El vocabulari de la natura: MALL

Aquesta setmana incorporem a la sèrie El vocabulari de la natura un nou terme. Es tracta de la paraula 'mall'. Tot i que el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) recullen el mot, en cap dels dos casos es fan ressò del significat que ací ens afecta. Per això, la definició de 'mall' la reproduïm del Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC), on és diu que és una "roca sortint, al cim d'una muntanya".

En efecte, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) també arreplega aquesta accepció: "roca sortida al cim d'una muntanya". A banda, el DCVB assenyala que aquest terme és exclusiu de la vall d'Àneu, al Pallars Sobirà. Açò ens ho confirma la toponímia de la contrada, amb noms com Lo Mall, ubicat junt al pantà de la Torrassa, entre els pobles d'Estaís i de la Guingueta d'Àneu, dins del terme d'Espot.


Grans roques eixides al serrat del Mall, 
al terme de Tremp, al Pallars Jussà

Ara bé, la paraula ha quedat fossilitzada a més a més a les denominacions d'altres indrets del Pirineu. D'aquesta manera tenim el mall Roi, a prop del poble de Senet, al terme de Vilaller, a l'Alta Ribagorça; el serrat del Mall, a tocar de Taús, terme de les Valls d'Aguilar, l'Alt Urgell; el castell del Mall, al terme de Tremp, al Pallars Jussà; el Mànec del Mall, al terme de la Jonquera, a l'Alt Empordà; o el roc del Mall, al terme de Prats de Molló, al Vallespir.

Així mateix, el terme 'mall' és molt freqüent a la toponímia aranesa en llengua occitana, sota la forma malh. Per exemple, el trobem al Malh deth Gaion, a tocar de Vilamòs; el Malh Ròi, al terme de Vielha e Mijaran; el Malh des Bessons, al terme de Bausen; o el Malh des Vivèrs, al terme de Naut Aran.

Fora de les fronteres de Catalunya, també n'hi ha de malls a la toponímia, com ara és el cas del poble catalanoparlant de Sant Esteve del Mall, al terme d'Isàvena, a la Ribagorça aragonesa.

El mall Pintrat, a la frontera franco-aragonesa

Per últim, pel que fa a l'origen d'aquesta paraula, el DCVB la fa derivar d'una arrel ibèrica amb el significat de "muntanya pelada, roca alta i cònica". En canvi, el GDLC li dóna una etimologia completament diferent, ja que determina que el terme deriva del llatí malleus, que hauria originat en la nostra llengua, a banda del terme que ens ocupa, els mots 'martell' i 'mall', aquest últim amb el significat de "martell gros i feixuc, de mànec llarg, que empren els forjadors, els picapedrers i els mecànics" (GDLC).

REFERÈNCIES
ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv

ENCICLOPÈDIA CATALANA. Gran Diccionari de la Llengua Catalana. http://www.diccionari.cat

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. http://www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat

SÀNCHEZ-CID, Enric (2003). Del Cap de Creus a la Franja: temples i ermites de muntanya. Valls: Cossetània Edicions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada