Moror - Beniure - Sant Esteve de la Sarga - La Masia - Alzina - Font de la Mulla

Aquesta setmana us proposem una excursió per l'extrem sud-oest de la comarca del Pallars Jussà. Tota ella recorre paratges del terme de Sant Esteve de la Sarga, municipi conegut per ser una de les portes del popular congost de Mont-rebei. Ara bé, a banda del típic itinerari per aquest indret, fronterer entre Catalunya i l'Aragó, la localitat ofereix la possibilitat de fer moltes altres rutes, com és el cas que ens ocupa tot seguit. Nosaltres vam iniciar i acabar el recorregut al poble de Moror. Des d'allà anàrem a visitar els nuclis de Beniure, Sant Esteve de la Sarga i Alzina. Endemés, també passàrem per la Masia i per la font de la Mulla.

Vista de l'església de sant Esteve, a Sant Esteve de la Sarga

Tal com hem dit, l'excursió comença a Moror, a tocar de la font del poble, que està situada al peu de la carretera local de Sant Esteve de la Sarga. Aquesta via es correspon, més o menys, amb el camí de Mur a Sant Esteve de la Sarga. Nosaltres l'agafem cap a l'oest i envoltem Moror per la banda de baix. L'origen del nom d'aquesta localitat és controvertit. El lingüista Joan Coromines defensa que deriva de l'apel·latiu llatí maurorum, en referència a que una guarnició de soldats mauritans es van establir en el lloc durant la dominació romana. En canvi, Mateu Morro el vincula amb la forma preindoeuropea mor, "roca, petit pujol".

Casa Sanui, a Moror

Carretera de Sant Esteve de la Sarga

En qualsevol cas, quan Moror queda ja la nostra esquena apareix, a mà esquerra, la cabana del Carrió. Aquest és el punt en el qual ens hem de desviar pel camí de la Pedrera, que comença a baixar cap a la vall formada pel barranc del Bosc.

Carretera de Sant Esteve de la Sarga

Cabana del Carrió

Camí de la Pedrera

Primer cap al sud-oest, després cap al sud i finalment cap al sud-est, avancem per aquesta via mentre perdem més i més altura. Davant de nosaltres, s'eleva de manera majestuosa el massís del Montsec d'Ares amb el seu cim culminant, Sant Alís, de 1.675,4 msnm. En acabant, el camí de la Pedrera trenca decididament cap a migjorn per després dur-nos en direcció nord-oest. És aleshores quan travessem la partida de Lo Serradot.

Panoràmica de Moror des del camí de la Pedrera

Camí de la Pedrera

Un altre tram d'aquesta via

Novament, girem cap a l'esquerra i, al remat, abandonem aquesta via per a incorporar-nos, cap a la dreta, al camí de la Rialera, dit així per la partida per on passa. Endemés, es correspon, més o menys, amb el camí de Moror a Sant Esteve de la Sarga. Continuem baixant més i més per a passar el barranc de la Mulla. El camí és senzill i no té massa pèrdua. A més a més, no massa sovint però de vegades veiem marques de GR que ens confirmen la bona direcció.

Camí de la Rialera, o de Moror a Sant Esteve de la Sarga

De baixada cap al barranc de la Mulla

A punt de creuar el barranc

En havent travessat el barranc de la Mulla, comencem a pujar. A mà esquerra, enclotada, portem la llau del Quiró que, aigües amunt, rep el nom de barranc de la font Tova.

Camí de la Rialera

El camí, quan el de la Rialera ja ens ha abandonat i només continua amb nosaltres el de Moror a Sant Esteve de la Sarga

Després d'un tram d'ascensió acompanyats de bosc i sotabosc, quan deixem de pujar apareixen grans prats i terrenys conreats.

Després de la pujada, és d'agrair aquest tram més còmode

De fet, quan el camí de Moror a Sant Esteve de la Sarga va a parar a un d'aquests trossos, l'abandonem i trenquem cap a la dreta per una pista que es correspon amb el camí dels llocs de la Feixa i que, en cosa de cinc minuts, ens retorna a la carretera local de Sant Esteve de la Sarga.

Paisatge cap a la banda de Beniure i Sant Esteve de la Sarga

Camí dels llocs de la Feixa

Carretera de Sant Esteve de la Sarga

Agafem la carretera, que és per on continua el camí dels llocs de la Feixa, molt a prop ja del poble de Beniure, on hi fem cap en cosa de deu minuts més.

Carretera de Sant Esteve de la Sarga

Panoràmica del poble de Beniure

Per la carretera, poc abans d'entrar a Beniure

Beniure és un poblet molt menut situat ja a escassa distància del cap del municipi, que és Sant Esteve de la Sarga. Hi destaca al peu de la carretera local l'església, o capella, de sant Roc, que pareix moderna. Pel que fa al nom del nucli, novament seguint al lingüista Joan Coromines, derivaria del llatí bene vivere, "bon viure".

Entrada a Beniure

Església de sant Roc de Beniure

Una altra perspectiva del poble, en abandonar-lo

Deixem enrere Beniure i fiquem rumb ja a Sant Esteve de la Sarga. Per la carretera, hi apleguem en cosa de mitja hora.

La carretera de Sant Esteve de la Sarga en eixir de Beniure

Al fons, Sant Esteve de la Sarga

Vista panoràmica del cap del municipi

Sant Esteve de la Sarga és el poble principal d'aquesta contrada. Format per unes poques cases, manté encara l'estructura de vila closa, allargada lleugerament i en baixada cap al barranc de sant Esteve. Un carrer principal travessa el nucli de banda a banda. Després de passar per un porxo, s'eixampla en una plaça. Més avall hi para cal Taverner, a l'extrem meridional, just abans d'eixir del recinte urbà. Extramurs s'alça l'església de sant Esteve, romànica, documentada des de mitjan segle XI, i també queda el cementeri. El temple ha experimentat reformes i, per exemple, l'espadanya té dos cossos. El superior, on estan les campanes, i un altre d'inferior, on les obertures han estat cegades. El nom de la Sarga, segons Coromines, deriva del basc zárica, "salze". Al seu torn, els bascos l'agafaren del cèltic salĭco, amb el mateix significat.

Senyal a l'entrada del poble

Sant Esteve de la Sarga

Carrer principal de la localitat

L'església de sant Esteve de la Sarga vista des del poble

L'església està ubicada dins del recinte del cementeri

L'església de sant Esteve

Una altra perspectiva d'aquest temple

En acabant, abandonem Sant Esteve de la Sarga novament per la carretera. De fet, ara hem de desfer el camí recorregut fins més enllà de Beniure, per on hi passem novament. Després d'una bona estona, quan aquesta localitat queda ja a la nostra esquena, passem pel punt on havíem enllaçat amb la carretera anteriorment, quan pujàvem amb el camí dels llocs de la Feixa. Ara, però, seguirem per la carretera que travessa la part baixa del municipi, i que serà des d'ara i fins al final de l'excursió la nostra via de referència. En aquest tram, la carretera local es correspon amb el camí de Sant Esteve de la Sarga a Cellers.

Carretera de Sant Esteve de la Sarga

Amb aquesta via anem guanyant altura a poc a poc. A mà esquerra ens acompanya la serra d'Alzina. Al cap d'un quart d'hora, travessem el barranc d'Alzina i és aleshores quan el camí de Sant Esteve de la Sarga a Cellers es perd cap al nord-est en direcció a una granja que queda per damunt de nosaltres.

De pujada amb la carretera

La pujada, que no s'acaba

Primavera pallaresa

Continuem l'excursió per la carretera local i, als cinc minuts, passem per la Masia, una casa isolada que no para massa lluny del poble d'Alzina.

La Masia

Una altra perspectiva d'aquest edifici

Paisatge des de la Masia

En passar-la, continuem per la carretera, mentre a la nostra esquerra queda una paret altíssima marcada per les esllavissades que ha sofert al llarg dels segles. De fet, una gran pedra que va caure Déu sap quan des d'allà dalt hi fa la funció de paret d'una caseta que queda al peu de la carretera.

Per la carretera, amb Alzina al fons

Paret marcada per les esllavissades

Pedra caiguda que fa de paret d'una caseta

Poc més endavant, a mà esquerra, arranca el camí del Grau, que puja arrapat a la paret rocosa del cingle d'on penja Alzina. Una forta ascensió ens duu de seguida fins al poble, que queda al vessant sud-est de la serra del Sastret. La disposició del nucli urbà és allargada ja que el relleu natural del paratge no li dóna l'opció de créixer a l'ample.

Camí del Grau

Un altre punt d'aquesta via, més amunt

Alzina

Des del mateix lloc, cap a l'altra banda

Font de Dalt, topònim descriptiu ja que està situada a la part alta del poble

L'església, dedicada a la santa Creu, està situada en l'extrem més occidental d'Alzina, junt al molí, el cementeri i la casa Cova Vella. La primera referència documental al temple data de l'any 1069 i prové de l'acta de consagració de Santa Maria de Mur. De la fàbrica original romànica, ben poca cosa hi queda. L'interior és modern i té un altar presidit per un Crist a la creu acompanyat per la Mare de Déu dels Dolors. Depenia del temple de Moror, i en 1904 fou convertida en parròquia independent.

Església de la santa Creu d'Alzina

Casa Cova Vella

Per a eixir del poble, agafem la carretera d'Alzina, que és un curt ramal que enllaça de seguida amb la carretera local de Sant Esteve de la Sarga. De seguida passem per la font Perelló. Després, ens espera mitja hora llarga de camí per aquesta via que, de manera intermitent, es correspon amb el camí de Sant Esteve de la Sarga a Mur.

Carretera d'Alzina

Font Perelló

Detall d'una inscripció a la font

Carretera de Sant Esteve de la Sarga

Un altre tram d'aquesta via

A més de trenta minuts a peu des d'Alzina queda la font de la Mulla que, al seu torn està a mitja hora més de Moror.

Embassament d'aigua a tocar de la font de la Mulla

Presa d'aquest xicotet embassament a tocar de la font

Cal ara que continuem per la carretera de Sant Esteve de la Sarga fins a Moror. Al començament de l'excursió no hi havíem entrat. Ara, però, accedim al nucli i pugem fins a l'església de sant Miquel, situada a la banda de dalt, a prop d'on estigué el castell. El temple, documentat des de les acaballes del segle XIII, és anterior atès els trets arquitectònics que presenta. De fet, al Museu Nacional d'Art de Catalunya s'hi conserva un Crist procedent d'aquesta església que ha estat datat d'aproximadament l'any 1180. És una peça d'orfebreria que ha perdut la creu on estava clavada la imatge. Per altra banda, a la cripta de l'església foren trobades en la segona meitat del segle XX unes pintures murals de mitjan segle XIII en molt mal estat. Representen el Crist en Majestat, el sopar de Jesús amb els apòstols abans de ser lliurat per Judes Iscariot i una altra escena inidentificable. Pel que fa a l'interior de la nau principal, l'altar major és d'inspiració neoclàssica. El presideix la imatge de sant Miquel, titular del temple. L'acompanyen la Mare de Déu del Carme i la Mare de Déu del Roser.