Artesa - La Navarra - Riu Anna - Finca de Lànderer - Cova de santa Bàrbera - Ermita de santa Bàrbera - Assegador de la Merlota - Les Passeres - El Cap del Nano - Cova del Penitent - Fonteta de Sancho - El Carme - Fonteta del Carme - Els Alcavons - El Cubero - Artesa

Aquesta setmana us presentem una excursió pel terme municipal d'Onda. Amb eixida i arribada a la localitat d'Artesa, visitem indrets molt coneguts de la contrada com són l'ermita de santa Bàrbera, el Cap del Nano o la cova del Penitent, i d'altres que passen més desapercebuts com ara els territoris rurals de la Navarra i del Cubero, dins de la partida de l'Horta d'Artesa, o la fonteta de Sancho, vora el camí de Palaci i a tocar del Carme.

Vista d'Artesa, camí de la Finca de Lànderer

La ruta s'inicia a l'encreuament dels carrers de Vicenta Ferrer Escribà, Joanot Martorell i Carles Salvador d'Artesa, a la partida de l'Horta. Des d'allà eixim en direcció sud-est, precisament pel carrer de Carles Salvador. Uns metres més endavant, girem a la dreta per un camí asfaltat que baixa cap al riu Anna, o Sec, i que travessa la partida de la Navarra.

Desviament a l'esquerra

Oliveres a la Navarra

El Montí vist des de la Navarra


Arribem al riu i el creuem cap a l'esquerra, per a buscar un caminet que s'enfila cap al Montí. De seguida ens trobem en una cruïlla en la qual hem de continuar també a mà esquerra i, tot seguit, a la dreta. El camí, antiga pista ara solsida, puja fent un suau ziga-zaga que ens ofereix una bona vista d'Artesa i de la seua Horta, així com de la finca de Lànderer i del Carme.

El riu Anna al seu pas per Artesa

Senda

Avancem cap al sud fins a arribar a un encreuament. Ací hem de trencar cap a l'esquerra en direcció est per a travessar la finca de Lànderer, seguint unes marques de PR. La terra és substituïda per l'asfalt en deixar enrere aquest tarongerar i, immediatament, comencem a perdre altura.

Vista parcial de la Finca de Lànderer. Al fons, el Carme.

Una altra perspectiva de la Finca de Lànderer, 
amb l'ermita de santa Bàrbera al darrere.

Just després d'un revolt tancat cap a l'esquerra, a mà dreta, naix una senda que s'endinsa al bosc. L'agafem i caminem entre ribassos, conreus abandonats i pins, a vegades en ziga-zaga i, d'altres, sense els respirs dels revolts. A la nostra esquerra, engolit per la vegetació, ens queda el barranc de santa Bàrbera.

Desviament a la dreta

Senda cap a la cova de santa Bàrbera

Barranc de santa Bàrbera

En uns cinc minuts fem cap a la cova de santa Bàrbera, una antiga mina documentada des de fa segles, l'entrada a la qual ha estat habilitada amb cordes. La visitem per la part exterior i continuem el camí cap a l'ermita de santa Bàrbara. En aquest darrer tram de pujada, l'ascensió s'accentua.

Cova de santa Bàrbera

Vista panoràmica d'Onda

Darrer tram de pujada a l'ermita de santa Bàrbera

Finalment, arribem a l'Ermita. Aquest edifici religiós està documentat des del segle XVI, però es desconeix la data exacta en la qual fou construït. Reformat el 1697, va ser incendiat pels isabelins l'agost de 1836 en el context de la I Guerra Carlina per considerar que allà s'amagaven partidaris de Carles Maria Isidre. Santa Bàrbera és de titularitat privada i, des d'aleshores, està en ruïnes.

Campanar de l'ermita de santa Bàrbera

Façana de l'Ermita. Es pot llegir la data de 1697.

Interior de l'Ermita. Fins fa unes dècades encara 
sobrevivia un dels arcs que sostenien la volta del sostre.

Restes del paviment

Baixem del turó de l'Ermita per la senda tradicional fins a fer cap a una pista. Ara, girem cap a l'esquerra, en direcció est. Ens trobem caminant pels contraforts del Montí, però no volem visitar el seu cim i, per això, fem cas omís dels senyals del SL que va fins allà. Vorejant el barranc de santa Bàrbera, per la pista, ara anem cap al nord.

Pista

Vista de l'ermita de santa Bàrbera des de la pista

Pista vora el barranc de santa Bàrbera

Just en un revolt tancat a mà esquerra que ens encaminaria cap a l'oest, naix l'anomenat Assegador de la Merlota, a la dreta, cap a l'est. Es diu així per travessar aquesta partida del terme onder. Ens incorporem a ell i entrem a un paisatge dominat per la pedra seca i des d'on tenim una bona vista del poble d'Onda.
Assegador de la Merlota

Construcció de grans dimensions dins d'una propietat privada. 
Podria tractar-se del corral de Ten, però no ho sabem cert.

Ribassos a l'assegador de la Merlota

Després de caminar uns quinze minuts, aquesta via desemboca en un camí que hem de seguir cap a l'esquerra. Immediatament veurem una filera de casetes de camp a banda i banda, i perdem altura.

Desviament a l'esquerra

Camí entre casetes de camp. Al fons, el castell d'Onda.

Avancem cap al nord, en direcció a Onda, sense desviar-nos en cap moment. Travessem la partida de la Merlota i la banda oest de la de Sonella. En la part final del recorregut, el camí es fa estret.

Camí

Ruïnes

Camí a la partida de Sonella. 
Al fons ja es veuen els primers habitatges onders.

Al remat arribem al riu de Sonella, o riu Anna, el qual travessem per les Passeres. A uns metres ens queda ja el PAI Luxemburgo, construït sobre les partides del Roc i de Miralpeix. Nosaltres, però, fent cas omís dels senyals indicatius que trobem, continuem per un camí que, després, es farà senda, en direcció oest i sud-oest, cap a la partida de Palaci, a la vora del Riu, però una miqueta per damunt d'ell. A l'altra banda del curs d'aigua ens queda la imponent roca coneguda amb el nom del Cap del Nano.

El riu de Sonella, o Anna, vist des de les Passeres

Desviament a l'esquerra, cap a Palaci

El Montí

El Cap del Nano

Apleguem a Palaci, on novament el camí s'eixampla. Des d'aquest eixamplament hem d'anar a buscar una canalització que arranca des de la vora d'un camp de tarongers i es dirigeix cap al nord-oest.

Camí a la partida de Palaci


Senda oberta per damunt d'una canalització

Per sobre d'ella avancem fins a deixar-la en un punt, cap a la dreta, en direcció nord. El Riu es queda baix i a l'esquerra i, al davant, veiem l'enrunada assut del Carme. Pugem un parell de ribassos però, en vegada d'incorporar-nos al camí de Palaci, que rodeja l'antiga muntanyeta del Carme, hui dia urbanització 'Nueva Onda', continuem a l'esquerra i baixem un poc novament. Entre l'espès sotabosc veurem un vell i abandonat panell informatiu dels espais naturals d'Onda i, junt a ell, una sendera que arriba fins a una penya que s'alça sobre el Riu. Estem just damunt de la cova del Peninent, a la qual no ens plantegem accedir al no ser nosaltres versats en la matèria espeleològica. Baltasar Rull assenyalà l'existència d'un baix relleu gòtic en aquesta cavitat i apuntà que el seu darrer habitant fou un eremita italià anomenat Casimiro Barello, qui va morir a Alcoi.


L'assut del Carme, dita també d'Onda o de Sonella

Senda per baix del camí de Palaci i de la urbanització 'Nueva Onda'

Tornem sobre les nostres petjades fins a trobar un pas factible que ens deixe incorporar-nos al camí de Palaci, que discorre un parell de ribassos més amunt. Una vegada en aquesta via, la seguim a l'esquerra.

Camí de Palaci

En arribar a una tanca, girem cap a l'oest per un sender mig solsit. A l'esquerra ens queda un raconet amb molta vegetació. Sota aquesta s'amaga la fonteta de Sancho, que rep el cognom de l'avantpassat del propietari del terreny on està ubicada, Lànderer.

Camí de Palaci

Fonteta de Sancho

Uns metres més endavant, arribem al Convent de Pares Carmelites i Santuari de la Mare de Déu de l'Esperança d'Onda, un complex religiós documentat des del segle XV tot i que d'aquella època en queda ben poc. Popularment se'l coneix com El Carme, i annex a ell està ubicat el Museu de Ciències Naturals del Carme, fundat pel pare Anselmo Coyne. Fins el 1936 conservava una talla gòtica de la titular del Santuari i, en l'actualitat, acull dues imatges d'aquesta, una del segle XVII i l'altra de 1956.

Convent del Carme

Estructura de l'antic Santuari de la Mare de Déu de l'Esperança, integrada en l'actual edifici del Convent. Aquest temple va ser abandonat en ser exclaustrats els carmelites l'any 1835, 
i cremat el 1836 pels liberals durant la I Guerra Carlina.

Santuari neogòtic de la Mare de Déu de l'Esperança, 
amb la Casa d'Espiritualitat del Carme al costat.


Mare de Déu de l'Esperança, talla original possiblement del segle XIV.
Conservada al Santuari fins a l'any 1835, retornada des de 
l'Església d'Onda el 1887 i cremada el 1936.

Mare de Déu de l'Esperança, talla de fusta del segle XVII recollida a l'inventari 
de béns del Convent dels Carmelites de l'any 1900. Retornada al Santuari 
pel pàrroc de l'Església d'Onda, en Melcior Boix, l'any 1938.

Mare de Déu de l'Esperança, 
obra de l'escultor valencià Josep Rabassa, de 1956.

El deixem enrere i fem cap a la carretera CV-223. Ací hem de tombar a l'esquerra, cap a l'oest, per a incorporar-nos, tot just en passar el bar del Carme, al camí del Carme, també dit camí vell d'Onda a Tales.

Desviament a l'esquerra en arribar a la carretera CV-223

Camí del Carme a Artesa, també dit camí vell d'Onda a Tales.

De seguida, a mà dreta, veurem la malmesa i seca font del Carme. Estem ara a la partida artesola dels Alcavons i, en poc més de deu minuts, apleguem als primers habitatges d'Artesa.

Font del Carme

Conreus a la partida dels Alcavons

Ara només ens queda travessar el Cubero i fer cap al lloc d'inici de l'excursió, on també la donem per acabada.

El Cubero, territori rural de l'Horta d'Artesa, ara urbanitzat.

Ací us deixem l'enllaç a Wikiloc d'aquesta ruta: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14617805. Que la gaudiu!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada