dimarts, 14 de març de 2017

Calaix d'interior: Dos apunts sobre el castell de Villahaleva

Aquesta setmana us presentem una nova publicació de la sèrie Calaix d'interior que té, com a protagonistes, Villahaleva i el seu Castell, una fortificació ubicada al terme municipal de Torralba del Pinar, a la comarca de l'Alt Millars.

Efectivament, el caminant que deixe enrere Torralba per Fuencerezo i, a través del camí de Matet, faça cap a la partida de Joca a l'altura de les penyes del Grau, en arribar al punt on arranca el camí de Villamalur observa, si mira a l'est i fins on li arribe la vista, un turó de singulars característiques que destaca d'entre els que envolten la vall que dibuixa el barranc de la Montalbana.

El camí de Torralba a Villamalur mentre 
baixa cap al barranc de la Montalbana

El turó del Castillo, com li diuen els nadius de la contrada, no reïx per la seua altura, de poc més de 780 msnm, superada de llarg per les altures del Tajar i del sud-est de la carena del Pinar, a l'altra banda de la qual trobem el segon cim més alt de la serra d'Espadà, l'alt del Pinar, amb 1.101 msnm. Pel que sobreïx la muntanya és per la seua posició estratègica: està envoltada per dos barrancs, el accés fins al capoll és difícil i es té visió directa amb l'alt del Castillejo on, a banda de trinxeres de la Guerra Civil espanyola, el topònim revela l'existència, pretèria o present, d'alguna fortificació. Al seu torn, l'alt del Castillejo, als peus del qual passa el camí de Torralba a Villamalur, enllaça visualment amb el Castell de la segona localitat.

El turó del Castillo, des del camí de Torralba a Villamalur

L'alt del Castillejo, a la divisòria dels termes de Villamalur i d'Aiòder

Al cim del Castillo s'hi emplaça el castell de Villahaleva, que és la resta més notable del poblament del mateix nom, hui desaparegut per complet. Aquest s'ubicava a la partida torralbina ara anomenada de Vialeva on, segons ressenya Nebot (2001: 5), s'han trobat trossos de ceràmica sarraïna, a més de soterraments de l'època. Aquest territori queda al nord del Castell, separat d'ell pel barranc de la Montalbana, i comunicat directament amb Torralba a través del camí dit de Vialeva, no massa lluny d'on s'obre la cova dels Moros, lloc en el que, segons Almela (2015: 55) han aparegut també algunes restes que podrien ser humanes.

El castell de Villahaleva

Villahaleva és un topònim format per dues parts: villa + haleva. A la documentació existent, sempre apareix així grafiat, llevat d'una ocasió, on se li diu Villafaleva. Sense voler aprofundir en aquesta qüestió, cal apuntar que Haleva és un cognom jueu, variant de Halaba, que vol dir "llet" (Guggenheimer i Guggenheimer, 1992: 316-317). De fet, es registra un jueu a la ciutat de Lleida anomenat Çadiano Haleva a un document datat del 1383 (Bertran, 1980: 114). Per la seua banda, Faleva o Faleba podria derivar de l'àrab ẖallaba, amb el significat de 'balda' o 'baldilló" (DCVB; Giralt, 1994: 296).

Detall del turó. A la dreta es veu un fragment de mur.

La primera notícia que tenim del llogaret és del segle XIII, abans fins i tot de poder documentar l'existència de Torralba (Nebot, 2001: 9). Abu Zayd, darrer valí almohade de la taifa de València, havia estat destronat per l'onder Zayyan i s'havia refugiat a Aragó, tot convertint-se al cristianisme amb el nom de Vicent Bellvís. El 1236, quan encara Jaume I no havia fundat el regne de València, donà al bisbe de Sogorb les esglésies dels indrets que eren de la seua possessió. Enumera, entre d'altres: "Arenoso, Montan, Castielmontan, Sirat, Tormo, Fuentes, Villahaleva, Villamalur, Bordelos, Arcos, Xoda, Buey Negro, Villamalea" (Villanueva, 1804: 228).

Pocs anys després, el 1248, reconvertit a senyor feudal i ja coronat com a monarca valencià en Jaume I, Abu Zayd va donar de nou les esglésies sota al seu senyoriu, ara, però, a l'arquesbisbe de Tarragona. Entre elles, novament, hi apareix la de Villahaleva: "Mela, Arenoso, Montan, Tormo, Cyrat, Tuega, Espadella, Bueynegro, Villamalefa, Villaformosa, Cortes, Villamalur cum terminis suis, Jodar, Villahaleva, Tortonich" (Chabás, 1891: 164).

Una altra vista del Castell

El 1262 fou un dels fills d'Abu Zayd, Ferran Pérez, qui en parlà de nou, de Villahaleva. És al seu testament, on donà ordre als seus marmessors per tal que vengueren els castells de "Villamalur" i el de "Villafaleva", i així saldar els seus deutes i llegats (Nebot, 2001: 9).

Iniciat el segle XIV, retrobem el poblament a un document de donació per part de Pere Jordà d'Arenós i de Marquesa Llópiz de Rada al seu fill Gonçal de viles i castells del senyoriu d'Arenós, entre les quals hi ha: "villa de Villamalur con sus pertinencias, las quales son el castillo de Ayodar, el Fuentes, et Villahaaleva, et Berniches (...) et Torralva que es pertinencia del castillo de Villamalur" (Arxiu Virtual Jaume I).

Malauradament, ací s'acaben les referències al poble que, en tot cas, roman abandonat des d'almenys el 1609, quan els moriscos foren expulsats del Regne de València, com molts altres que ho van ser, de poblats, per eixa contrada, i ara han caigut en l'oblit.

REFERÈNCIES
ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net.

ALMELA, Jesús (2015). Catálogo espeleológico de Torralba del Pinar. Berig, n. 15, p. 48-69.

ARXIU VIRTUAL JAUME I. Pere Jordà d'Arenós i la seua dona Marquesa Lópiz de Rada, fan donació al seu fill Gonçal d'una part important dels castells i viles del senyoriu d'Arenós. Disponible en línia a: http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/arxiu.php?noriginal=000382. Consultat el 3 de març de 2017.

BERTRAN, Prim (1980). Documento sobre un nuevo cementerio judío en Lérida (1383). Sefarad: revista de estudios hebraicos y sefardíes, v. 41, n. 1, p. 114-120.

CHABÁS, Roque (1891). Çeid Abu Çeid. El Archivo, p. 163-166.

GIRALT, Javier. Toponimia de San Esteban de Litera (Huesca). Archivo de Filología Aragonesa, v. 50, p. 281-324.

GUGGENHEIMER, Heinrich W. i GUGGENHEIMER, Eva H. (1992). Jewish Family Names and Their Origins: an etymological dictionary. Jersey City (Nova Jersey, Estats Units): Ktaw Publishing House.

INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. http://terrasit.gva.es/val.

NEBOT, Natividad (2001). La Iglesia de la "Transfiguración del Señor" de Torralba del Pinar a través de la historia, en su tercer centenario (1701-2001). Disponible en línia a: http://cronistesdelregnedevalencia.com/investigacio/TorralbadelPinar1.pdf. Consultat el 4 de març de 2017.

VILLANUEVA, Joaquín Lorenzo (1804). Viage literario á las iglesias de España. Volum III. Madrid: Impremta Reial.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada