El vocabulari de la natura: CANALAT
Aquesta setmana incorporem una nova paraula al nostre particular vocabulari de la natura. El Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) no en parla d'ella, però sí que ho fa el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que indica que es tracta d'un sinònim de 'sequiol'. Parlem, doncs, del terme 'canalat', que vol dir "canal secundari, en un sistema de reg". Per la seua banda, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) la defineix com "sèquia o canal per a la conducció d'aigua".
Quant a l'origen d'aquest mot, és un derivat de 'canal', amb el sufix -at. Al seu torn, prové del llatí canāle, "conducte llarguer, amb la concavitat generalment descoberta, que serveix per dur l'aigua o altre líquid d'una part a l'altra" (DCVB).
Pel que fa a la petjada de la paraula 'canalat' a la toponímia, en el cas del País Valencià localitzem a la partida de Fadrell del terme de Castelló de la Plana, comarca de la Plana Alta, els canalats de la Viuda i del camí de sant Jaume. El primer ix vers el sud-est des de la séquia de Villamargo. El segon, molt pròxim a l'altre, arranca en la mateixa direcció des de la séquia d'Almalafa. Gimeno Betí i Arasa i Gil (1992) en mencionen molts més de canalats castellonencs. Igualment, al terme d'Almassora, a la mateixa comarca, existeix un camí dit del Canalat, vora la partida de Benafelí. Així mateix, al segle XVII, també va haver una partida al terme de Vila-real, a la Plana Baixa, que era coneguda com la del canalat del Dilluns.
REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv
ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net
GIMENO BETÍ, Lluís i ARASA I GIL, Ferran (1992). Toponímia del reg del terme de Castelló de la Plana. Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLVIII, p. 259-268.
INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. www.icc.cat/vissir3/
INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. visor.gva.es
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada