El vocabulari de la natura: ESPONA
Aquesta setmana us presentem una nova edició de la sèrie El vocabulari de la natura protagonitzada per la paraula 'espona'. Segons el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), aquest terme es refereix, entre d'altres, al "marge de pedra per a sostenir les terres d’un bancal". De la mateixa manera, el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua recull que una espona és un "marge de terra o de pedra". El Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) indica que aquest significat de "marge; petita elevació o escaló de pedres i terra per a defensar la terra de conreu contra les esllavissades" que rep el mot 'espona' és propi de la Ribagorça i de la Llitera, i també de la Conca de Tremp, del Segrià, del Pla d'Urgell i del Priorat. Murs de pedra seca que actuen com a espones per a sostindre el terreny i evitar solsides, al terme de Cervià de les Gar