Al voltant del topònim d'un mas de l'Alt Millars: el dels Frares

L'ésser humà té una tendència irrefrenable a opinar sobre qualsevol afer que li passa pel davant, siga o no siga expert en la matèria. Ara que vivim immersos en una pandèmia, de baix de les pedres han eixit munions d'entesos en immunologia, virologia i vacunes, que en febrer de l'any passat eren incapaços de definir què és una prova PCR. I així, en totes les coses de la vida. 

L'etimologia és un àmbit que no s'ha salvat d'aquesta inclinació del homo sapiens i, al llarg dels anys, molts ignorants atrevits, sense cap maldat, o amb ella, han dit la seua sobre d'on provenen certes paraules. Quant a la determinació de l'origen dels topònims, aquest atreviment ha arribat ben lluny, ja que som capaços d'imaginar-nos qualsevol història a fi de poder explicar el per què dels noms dels llocs que ens envolten. Açò, entre centenars d'exemples, ha dut a pensar durant molt de temps que la vila d'Onda, a la Plana Baixa, devia el seu nom a un tal Saoro, suposat rei d'Espanya en l'any de Maria Castanya. És un personatge que evidentment no va existir mai, com tampoc existia Espanya aleshores, però que encara anomena un carrer ben cèntric d'aquesta localitat. Per ficar un altre cas, el d'Espadilla, a l'Alt Millars. Algú va voler veure en el topònim del poble un diminutiu de la paraula castellana espada. Joan Coromines, a l'Onomasticon Cataloniae, desmenteix aquesta falsa etimologia, i l'explica a través de l'àrab äspat' ál-lah, "el gran espadat", en referència a la penya Saganta, el cim de la qual queda centenars de metres per damunt del nucli urbà, en caiguda vertical.

En aquesta mateixa comarca, un mas que té un topònim ben transparent ha estat motiu d'especulació, no per l'etimologia del nom, sinó per la seua motivació. Parlem del mas dels Frares, situat en el límit dels termes de Fanzara i d'Aiòder. En publicacions anteriors ací al blog ja havíem comentat que existia una espècie de llegenda que contava que, abans de ser un mas, aquest indret havia estat cenobi de dotze eremites. Ara bé, no havíem pogut trobar cap mena de document que ho confirmara o refutara, ni tan sols regirant en la memòria de la família de masovers que l'ocuparen entre 1913 i 1960, els Escrig-Doménech. És clar que els primers que hi arribaren ara fa cent huit anys, Francisco Escrig Moliner i Antonia Doménech Tena, fa dècades que van morir. També els seus quatre fills són morts, l'últim fa més de trenta anys. I els néts també faltaren. Certament, però, sabíem del cert per testimonis de besnéts i d'altres parents llunyans de l'existència d'un oratori dins del mas, cosa que no és excepcional i que no té per què provar que allò haguera estat abans un cenobi. 

Façana principal del mas dels Frares, fa deu anys

De fet, amb la documentació nova que hem localitzat, la història dels dotze eremites perd força i agafa embranzida una altra de ben diferent. Així, el topònim del mas dels Frares va estar motivat pel fet que la comunitat de pares carmelites de la vila d'Onda, coneguts popularment con els frares, eren els propietaris de la casa i de les terres circumdants a la masia. Ho deixa clar el suplement al Butlletí Oficial de la província de Castelló del 29 de setembre de 1846. No esmenta el nom del mas dels Frares, però es refereix a una "casa alquería" que no pot ser-ne cap altra que aquesta. Llegim: "CARMELITAS DE ONDA (...) Una casa alquería con su oratorio, bodega, lagar y paridera de ganado, en el término de Fanzara, partida de la Mola; y sobre cuarenta y ocho jornales de tierra secano, habiendo resultado por la medicion de los peritos sesenta y dos jornales. La casa consta de ciento doce palmos de longitud, doce de ancha y veinte de altura por el frontis, y treinta por la parte de atrás, y la paridera ó corral contiene catorce palmos de altura, y lo demas como la casa. Los sesenta y dos jornales de tierra lindan al Este con tierras de Juan Pallarés y herederos de Cristóbal Pañs; al Sur con los límites del término de Sueras y Fanzara; al Oeste con la raya de los de Ayodar y Sueras con Fanzara; y al Norte con el monte llamado Blanco: consta de dos jornales de viñedo con seis mil setecientas sesenta y cuatro cepas, cuarenta jornales de tierra pan y treinta de monte. Se surte del agua necesaria del término de Ayodar; habiéndola tasado los peridos en 25.664 reales en venta, y capitalizada por la contaduría de Bienes nacionales al 3 por ciento de ocho cahices, seis barchillas trigo (31 fanegas, 4 celemines, 8,13 de Castilla) que produce en renta, valoradas segun los precios reguladores en 37.935 reales venta, por cuya cantidad se anuncia en venta. No está gravada con carga alguna que deba deducirse del importe del remate".

Interior del corral del mas dels Frares, fa deu anys

Aquest anunci de venda, emmarcat dins del procés de desamortització, fixà la subhasta del mas dels Frares per al 29 d'octubre d'aquell any, d'onze a dotze del matí, a l'ajuntament de Castelló de la Plana. No descarta, però, que el mas haguera estat en època remota un cenobi, però li resta credibilitat a la llegenda i abona l'explicació que ens sembla més adequada i racional: que fou la propietat dels carmelites sobre el mas el que va motivar que fóra anomenat amb el lema dels Frares.