El vocabulari de la natura: FRAU/FREU

Aquesta setmana us presentem una nova incorporació al nostre particular vocabulari de la natura. Hui les protagonistes són les paraules frau i freu. Tot i que, etimològicament, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) indica que tenen una origen diferent, el seu significat és molt semblant.


Així doncs, en buscar frau al Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) el resultat no és satisfactori, doncs cap de les definicions que recull del mot és la que busquem. Tanmateix, el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) sí que arreplega els significats de frau que ens interessen: "espai que hi ha entre dos arbres o dos plantes, o entre dos fileres de plantes, en un camp o en un hort" i "congost". A aquestes dues accepcions, el DCVB afegeix una tercera: "fondalada o pas estret i no gaire llarg entre dues muntanyes o penyals".

Ara bé, l'obra d'Alcover també indica que, de frau, existeix la variant afrau. I, en aquest cas, tant el DIEC com el DNV coincideixen en assenyalar que el mot és sinònim de "congost".

Mapa amb la situació del barranc de Frau, 
al terme de Fanzara, a l'Alt Millars.

Pel que fa a freu, el DIEC simplement defineix la paraula com a "braç de mar entre dues terres". El DNV, per la seua banda, dóna una definició semblant: "pas o canal relativament estret i generalment poc fondo situat entre dos illes o entre una illa i el continent". 

Tanmateix, cap d'aquests dos enunciats recull el significat que a nosaltres ens interessa. És, doncs, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) qui ens dóna la definició que busquem: "estret entre dues muntanyes o penyals".

Les Vinyes del Freu, a Sant Sadurní d'Anoia, a l'Alt Penedès.

Com veiem, ambdós termes remeten a la idea d'estretor, de lloc de reduïdes dimensions, bé siga a la muntanya o bé siga a la mar, per on algú ha de transitar.

Nogensmenys, i com ja apuntàvem abans, l'etimologia de frau i freu no és coincident, doncs el DCVB fa derivar la primera paraula del llatí fragum, "trencadura"; mentre que a la segona la fa vindre del també llatí frĕtu, "estret", a través d'una forma intermèdia, fretĕu, proposada per Coromines.

En l'àmbit de la coneixença d'aquests mots, i seguint el DCVB, frau entés com a "espai que hi ha entre dos arbres o plantes o entre dues fileres de plantes en un camp, hort, etc." es coneix al País Valencià, concretament a localitats com ara Artana, Almassora o les de la vall de Càrcer (Càrcer, Sumacàrcer, Gavarda, Antella, ...). En canvi, és només a Catalunya on s'associa aquesta paraula al significat de "fondalada o pas estret i no gaire llarg entre dues muntanyes o penyals".

Per altra banda, freu definit com a "estret entre dues muntanyes o penyals" és una accepció només coneguda a Mallorca.

El congost de Terradets, exemple de frau o de freu, situat entre els termes 
d'Àger i de Camarasa, a la Noguera, i de Castell de Mur i i Llimiana, al Pallars Jussà.

Per últim, la toponímia, com a fossilitzadora de paraules que cada vegada més es coneixen menys, ha congelat l'empremta de frau i de freu a les nostres terres. Així doncs, a Catalunya trobem un grapat de llogarets dits la Frau: al Berguedà, al Moianès, a la Selva, però sobretot al Bages. Al País Valencià, per la seua banda, tenim un barranc de Frau, al terme municipal de Fanzara, a l'Alt Millars; el corral, la lloma, i la creueta de Frau, a Benimassot, al Comtat; i a la mateixa comarca, la font de Frau a Benimarfull i a Alcocer de Planes. A l'extrem nord, a Portell de Morella es registra la Foieta d'en Frau, com si aquesta paraula ací actuara de nom propi. A les Illes Balears trobem els topònims Son Frau a Manacor i a Mancor de la Vall, i Son Frau Vell a Marratxí.

De freus en trobem a les costes catalanes i valencianes, a pobles com el Campello, a l'Alacantí; a Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà; a Torredembarra, al Tarragonès; o a Blanes, a la Selva. A l'interior del Principat únicament apareixen registrades les Vinyes del Freu, al terme de Sant Sadurní d'Anoia, a l'Alt Penedès. En el cas de les Illes Balears ocorre el mateix, doncs els freus que hi ha, quasi tots són marítims. Ara bé, a prop d'Orient, un llogaret del terme de Bunyola, a la serra de Tramuntana, es troba l'arxiconegut salt des Freu, indret que tot senderista mallorquí ha trepitjat alguna vegada.

Tot açò ens fa pensar que, primigèniament, la paraula freu era sols aplicada al relleu marí, i que més tard degué ser encomanada al medi rural per la seua proximitat amb la ja coneguda frau.

REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. http://www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. http://terrasit.gva.es/val

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat

SERVEI D'INFORMACIÓ TERRITORIAL DE LES ILLES BALEARS. Visor cartogràfic. http://ideib.caib.es/visualitzador/visor.jsp

2 comentaris:

  1. Molt interessant com sempre, i vist el significat segurament el mestre Coromines tindria raó i deriva de "fretu".
    Al meu poble el que es coneix és el de pas entre tires d'arbres. Pot ser perquè no hi ha muntanyes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Xavier per llegir-nos!
      Sí, certament és aquesta l'única definició que hi dóna l'AVL, a banda de la de sinònim de 'congost'. Les altres sols apareixen recollides al DCVB.

      Elimina