra.
Sendera
Un altre tram del camí
Desviament cap a l'esquerra
en direcció al pantà de Vallvidrera
Gaudim l'entorn del
Pantà i, a continuació, continuem l'excursió per la banda oriental de l'embassament. Girem a l'esquerra per a travessar la presa, passem per la vora de la
casa del Guarda i ens incorporem, cap a la dreta, al camí de la font dels Pins.
Pantà de Vallvidrera
El pantà de Vallvidrera vist des de la presa
Camí de la font dels Pins
Panoràmica de Vil·la Joana, lloc on va morir
mossèn Jacint Verdaguer, des del camí de la font dels Pins
Després ens girem a la dreta pel camí del Fredolic i, finalment, fem cap de nou al camí del torrent del Rovelló. Amb ell, de seguida fem cap al Baixador de Vallvidrera, lloc on acabem la ruta.
Camí del Fredolic
Per a acabar, ací us deixem l'enllaç de l'excursió a
Wikiloc, amb el desig que la gaudiu.
