El vocabulari de la natura: BARRÓ

Aquesta setmana incorporem una nova paraula al nostre vocabulari de la natura. Hui la protagonista és 'barró'. Al Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) és definida com "barra menuda de ferro o de fusta per a diferents usos, com assegurar les finestres, penjar el capell o la roba, relligar les potes d'una cadira o d'una taula". Pràcticament amb els mateixos termes és caracteritzada pel Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), per a qui un barró és una "barra petita de ferro o de fusta per a diferents usos, com assegurar les finestres, penjar el capell, la roba, etc., relligar els petges d’una cadira, d’una taula". Per últim, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) en diu d'ella que és, en general, una "barra relativament curta" que podem trobar a indrets tant diferents com un llit, un galliner o un carro.

Passant l'estona al barró

Efectivament, tant al País Valencià com a Catalunya s'entén que "els travessers que van de cama a cama de cadira per reforçar-les" són barrons (DCVB). Ara bé, de barrons al llit només en tenen els catalans i els de les comarques valencianes més septentrionals (DCVB). També és exclusiu de Catalunya el dir-los barrons als balustres del carro que formen la banda (DCVB). Al Pallars també són barrons les barres de ferro de les finestres i al Pont de Suert, a l'Alta Ribagorça, qualsevol garrot que siga gros (DCVB). I ja, finalment, el DCVB recull que a Castelló un barró pot ser o "barra on es posen les gallines per dormir" al galliner o una "barra de ferro per alçar pedres fent palanca". 

Però els significats d'aquest mot no s'acaben ací. Tant al DIEC com al DNV també apareix definit com a sinònim de la paraula 'buscall', és a dir, "tros de llenya" (DIEC) o, més específicament, "tros menut de llenya seca que s'utilitza especialment per a cremar" (DNV).

Fora dels diccionaris, també s'escolta a les contrades de la meitat nord del País Valencià, com ara a la de la serra d'Espadà, dir-li barró al cabiró o biga que serveix per a tapar el forat d'una bassa i impedir que l'aigua isca quan no li toca.

Al tractar-se d'un nom comú, la paraula 'barró' és quasi inexistent a la toponímia del territori. Així doncs, a València no se'n registra cap topònim que la continga. En canvi, sí que apareix a la toponímia del Principat. Així doncs, hi és el mas de Barró al terme de Roquetes, al Baix Ebre. També existeix can Barró, a Collsuspina, comarca del Moianès, i a Planoles, al Ripollès; i lo Barró i la solana del Barró, entre el poble de Montanissell i el mas del Pui, al terme del Coll de Nargó, a l'Alt Urgell.

Cal Barró de Planoles

Per últim, i pel que fa a l'etimologia de 'barró', hem de dir que aquest terme deriva de la paraula 'barra', l'etimologia de la qual és incerta per al DCVB. El Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC), per la seua banda, diu que 'barra' és una paraula pre-romana i, fins i tot, anterior a la formació de les llengües cèltica i protogermànica.

REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net

GRUP ENCICLOPÈDIA CATALANA. Gran Diccionari de la Llengua Catalana. http://diccionari.cat

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. http://www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. http://terrasit.gva.es/val

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat

2 comentaris:

  1. Efectivament, el barró de la bassa, com comentes. I d'ací naix l'expressió "assoltar el barró" escoltada a Eslida, que significa 'ejacular'.

    ResponElimina
  2. Hola Òscar. En primer lloc, moltes gràcies per llegir-nos i per la teua aportació. No coneixíem aquesta expressió. Com sempre, la sabiduria popular ha estat buscant girs per a parlar dels tabús.
    Salutacions!

    ResponElimina