Calaix d'interior: el primer no batejat de Maials

Aquesta setmana us presentem una nova entrega de la sèrie Calaix d'interior, en la qual us anem a parlar del cas del primer infant nascut al poble de Maials, a la comarca del Segrià, i no batejat. Era l'any 1905.

Portal de l'antic clos de Maials l'any 1913

Fotògraf: Ceferí Rocafort

Font: Quina la fem?

L'estat liberal espanyol inicià la seua construcció legislativa d'una manera bastant peculiar, ateses les circumstàncies particulars de l'època i del territori: un segle XIX farcit d'insurreccions carlines, pronunciaments militars i on encara hi quedava una forta resistència des de les regions aragoneses a perdre les molles que Felip d'Anjou, després de véncer les Guerres de Successió, havia deixat vives de l'antiga administració foral (Villapalos Salas i San Miguel Pérez, 2014).

Així, llevat del País Valencià, on el primer monarca dels Borbó havia suprimit tant el dret públic com el dret privat, els Decrets de Nova Planta per a Aragó, Catalunya i les Illes Balears havien conservat la legislació civil pròpia i la castellanització s'havia circumscrit a l'àmbit de les lleis de l'administració pública. Per això, el liberalisme espanyol començà la casa per la teulada i, en vegada d'iniciar la codificació legislativa amb el Codi Civil, deixà per a més endavant aquesta espinosa qüestió d'unificació i reducció normativa (De Benito Fraile, 2012). Justament a l'inrevès dels francesos, en qui els espanyols es van inspirar (López Sánchez, 2001).

Amb tot, un dels punts que consolidà el Codi civil espanyol de 1889 fou l'articulació d'un registre a càrrec de "Jueces municipales u otros funcionarios del orden civil" que serviria per a la "inscripción o anotaciones de nacimientos, matrimonios, emancipaciones, reconocimiento y legitimaciones, defunciones, naturalizaciones y vecindad" (Reial Decret n. 206, 25/07/1889), tal i com ja s'havia previst amb motiu de la seua creació l'any 1871. Aquest fet, i a diferència de l'establert pel projecte de Codi Civil de 1851, que acabà en res precisament per ser massa antiforal i que precisava que els naixements serien inscrits al registre civil pels capellans, va obrir la porta a un registre legal de nadons on tingueren cabuda els no batejats (Baró Pazos, 1992).

Carrer a Maials amb l'església al fons l'any 1913

Fotògraf: Ceferí Rocafort

Font: Quina la fem?

A Maials però, que és el cas que ens ocupa, tots els infants foren batejats fins a l'any 1905. En l'edició de la revista La Campana de Gràcia del 23 de desembre d'aquell any es dóna notícia del primer acabat de nàixer que no passà per l'església maialenca: la filla del matrimoni format per Josep Font i Jové i Maria Sabaté i Gateu. Diu així el fragment:

"MAYALS, 12 de desembre

S'ha efectuat la inscripció en el registre civil de una criatura filla del actual arcalde, el conseqüent republicá D. Joseph Font y Jové y de D.ª María Sabaté y Gateu. 

L'acte, que tingué lloch ahir, día 11, revestí la major importancia per ser el primer cas de prescindir de la farsa religiosa en aquesta població. Els pares han sigut coralment felicitats per tots els elements lliberals de la localitat".

Foto de grup de les alumnes de l'escola femenina

de Maials, a primeries del segle XX

Font: Història de Maials

Degué de ser tot un esdeveniment extraordinari aquest fet, a un poble de la Catalunya rural que comptava el 1900 amb 2.271 veïns, no tenia ni telèfon ni tampoc telègraf i que encara no havia vist realitzat el seu desig de comunicació amb la ribera de l'Ebre mitjançant una carretera fins a la veïna Flix (Sales i Piñero, 1994).

REFERÈNCIES

ANÒNIM (1905). Cartas de fora. La Campana de Gràcia. 23 de desembre de 1905.

BARÓ PAZOS, Juan. La codificación del derecho civil en España, 1808-1889. Santander: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cantabria.

DE BENITO FRAILE, Emilio Javier. La codificación civil y los derechos forales (1808-1833). Cuadernos de Historia del Derecho, n. 19, p. 65-97.

LÓPEZ SÁNCHEZ, Cristina. La responsabilidad civil del menor. Madrid: Dykinson.

REIAL DECRET N. 206 25/07/1889. Por el que se publica el Código Civil.

SALES I PIÑERO, Francesc (1994). Les principals realitzacions de la societat maialenca (1875-1936). A Història de Maials, volum II. Maials: Ajuntament de Maials.

VILLAPALOS SALAS, Gustavo i SAN MIGUEL PÉREZ, Enrique (2014). Lecciones de Historia del Derecho Español. Madrid: Ramón Areces.