Moror - Beniure - Sant Esteve de la Sarga - La Masia - Alzina - Font de la Mulla - Moror
Aquesta setmana us proposem una excursió per l'extrem sud-oest de la comarca del Pallars Jussà. Tota ella recorre paratges del terme de Sant Esteve de la Sarga, municipi conegut per ser una de les portes del popular congost de Mont-rebei. Ara bé, a banda del típic itinerari per aquest indret, fronterer entre Catalunya i l'Aragó, la localitat ofereix la possibilitat de fer moltes altres rutes, com és el cas que ens ocupa tot seguit. Nosaltres vam iniciar i acabar el recorregut al poble de Moror. Des d'allà anàrem a visitar els nuclis de Beniure, Sant Esteve de la Sarga i Alzina. Endemés, també passàrem per la Masia i per la font de la Mulla.
Vista de l'església de sant Esteve, a Sant Esteve de la Sarga
Tal com hem dit, l'excursió comença a Moror, a tocar de la font del poble, que està situada al peu de la carretera local de Sant Esteve de la Sarga. Aquesta via es correspon, més o menys, amb el camí de Mur a Sant Esteve de la Sarga. Nosaltres l'agafem cap a l'oest i envoltem Moror per la banda de baix. L'origen del nom d'aquesta localitat és controvertit. El lingüista Joan Coromines defensa que deriva de l'apel·latiu llatí maurorum, en referència a que una guarnició de soldats mauritans es van establir en el lloc durant la dominació romana. En canvi, Mateu Morro el vincula amb la forma preindoeuropea mor, "roca, petit pujol".
En qualsevol cas, quan Moror queda ja la nostra esquena apareix, a mà esquerra, la cabana del Carrió. Aquest és el punt en el qual ens hem de desviar pel camí de la Pedrera, que comença a baixar cap a la vall formada pel barranc del Bosc.
Carretera de Sant Esteve de la Sarga
Cabana del Carrió
Camí de la Pedrera
Primer cap al sud-oest, després cap al sud i finalment cap al sud-est, avancem per aquesta via mentre perdem més i més altura. Davant de nosaltres, s'eleva de manera majestuosa el massís del Montsec d'Ares amb el seu cim culminant, Sant Alís, de 1.675,4 msnm. En acabant, el camí de la Pedrera trenca decididament cap a migjorn per després dur-nos en direcció nord-oest. És aleshores quan travessem la partida de Lo Serradot.
Panoràmica de Moror des del camí de la Pedrera
Camí de la Pedrera
Un altre tram d'aquesta via
Novament, girem cap a l'esquerra i, al remat, abandonem aquesta via per a incorporar-nos, cap a la dreta, al camí de la Rialera, dit així per la partida per on passa. Endemés, es correspon, més o menys, amb el camí de Moror a Sant Esteve de la Sarga. Continuem baixant més i més per a passar el barranc de la Mulla. El camí és senzill i no té massa pèrdua. A més a més, no massa sovint però de vegades veiem marques de GR que ens confirmen la bona direcció.
Camí de la Rialera, o de Moror a Sant Esteve de la Sarga
De baixada cap al barranc de la Mulla
A punt de creuar el barranc
En havent travessat el barranc de la Mulla, comencem a pujar. A mà esquerra, enclotada, portem la llau del Quiró que, aigües amunt, rep el nom de barranc de la font Tova.
Camí de la Rialera
El camí, quan el de la Rialera ja ens ha abandonat i només continua amb nosaltres el de Moror a Sant Esteve de la Sarga
Després d'un tram d'ascensió acompanyats de bosc i sotabosc, quan deixem de pujar apareixen grans prats i terrenys conreats.
De fet, quan el camí de Moror a Sant Esteve de la Sarga va a parar a un d'aquests trossos, l'abandonem i trenquem cap a la dreta per una pista que es correspon amb el camí dels llocs de la Feixa i que, en cosa de cinc minuts, ens retorna a la carretera local de Sant Esteve de la Sarga.
Després de la pujada, és d'agrair aquest tram més còmode
Paisatge cap a la banda de Beniure i Sant Esteve de la Sarga
Camí dels llocs de la Feixa
Carretera de Sant Esteve de la Sarga
Agafem la carretera, que és per on continua el camí dels llocs de la Feixa, molt a prop ja del poble de Beniure, on hi fem cap en cosa de deu minuts més.
Beniure és un poblet molt menut situat ja a escassa distància del cap del municipi, que és Sant Esteve de la Sarga. Hi destaca al peu de la carretera local l'església, o capella, de sant Roc, que pareix moderna. Pel que fa al nom del nucli, novament seguint al lingüista Joan Coromines, derivaria del llatí bene vivere, "bon viure".
Carretera de Sant Esteve de la Sarga
Panoràmica del poble de Beniure
Per la carretera, poc abans d'entrar a Beniure
Entrada a Beniure
Església de sant Roc de Beniure
Una altra perspectiva del poble, en abandonar-lo
Deixem enrere Beniure i fiquem rumb ja a Sant Esteve de la Sarga. Per la carretera, hi apleguem en cosa de mitja hora.
Sant Esteve de la Sarga és el poble principal d'aquesta contrada. Format per unes poques cases, manté encara l'estructura de vila closa, allargada lleugerament i en baixada cap al barranc de sant Esteve. Un carrer principal travessa el nucli de banda a banda. Després de passar per un porxo, s'eixampla en una plaça. Més avall hi para cal Taverner, a l'extrem meridional, just abans d'eixir del recinte urbà. Extramurs s'alça l'església de sant Esteve, romànica, documentada des de mitjan segle XI, i també queda el cementeri. El temple ha experimentat reformes i, per exemple, l'espadanya té dos cossos. El superior, on estan les campanes, i un altre d'inferior, on les obertures han estat cegades. El nom de la Sarga, segons Coromines, deriva del basc zárica, "salze". Al seu torn, els bascos l'agafaren del cèltic salĭco, amb el mateix significat.
La carretera de Sant Esteve de la Sarga en eixir de Beniure
Al fons, Sant Esteve de la Sarga
Vista panoràmica del cap del municipi
Senyal a l'entrada del poble
Sant Esteve de la Sarga
Carrer principal de la localitat
L'església de sant Esteve de la Sarga vista des del poble
L'església està ubicada dins del recinte del cementeri
L'església de sant Esteve
Una altra perspectiva d'aquest temple
En acabant, abandonem Sant Esteve de la Sarga novament per la carretera. De fet, ara hem de desfer el camí recorregut fins més enllà de Beniure, per on hi passem novament. Després d'una bona estona, quan aquesta localitat queda ja a la nostra esquena, passem pel punt on havíem enllaçat amb la carretera anteriorment, quan pujàvem amb el camí dels llocs de la Feixa. Ara, però, seguirem per la carretera que travessa la part baixa del municipi, i que serà des d'ara i fins al final de l'excursió la nostra via de referència. En aquest tram, la carretera local es correspon amb el camí de Sant Esteve de la Sarga a Cellers.
Carretera de Sant Esteve de la Sarga
Amb aquesta via anem guanyant altura a poc a poc. A mà esquerra ens acompanya la serra d'Alzina. Al cap d'un quart d'hora, travessem el barranc d'Alzina i és aleshores quan el camí de Sant Esteve de la Sarga a Cellers es perd cap al nord-est en direcció a una granja que queda per damunt de nosaltres.
De pujada amb la carretera
La pujada, que no s'acaba
Primavera pallaresa
Continuem l'excursió per la carretera local i, als cinc minuts, passem per la Masia, una casa isolada que no para massa lluny del poble d'Alzina.
La Masia
Una altra perspectiva d'aquest edifici
Paisatge des de la Masia
En passar-la, continuem per la carretera, mentre a la nostra esquerra queda una paret altíssima marcada per les esllavissades que ha sofert al llarg dels segles. De fet, una gran pedra que va caure Déu sap quan des d'allà dalt hi fa la funció de paret d'una caseta que queda al peu de la carretera.
Poc més endavant, a mà esquerra, arranca el camí del Grau, que puja arrapat a la paret rocosa del cingle d'on penja Alzina. Una forta ascensió ens duu de seguida fins al poble, que queda al vessant sud-est de la serra del Sastret. La disposició del nucli urbà és allargada ja que el relleu natural del paratge no li dóna l'opció de créixer a l'ample.
L'església, dedicada a la santa Creu, està situada en l'extrem més occidental d'Alzina, junt al molí, el cementeri i la casa Cova Vella. La primera referència documental al temple data de l'any 1069 i prové de l'acta de consagració de Santa Maria de Mur. De la fàbrica original romànica, ben poca cosa hi queda. L'interior és modern i té un altar presidit per un Crist a la creu acompanyat per la Mare de Déu dels Dolors. Depenia del temple de Moror, i en 1904 fou convertida en parròquia independent.
Per la carretera, amb Alzina al fons
Paret marcada per les esllavissades
Pedra caiguda que fa de paret d'una caseta
Camí del Grau
Un altre punt d'aquesta via, més amunt
Alzina
Des del mateix lloc, cap a l'altra banda
Font de Dalt, topònim descriptiu ja que està situada a la part alta del poble
L'església, dedicada a la santa Creu, està situada en l'extrem més occidental d'Alzina, junt al molí, el cementeri i la casa Cova Vella. La primera referència documental al temple data de l'any 1069 i prové de l'acta de consagració de Santa Maria de Mur. De la fàbrica original romànica, ben poca cosa hi queda. L'interior és modern i té un altar presidit per un Crist a la creu acompanyat per la Mare de Déu dels Dolors. Depenia del temple de Moror, i en 1904 fou convertida en parròquia independent.
Església de la santa Creu d'Alzina
Casa Cova Vella
Per a eixir del poble, agafem la carretera d'Alzina, que és un curt ramal que enllaça de seguida amb la carretera local de Sant Esteve de la Sarga. De seguida passem per la font Perelló. Després, ens espera mitja hora llarga de camí per aquesta via que, de manera intermitent, es correspon amb el camí de Sant Esteve de la Sarga a Mur.
A més de trenta minuts a peu des d'Alzina queda la font de la Mulla que, al seu torn està a mitja hora més de Moror.
Cal ara que continuem per la carretera de Sant Esteve de la Sarga fins a Moror. Al començament de l'excursió no hi havíem entrat. Ara, però, accedim al nucli i pugem fins a l'església de sant Miquel, situada a la banda de dalt, a prop d'on estigué el castell. El temple, documentat des de les acaballes del segle XIII, és anterior atès els trets arquitectònics que presenta. De fet, al Museu Nacional d'Art de Catalunya s'hi conserva un Crist procedent d'aquesta església que ha estat datat d'aproximadament l'any 1180. És una peça d'orfebreria que ha perdut la creu on estava clavada la imatge. Per altra banda, a la cripta de l'església foren trobades en la segona meitat del segle XX unes pintures murals de mitjan segle XIII en molt mal estat. Representen el Crist en Majestat, el sopar de Jesús amb els apòstols abans de ser lliurat per Judes Iscariot i una altra escena inidentificable. Pel que fa a l'interior de la nau principal, l'altar major és d'inspiració neoclàssica. El presideix la imatge de sant Miquel, titular del temple. L'acompanyen la Mare de Déu del Carme i la Mare de Déu del Roser.
Carretera d'Alzina
Font Perelló
Detall d'una inscripció a la font
Carretera de Sant Esteve de la Sarga
Un altre tram d'aquesta via
Embassament d'aigua a tocar de la font de la Mulla
Presa d'aquest xicotet embassament a tocar de la font
Cal ara que continuem per la carretera de Sant Esteve de la Sarga fins a Moror. Al començament de l'excursió no hi havíem entrat. Ara, però, accedim al nucli i pugem fins a l'església de sant Miquel, situada a la banda de dalt, a prop d'on estigué el castell. El temple, documentat des de les acaballes del segle XIII, és anterior atès els trets arquitectònics que presenta. De fet, al Museu Nacional d'Art de Catalunya s'hi conserva un Crist procedent d'aquesta església que ha estat datat d'aproximadament l'any 1180. És una peça d'orfebreria que ha perdut la creu on estava clavada la imatge. Per altra banda, a la cripta de l'església foren trobades en la segona meitat del segle XX unes pintures murals de mitjan segle XIII en molt mal estat. Representen el Crist en Majestat, el sopar de Jesús amb els apòstols abans de ser lliurat per Judes Iscariot i una altra escena inidentificable. Pel que fa a l'interior de la nau principal, l'altar major és d'inspiració neoclàssica. El presideix la imatge de sant Miquel, titular del temple. L'acompanyen la Mare de Déu del Carme i la Mare de Déu del Roser.
Carretera de Sant Esteve de la Sarga
Paisatge cap a la banda d'Alzina. A la dreta, el poble.
Entrada a Moror
Un carrer de Moror
Façana d'una casa de Moror
Església de sant Miquel de Moror
Una altra perspectiva del temple
Dinar a l'ombra de casa Corbella per a acabar la ruta
A Moror ficàrem el punt i final a l'excursió. Ací us deixem el seu enllaç a Wikiloc, amb el desig que us agrade.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada