El vocabulari de la natura: GARRIGA

Aquesta setmana us presentem una nova edició de la sèrie El vocabulari de la natura en la qual la protagonista és la paraula 'garriga'. Els nostres diccionaris normatius remeten la seua definició a 'coscolla' o 'coscollar', en el cas del Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), i a 'garric' en el del Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans. A banda, el DIEC també la caractertiza com a "arbust perennifoli de la família de les fagàcies, de fulles coriàcies, lluents i espinoses, i fruit en gla, que es fa a la regió mediterrània, sovint formant extenses garrigues".

Tanmateix, el significat que a nosaltres ens interessa no apareix a cap d'aquests diccionaris, sinó que el trobem al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB). És ací on el mot 'garriga' és definit com un "terreny no conrat, poblat de mates i arbusts i d'arbres no gaire grossos". En certa manera, és la mateixa caracterització que la de 'coscollar' del DNV, "comunitat vegetal constituïda per plantes de fulla endurida i persistent tot l'any, entre les quals predomina la coscolla" i la mateixa de 'garriga' al  DIEC, "matollar dens de garrics o d’arbustos semblants, de fulla plana, petita i dura, persistent tot l’any".

Un exemple de garriga

Amb tot, aquest terme ha deixat una empremta notable a la toponímia de Catalunya. Hi ha un bon grapat d'indrets coneguts com can Garriga, cal Garriga o la Garriga arreu del Principat. Així, la Garriga és una localitat del Vallès Oriental, un nucli del terme de Roses, a l'Alt Empordà, un mas del Santa Maria d'Oló, al Moianès, un terreny del terme de Perafort, al Tarragonès, o un cabeç del terme de Vilanova de Meià, a la Noguera. De can Garriga hi ha a Maià de Moncal, a la Garrotxa, a Cornellà del Terri, al Pla de l'Estany, a Sabadell, al Vallès Occidental, o a Gavà, al Baix Llobregat. I de cal Garriga, a Bergús, al Bages, a Llorac, a la Conca de Barberà, o a Callús, també al Bages. Fins i tot dóna nom a una comarca, les Garrigues.

Al País Valencià, però, la paraula és molt menys coneguda i, per tant, la seua marca a la toponímia també ha estat més minsa. Això, però, no ha obstaculitzat que 'garriga' estiga present als noms de lloc de la comarca del Baix Segura, a l'àrea de parla castellana del territori valencià. D'aquesta manera, Lo Garriga és una partida, camí i sèquia del terme de Rojales, a la ribera del riu Segura. També a la comarca valenciana castellanoparlant de l'Alt Palància, dins del terme de Sogorb, hi queda el barranc de la Garriga, just a la frontera amb el poble valencianoparlant de Torres Torres, al Camp de Túria, on tenen la font de la Garriga i el corral del mateix nom.

Pel que fa a l'etimologia de la paraula, tal com adverteix el DCVB, els autors n'han parlat molt. Així, com s'explica al Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC), tindria el seu origen en un terme preromà no indoeuropeu semblant a karr- que haurien incorporat després als seus parlars els celtes de les Gàl·lies i dels Pirineus tot transformant-lo a karrika, amb el significat probable d'alzina o coscoll, d'on vindria el masculí 'garric' i el femení 'garriga'.

REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net

GRUP ENCICLOPÈDIA CATALANA. Gran Diccionari de la Llengua Catalana. diccionari.cat

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. visor.gva.es

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat

Comentaris