El vocabulari de la natura: CASCALL
Aquesta setmana incorporem una nova paraula al nostre vocabulari de la natura. En aquesta ocasió, us presentem un terme que, segons indica el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), és propi del Maestrat: "cascall". Entre d'altres caracteritzacions, és definit com una "terra sorrenca, saulosa o pedregosa" pel Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC). També el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) diu que és una "terra rogenca, saulosa i pedregosa que no servix per a certs conreus".
En efecte, la penya de Cascall, situada al terme de Vallada, a la comarca de la Costera, està situada en una zona pedregosa, al peu, precisament, de la coneguda com a penya Roja. A Suera, a la Plana Baixa, el Cascall és una clotada estreta als peus del Pino Negro del terme d'Aiòder, a l'Alt Millars. A Ontinyent, a la Vall d'Albaida, tenen els cascalls del cabeço Gordo, uns cingles al nord-est de la localitat. En canvi, la partida del Cascall del terme d'Altea, a la comarca de la Marina Baixa, no es correspon amb la descripció geogràfica del terme que ens ofereixen el DIEC i el DNV. Per això pensem que, aquest últim topònim, pot tindre l'origen en un altre dels significats d'aquesta paraula: "Planta herbàcia anual (Papaver somniferum), de tija fistulosa, de flors roses, blaves o violàcies, el fruit de la qual és el cascall" (DNV). En dubte quedaria, tanmateix, l'atribució del topònim de la partida dels Cascalls del terme d'Orba, a la Marina Alta, a una o altra de les accepcions.
A Catalunya, reben el nom dels Cascalls unes cingleres situades entre la torreta de Cadí i el Vulturó, dins del terme de Cava, a la comarca de l'Alt Urgell, a banda d'altres topònims que no acaben d'estar inequívocament vinculats amb l'accepció del mot que ens ocupa.
Pel que fa a l'origen de la paraula, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) la fa derivar del llatí vulgar *quassicare, "trencar". Així mateix, assenyala que la zona on va ser recollida amb el significat que ací comentem és la del Maestrat.
REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv
ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net
INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. www.icc.cat/vissir3/
INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. visor.gva.es
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat
En efecte, la penya de Cascall, situada al terme de Vallada, a la comarca de la Costera, està situada en una zona pedregosa, al peu, precisament, de la coneguda com a penya Roja. A Suera, a la Plana Baixa, el Cascall és una clotada estreta als peus del Pino Negro del terme d'Aiòder, a l'Alt Millars. A Ontinyent, a la Vall d'Albaida, tenen els cascalls del cabeço Gordo, uns cingles al nord-est de la localitat. En canvi, la partida del Cascall del terme d'Altea, a la comarca de la Marina Baixa, no es correspon amb la descripció geogràfica del terme que ens ofereixen el DIEC i el DNV. Per això pensem que, aquest últim topònim, pot tindre l'origen en un altre dels significats d'aquesta paraula: "Planta herbàcia anual (Papaver somniferum), de tija fistulosa, de flors roses, blaves o violàcies, el fruit de la qual és el cascall" (DNV). En dubte quedaria, tanmateix, l'atribució del topònim de la partida dels Cascalls del terme d'Orba, a la Marina Alta, a una o altra de les accepcions.
Els Cascalls, al terme de Cava, a l'Alt Urgell
Fotografia: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Pel que fa a l'origen de la paraula, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) la fa derivar del llatí vulgar *quassicare, "trencar". Així mateix, assenyala que la zona on va ser recollida amb el significat que ací comentem és la del Maestrat.
REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv
ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net
INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. www.icc.cat/vissir3/
INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. visor.gva.es
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada