Aiòder - Font Larga - Castell d'Aiòder - Corral de Bautista - Ullal de Reca - Molí d'Arriba - Aiòder

Aquesta setmana us proposem una excursió curta i senzilla per la banda nord de la serra d'Espadà. Amb eixida i final al poble d'Aiòder, en ella pugem fins a les ruïnes del castell de la localitat i també visitem l'ullal de Reca, un naixement intermitent d'aigua que brolla només després de pluges abundants.

Castell d'Aiòder

La ruta comença al peu de la torre campanar d'Aiòder. Aquest element, que data del segle XVI, és l'únic que queda del convent de dominics que va tindre aquesta localitat des del 1576 fins al segle XIX. Des d'allà mamprenem cap al sud-est per la carretera CV-205, de Tales a Fuentes, i que es correspon, més o menys, amb el camí d'Aiòder a Onda. 

Carretera

Torre campanar del desaparegut convent de dominics

Travessem amb ella el poble i deixem enrere les últimes edificacions per tal d'anar a creuar el riu d'Aiòder pel pont de la carretera. Una vegada l'hem ultrapassat, girem a la dreta en direcció a la font Larga, situada poc abans de la confluència de la rambla de Villamalur i del riu d'Aiòder. 

Panoràmica d'Aiòder. Segons defensa Gonzalo Mateo Sanz,
a La naturaleza en la toponimia española II (2018), el topònim
del poble deriva de les partícules ibèriques ai-, -odi- i -ara
és a dir "el pla del barranc de la costera"

Vista del castell d'Aiòder

El riu d'Aiòder en ser travessat per la carretera

Camí cap a la font Larga

Font Larga

En havent-la visitat, agafem durant uns metres el camí del Tajuelo, o camí d'Aiòder a Villamalur, que es correspon amb el pas reial d'Aiòder. Tanmateix, abandonem aquesta via de seguida per a agafar el camí de Morrón, que ens fa guanyar altura ràpidament pel contrafort septentrional de la muntanya del Castell.

Camí de Morrón

Tot i la pujada, la senda és còmoda. Cal que estem atents perquè, en un punt, el camí de Morrón continua recte i nosaltres, fent un angle molt tancat, hem de continuar cap a la dreta per una altra via que segueix amb l'ascensió. En pocs minuts, per un paisatge solitari, arribem al peu del tossalet del castell d'Aiòder.

Empedrat del camí de Morrón

Un altre tram d'aquest camí, de pujada cap al castell d'Aiòder

Desviament cap a la dreta

Ara, fent ziga-zagues i després recte cap amunt, assolim la posició d'aquesta fortalesa, a 424 msnm. Hi destaca la magnífica i isolada torre de l'Homenatge, resta més destacada del conjunt. Així mateix, per ací i per allà, es veuen algunes restes de muralla. És d'origen islàmic.

Tram final de la pujada

Castell d'Aiòder

Torre de l'Homenatge

Una altra perspectiva de l'element més
ben conservat de tot el conjunt

Interior de la torre de l'Homenatge

Llenç de muralla

També gaudim d'una magnífica vista d'Aiòder, a la banda septentrional de la serra d'Espadà. La primera font cristiana que parla d'aquesta localitat és un document de l'any 1236 en el qual Abu Zayd, darrer governador de la taifa de València i que es va convertir al cristianisme amb el nom de Vicent Bellvís, dóna al bisbe de Sogorb les esglésies dels pobles que són possessió seua. Al text apareix un lloc anomenat Xoda, que ha de ser Aiòder, o en castellà Ayódar: "Arenoso, Montan, Castielmontan, Sirat, Tormo, Fuentes, Villahaleva, Villamalur, Bordelos, Arcos, Xoda, Buey Negro, Villamalea".

Vista panoràmica d'Aiòder des del seu castell

En acabant, agafem direcció oest per un corriol ben marcat que ens adreça cap a la partida de la Calcinera. No tardem en arribar a un camp d'oliveres. És aleshores quan ens ix al pas una pista. Ens incorporem a ella cap a la dreta, perdent un poc d'altura. Després d'avançar un poc en direcció nord-oest, el camí reprendrà la seguida cap a ponent i ens retrobarà, més endavant, amb el camí del Tajuelo.

Senda de baixada del castell d'Aiòder

Camp d'oliveres, amb el tossal del Castell de fons

Les primeres flors de l'ametller

Desviament cap a la dreta

L'agafem, cap a l'esquerra, per tal d'envoltar l'elevat tossal del Castell, de 545 msnm.

Camí del Tajuelo, o d'Aiòder a Villamalur,
o pas reial d'Aiòder

Quan comencem a veure els primers conreus de la partida de la Vinya Alta, el pas reial d'Aiòder ens abandona i es perd a mà dreta. El camí del Tajuelo, que en aquest tram continua sent el mateix que duu als aioders cap a Villamalur, ens deixa en aquesta partida.

Camí del Tajuelo

Més arbres que floreixen a les acaballes de l'hivern

Oliveres

Entre les oliveres, a mà dreta, hi destaquen les ruïnes del corral de Bautista, també conegut amb el nom de corral de la Vinya Alta. Ens apropem a contemplar aquesta edificació, pràcticament enrunada, tot i que no ens agafa de pas.

Corral de Baustista

Entrada al corral

Un dels arcs que continuen en peu a l'interior

Arc cantoner a l'interior del corral de Bautista

Detall del sostre de canyes, que encara
es conserva en algun punt

Una altra perspectiva de l'exterior del corral de Bautista

Ací abandonem tant el camí del Tajuelo com el d'Aiòder a Villamalur, que se separen definitivament, i tirem cap a la partida de Reca per la senda de la Fita, que es correspon amb l'assegador de la Fita, que va vorejant del barranc de Reca.

Senda de la Fita

Un altre tram d'aquesta via que, hui dia, 
ja no és cap senda i ha estat transformada en pista

Al cap d'uns deu minuts, a mà dreta, agafem un curt desviament que ens durà fins a l'ullal de Reca, un naixement d'aigua que brolla quan tenen lloc precipitacions abundants.

Ullal de Reca

En havent-lo contemplat, desfem els nostres passos i tornem a la senda de la Fita.

Senda de la Fita

Poc abans que el barranc de Reca acabe a la rambla de Villamalur, tirem cap a l'esquerra per una pista que fa una forta pujada inicial, i que és també per on continua la senda de la Fita. Estem a la partida que porta aquest nom i ara el camí se'ns presenta ample, solitari i còmode.

Senda de la Fita

Un altre tram d'aquest camí

Quan estem a prop de retrobar la rambla de Villamalur se'ns presenta un encreuament poc clar. La pista continua recte mentre que a l'esquerra apareix una sendera. Nosaltres seguim recte per la pista cap a la rambla de Villamalur, tot i que la senda de la Fita tira cap a l'esquerra en direcció als corrals de Gil, de la Fuente i de la Peña.

Poc abans de fer cap a la rambla de Villamalur. Les
parets espadades del fons formen part d'un xicotet
congost que dibuixa en aquest punt aquest curs d'aigua

Així doncs, prompte comencem a caminar pel llit de la rambla de Villamalur, entre grans parets que baixen en vertical desenes de metres. Cal anar amb compte ja que, en època de fortes pluges, aquesta part de la ruta serà impracticable. Per dins del llit d'aquest curs d'aigua, perdem un poc d'altura i passem per la vora d'una xicoteta assut. Finalment, retrobem la font Larga, que ja havíem visitat una estona abans.

Rambla de Villamalur

Assuteta

Cavitat

Detall de l'interior d'aquesta cavitat

Des d'ací, baixem al riu d'Aiòder per tal de contemplar-lo més a prop. No podent-lo creuar a peu pla, girem cua i pel camí del Tajuelo baixem a creuar-lo per unes passeres. 

Riu d'Aiòder

La Crucica, al peu del camí del Tajuelo

Una altra vegada, el riu d'Aiòder, ara des de les passeres

Finalment, guanyem un poc d'altura i entrem a Aiòder. Visitem el llavador del poble i les restes del molí d'Arriba, que és on fiquem el punt i final a l'excursió. Val a dir, abans d'acabar, que no únicament existia aquest molí al poble. Sebastian de Miñano, al seu Diccionario geografico-estadistico de Espana y Portugal, publicat el 1826, diu que a Aiòder tenen "molinos", en plural. Concretament, uns anys més tard, Pascual Madoz, al seu Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, especifica que el poble té dos molins fariners.

Pels carrers d'Aiòder

Retaule ceràmic de la Mare de Déu dels
Desemparats al carrer que hi té dedicat al poble

De baixada cap al molí d'Arriba

Llavador

Molí d'Arriba

Una altra perspectiva d'aquesta construcció

El cup del molí d'Arriba

I fins ací aquesta excursió. Us deixem l'enllaç a Wikiloc amb el desig que la gaudiu.