El vocabulari de la natura: EXTREMAR

Aquesta setmana us presentem una nova edició del nostre particular vocabulari de la natura, sèrie en la qual us expliquem el significat de paraules vinculades al medi rural i que, bé han caigut en desús, bé són localismes no coneguts en el conjunt dels països que parlen la nostra llengua. Hui el protagonista és el verb 'extremar', que no apareix ni al Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ni al Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Per açò, la definició l’agafem del Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), que explica que és una paraula pròpia del Maestrat que es refereix a “passar l'hivern a la Plana, els ramats d'ovelles”.

“Els pastors porten el ganao a extremar a la Plana” recull com a exemple d’utilització d’aquest verb el DCVB, frase escoltada a Vistabella del Maestrat, a la frontera entre el País Valencià i l’Aragó. En conseqüència, pareix que aquest terme haja entrat al valencià per la via del dialecte castellà que es parla a les comarques de Terol. I és que, en llengua castellana, el Diccionario de la Real Academia Española de la Lengua (DRAE) indica que ‘extremar’ es “dicho del ganado trashumante: Pasar el invierno en los territorios templados de Extremadura”. En el cas que ens ocupa, però, aquests “territorios templados” són els de la Plana de Castelló. Amb tot, el no normatiu Diccionari General de la Llengua Valenciana (DGLV) de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) sí que considera propi del valencià el mot, i coincideix en definir-lo com “passar l’hivern les ovelles en zones no massa fredes”.

‘Extremar’, doncs, és un verb intrínsecament lligat a la transhumància, activitat que encara es manté, tot i que a nivells molt inferiors als de segles enrere. Amb tot, el trasllat dels ramats de les muntanyes a les planes, i a l’inrevés, ha deixat una forta petjada en el nostre territori: vies pecuàries, topònims o construccions com corrals i casetes isolades són el record permanent d’una dura feina que unia els habitants dels països de l’Aragó i València.

El pas reial d'Aragó, una de les vies pecuàries més

importants del nord del País Valencià en travessar 

el mas Cremat, a la divisòria dels termes del Castillo 

de Villamalefa, a l'Alt Millars, i de Llucena, a l'Alcalatén

Interior en ruïnes del corral del Pataco, situat a la

cruïlla de l'assegador del Carme amb el del Maset,

al terme d'Onda, a la comarca de la Plana Baixa

L’etimologia del verb prové del llatí extremum, “que, en una direcció o successió determinada, es troba en el darrer lloc, a l'últim de tot”. I és que baixar a extremar no era altra cosa que anar cap al confí de l’Aragó, creuar la frontera valenciana i assentar-se des de l’octubre fins al maig no massa lluny del límit peninsular amb la Mediterrània.

REFERÈNCIES

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat 

REAL ACADEMIA ESPAÑOLA DE LA LENGUA. Diccionario de la Lengua Española. dle.rae.es

REIAL ACADÈMIA DE CULTURA VALENCIANA. Diccionari de la Llengua Valenciana. diccionari.llenguavalenciana.com