El vocabulari de la natura: QUITLLÓ

Aquesta setmana incorporem una nova paraula al nostre particular vocabulari de la natura. En aquesta ocasió, el protagonista és un terme utilitzat, exclusivament, a les comarques més septentrionals de Catalunya, 'quitlló'. Tanmateix, no apareix ni al Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ni tampoc al Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Per la seua banda, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) el defineix, de manera genèrica, com "pilot, grup atapeït". Així doncs, la caracterització que a nosaltres ens interessa és efectuada per Joan Coromines al seu Onomasticon Cataloniae, on descriu els quitllons com a "munts de pedres a muntanya per marcar termenals de propietat o pasturatges".

Exemple de quitlló al mas d'en Bono de Catí, a l'Alt Maestrat

Font: Catí

Endemés, Coromines adverteix, tal com fa el DCVB, que aquesta paraula és molt local i que únicament és utilitzada a les comarques del Conflent, la Cerdanya i el Rosselló, totes tres sota administració francesa des del Tractat dels Pirineus de 1659. De fet, el terme és un derivat de la paraula 'quitlla' que, al seu torn, deriva del francés quille, que vol dir "bitlla" (DCVB). No obstant això, també és possible que el terme arribara al català per la via del fràncic kegil, amb el mateix significat. Aquesta segona possibilitat, defensada per Nagore (1994), explicaria la presència de termes amb la mateixa arrel al català del Pallars, a l'aragonés i a l'occità, també a l'aranés.

Pel que fa a la toponímia, aquesta paraula ha deixat la seua empremta, per exemple, al serrat del tres Quitllons, situat al terme d'Òpol i Perellós, al Rosselló.

REFERÈNCIES

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat

NAGORE, Francho (1994). Los occitanismos en aragonés. Alazet, n. 6, p. 119-173.