El vocabulari de la natura: TUC / TUCA
Aquesta setmana us presentem una nova edició de la sèrie El vocabulari de la natura, en la qual escrivim unes línies sobre les paraules 'tuc' i 'tuca'. D'acord amb el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i amb el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), les dues volen dir: "pic de muntanya".
Tuc de Serreta, al límit entre la Ribagorça i l'Aran
En efecte, aquest mot el trobem a la nostra llengua, sobretot, a la toponímia del Pirineu occidental de Catalunya. Així doncs, són nombrosos els cims que reben aquesta denominació. Per citar alguns exemples, podríem dir els casos de Lo Tuc, enclotat a la capçalera del barranc del Muntanyó i no massa lluny del port de la Bonaigua, al terme d'Alt Àneu, al Pallars Sobirà; les Tucs, a la serra de Peranera, al terme del Pont de Suert, a l'Alta Ribagorça; la baga del Tuc, al terme d'Ogassa, al Ripollès; o el tuc Dormidor, a la comarca del Conflent.
Ara bé, on encara és més freqüent aquest terme és a la toponímia occitana de l'Aran: el tuc de Pòdo, al terme de Naut Aran; el tuc d'Aubàs, al terme de Bossòst; el tuc de Casa, al terme de Vielha e Mijaran; o la Tuca, al terme d'Es Bòrdes; en són alguns dels molts exemples que podríem aplegar ací.
També retrobem el mot als noms de lloc de l'Aragó oriental, en terres de frontera entre les llengües catalana i aragonesa. D'aquesta manera hi ha el Tucón de la Canal, la tuca de Cambra o el Tucón de Sincorgüels al poble benasquès de Saünc; la tuca Forao de Ixeia, la tuca de les Culebres o el tuc del Cap de la Vall, al terme de Benasc; entre d'altres.
El Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) assenyala que, fonamentalment, la paraula 'tuc' és coneguda a la vall d'Àneu, al Pallars Sobirà, i a la vall de Boí, a l'Alta Ribagorça. Tanmateix no recull la versió femenina 'tuca', que sí que és aplegada pel DIEC i pel DNV. També el Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC) se'n fa ressò de les dues.
D'acord amb aquest últim, l'origen de 'tuc' / 'tuca' és incert però, de ben segur, preromà (GDLC). Per la seua banda, Villar (2000: 227) apunta que podria provindre de la forma indoeuropea *teuko-, que es referia a bonys i inflamacions de tota classe, d'on el diftong -eu- s'hauria convertit en una -u- sola, de la mateixa manera que ocorregué amb *leuk-, "blanc", i el nom llatí de la ciutat d'Alacant, Lucentum.
REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv
ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net
GRUP ENCICLOPÈDIA CATALANA. Gran Diccionari de la Llengua Catalana. http://diccionari.cat
INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. http://www.icc.cat/vissir3/
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat
INSTITUTO GEOGRÁFICO DE ARAGÓN. IDEAragon. Disponible en línia a: http://idearagon.aragon.es/.
VILLAR, Francisco (2000). Los topónimos Tucci. Identificación de una etimología indoeuropea. Palaeohispanica, n. 1, p. 219-234.
Ara bé, on encara és més freqüent aquest terme és a la toponímia occitana de l'Aran: el tuc de Pòdo, al terme de Naut Aran; el tuc d'Aubàs, al terme de Bossòst; el tuc de Casa, al terme de Vielha e Mijaran; o la Tuca, al terme d'Es Bòrdes; en són alguns dels molts exemples que podríem aplegar ací.
Tuc dera Salana, al terme de Naut Aran, a la vall d'Aran
Font: Wikimedia
També retrobem el mot als noms de lloc de l'Aragó oriental, en terres de frontera entre les llengües catalana i aragonesa. D'aquesta manera hi ha el Tucón de la Canal, la tuca de Cambra o el Tucón de Sincorgüels al poble benasquès de Saünc; la tuca Forao de Ixeia, la tuca de les Culebres o el tuc del Cap de la Vall, al terme de Benasc; entre d'altres.
Tuc del Caubo, al terme de Lladorre, al Pallars Sobirà
Font: Djibnet
D'acord amb aquest últim, l'origen de 'tuc' / 'tuca' és incert però, de ben segur, preromà (GDLC). Per la seua banda, Villar (2000: 227) apunta que podria provindre de la forma indoeuropea *teuko-, que es referia a bonys i inflamacions de tota classe, d'on el diftong -eu- s'hauria convertit en una -u- sola, de la mateixa manera que ocorregué amb *leuk-, "blanc", i el nom llatí de la ciutat d'Alacant, Lucentum.
REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv
ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net
GRUP ENCICLOPÈDIA CATALANA. Gran Diccionari de la Llengua Catalana. http://diccionari.cat
INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. http://www.icc.cat/vissir3/
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat
INSTITUTO GEOGRÁFICO DE ARAGÓN. IDEAragon. Disponible en línia a: http://idearagon.aragon.es/.
VILLAR, Francisco (2000). Los topónimos Tucci. Identificación de una etimología indoeuropea. Palaeohispanica, n. 1, p. 219-234.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada