El vocabulari de la natura: TONDRE

Aquesta setmana us presentem una nova entrega de la sèrie El vocabulari de la natura, la protagonista de la qual és el verb 'tondre'. Tant el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) com el Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) defineixen aquest terme com "tallar arran la llana, el pèl". Així doncs, i com apunta el Diccionari de Sinònims d'Albert Jané, la paraula 'tondre' és sinònima d' 'esquilar', mot molt més comú a la nostra parla actual. Com a alternativa a aquest, en algunes contrades com la comarca Pla d'Urgell, es fa servir la paraula 'xollar'.

Ovelles toses i sense tondre 

Font: mertxesites.com

Etimològicament, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) assenyala que 'tondre' deriva del llatí tōndĕre, amb el mateix significat.

Moment en el qual és tosa una ovella

Font: casajan.com

Germà Colón (2003: 99) acota l'àrea de coneixença d'aquest terme al bloc oriental de la llengua, és a dir, a la meitat est de Catalunya i a les Illes Balears. Tanmateix a l'Alguer ha estat substituït pel verb 'tundir', documentat des del segle XVIII, ja que a l'alguerés hi ha molts verbs de la segona conjugació acabats amb -re que han modificat la seua terminació i ara acaben amb -ir, com és aquest cas (Corbera, 2000: 170; Scala, 2003: 61). De la mateixa manera, el DCVB recull els mots 'tosquirar' i 'toriscar', nascuts de l'encreuament entre 'tondre' i 'esquirar/esquilar', els quals han arraconat l'original 'tondre' a les comarques catalanes del Rosselló, la Cerdanya, Capcir, Conflent, l'Empordà i el Vallespir.

Tisores per a tondre

Font: Museu Valencià d'Etnologia

Nogensmenys al bloc occidental de la llengua també sobreviu 'tondre' al català pallarés de la Vall Fosca i del Pallars Sobirà (Beà, 2015: 153). A València hi arrelà al segle XIII, però ben prompte va ser substituït per 'esquirar', terme d'origen germànic que, per influència del castellà, es va transformar en l'actual 'esquilar' (Colón, 2003: 99).

Ovella per tondre

Font: adolescents.cat

REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net

BEÀ, Isaac (2015). El lèxic del Pallars Sobirà i la Vall Fosca a través de la seua fonètica. Lleida: Publicacions de la Universitat de Lleida.

COLÓN, Germà (2003). De Ramon Llull al Diccionari de Fabra: acostament lingüístic a les lletres catalanes. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat - Fundació Germà Colón Domènech.

CORBERA, Jaume (2000). Caracterització del lèxic alguerès. Mallorca: Universitat de les Illes Balears.

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de Sinònims d'Albert Jané. http://sinonims.iec.cat

SCALA, Luca (2003). Català de l'Alguer: criteris de llengua escrita. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.