Figuerola de Meià - Perauba - Corral de Mataperunya - Castell de Rocaspana - Muntanya de sant Mamet - Tossal de Montservó - Figuerola de Meià

Aquesta setmana us proposem una excursió per la comarca de la Noguera. Es tracta d'un recorregut circular amb eixida i arribada en el poble de Figuerola de Meià. Des d'allà, pugem a la muntanya de sant Mamet, una talaia privilegiada que s'eleva vora 1.400 metres sobre el nivell de la mar. A banda, també visitem el nucli abandonat de Perauba, Rocaspana o el corral de Mataperunya.

Al cim de la muntanya sant Mamet, paisatge cap a l'est.
A la dreta, hi destaca el contorn del massís de Montserrat.

La ruta comença al poble de Figuerola de Meià, al peu de la carretera de Fontllonga a Perauba, que es correspon, més o menys, amb el camí de Figuerola a Perauba. Des d'allà arranquem en direcció nord-est, amb la partida de la Costa a mà dreta i, a l'altra banda, una meravellosa panoràmica de l'Altera.

Carretera de Fontllonga a Perauba, que es correspon 
aproximadament amb el camí de Figuerola a Perauba

Panoràmica de l'Altera

El camí de Figuerola a Perauba és senzill i ample, amb pujades i baixades suaus. Al cap d'uns deu minuts, perdem un poc d'altura i ens redrecem lleugerament cap a l'est per a endinsar-nos a la coma de la Dona. Uns metres més endavant, la història es repeteix. Tirem cap a l'est durant uns metres per tornar cap al nord-est de seguida. És aleshores quan, a mà dreta, contemplem la masia del Marull.

Carretera de Fontllonga a Perauba

Vista de la masia del Marull

A prop de la masia del Marull, al tossal anomenat Rebolloa, ha estat documentat un jaciment paleontològic del cretaci superior que va ser donat a conèixer l'any 1998. Nosaltres no ens hi vam apropar a veure'l, però en aquest enllaç teniu com arribar-hi.

Amb tot, deixem enrere la masia del Marull i no tardem massa en albirar, de lluny, el poble de Perauba, o Peralba. Tanmateix, encara hem d'esperar uns deu minuts més per a fer-hi cap. Des de la carretera de Fontllonga, agafem, cap a l'esquerra, una senda que tira cap al poble.

Carretera de Fontllonga a Perauba

Vista de Perauba, a l'esquerra

Perauba

L'església de santa Magdalena és la construcció millor conservada d'aquest poble, que va formar part del priorat de Meià i que aparèixer documentat per primera vegada l'any 1040. Tal com assenyala Gerónimo Pujades, a la seua Crónica Universal del Principado de Cataluña, escrita a primeries del segle XVII, aquest nucli comptava amb una segona església, dedicada a sant Sadurní i que feia de capella del castell

Ja al segle XIX, Pascual Madoz, al seu Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar va descriure Perauba com un:

"Lugar agregado al distrito municipal de Santa María de Meyá, en la provincia de Lérida (8 leg.), partido judicial de Balaguer (5), audiencia terr. y ciudad g. de Barcelona (25), priorato de Meyá (1 1/2) SIT. en un vallado entre la montana de Montsech y el monte de Alós; CLIMA templado, propenso á tercianas, calenturas pútridas y catarros; VIENTOS N. y E. Consta la población de 20 CASAS, un castillo derruido en lo más elevado del pueblo, e iglesia parroquial (Sta. Magdalena), de la que depende el anejo de Rubies, sirviéndola un cura párroco".

L'any 1970 encara hi quedaven 40 habitants. Ara, però, fa temps ja que se'n van anar.

Ruïnes d'una edificació

Més ruïnes al poble de Perauba

Església de santa Magdalena

Interior del temple, completament vandalitzat

En havent gaudit del silenci d'un indret com aquest, fem marxa enrere i tornem per on havíem vingut fins al camí de Figuerola a Perauba que, a partir d'ara, rep el nom de carretera de Perauba a Santa Maria de Meià. L'anomenem carretera perquè, a banda d'aparèixer amb aquesta denominació als mapes cartogràfics contemporanis, el camí original que anava de Perauba a Santa Maria de Meià no és aquest. De fet, tardem un poc en retrobar-lo.

Carretera de Perauba a Santa Maria de Meià

Així doncs, per la carretera de Perauba a Santa Maria de Meià, on l'asfalt encara no ha arribat, avancem en direcció est per tal de creuar el barranc de santa Margarida. El travessem i comencem a pujar lleugerament, en direcció nord-oest.

Mirada enrere cap al poble abandonat de Perauba

Uns metres més enllà d'haver-nos reorientat una altra vegada cap al nord-est, tornem a trobar el vell camí de Perauba a Santa Maria de Meià que, ara sí, ja ens acompanya.

Carretera i camí de Perauba a Santa Maria de Meià

Amb tot, l'abandonem poc després. En efecte, uns cinc minuts més tard, a mà dreta, arranca un camí que, al principi, està poc marcat. És el camí de la coma d'en Gener, per on hem de seguir l'excursió.

Camí de la coma d'en Gener

Avancem en direcció sud / sud-oest i no tardem en fer cap a un prat. Allà ens espera un ramat d'ovelles, tancat a l'encara en actiu corral de Mataperunya. 

El camí de la coma d'en Gener amb el 
corral de Mataperunya al fons

Corral de Mataperunya

Una altra perspectiva d'aquesta edificació
ramadera que encara està en ús

Passem a tocar de les ovelles i del corral, i el camí de la coma d'en Gener ens reorienta cap al sud-est. Cal anar en compte ja que, de seguida, apareix un encreuament que ens pot fer dubtar. Nosaltres hem de seguir per la senda de l'esquerra, que comença a pujar, sempre amb la mirada ficada amb el castell de Rocaspana, que ens mira des del cim d'un tossal.

Camí de la coma d'en Gener. 
Davant, el castell de Rocaspana.

Camí de la coma d'en Gener

Castell de Rocaspana, documentat des 
del segle XIV però de cronologia anterior

Ara per la senda, ara pel prat, ara entre malesa, el camí de la coma d'en Gener s'obre pas fins que, abans d'arribar al peu de Rocaspana, discretament se separa cap a la dreta i perd un poc d'altura. De sobte, el paisatge canvia radicalment. Ens movem per un terreny incòmode, enfangat i amb una caiguda no massa pronunciada però suficient per a prendre mal a la dreta.

Camí de la coma d'en Gener

Un altre tram d'aquest camí

De manera intuïtiva, i perquè sabem del cert que hi és, busquem el pas que ens porta a l'altra banda de sot. Primer cap al sud-oest i després cap al sud-est, el camí de la coma d'en Gener torna a fer-se evident. Tanmateix, l'abandonem pocs metres més enllà, poc abans de fer cap al coll de les Comes.

Camí de la coma d'en Gener

Vista del castell d'Orenga, del segle XI

Ara agafem una sendera que tira en direcció sud-oest / sud per la muntanya de sant Mamet cap amunt.

Senda per la muntanya de sant Mamet

El desnivell és formidable i l'orografia no dóna pràcticament cap treva. A poc a poc, anem pujant pel vessant septentrional de la muntanya de sant Mamet. El camí no té pèrdua.

Senda

Mirada enrere cap al castell d'Orenga

Senda

Restes de neu

Paisatge des de la senda, cap a l'est

Al cap de més de mitja hora d'ascensió, i en havent guanyat uns 300 metres de desnivell, trobem una pista. L'agafem cap a l'esquerra i continuem amb la pujada, ara cap a l'est. La vista cap a la zona de Vilanova de Meià és magnífica. També veiem aparèixer Montserrat.

Pista a la muntanya de sant Mamet

Una altra vegada, vistes cap a l'est


Finalment, en cosa de deu minuts més, coronem la muntanya de sant Mamet, a la divisòria dels termes de Vilanova de Meià i d'Alòs de Balaguer, a 1.398 msnm. Al capoll de la muntanya hi trobem l'ermita del sant que li dóna nom, una estació meteorològica, un senyal geodèsic i un refugi.

Últims metres de l'ascensió

Des del camí ja veiem el cim de la muntanya

Paisatge cap a l'oest des de la muntanya de sant Mamet

Paisatge cap al nord des de la muntanya de sant Mamet

Senyal geodèsic de la muntanya de sant Mamet

Més vistes que gaudir des d'aquesta muntanya

L'ermita, que a finals del segle XIX ja estava en ruïnes, va ser reconstruïda l'any 2000. S'hi celebra un aplec cada any al mes de maig en honor del que és patró de les dones que donen el pit i de les dides. Sobre l'antiguetat del temple, no hi ha massa documentació al respecte i la lletra dels goigs tampoc dóna pistes. Ara bé, els goigs reserven tres de les nou estrofes a explicar la història d'un pastor que va malmetre la imatge de sant Mamet:

"Succehí una vegada / que un pastor mal christiá / trobantse en la montanya / que guardava bestiá / aná á la vostra Capella / la Imatge va maltractá (...) Vista de Deu omnipotent / del pastor la iniquitat / en un punt y en un moment / la vista li ha llevat / perque de tota la gent / fos temor, y exemplar (...) Molt es gran vostra potencia / que es cosa de admirar / quel pastor ab diligencia / sobre de sí va tornar / penedintse de la ofensa / la vista torná á cobrar".

Ermita de sant Mamet, amb el refugi a mà dreta

Ermita de sant Mamet

Altar, amb la imatge del sant

L'altar està protegit per dues portes

Després d'esmorzar a l'ermita, anem a retrobar la pista ben marcada que ens ha acompanyat durant els últims metres de la pujada. Aquesta via, molt llarga i que és la que connecta la muntanya de sant Mamet amb Alòs de Balaguer, ens fa perdre altura a poc a poc. Caminem per un entorn silenciós i solitari, per la banda de dalt de Malagostà, que continua oferint-nos unes vistes privilegiades del territori que ens envolta.

Camí de sant Mamet a Alòs de Balaguer

Un altre tram d'aquest llarg camí

Camí de sant Mamet a Alòs de Balaguer


Uns vint-i-cinc minuts després d'haver deixat el cim de la muntanya de sant Mamet, a uns 1.155 msnm, en un revolt molt tancat de la pista, arranca un corriol a mà dreta. Ens hem de fixar per veure'l. L'agafem i, tot i que al principi pareix que ens aboca a una zona molt tapada per on no podrem continuar, al cap d'uns metres la vegetació es fa menys espessa. És aleshores quan la sendera, que avança cap al sud-oest, es fa més evident.

Senda

Senda

En cosa d'uns deu minuts, enllacem amb el camí del tossal de Montservó sense abandonar la seguida cap al sud-oest que portàvem. El camí és pla i còmode, però no tardem en escometre l'ascensió al Montservó, de 1.137 msnm i situat a la divisòria dels termes d'Alòs de Balaguer i de Camarasa.

Camí del tossal de Montservó

Pujada cap al tossal de Montservó

Des del cim d'aquesta muntanya, de nou, tornem a tindre bones panoràmiques cap sud i cap a l'oest.

Cim del tossal de Montservó

El camí en travessar el cim d'aquest tossal

Si aquesta ruta l'haguérem fet fa cent anys, ara ens hauríem d'incorporar, cap a la dreta, tot travessant la creu de Pedra i el tossal de la Secalla, al camí de Montservó a Figuerola de Meià. Tanmateix, aquesta via està perduda. En conseqüència, hem de continuar per la moderna pista del camí del tossal de Montservó que, una altra vegada, ens fa perdre altura.

Pel camí del tossa de Montservó. Al fons ja 
veiem el poble de Figuerola de Meià

Caminem cap a l'oest per la part alta del serrat de les Pletes. És un camí senzill.

Camí del tossal de Montservó per la serra de les Pletes

Al remat, ens trobem amb el camí d'Alòs de Balaguer a Figuerola de Meià. L'agafem, cap a la dreta. Després de guanyar un poc d'altura per la partida de Lluer, en acabant comencem la baixada definitiva cap a Figuerola de Meià per Lo Serradell.

Camí d'Alòs de Balaguer a Figuerola de Meià

Últims metres de camí abans d'arribar a Figuerola

Al remat, en cosa de vint minuts, apleguem a aquesta localitat. Ara, aprofitem per fer un tomb pels seus carrers i contemplar la torre que corona el poble, que és la resta millor conservada del castell, documentat des del 1040. Al remat, finalitzem l'excursió a la plaça Major de Figuerola.

Torre del castell de Figuerola de Meià

Carrer

Plaça Major

Porxo a Figuerola de Meià

Per últim, ací teniu l'enllaç de l'excursió a Wikiloc. Gaudiu-la!