El vocabulari de la natura: ROTA

Aquesta setmana incorporem a la sèrie El vocabulari de la natura una nova paraula, 'rota'. Per a definir-la, tant el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) com el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) remeten a un sinònim, que és 'rompuda'. Així, simplement, una rota o una rompuda és la "terra que es romp a fi de conrear-la" (DIEC) o, amb més detall, el "terreny que ha sigut cavat o llaurat per a aprofitar-lo com a terra de conreu" (DNV). 

No obstant això, qui més afina la caracterització d'aquest mot és el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), que defineix 'rota' com a "tros de terra que era garriga i ha estat sembrada", al mateix temps que assenyala que també vol dir "tros de terra que un conrador cultiva dins un predi d'altri durant alguns anys, generalment pagant al propietari una porció convinguda del que hi cull". Aquest conreador, com explica el Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC), era conegut com el roter.

Roter que lleva les pedres que 

dificulten la llaurada de la terra

Font: Noms i llocs de Mallorca

D'acord amb el mateix DCVB, aquest terme és propi de les illes Balears, concretament la seua primera accepció és coneguda a Mallorca i a Eivissa, mentre que la segona és exclusivament mallorquina. Nogensmenys, ha deixat petjada a la resta de contrades on es parla la nostra llengua a través de la toponímia. 

Al País Valencià, per exemple, la Rota és una partida de Benidoleig, d'Orba i de la Vall d'Alcalà, tots tres municipis a la Marina Alta. També ho és del terme de Vilar de Canes, a l'Alt Maestrat, i al proper de Cinctorres, als Ports, hom hi registra la partida de la Rota del Carme. A la mateixa comarca, entre els pobles d'Ortells, o com recomana l'AVL, Hortells, i de Villores, cau la Rota de Damià, i novament al sud del territori, a la vall de Gallinera, a la Marina Alta, a mig camí entre Benissili i l'Orxa, hi queda la Rota de la Vena. Sense sortir d'aquest territori, la Rota del Llobarro para per dalt de Benialí i de Benirrama. I als peus del Montgó, dins del terme de Dénia, a la mateixa comarca, estan les Rotes. En plural, igual que les denianes, hi ha a Cabanes, a la Plana Alta, a Benissa, a la Marina Alta, o a Famorca, al Comtat.

A Catalunya, la paraula 'rota' també ha quedat gravada a la toponímia, per exemple, del Berguedà amb el caseriu de la Rota, la junça de la Rota o el collet de la Rota, al terme de Castell de l'Areny. Així mateix, al terme de la Nou del Berguedà hi és el clot de la Rota, nom de lloc que retrobem al terme d'Argençola, a l'Anoia. També a aquesta comarca hi trobem el fondo de la Rota, al terme de la Llacuna. Més cap a l'oest, al Pallars Jussà, a prop del poble de Claramunt, està el pas de la Rota. I al migjorn català, a la comarca del Montsià, el barranc de la Rota naix a una punta del terme d'Amposta per a anar a morir al delta de l'Ebre.

Pel que fa a l'etimologia d'aquesta paraula, el DCVB apunta a que deriva de l'expressió llatina "tĕrra rŭpta", literalment "terra rompuda". També se n'ha dit que la terra rota era la "prima, pobra, de poc profit" (GDLC).

REFERÈNCIES

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net

GRUP ENCICLOPÈDIA CATALANA. Gran Diccionari de la Llengua Catalana. diccionari.cat

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. visor.gva.es

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat