Aquesta setmana us proposem una excursió a cavall de la Plana Baixa, la serra d'Espadà i l'Alt Millars. Amb inici i final a Artesa, en ella visitem algunes de les fonts del seu entorn, entre les quals destaquem la de Ramos, o de Xiclà, que és molt coneguda, i la del Canut, segurament la menys ubicada de totes.
Panoràmica de Tales des de
la carrerassa dels fons de Redon
L'excursió comença a la plaça de Dalt d'Artesa. Des d'allà eixim en direcció nord-oest, tot creuant la Carretera. Amb ella, ens adrecem cap a la Cereta. En arribar-hi, tombem cap a la dreta pel carrer del Calvari. De seguida, deixem les seues ruïnes a mà dreta, en la cara meridional de la llometa que corona amb l'Assegador.
Carrer del Calvari
El Calvari d'Artesa
Pugem pel carrer del Calvari, tot deixant a la dreta els garrofers de la tia Colomera i, al remat, arribem a les Pallisses. Amb la seguida que portem, deixem a l'esquerra l'era del tio Adelantado i els garrofers del tio Sento el Mariano, i ens incorporem a la carrerada de Castella, cap a la dreta.
Amb ella, guanyem, entre la parada d'Ismael Chiva, a l'esquerra, i el corral de López, o de la tia Josepa, a la dreta, els darrers metres que ens queden per ascendir a la plana travessada per l'Assegador.
Les Pallisses
Porta d'una d'aquestes construccions
Més pallisses
L'era del tio Adelantado
Parada d'Ismael Chiva
Corral de López, o de la tia Josepa
En aquest punt, tirem cap a l'esquerra, que és per on va la carrerassa dels forns de Redon. A mà esquerra, se'ns descobreixen les terres fondes solcades pel riu de Veo, o Sec, i que corresponen, d'esquerra a dreta i en aquesta banda del curs d'aigua, amb la Vinya del Vicari, l'Arquet, el Planàs i, més enllà, Carbonària, la Teuleria i el poble de Tales amb la serra d'Espadà de fons.
Carrerassa dels forns de Redon
La carrerassa dels forns de Redon ens fa girar lleugerament encara més cap al nord, tot just abans de que, a mà dreta, deixem la parada de Guinot. Finalment, fem cap al camí d'Onda a Tales, que es correspon amb la canyanda reial del camí vell de Castelló. Ens incorporem a aquesta via cap a l'esquerra, en direcció sud-oest.
Camí d'Onda a Tales
En acabant, passem per la parada del Guitarro, i de seguida, per la fonteta de Figueres, que queda dins d'una propietat privada que, segurament, fou l'indret documentat amb el topònim castellà de "Corral de Higueras" l'any 1779.
Parada del Guitarro
Finca on va poder estar el corral d'Higueras,
a banda de la fonteta de Figueres
Eixim, doncs, a la moderna pista de Xiclà que, poc més endavant, passa a correspondre amb el camí d'Artesa a Fanzara i amb la carrerada del camí vell de Castelló. En el punt on es troben ambdues vies, just en el revolt en el qual canviem la direcció cap al nord-oest, a mà dreta ens queda la caseta d'Adelantado. Ens apropem un moment a ella per a visitar-la.
Pista de Xiclà
Caseta del tio Adelantado
Interior d'aquesta construcció en ruïnes
Una altra vista de la caseta d'Adelantado
Si li donem l'esquena, en aquest vessant de la Serreta, veurem un indret a mitja altura poblat de canyes. Allà hi són les fontetes d'Adelantado, també dites fontetes de Petxín. Seguint un corriolet anem a veure-les. Ara bé, hem d'anar en compte perquè l'aigua d'aquestes fonts es recollia a unes basses que encara hi són però que estan tapades per la vegetació. Per tant, si no anem amb molt de compte, podríem caure-hi dins.
Fontetes d'Adelantado
Vegetació que tapa parcialment les fontetes d'Adelantado
En acabant de veure les fonts, tornem cap a la caseta d'Adelantado i, ara sí, enllacem amb el camí d'Artesa a Fanzara que, per la partida del Pantano, va a buscar les terres de Xiclà. A mà dret, remuntem el serrat que coronen les penyes Negres i que fa de divisòria entre els termes d'Onda i de Tales.
Camí d'Artesa a Fanzara
Un altre tram d'aquest camí, amb una finca de
bous braus a mà esquerra, al Pantano
El camí és planer i còmode. A mà esquerra, deixem dues ramaderies de bous braus. El paisatge es completa amb trossos perduts i conreus de secà. També veiem algunes casetes i bassots.
Bassot vora el camí
Camí d'Artesa a Fanzara
Al remat, i al cap de més de vint minuts, el camí d'Artesa a Fanzara va a morir al que, des de la localitat de l'Alt Millars, s'enfila cap a Suera i Tales. En aquest punt, tirem cap a l'esquerra i ens desviem uns deu minuts en direcció sud-oest / sud-est a fi de visitar la font de Ramos, que també és coneguda com a font de Xiclà. De totes les fonts que visitem en la ruta, aquesta és l'única que portava aigua. Ara bé, vigileu. Nosaltres la tastàrem i no ens va caure massa bé.
Camí de Fanzara a Tales i a Suera
Molló de termes
Font de Ramos, també dita font de Xiclà
Després de visitar-la, girem cua fins a l'encreuament dels camins que des de Suera, Tales i Artesa van a Fanzara. Ara ens fiquem en marxa en direcció nord-est, recte per la seguida que portem.
Tanmateix, just abans de creuar el barranc de la Basseta, en el punt on els camins que van cap a Fanzara es troben amb el camí de Sala, o de la Mola, nosaltres girem cap a l'esquerra per una costereta. De seguida, aquestes vies es tornen a bifurcar. Cap a la dreta se'n van els camins d'Artesa, Suera i Tales cap a Fanzara. Cap a l'esquerra tira el camí de la Mola, que és per on nosaltres hem de continuar l'excursió. Ara caminem per la partida dels Gamellons, al terme de Fanzara. Estem en un entorn ombrívol, travessem una antiga finca de secà envaïda ara de pins i sotabosc.
En havent recorregut uns cinc minuts de camí, a mà esquerra i amb bon ull veurem, precisament, uns naixements d'aigua que només ragen del vessant del talús quan plou.
Camí de Tales a Fanzara
Camí de la Mola
Un altre tram d'aquest camí
Naixements del corral de Neleta
Detall d'aquest indret que només dóna aigua quan plou
Els ultrapassem i, en un tres i no res, fem cap al corral de Neleta.
Seguim pel camí de la Mola que, per darrere d'aquest corral, va a trobar i creuar el barranc de la Masia, aigües avall dit de Beniparrell.
Poc després de travessar aquest curs d'aigua, aquesta via es perd i enllacem a una sendera que ens duu fins a un abellar en ruïnes.
Casetes del corral de Neleta
Una altra perspectiva d'aqueste dues casetes.
Una d'elles, la de la dreta, s'ha ensorrat recentment.
Corral de Neleta
Interior d'aquesta construcció
Camí de la Mola
Barranc de la Masia
Poc després de travessar aquest curs d'aigua, aquesta via es perd i enllacem a una sendera que ens duu fins a un abellar en ruïnes.
Camí
Abellar en ruïnes
Interior de la construcció
Una altra perspectiva d'aquesta construcció
Des d'allà anem a buscar un camí ample que ens aboca a una finca de tarongers perduda. Per dins d'ella anem a buscar el camí de Fanzara a Tales, Suera i Artesa i, amb ell, tornem al punt on se separa del de la Mola. Allà girem cap a l'esquerra, precisament, amb el camí de la Mola, o camí de Sala.
Camí
Un altre tram d'aquesta via
Camí de Fanzara a Tales
El camí de Sala, al seu pas per Cantallops
Després de passar una zona un poc ombrívola als peus de Cantallops, el paisatge s'obre tan bon punt com eixim, paradoxalment, a l'ombria de Roca. En aquest moment, comencem a caminar per asfalt. Avancem per la divisòria d'aquesta partida i Beniparrell, que para l'esquerra.
El camí de Sala per l'ombria de Roca
En havent deixat enrere l'ombria de Roca i entrat plenament al Cuquello, a mà dreta, trobem les fontetes de Mesquita. Haver-ne només n'hi ha una, però l'expressió en plural pot vindre, amb tota probabilitat, del fet que, quan plou, raja aigua de més punts del vessant de la muntanya. Tal com recull Ismael Chiva, a la seua Toponímia d'Artesa: recull geogràfic i etimològic dels noms de lloc urbans i rurals artesols (2017), al segle XIX eren propietat de Bautista Mezquita.
Les fontetes de Mesquita
Una vegada ultrapassem les fontetes de Mesquita, de seguida, allà lluny, comencem a veure la vila d'Onda, coronada pel seu castell. Nogensmenys, aquesta visió no ens ha de distraure. Si no parem esment a l'observació, ni tan sols veurem la següent font de l'excursió, la del Canut. I és que aquesta dou és molt discreta i passa inadvertida. La trobarem amagada per la vegetació i la identificarem pel canut, ara tub de plàstic, que canalitza el seu escàs cabal.
Camí de Sala
Font del Canut
Una altra perspectiva d'aquesta discreta font
En acabant, continuem l'excursió pel camí de la Mola, o de Sala, cap a la partida dita de Sala. La travessem, passem junt als desapareguts forns de Redon i, finalment, eixim als Quatre Camins.
En aquest punt, girem a la dreta amb el camí de Ribesalbes a Tales, i travessem una finca de tarongers. A mà dreta, podem veure la Serreta i el tossal, o tossalet, de Bonet.
Camí de Sala
Pou de Sala
Vista llunyana de la sénia de Valero
Els Quatre Camins
Camí de Ribesalbes a Tales
Amb aquesta via, fem cap al fondet de López i, des d'allà, pugem a buscar l'Assegador. Ara, només ens queda envoltar la caseta de Sorolla, tombar a mà esquerra pel camí del Cementeri, passar per l'era del tio Soler i eixir a la Carretera. La creuem i apleguem a la plaça de Dalt d'Artesa, on fiquem el punt i final a la ruta.
De camí cap a l'Assegador
L'Assegador
Camí del Cementeri
Era del tio Soler
Per últim, ací teniu l'enllaç d'aquesta ruta a Wikiloc, amb el desig que la gaudiu!