El vocabulari de la natura: CURRUCADA

Aquesta setmana us presentem una nova edició de la sèrie El vocabulari de la natura. Hui la paraula protagonista de la publicació és 'currucada'. D'acord amb el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), es tracta d'un terme sinònim de 'gossada', és a dir, "conjunt de gossos, especialment quan cacen junts". 

Aquest diccionari és l'únic normatiu de la nostra llengua que recull el mot, ja que no apareix al Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

Una currucada

Natividad Nebot, al seu treball Vocabulario de la caza y la pesca en el habla castellano-aragonesa del Alto Mijares y del Alto Palancia (Castellón) de l'any 2002, relaciona 'currucada' amb els termes xurros corruca i curruca, que signifiquen el mateix i són emprats pels castellanoparlants de les comarques valencianes del Millars, del Palància i dels Serrans. De fet, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) circumscriu el coneixement de 'currucada' a Vistabella del Maestrat, comarca de l'Alt Maestrat, localitat valencianoparlant fronterera amb Villahermosa del Río, nucli de parla castellana de l'Alt Millars.

En tot cas, Martí (2010: 122) apunta a que 'currucada' s'hauria incorporat a l'aragonés valencià a través del valencià, i no a l'inrevés. L'autor justifica aquesta afirmació pel fet que corruca i curruca són termes únicament utilitzats a les comarques xurres del País Valencià i quasi desconeguts a les comarques que ja formen part de l'Aragó. A més a més, amplia l'àrea de coneixença de la 'currucada' valenciana a la comarca del Camp de Morvedre.

Grup de caçadors amb la seua currucada al mas dels Frares d'Aiòder,
a la comarca de l'Alt Millars, a meitat de la dècada del 1950.

Si bé el DCVB no en diu res sobre l'etimologia del mot, Nebot (2002: 1593) apunta la seua vinculació amb el català 'corrua', "grup de persones, d'animals o de vehicles que avancen els uns darrere dels altres formant una llarga filera" (DNV) o "munió de persones, de vehicles, etc., que avancen els uns darrere els altres formant una llarga filera" (DIEC). Així doncs, la paraula podria derivar del verb 'córrer', però el seu origen és, en tot cas, incert (DIEC; Nebot, 2002: 1593).

REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net

GRUP ENCICLOPÈDIA CATALANA. Gran Diccionari de la Llengua Catalana. http://diccionari.cat

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat

MARTÍ, Joaquim (2010). La presència del català i de l'aragonès a principis del segle XX en els parlars valencians de base castellanoaragonesa: l'obra filològica de Torres Fornes (1903). Llengua i literatura: Revista anual de la Societat Catalana de Llengua i literatura, n. 21, p. 87-133.

NEBOT, Natividad (2002). Vocabulario de la caza y la pesca en el habla castellano-aragonesa del Alto Mijares y del Alto Palancia (Castellón). Archivo de Filología Aragonesa, v. 59-60, p. 1587-1608.

Comentaris