El vocabulari de la natura: ALMENARA

Aquesta setmana s'incorpora al nostre vocabulari de la natura una nova paraula. Hui us parlem del terme 'almenara' que, tot i no aparèixer aquest mot al Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), sí que està inclòs al Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), on té nombroses accepcions. 

En efecte, en aquesta obra se'l cataloga com a sinònim de les paraules 'alimara', "foguera, especialment la que solia fer-se en talaies i altres llocs elevats per a advertir o avisar d'alguna cosa", i 'torxera', "llum d'oli que consistix en un receptacle metàl·lic, amb un o més brocs per als blens, proveïda d'un peu en l'extrem inferior i, en el superior, d'una anella per a penjar-la i transportar-la". 

Tanmateix, aquestes caracteritzacions no són les que ara ens ocupen. A nosaltres ens interessen aquelles accepcions que defineixen 'almenara' com a "forat i comporta d'una séquia mare que s'obri per a amollar l'aigua i canalitzar-la en la direcció adient per a distribuir les tandes de reg", "comporta per on amollen l'aigua sobrant del reg retornant-la al riu o a la séquia mare" i "caseta tancada que protegix la comporta d'una séquia" (DNV).

Així és, la paraula 'almenara' és sinònima del general 'estellador' (DIEC i DNV) o 'estallador' (DCVB). Així mateix, també en té d'altres, de sinònims, com ara 'trestellador', 'rastellador', 'trastellador', 'estoledor' o 'aldufa' (Carme Barceló, 2011: 116; DCVB; Eines de Llengua). En definitiva, tal com diu Carme Barceló (2011: 116), les almenares són, entre moltes altres coses, les comportes de les sèquies que tallen el pas a l'aigua.

Llaurador amb una almenara

Amb tot, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) no recull aquest significat del mot. Això, unit al fet que el Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua (DRAE) defineix aquesta paraula en castellà com a "compuerta para la distribución del agua de riego", ens podria fer pensar que, tot plegat, el terme és un castellanisme en la nostra llengua.

Almenara tancant el pas de l'aigua a una sèquia

No obstant això, de nou, Carme Barceló (2011: 116) cita diversos documents medievals valencians on ja és emprada l'accepció que ens ocupa. Són un text de Vila-real (Plana Baixa) de l'any 1403 i un altre d'Alzira (Ribera Alta) del 1350. D'aquesta darrera localitat també n'aporta un del 1620. Això demostraria que aquesta significació és ben pròpia de la nostra llengua. Nosaltres l'hem oïda viva a Artesa i a Onda, a la comarca valenciana de la Plana Baixa.

Pel que fa a l'origen de la paraula, l'almenara de la qual parlem hui deriva de l'àrab al-manahir, plural de manhar, és a dir, "sèquia", "canal", "llit d'un corrent" o "rierol" (DRAE; Eines de Llengua; Garcia i Osuna, 2015: 63).

REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net

BARCELÓ, Carme (2011). Àrab i català: contactes i contrastos. València/Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

EINES DE LLENGUA. Almenara. Disponible en línia a: http://www.einesdellengua.com/Fitxes/Textos/A/almenara.htm

EINES DE LLENGUA. Trastellador*. Disponible en línia a: http://www.einesdellengua.com/Fitxes/Textos/T/trastellador.htm

GARCIA I OSUNA, Antoni (2015). Toponímia del Reg de l'Horta (I): Els genèrics. A Actes de la
IX Jornada d’Onomàstica (p. 61-79). València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat

REIAL ACADÈMIA ESPANYOLA DE LA LLENGUA. Diccionario de la Real Academia Española de la Lengua. Disponible en línia a: http://dle.rae.es

Comentaris