Baixador de Vallvidrera - Can Sauró - Turó de Castellví - Turó de can Pasqual - Can Masdemont - Coll de can Cuiàs - Font de can Llevallol - Pantà de Vallvidrera - Baixador de Vallvidrera

Aquesta setmana us presentem una nova excursió per la serra de Collserola, concretament per Vallvidrera, can Sauró, can Pasqual, can Masdemont i can Llevallol, terrenys tots ells que formaren part del terme municipal de Sant Vicenç de Sarrià fins a l'any 1921 quan, juntament amb la seua vila, foren incorporats a Barcelona.

El massís del Tibidabo vist des de la pujada al turó de Castellví

La ruta s'inicia a l'estació de FGC del Baixador de Vallvidrera. Des d'allà anem en direcció sud-oest per tal de creuar la carretera BV-1462. Una vegada passem aquesta via, agafem el camí del torrent del Rovelló, recte, i comencem a guanyar un poc d'altura. De seguida, a mà dreta, arranca el camí de can Castellví. L'agafem i encara pugem uns metres més d'altura.

Camí del torrent del Rovelló

Camí de can Castellví

Després el camí planeja en direcció nord-oest, tot oferint-nos una bona visió del massís del Tibidabo. En pocs minuts arribem a la Casa de la Sagrada Família, que és una llar d'infants. Pel nom d'aquesta edificació, el camí de can Castellví és conegut també, en aquest tram, amb el nom de carrer de la Sagrada Família. Envoltem la Casa de la Sagrada Família i, just en el revolt tancat que ens reorienta cap a l'est, abandonem el camí de can Castellví. Ara, la pista, que mena cap al sud-est, se superposa al camí del Pebràs.

El Tibidabo vist des del camí de can Castellví

Camí del Pebràs

Sense abandonar aquesta via, assolim els 350 msnm. És aleshores quan fem cap a una cruïlla. Nosaltres hem de continuar recte, en direcció est, tot incorporant-nos al camí de can Castellví a can Sauró.

Camí del Pebràs

Camí de can Castellví a can Sauró

En un parell de minuts arribem a can Sauró, també coneguda amb el nom de mas Sauró. Antigament era una pagesia de la serra de Collserola. Hui dia s'ha transformat en un barri que inclou els habitatges del vessant occidental del pantà de Vallvidrera.

El centre per a persones amb diversitat 

funcional "Mas Sauró" amb el Tibidabo de fons

Sense endinsar-nos pel barri, girem 180ª i agafem un corriol, cap a l'oest, tancat per una cadena. Ràpidament la sendera comença a elevar-se. Després d'una pujada de gairebé deu minuts, eixim de nou al camí del Pebràs.

Camí

Pujada accentuada en el tram final del corriol

Tombem per ell a la dreta i continuem uns metres més l'ascensió. Poc més endavant, en un revolt, trobem una torre elèctrica. En havent-la passat, a mà dreta, veurem un corriolet un poc esborrat. Per allà hem de continuar.

Camí del Pebràs

Sender a mà dreta

La senda tira cap a l'oest i, en menys de deu minuts, ens duu a coronar el cim del turó de Castellví, també dit pujol de can Castellví. Aquesta muntanya, tot i fer més de 460 msnm, no ofereix grans panoràmiques des del seu capoll, ja que la vegetació ens tapa completament la visió més enllà del camí per on avancem. Així doncs, ens hem de conformar amb les panoràmiques gaudides mentre féiem la pujada.

Senda

Mirada enrere cap al nord-est des de la sendera 

que ascendeix cap al turó de Castellví

Costera pronunciada del corriol

Senyal al cim del turó de Castellví

Vegetació frondosa al turó de Castellví

Visitat el pujol de can Castellví, continuem per la sendera que portàvem en direcció oest. Alguns metres més endavant hi ha un encreuament. Nosaltres hem d'agafar el camí de l'esquerra, tot i ser el menys evident. A partir d'aquest punt, no tardem gens en aplegar al camí de can Balasc a can Pasqual. 

Ens incorporem a aquesta via cap a l'esquerra, en direcció sud.

Desviament a mà esquerra

Camí de can Balasc a can Pasqual

Pugem un poc més i baixem uns quants metres. Ací trobem una cruïlla, en la qual hem d'anar recte. Després tornem a ascendir fins que a 470 msnm alcancem el senyal geodèsic del turó de can Pasqual, la cota màxima d'aquesta excursió. Aquesta fou una de les fites del pla de Barcelona i de Collserola emprades a finals del segle XVIII pel gal Méchain per tal de calcular la mesura exacta del metre. Així mateix, a la vora del senyal, hi trobem un enorme dipòsit i l'entrada a una mina subterrània.

Camí de can Balasc a can Pasqual

Senyal geodèsic del turó de can Pasqual

Dipòsit del turó de can Pasqual

Una altra perspectiva del dipòsit

Continuem pel camí de can Balasc a can Pasqual fins a arribar a can Masdemont, un mas que estigué en ruïnes i fou rehabilitat per un grup d'okupes que l'habitaren.

Can Masdemont en l'actualitat

Can Masdemont l'any 1995

Font: Diputació de Barcelona

Ací la via que portàvem se'n va cap a la dreta. Nosaltres, però, hem d'agafar un corriol que naix a mà esquerra de la masia i que avança cap al sud a la vora de la tanca. Es tracta d'un camí reial, el camí de can Pasqual a can Cuiàs.

Camí de can Pasqual a can Cuiàs

en passar per can Masdemont

De seguida, la sendera ens reorienta cap al nord / nord-est. En aquest punt gaudim d'unes bones vistes del sud del pla de Barcelona, sobretot del Prat de Llobregat i de l'aeroport del Prat.

Vista del Prat de Llobregat

Camí de can Pasqual a can Cuiàs

Després de passar dues cruïlles on és molt evident que hem de seguir recte, ens n'apareix una de nova a 418 msnm. En ella hem de girar cap a la dreta, en direcció sud. De seguida, però, ens reorientem cap a l'est, primer, i cap al sud-est, després, per la part alta d'un barranquet tributari del sot de la Cua del Bacallà. Deu ser en aquest tram quan passem, sense adonar-nos-en, per l'anomenada font M6, de la qual dóna notícia el web fontscollserola.com. Com es pot llegir a la seua publicació, la font ha desaparegut i només es conserven uns pocs metres de la galeria subterrània de la mina d'aigua en mal estat.

Tomb del camí cap a la dreta, en direcció sud

Camí de can Pasqual a can Cuiàs

En acabant, el camí de can Pasqual a can Cuiàs baixa cap al sud-oest i, per dalt d'un altre torrent que fa cap al sot de la Cua del Bacallà, gira al sud-est / est. Al remat eixim a can Cuiàs i al coll de can Cuiàs (314 msnm), el qual és travessat per la BV-1468, que és la carretera de Molins de Rei a Vallvidrera.

Camí de can Pasqual a can Cuiàs

Coll de can Cuiàs

Can Cuiàs vista des del seu coll

Avancem uns metres cap a l'est i en paral·lel a la carretera fins a trobar una cruïla a mà esquerra. Ací hem de continuar per la sendera de l'esquerra, que comença a baixar per a trobar la font de can Llevallol. Aquesta deu és coneguda per les propietats medicinals de la seua aigua que, fins i tot, va arribar a ser comercialitzada.

Desviament a l'esquerra

Senda

Àrea recreativa de la font de can Llevallol

Font de can Llevallol

L'antiga embotelladora d'aigua 

vista des de la font de can Llevallol

Seguim el sender i, ara, guanyem altura fins a aplegar a un encreuament. En ell hem de girar a l'esquerra, cap al nord-oest. Tot seguit ens espera una davallada fins a la desapareguda font del Pins i el pantà de Vallvidrera que trobem en enllaçar amb un camí més marcat, cap a l'esquerra.

Sendera

Un altre tram del camí

Desviament cap a l'esquerra

en direcció al pantà de Vallvidrera

Gaudim l'entorn del Pantà i, a continuació, continuem l'excursió per la banda oriental de l'embassament. Girem a l'esquerra per a travessar la presa, passem per la vora de la casa del Guarda i ens incorporem, cap a la dreta, al camí de la font dels Pins.

Pantà de Vallvidrera

El pantà de Vallvidrera vist des de la presa

La casa del Guarda

Camí de la font dels Pins

Panoràmica de Vil·la Joana, lloc on va morir 

mossèn Jacint Verdaguer, des del camí de la font dels Pins

Després ens girem a la dreta pel camí del Fredolic i, finalment, fem cap de nou al camí del torrent del Rovelló. Amb ell, de seguida fem cap al Baixador de Vallvidrera, lloc on acabem la ruta.

Camí del Fredolic

Per a acabar, ací us deixem l'enllaç de l'excursió a Wikiloc, amb el desig que la gaudiu.