Barcelona - Forat del Vent - Can Ferrer - Vall de sant Iscle - Can Lloses - Ermita de sant Iscle i de santa Victòria - Can Catà - Can Codina - Serra d'en Masriera - Serra d'en Ferrer - Mirador de Montbau - Senda de la font del Gos - Barri de la font del Gos - Barcelona

Aquesta setmana us presentem una nova ruta per la serra de Collserola, entre els termes de Barcelona i de Cerdanyola. El punt central del nostre recorregut és l'ermita de sant Iscle i de santa Victòria, a terres cerdanyolenques, però a banda visitem altres indrets d'interès com ara el Forat del Vent, can Catà o l'entorn del torrent d'en Fotja, entre les serres d'en Masriera i d'en Ferrer.

Barcelona vista des del Forat del Vent

La ruta s'inicia al cementeri d'Horta, d'estil neoclàssic i que fou inaugurat l'any 1867. Fins a ell es pot accedir amb metro (Línia 3 - estació de Valldaura) i amb diverses línies d'autobús. Des d'allà comencem a pujar pel carrer Scala Dei i uns metres més endavant arribem a una rotonda. Nosaltres prenem l'eixida senyalitzada com "Cerdanyola - Cementeri de Collserola".

Cementeri d'Horta

Ens acabem d'incorporar a la carretera d'Horta a Cerdanyola. Pocs metres després hi ha un encreuament a la carretera i, sense abandonar la via, seguim cap a l'esquerra. Guanyem altura i comencem a gaudir d'unes bones vistes de Barcelona.

 Desviament a mà esquerra

 Carretera d'Horta a Cerdanyola

Barcelona vista des de la carretera d'Horta a Cerdanyola

En girar un revolt tancat a la dreta veurem uns senyals vora la carretera. És per ací per on hem de continuar ara, vorejant la banda septentrional del Forat del Vent. El principi de la senda és tapat, però a mesura que anem pujant la vegetació desapareix i el camí passa a oferir-nos panoràmiques d'alguns cims de Collserola, com ara el turó d'en Segarra. També podem veure els efectes de l'incendi que es declarà en aquest paratge el 2015.

 Naixement de la senda

Senda. A la dreta es veu el turó d'en Segarra.

El Forat del Vent

Finalment fem cap al punt més alt del Forat del Vent, que frega el 280 metres d'altura sobre el nivell de mar. Després de fotografiar la capital de Catalunya des d'ací, continuem recte, en direcció oest, tot deixant a la dreta i per dalt la propietat privada de can Ferrer. En aquest tram, la pista per la qual avancem és correspon amb el camí d'Horta a Cerdanyola. Però aviat l'abandonarem en continuar a la dreta en el primer encreuament que ens trobem. A poc a poc anem perdent altura per a baixar cap a la vall de sant Iscle.

Encreuament

Camí d'Horta a Cerdanyola

La pista ens aboca a una carretera asfaltada, que porta cap al cementeri de Collserola. Després d'un parell de metres naix una pista a la nostra esquerra, que és per on hem de continuar. Aquesta es correspon amb l'antic camí de sant Andreu. La baixada segueix encara més accentdada.

 Arribada a la carretera del cementeri de Collserola

Camí de sant Andreu

Un poc més endavant ens apareix un encreuament, en el qual hem d'anar cap a l'esquerra. Abandonem ací el camí de sant Andreu. Després ens vindran dos encreuaments més. Al primer continuarem recte, mentre que al segon tombarem a mà dreta. 

Caminem en aquest tram al parell del torrent de sant Iscle, que queda a la nostra esquerra. La vall que es forma en aquest entorn, anomenada també de les Feixes, és frondosa i acollidora, amb arbres monumentals, antics senyals petris d'un vedat de caça i, per últim, amb can Lloses, que para la nostra dreta, una mica per damunt del camí. Passem per un vell pont que travessa el torrent i, al remat, arribem a dos encreuaments consecutius. Primer seguim recte, per a després tombar a la dreta i reincorporar-nos al camí d'Horta a Cerdanyola.

La vall de sant Iscle, o de les Feixes

 Obres hidràuliques vora el torrent de sant Iscle

Camí d'Horta a Cerdanyola

Sense abandonar-lo en cap moment i sempre avançant en direcció oest arribem a l'ermita de sant Iscle i de santa Victòria, més coneguda com sant Iscle de les Feixes, edificada al segle X damunt d'un temple anterior.

Accés a l'ermita de sant Iscle i de santa Victòria.

L'ermita

Continuem pel camí d'Horta a Cerdanyola. Can Catà, documentada des del segle XIV amb el nom de mas Fàbrega, queda a la dreta. En direcció oest tota l'estona, arribem a un encreuament. Agafem el ramal de l'esquerra. Al següent, també anem a l'esquerra, pujant i cap al sud, tot seguint el traçat de l'antic camí que recorríem i que ara rep també el nom de camí de can Catà.

Desviament a l'esquerra per a continuar pel mateix camí d'Horta a Cerdanyola

Mentre avancem, a la nostra esquerra queda el torrent de Codina, també dit de can Coll. No tardarem en veure can Codina, pintada de blanc i vestits de verd de primavera els seus camps de conreu. Ara ja anem completament en direcció sud, envoltant la finca de can Codina.

 Can Codina

Conreus de can Codina

Poc després que aquesta arribe a la seua fi, en una revolta naix un camí sense senyalitzar i que sembla, d'entrada, en mal estat. La pujada, a l'inici, és forta. De seguida se'ns presenta un encreuament. Nosaltres optem per continuar recte, però de seguida veiem que la senda es tapa. Per tant, fem marxa enrere uns metres i tombem a per un ramal que ascendeix de manera brusca pel mig d'un bosc frondós i, en ocasions, ombrívol. L'entorn és tapat i solitari. L'allau de ciclistes i senderistes que ens acompanyaven abans s'esvaeix i, ara, ens quedem sols amb la natura. Trobem un altre encreuament i optem per agafar el camí de l'esquerra.

 Desviament a l'esquerra, punt on abandonem el camí d'Horta a Cerdanyola.

Senda

Finalment, després de fer cim en un turó d'uns 180 metres d'altura, eixim a una pista forestal. Ara som a la serra d'en Masriera. Fem camí cap a l'esquerra, mentre perdem altitud i gaudim d'unes precioses vistes dels boscos de l'interior de Collserola. En arribar a un encreuament, seguim a l'esquerra i, al següent, recte.

Pista per la serra d'en Masriera

Un 'gegant' vora el camí

Ara ens vénen dos encreuaments consecutius. En el primer hem d'anar a la dreta i en el segon, a l'esquerra, en direcció a la font Nova. Voregem el torrent de can Catà en el tram en el qual encara se'l coneix com torrent d'en Fotja. Ací, sempre que hi trobem algun encreuament, hem de continuar a mà esquerra.

Un dels desviaments a mà esquerra que haurem de prendre

Finalment creuem el dit torrent per damunt d'un vell pont i comencem, lleument, a guanyar altura. Pocs minuts després arribem a un altre encreuament en el qual hem d'agafar una pista que puja de manera pronunciada, a la dreta.

Pont per a creuar el torrent d'en Fotja

Ara l'ascensió és constant i feixuga. Caminem per la banda septentrional de la serra d'en Ferrer, en direcció est. La pista és àmplia i l'entorn ja no és tan solitari com els dels darrers quilòmetres. En alguns punts d'aquest tram podem gaudir d'unes magnífiques vistes de la vall de sant Iscle, de can Lloses i dels boscos meridionals de la serra de la Ventosa, emplaçada a l'altra banda de la vall, per on nosaltres havíem baixat a sant Iscle de les Feixes anteriorment.

 Vista de can Catà, entre la vegetació.

Pista

Sense abandonar mai aquesta pista i també sense deixar de guanyar altura, fem cap no gaire lluny del Forat del Vent. Anem cap a l'esquerra, però de seguida tombem a la dreta per a anar a buscar la carretera d'Horta a Cerdanyola.

Vista parcial de Montbau, el Coll i el Carmel des del camí que uneix el 

Forat del Vent i la carretera d'Horta a Cerdanyola

En arribar a ella, la prenem en direcció Barcelona, cap a l'esquerra i la resseguim fins al mirador de Montbau. Allà agafem una senda pronunciada que baixa cap al barri de la Font del Gos, entre les restes de l'incendi de 2015.

 Carretera d'Horta a Cerdanyola

Vista de Montbau des del Mirador

 El barri de la Font del Gos des de la senda que l'uneix amb el Forat del Vent

Senda entre el Forat del Vent i el barri de la Font del Gos

En arribar a les cases, continuem a la dreta pel camí de cal Notari, el de baix. En arribar al carrer del torrent del cal Notari, continuem a l'esquerra i, una mica després, a l'esquerra, per a reincorporar-nos al carrer del cal Notari, el de dalt. Agafem a la dreta el carrer del síndic Rahola, travessant el parc de Xavier Montsalvatge. Finalment fem cap al carrer Scala Dei i al cementeri d'Horta, on havíem començat la ruta tres hores abans i on la donem per acabada.

Camí de cal Notari, ara transformat en carrer. A la dreta estan les cotxeres 

dels autobusos urbans de Barcelona.

Per últim ací us deixem l'enllaç d'aquesta ruta a Wikiloc. Esperem que la gaudiu! http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12893330.