El vocabulari de la natura: BARTAL

Aquesta setmana presentem una nova edició de la sèrie El vocabulari de la natura en la qual és protagonista la paraula 'bartal'. Aquest terme no apareix ni al Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ni al Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Tampoc hi és al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB). Només l'hem trobat a la toponímia ribagorçana tant de Catalunya com de l'Aragó i fent el paper de nom comú, concretament a la partida del bartal de Bono, a prop d'aquest nucli agregat al municipi de Montanui, i al bosc dit del Bartalet, no massa lluny de Senet, en la jurisdicció de Vilaller. Així mateix, al Pallars Sobirà, en terres del tristament famós poble de Tor, para el bosc de la Barta, entre les bordes de Sança, cap de casa Sança de Tor i tercer dels morts en el litigi per la propietat de la muntanya de Tor, i el roc de Llumeneres.

El bosc de la Barta en el seu entorn, a prop del 

poble de Tor, a la comarca del Pallars Sobirà

'Bartal', i també 'barta', pareixen ser una variant d'un altre mot que sí que arrepleguen els nostres diccionaris normatius. Es tracta de 'barda', "tancat per al bestiar, construït amb barres de fusta encreuades formant barrera" o "brossa amb què es cobrixen les tàpies i es tanquen les entrades dels horts o vinyes closes" (DNV), o "cleda feta de barres de fusta entrecreuades per a tancar de nits el bestiar" o "brossa amb què es cobreixen les tàpies i es tanquen les entrades dels horts o vinyes closes" (DIEC). Endemés, també és sinònim de camí per a bestiar, segons ambdós diccionaris. De 'barda' podria derivar na Bardalosa, que és una roca situada a la cala d'Albarca, a la parròquia eivissenca de Sant Mateu d'Albarca. Tanmateix, Ribes i Marí (2006) li dóna el significat de "pendent". També documenten López Sastre i Valero i Martí (2004) el topònim de sa barda de ses Barraques a l'illa de Formentera.

Pel que fa a l'origen d'aquests tres termes, el DCVB assenyala que és incerta i indica que alguns autors li han atribuït procedència cèltica, de la paraula *barra, "peça de matèria sòlida (ferro, fusta, etc.) i de forma rígida i molt llarguera per a aturar o impedir el pas, posant-se de través" (DCVB). D'altres, però, hi veuen un derivat del llatí vulgar *varĭtare, de vara, "peça d'una bastida, cavallet per a sostenir peces de construcció" (DCVB).


REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net

FEDERACIÓN ARAGONESA DE MONTAÑISMO. Visor. senderosfam.es/visor/.

INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. visor.gva.es

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat

LÓPEZ SASTRE, Maria Pilar i VALERO I MARTÍ, Gaspar (2004). La toponímia de Formentera. A PLANISI GILI, Hermínia i ROSSELLÓ GAIÀ, Margalida. Sobre onomàstica: Jornades d'Antroponímia i Toponímia (1993-2002), p. 149-166. Palma de Mallorca: Universitat de les Illes Balears.

RIBES I MARÍ, Enric (2006). Problemes pràctics de representació gràfica dels topònims. Seminari de metodologia en toponímia i normalització lingüística, p. 53-64. Palma de Mallorca: Universitat de les Illes Balears.