El vocabulari de la natura: ALBI i OBI

Aquesta setmana afegim al nostre vocabulari de la natura dues paraules. La primera és 'albi', amb accentuació plana i que no hem de confondre amb el molt més conegut terme 'albí'. Amb tot, el nostre 'albi', masculí, no apareix ni al Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ni al Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Tampoc el Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC) se'n fa ressò de la paraula. Per això, la seua definició l'obtenim del Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), que explica que un albi es una "menjadora de llenya per als porcs".

Exemple d'albi

Pel que fa al seu origen, el mateix DCVB assenyala que deriva del llatí alvĕu, paraula que feia referència a un "vas semblant a una barca". Aquest mot romà també va donar en la nostra llengua el terme 'obi', sinònim d' 'albi' i que, a diferència seua, sí que apareix als nostres diccionaris normatius: "recipient de pedra o de fusta, utilitzat com a llavamans, abeurador, menjadora per a porcs i altres usos semblants" (DNV) o "recipient de pedra o de fusta emprat com a abeuradora, menjadora dels porcs, rentamans, etc. " (DIEC).

Font de s'Obi, exemple balear de la paraula

Respecte a la petjada en la toponímia de la paraula 'albi', cal anar amb compte perquè alguns dels noms de llocs que hi trobem fan referència al poble dit de l'Albi, a la comarca de les Garrigues. Per tant, podem indicar que la font de l'Albi del terme de Sanaüja, a la Segarra, faria referència al significat que ens ocupa. No és segur, tanmateix, que topònims com el coll de l'Albi, al terme de Sant Cugat Sesgarrigues, a l'Alt Penedès, o el clot de l'Albi, a Oliola, a la Noguera, es referisquen a l'albi com a menjadora per als porcs. En aquest sentit, podríem emprar el terme com a sinònim d'àlber, que és l'arbre populus alba. Per la seua banda, al País Valencià, no trobem ni resta d'albis a la toponímia.

La paraula 'obi', per altra banda, també ha deixat la seua petjada als noms de lloc catalans. Al terme d'Arbúcies, a la Selva, hi ha un sot de l'Obi, i de fonts de l'Obi en tenen a Sant Feliu de Pallerols, a la Garrotxa; a la Vall d'en Bas, a la mateixa comarca; a Vidrà, a Osona; i a l'Argentera, al Baix Camp. Novament, a la toponímia valencia, ni rastre d'obis.

En efecte, el DCVB recull que el terme 'albi', que sembla en desús, és propi de la zona de Montblanc, a la Conca de Barberà. Més àmplia és la coneixença de la paraula 'obi', escampada arreu de Catalunya i de les Balears, en variants com ara 'olbi', 'oubi', 'òbit' o 'gobi'. La primera d'aquestes variants també és coneguda a l'àrea de Sueca i de Cullera, a la Ribera Baixa valenciana, i a Tàrbena, a la Marina Baixa.

REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net

GRUP ENCICLOPÈDIA CATALANA. Gran Diccionari de la Llengua Catalana. diccionari.cat

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat

Comentaris