Suera - Cova de Quico Pato - Suera Alta - Corrals de Castro - Font de Castro - Font dels Ullals - Font de la Bocamina

Aquesta setmana vos presentem al bloc una nova ruta per la Serra d'Espadà, concretament pel terme de Suera. En ella visitem la Cova de Quico Pato, el despoblat de Suera Alta, els Corrals de Castro i les fonts de Castro, els Ullals i la Bocamina.

Vista del Castell de Maús des de la pista de Castro

La ruta s'inicia a l'inici del Passeig de Castro, just a l'eixida de Suera en direcció a Aiòder. Continuem per ell fins a arribar a uns senyals a mà dreta. Seguim la direcció "Font de Castro pel camí vell". Ara abandonem la pista i ens endinsem en el Camí Vell de Castro, tot creuant el barranc homònim. Una vegada passat el llit, cal tombar cap a l'esquerra.

Barranc de Castro

Camí Vell de Castro

Uns metres més endavant ens apareix el desviament cap a l'Era de la Cova, les Coves de la Tia Cantina i el Castell de Maús. Nosaltres no el prenem i continuem pel Camí Vell. No tardarem a veure a mà dreta, en el vessant de la muntanya, una paret de pedra seca. Pugem uns metres per a veure que hi ha al darrere, i ens trobem amb una cova. Es tracta de la Cova de Quico Pato, de la qual teniu més informació en aquest enllaç: http://www.cuevascastellon.uji.es/ES6D01.php?id=3401 La pujada i la baixada no són fàcils si no s'està acostumat a la muntanya i, per suposat, no heu d'entrar a la cova. El món subterrani és per als espeleòlegs, no per als senderistes.

Entrada a la Cova de Quico Pato

Tornem sobre les nostres passes i continuem pel Camí Vell de Castro. No les veurem, però per damunt nostre, a la dreta, estan les Coves de la Tia Cantina (http://www.cuevascastellon.uji.es/ES6D01.php?id=3405), les quals podrem observar des d'un altre punt de la ruta.

Coves de la Tia Cantina, sota l'Era de la Cova, vistes des de la pista de Castro

Finalment, a mà dreta, ix un caminet senyalitzat que ens porta fins a les ruïnes del despoblat de Suera Alta, anomenat així en contraposició a Suera Baixa, l'actual Suera.

Desviament cap a Suera Alta

Ruïnes de Suera Alta

Dos arcs a Suera Alta

Pascual Madoz, al volum 14é de la seua obra Diccionario Geográfico-Estadístico de España y sus provincias de ultramar, del 1849, va descriure l'indret:

<<Aldea con alcalde pedáneo dependiente del ayuntamiento de Suera Baja (1/2 hora), de la provincia de Castellón de la Plana (5 leguas), partido judicial de Lucena (id.), audiencia territorial y comandancia general de Valencia (11), diócesis de Tortosa (20). Situación: sobre un peñasco en la falda meridional de un monte. La baten vientos del Norte y Oeste. Su clima es templado y sano. Tiene 20 casas y una capilla dedicada a San Bartolomé, aneja a la de Suera Baja. El terreno es de buena calidad, que baña el río Seco, llamado barranco de Pedralva. Caminos: el que dirige a Matet y a Onda. El correo se recibe de este último punto tres veces por semana. Producción: trigo, aceite, higos y algarrobas. Hay alguna caza de conejos y perdices. Industria: agrícola y un molino harinero. Población: 14 vecinos, 45 almas. Riqueza y contribución: véase Suera Baja>>.

Si voleu saber més de Suera Alta vos recomanem l'article "Castro i Suleima (Suera Alta): espais arqueològics", d'Òscar Pérez Silvestre, publicat al bloc "Espadàniques": http://espadaniques.blogspot.com.es/2015/01/castro-i-suleima-suera-alta-espais.html

Tornem enrere a buscar de nou el Camí Vell de Castro, el qual continuem sense deixar-lo ja fins que apleguem als Corrals de Castro. Durant aquesta part del recorregut gaudirem d'unes magnífiques vistes de les altures suerenques de la vessant del terme que cau cap a l'Alcúdia de Veo. També observarem en un punt, abans d'un revolt, pràcticament baix de Suera Alta, una cavitat amagada a mà dreta.

Natura espadànica

Corrals de Castro

Després de visitar els Corrals de Castro, baixem de nou al Camí Vell i arribem de seguida a la Font de Castro. Bebem, descansem i mamprenem per la Pista de Castro cap a Suera. Des d'ella podrem observar en tot moment les murades en ruïnes del Castell de Maús, a l'esquerra.

Font de Castro

Durant el trajecte per la pista ens apareixen dos desviaments a mà esquerra. El primer és per a baixar a la Font dels Ullals, ubicada quasi vora camí. El segon, per a anar a la Font de la Bocamina, a tres o quatre minutets. En aquesta segona sorprén el so atronador de l'aigua corrent per dins de la roca.