El vocabulari de la natura: TAULA

Aquesta setmana incorporem una nova paraula a la nostra col·lecció del vocabulari de la natura. Hui us anem a parlar del mot 'taula'. De ben segur que ja sabeu quin és el seu significat més usual. Tanmateix, entre altres moltes coses, 'taula' també és un terme sinònim de 'bancal', com recull el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Això significa que, d'acord amb aquesta obra normativa, 'taula' vol dir "tros de terra plana conreada, limitada per files d'arbres o marges".

Ara bé, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) matisa aquesta caracterització, ja que distingeix entre ambdues paraules. D'aquesta manera, per al DCVB un bancal és un "tros de terra conradissa limitada per un marge", mentre que una taula és una "feixa; porció de terreny de conreu, de forma quadrangular, separada de les altres per cavallons o solcs, i destinada a sembrar-hi una espècie determinada d'hortalissa".

Per la seua banda, el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) desconeix aquest significat de 'taula'.

Pel que fa a l'etimologia del mot, el DCVB indica que deriva del llatí tabŭla, és a dir, la "peça de fusta o d'una altra matèria dura, plana i més ampla que gruixuda", allò que nosaltres anomenem sempre taula. L'aplicació del terme als bancals quadrangulars vindria donada pel fet que la seua forma recorda a la d'una taula.

Exemples de taules

Font: Horta orgânica

Com es tracta d'un genèric, la seua petjada a la toponímia no és massa important. A banda, la polisèmia del terme dificulta la determinació del significat de 'taula' que ha donat origen a cadascun dels topònims. Amb tot, podria ser que la partida de la Taula, al terme d'Olocau, al Camp de Túria, tinguera el seu origen en l'accepció del mot que ací comentem. També, a la mateixa comarca, la partida de la Taula de Miralles, al terme municipal de la Pobla de Vallbona.

Un altre cas al País Valencià seria el de la Tauleta, un topònim menor de l'Horta d'Artesa, a la Plana Baixa, que no va ser registrat al recentment publicat Toponímia d'Artesa: recull geogràfic i etimològic dels noms de lloc urbans i rurals artesols, obra d'Ismael-Pascual Chiva i Molina. Aquest nom de lloc feia referència a un bancal rectangular ubicat entre el Cubero i la caseta del tio Missorrero, i hui dia desaparegut com a conseqüència de la urbanització d'eixa part del poble (cauria, més o menys, entre els carrers de Blasco Ibáñez i de Vicenta Ferrer Escrivà, en l'actualitat dins d'uns solars encara per urbanitzar). 

La Tauleta és també el nom que rep una partida del terme d'Alfafar, a l'Horta Sud. Està formada per camps de conreus de regadiu, estrets i allargats, molt a prop ja del poble de Llocnou de la Corona.

Respecte a la distribució geogràfica d'aquesta paraula, cal destacar que el DCVB la detecta a un bon grapat de llocs d'arreu dels països de parla catalana. Així doncs, al Principat és recollida a les subcomarques de l'Urgellet, la Conca de Tremp i de les planes de Vic i del Llobregat. També és present a l'entorn de Tarragona, al Tarragonès, o als pobles de Banyoles, al Pla de l'Estany, i Tortosa, al Baix Ebre. Al País Valencià, el mot es coneix a Alcoi, a l'Alcoià, o als pobles de la Ribera del Xúquer. Finalment, a les Illes Balears també és bastant present, tant a Mallorca com a Eivissa i Menorca.

REFERÈNCIES

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net

CHIVA I MOLINA, Ismael-Pascual (2017). Toponímia d'Artesa: recull geogràfic i etimològic dels noms de lloc urbans i rurals artesols. Onda: Ajuntament d'Onda / Biblioteca Municipal

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. http://www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat