El vocabulari de la natura: CARANT

Aquesta setmana us presentem una nova edició de la sèrie El vocabulari de la natura, que té com a protagonista la paraula 'carant'. Ni el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ni tampoc el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) recullen aquest terme. Amb tot, és el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) el que ens proporciona una caracterització del mot: "corrent d'aigua molt pendent en terra rocosa, o el llit eixut d'un tal corrent d'aigua".

En efecte, 'carant' és la paraula amb la qual han estat anomenats determinats tipus de barranc en una zona concreta del territori, que inclou les comarques de l'Alt Urgell, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça, a Catalunya, i la Ribagorça, a l'Aragó. Així ho testimonien nombrosos topònims d'aquestes contrades, com ara la partida de Los Carants, entre Sant Martí de Canals i Ortoneda, al Pallars Jussà, però també els anomenats Carants de Gurp, a prop del poble de Gurp, a la mateixa comarca, la collada i el tuc des Carants, més enllà de Taüll, a l'Alta Ribagorça, el carant de l'Aigua, per damunt d'Aurós, al Pallars Sobirà, o l'obaga del Carant, separada del poble de Romadriu pel riu de santa Magdalena, a l'Alt Urgell. Així mateix, a la banda catalanoparlant aragonesa, cal assenyalar la roca del Carant, a l'antic terme ribagorçà de Betesa, o el carant d'Ollas, a l'entorn de Sant Orenç, nucli ara sota la jurisdicció de Sopeira, també a la Ribagorça de l'Aragó.

Situació del carant de l'Aigua respecte del poble d'Aurós

Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Pel que fa a l'origen d'aquesta paraula, el DCVB assenyala, amb Joan Coromines, que prové d'un terme preromà. Al fil d'açò, Álvaro Galmés de Fuentes, a la seua obra Toponimia: Mito e Historia (1996), defensa que aquest nom de lloc està relacionat amb l'arrel preindoeuropea kar, que voldria dir "roca, pedra".

REFERÈNCIES

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net

GALMÉS DE FUENTES, Álvaro (1996). Toponimia: Mito e historia. Madrid: Real Academia de la Historia.

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat