El vocabulari de la natura: MASSIL
Aquesta setmana publiquem una nova entrega de la sèrie El vocabulari de la natura en la qual la protagonista és la paraula 'massil'. Aquest terme no apareix ni al Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ni tampoc al Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Per la seua banda, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) es limita a assenyalar el mot com a topònim d'una font situada al terme de Castellonet de la Conquesta, a la Safor, i d'una partida del de Tàrbena, a la vall de Gallinera, comarca de la Marina Baixa.
Per tant, cap dels nostres diccionaris normatius esmenta el mot "massil" i el DCVB no l'arriba a definir. És per això que la seua caracterització ens la donen Jordi Colomina, María José Pont i Miquel Salvà a Topònims i malnoms de Tàrbena (La Marina Meridional) del 1986. Aquests tres investigadors defineixen els massils com "bancals situats a prop del poble". En efecte, si ens fixem en la toponímia del País Valencià, la major part dels massils que hi trobem paren a prop de nuclis de població. És el cas per exemple de la partida del Massil, a prop de la localitat de Murla, a la vall de Pop, comarca de la Marina Alta. Novament la partida, font i camí del Massil, al ja referit abans Castellonet de la Conquesta, a la Safor. També el massil de Camatxo que, tot i formar part del terme de Pego, a la Marina Alta, és més a prop del poble de l'Atzúvia. Al terme d'Algar de Palància, al Camp de Túria, tenen també una partida dita del Massil, no massa lluny del poble, al peu de la carretera N-225. Als afores d'Antella, a la Ribera Alta, tenen el pont del Massil. I finalment, a Tàrbena, poble al qual ja ens havíem referit abans, tenen un bon grapat de topònims, més o menys allunyats del poble i de casetes, que han estat batejats amb l'apel·latiu del Massil.
El poble d'Eslida, a la serra d'Espadà, vist des d'un
bancal de la partida de l'horta de la Vila, que és un bon
exemple de massil per la seua proximitat a la localitat
La paraula 'massil', com a topònim, també ha fet fortuna en les comarques castellanoparlants del País Valencià i, amb la forma 'macil', dóna nom a una partida del terme de Toga, a l'Alt Millars, a una altra de Jarafuel, a la Vall de Cofrents, i també a un camí, font i partida del terme de Cirat, novament a l'Alt Millars.
Pel que apunta Navarro i Belmonte (2012), el terme 'massil' va haver de ser molt popular entre els moriscos valencians, i ells foren qui el llegaren al valencià i a la llengua xurra de la zona castellanoparlant del País Valencià.
Ara bé, pel que fa a l'etimologia del terme, hi ha diverses opinions. El DCVB defensa que deriva de l'àrab manzil, "posada", de la mateixa manera que pobles com Massalfassar o Massanassa, els dos a l'Horta de València. Colomina, Pont i Salvà (1986), per contra, sostenen que, tal com els ha assegurat l'arabista Rubiera, el mot prové del també àrab massíl, "barranc". Per últim, Carme Barceló (2010) manifesta que el seu origen rau a l'àrab dialectal hispànic masil, amb el sentit de "barranc, rierol" però també de "coll, estret". De tal manera que, en base a aquesta última explicació, Navarro i Belmonte (2012) aventura que també podria significar etimològicament "canyada".
REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv
ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net
BARCELÓ, Carme (2010). Noms aràbics de lloc. Alzira: Edicions Bromera - Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
COLOMINA, Jordi, PONT, María José i SALVAT, Miquel (1986). Topònims i malnoms de Tàrbena (La Marina Meridional). A Actes del 10è Col·loqui General de la Societat d'Onomàstica, 1er d'Onomàstica Valenciana, p. 91-100.
INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. visor.gva.es
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat
NAVARRO I BELMONTE, Carmel (2012). Diccionari Onomàstic de la Vall de Novelda: els noms de lloc i de persona dels termes municipals de Novelda i de la Romana (segles XV-XX). Tesi doctoral. Alacant: Universitat d'Alacant.
REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv
ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net
BARCELÓ, Carme (2010). Noms aràbics de lloc. Alzira: Edicions Bromera - Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
COLOMINA, Jordi, PONT, María José i SALVAT, Miquel (1986). Topònims i malnoms de Tàrbena (La Marina Meridional). A Actes del 10è Col·loqui General de la Societat d'Onomàstica, 1er d'Onomàstica Valenciana, p. 91-100.
INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. visor.gva.es
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat
NAVARRO I BELMONTE, Carmel (2012). Diccionari Onomàstic de la Vall de Novelda: els noms de lloc i de persona dels termes municipals de Novelda i de la Romana (segles XV-XX). Tesi doctoral. Alacant: Universitat d'Alacant.
Curiosament la setmana pasada, pujarem al Corra de los Muertos al coll que separa Fuentes de Cirat, travessarem la "Jaramacil" el bosc MUP de Cirat, vaig estar indagant etimologia de macil i no vaaig trobar res, així que m'ha vingut especial la teua entrada, La font de Macil no la tinc situada, a la zona de la Noguerica també li diuen macil. Si ens centrem al monte Jaramacil, el tema de les estepes és obvi, està ple, fins 4 espècies es ppoden vore, la part de macil tindria més sentit de coll. El bosque del paso de las Jaras. Me convence, saludos!
ResponEliminaGràcies per llegir-nos, ens alegra haver donat un poc de llum sobre el significat d'aquesta paraula. Salutacions!
Elimina