Calaix d'interior: Miguel Villalonga Ramírez, "Fabrilito"

Hui, primera actualització de 2015, anem a iniciar una nova sèrie de publicacions que se suma a les nostres rutes senderistes periòdiques, al Vocabulari de la Natura i a la resta de continguts que puntualment anem penjant. 
"Calaix d'interior" és la marca sota la qual publicarem articles sobre fets que van ocórrer dècades o segles enrere als pobles de les comarques del Millars i del Palància: crims, robatoris, anècdotes, ... . I també biografies de persones nascudes allà que van tindre una carrera professional o un ressò significatiu fora del seu lloc d'origen, i que actualment molts ja han oblidat. A poc a poc anirem ampliant l'abast territorial del nostre "calaix" amb la intenció d'aplegar també històries i personatges d'altres comarques del País Valencià, de Catalunya i del sud-est d'Aragó. 

En aquesta primera edició de "Calaix d'interior" anem a parlar del cirater Miguel Villalonga Ramírez, "Fabrilito", joneguer nascut a la capital de la comarca de l'Alt Millars el 15 d'abril de 1886.

L'única fotografia que hem trobat de Fabrilito, a una revista taurina de novembre de 1904


De la seua infantesa en sabem ben poc i no és fins el 1901 quan tornem a tindre notícies d'ell. És amb motiu del seu debut com a joneguer, a la plaça de bous d'Ondara. Després va torejar a Castelló, València, Girona o Barcelona. Precisament la revista La fiesta nacional, que s'editava a la ciutat comtal, va recollir vàries lloances a Fabrilito. Per exemple, en reproduim una que fa referència a l'actuació del joneguer a la plaça de bous de l'Alcúdia, un poble de la costa nord de Mallorca, signada per B.O.:

<<Amb la plaça plena i sent nombrosos els oficials i mariners de la fragata de guerra alemanya Storch, va tindre lloc eixe dia (8 de setembre de 1904) una correguda de jónecs amb ramat de procedència desconeguda i el joneguer Fabrilito. 
Aquest destre fou ovacionat tota la vesprada pel seu treball i la seua valentia. Va fer passades molt oportunes, va claver-ne un parell al llom superior i despatxà els tres jónecs en la mesura que li ho permeteren les característiques d'ells, ja que foren animals ben complets.
Va ser enganxat pel tercer, afortunadament sense conseqüències.
Brindà la mort del segon al comandant del vaixell alemany i va rebre un obsequi d'aquest.
(...)
Com a conseqüència del valent treball de Fabrilito, se l'ha contractat per a la propera temporada>>. 

També tingué l'oportunitat de torejar a França, on va aconseguir alguns èxits notables. Allà se'l qualificava de matador amb futur.
Segurament el seu gran somni va ser debutar a Madrid. Fins i tot el seu apoderat n'Ignacio Llobet de Lavilla donava per segur que en la temporada de 1906 Fabrilito aniria a la capital castellana. Però malauradament no ho va poder fer mai. La vesprada del 6 d'agost de 1905 va ser cornejat al ventre a la plaça de bous de Nimes, quan ja havia acabat la seua feina i es disposava a llevar-li al bou l'espasa falsa amb la qual havia simulat l'estocada. La banya del bou li perforà l'intestí i la ferida va originar ràpidament una peritonitis. Entre grans dolors i patiments va morir la matinada del 6 al 7 d'agost. Tenia 19 anys. Del fet se'n feren ressò periòdics de tot l'Estat Espanyol, des de Las Provincias al Diario de Córdoba, passant entre d'altres per La Tarde o La Correspondencia de Alicante. També el diari francés L'express du midi va recollir la notícia en les seues pàgines.
Henry Brunietere va escriure la crònica del soterrament de Fabrilito a Nimes per a la revista La fiesta nacional.

<<Hui ha rebut cristià soterrament el cadàver del desgraciat joneguer Miguel Villalonga 'Fabrilito', que va morir ahir (7 d'agost de 1905) com a conseqüència de la greu enganxada que va patir el diumenge dia 6.
L'acte, que va comptar amb una assitència nombrosa de persones, tingué lloc a les huit del matí.
Damunt del taüt es va col·locar el vestit i la montera del difunt. S'enviaren superbioses corones, entre elles les de les empreses de Nimes i de Marsella, la del Club Taurí de Nimes i diverses dels companys i amics de Fabrilito. Va presidir el dol n'Alfredo Villalonga, germà del desafortunat matador.
En el cementeri, Mr. Cassagne es va fer intèrpret del sentiment de tothom i va adreçar en nom de la premsa taurina algunes paraules de comiat al cos de la malaurada víctima de la valentia.
Mr. Cassagne va dir:
"Senyors: El jove joneguer que la mort ha sorprès d'una manera tan brutal i inesperada, formava part d'una honrada família de Barcelona, a la qual adrece en nom de la premsa taurina una salutació afectuosa i dolorosa. Ell haguera pogut, com tants altres que no volen la glòria, viure pacíficament al costat dels seus, que l'adoraven. Però el seu esperit aventurer, el seu caràcter intrèpid i el seu cor valent es va sentir atret cap a aquesta perillosa professió de torero, que dóna glòries o t'empeny a la tomba en la primavera de la vida.
El desgraciat 'Fabrilito', a pesar que tenia molt de futur, encara no s'havia fet un nom brillant. Però les darreres corregudes que va torejar a Espanya van ser molt notables i ací mateix, en la nostra plaça, en les dues ocasions que va actuar va saber atraure's amistats espontànies per la seua valentia, la seua modèstia, el seu bon fer i l'excés d'amor propi que, al remat, fou la causa de la seua mort. Qui sap si calia que el pobre Villalonga trencara la llegenda de sang que evoca el record dels 'Fabrilos', assenyalant ell mateix amb la seua sang un nou paràgraf en la història de la tauromaquia!
Qui sap si el destí donant-li un contracte a França el va empènyer a la testa d'un dels nostres bous de la Camarge, recelós i criminal, que havia de tallar la vida que respectaren els bous del seu país!
Estava escrit! El diumenge, malgrat que els sons de clarí li anunciaven que la seua feina ja havia acabat, l'intrèpid torero, en un darrer gest de bravesa, llançà la seua vida al destí. El germà de 'Fabrilito' dies enrere li escrivia desitjant-li bona sort i demanant-li un bonic souvenir de França.
Ai! Nosaltres no podem presentar al germà plorós i afligit més que el vestit ensangonat de Miguel, on uns esgarrons gloriosos testimonien que en noble lluita fou ferit pel davant. Ah! Senyors, la mort, sobretot la mort tràgica, que ens aplega al voltant d'aquest taüt, porta en ella mateixa la seua història.
Jo m'adrece als periodistes taurins i els dic: Tingueu la ploma lleugera per als toreros de conciència i la mà més pesada per als mestres.
Als empresaris: Tenteu el que us siga impossible per a evitar catàstrofes com la que ara plorem.
Al gran públic li aconselle la clarividència, la moderació i un cert esperit de benevolencia que, cal dir-ho, no es manifesta pràcticament mai llevat algunes vegades com davant els fets de diumenge passat, quan ja s'havia produït la tragèdia.
Als matadors els recorde allò que Julio Vidal anomenava els heroïsmes inútils.
Descansa en pau, dissortat 'Fabrilito', a prop d'aquest altre torero, 'Espartero de Valencia' que va voler, igual que tu, portar un gran nom i va morir ací també com a conseqüència de la fatalitat d'aquell nom i del seu excés de bravesa.
Dorm en pau, 'Fabrilito' i com diu la consoladora expressió espanyola que recorde als amics que m'escolten, 'que Dios te reciba en su gloria'. Adéu>>.

En el soterrament a Nimes també prengueren la paraula el torero Lucerito i Mr. Verdier, en nom de la família, en representació de la qual viatjà fins a la localitat francesa el germà de Miguel, Alfredo, com diu la crònica. Uns dies més tard es va fer una missa funeral a Cirat presidida per l'alcalde de la localitat i el pare del difunt. La premsa de l'època assegura que assistí molta gent de totes les classes socials. Es va plantejar celebrar una correguda a Barcelona en la seua memòria, però no hem pogut saber si finalment aquest festeig va tindre lloc.
Els que el van veure torejar els jónecs, en general, asseguraven que es convertiria en una figura de la tauromaquia. També hagué d'encaixar males paraules, com les d'un crític navarrés arran d'una vesprada a Pamplona. El ben cert és que 110 anys després de la seua mort, la seua memòria ha quedat soterrada en la llarga llista de matadors (alguns d'ells també coneguts com Fabrilo o Fabrilito) que moriren a l'arena.

*CIRAT. Municipi i capital de la comarca de l'Alt Millars. Està format pels nuclis de Cirat (159 habitants), el Tormo (73 habitants) i el Collado Blanco (1 habitant). Cal destacar l'Església de Sant Bernat i la Torre del Comte de Cirat (segle XIII).

REFERÈNCIES:
ANÒNIM (1905, 7 d'agost). Fabrilito agonizando. La tarde, p.3.
ANÒNIM (1905, 8 d'agost). Fallecimiento de un torero. Las Provincias.
ANÒNIM (1905, 8 d'agost). Correo Taurino. Diario de Córdoba, p.2.
ANÒNIM (1905, 8 d'agost). Torero herido. La correspondencia de Alicante.
ANÒNIM (1905, 8 d'agost). Toros y toreros: cogida y muerte de Fabrilito. La correspondencia de Valencia, p.1.
ANÒNIM (1905, 9 d'agost). Mort d'un toreador. L'express du midi, p.2
ANÒNIM (1905, 11 d'agost). Muerte de Fabrilito. La correspondencia de Alicante.
ANÒNIM. Averiguador taurino. Los toros, 11 de març de 1910, n.44, p.19.
B.O. Fuera de Barcelona. La fiesta nacional, 5 de novembre de 1904, n.32, p.14.
BRUNETIERE, Henry. Entierro de Miguel Villalonga 'Fabrilito'. La fiesta nacional, 26 d'agost de 1905, n.74, p.2.
DON CÁNDIDO (1905, 18 de maig). Lo que se dice. El eco de Navarra, p.1
GONZÁLEZ DE RIVERA y RECORTES (1907). Las víctimas del toreo, Madrid, Impremta de Gabriel L. del Horno.
PACO PICAPOCO. Efemérides: lidiadores de la Región Valenciana. Palmas y pitos, 3 d'agost de 1914, n.72, p.5.
PEÑA DEL BOSQUE, Leopoldo. Miguel Villalonga Ramírez 'Fabrilito'. Disponible en línia en: http://www.lostorosdanyquitan.com/bioIndividual.php?b=230 Consulta: 14 de desembre de 2014.
RECORTES (1910, 19 de maig). Las víctimas del toreo: Miguel Villalonga Ramírez, Fabrilito. El volapié, pp.1-2.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada