El vocabulari de la natura: MAÚS

Aquesta setmana us presentem una nova entrega de la sèrie El vocabulari de la natura, amb el terme 'maús' com a protagonista. Malauradament, aquesta paraula no ha estat recollida ni als diccionaris normatius de la nostra llengua, és a dir, el de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i el de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), ni tampoc al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), ni a cap dels altres de referència. De la mateixa manera, no se'n fan ressò d'ella ni el Diccionari Valencià-Castellà d'en Carles Ros (1764), ni el d'en Luis Lamarca (1839) ni el d'en José Escrig (1851). Per això, la seua definició i coneixença ens ha arribat a través del treball de Vicent Pérez (2007: 306), qui la defineix com "muntanyar erm, penya o terreny que no val per a conrear". 

Aquest autor recull el mot al poble de Crevillent, al Baix Vinalopó, del qual confeccionà un Vocabulari antic de Crevillent (2007). Així doncs, és en aquesta localitat del sud del País Valencià on resta encara viu 'maús', tot i que ja només entre la gent d'avançada edat (Pérez, 2007: 306).

Aprofundint més en la qüestió, retrobem la paraula a la serra d'Espadà, concretament al terme de Suera. Allà se situa el castell de Maús, que domina tota la vall de Suera, des de la capçalera del barranc de Pedralba fins a l'antiga Saudent, després Suera Baixa i hui dia Suera. De fet, se situa al cim d'una penya roquera i erma on no hi ha cap tipus de conreu. També retrobem aquesta denominació a Catalunya, on es parla d'un altre castell de Maús, Maüs o Mahús a la toponímia del segle XVII d'Arbúcies, a la comarca de la Selva, en un recull realitzat per la Montse Duran i el Joan Illa. De fet, l'únic rastre de la paraula a un diccionari és, precisament, al d'Aguiló (1924), qui la recull amb la definició "nom d'un carrer d'Arbúcies".

El castell de Maús, al terme de Suera


REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv

AGUILÓ, Marià (1924). Diccionari Aguiló. Tom V. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net

DURAN, Montse i ILLA, Joan. Toponímia d'Arbúcies. Disponible en línia a: http://www.toponimia-arbucies.cat.

ESCRIG, José (1851). Diccionario valenciano-castellano. València: J. Ferrer de Orga.

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. http://www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. http://terrasit.gva.es/val

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat

LAMARCA, Luis (1839). Ensayo de un diccionario valenciano-castellano. València: J. Ferrer de Orga.

PÉREZ, Vicent (2007). Vocabulari antic de Crevillent. A Actes del Tretzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, volum II. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

ROS, Carles (1764). Diccionario Valenciano-Castellano. València: Benito Monfort.

Comentaris