Passa al contingut principal

Cercar en aquest blog

Camins en la natura

Senderisme, llengua i cultura || Pel País Valencià i Catalunya

Excursions per comarques
El vocabulari de la natura
Més…
Articles

Excursions per comarques
El vocabulari de la natura
Articles

Excursions per comarques
El vocabulari de la natura
Articles

Tweets by caminsnatura

El vocabulari de la natura

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

A

ARRIMANÇA

ARTIGA

ATZEMBLA

AVERIA

B

BARTAL

BASTONAGA

BECA

BILORDA

BINAR

BÒFIA

BOLDRÓ

BORRÀS

BRAGA

BROM

BUSTAL

C

D

E

F

G

GISCA

GLERA

GRELLA

GÚBIA

J

L

M

O

P

PEAL

PICAIO

PÒPIA

Q

R

RELLASCA

REREVERA

ROTA

ROTXA

S

T

U

V

X

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Amb la tecnologia de Blogger

Xarxes socials

Twitter
Facebook
Instagram

Llocs d'interès

Publicacions més visitades

Un cap de setmana a la Vall Fosca, el paradís

Fa unes setmanes vam visitar novament la Vall Fosca. La grata experiència viscuda l’estiu de 2014 ens va empènyer a tornar a aquest racó de Catalunya, situat al nord de la comarca del Pallars Jussà. Mapa de la Vall Fosca La nostra primera parada fou a Tremp, capital de la comarca. Allà aprofitàrem per tombar una mica pels seus carrers i, de passada, fer algunes compres a una botiga local, ubicada al carrer de Soldevila. Amb tot ja preparat, continuarem el nostre trajecte en direcció a la Pobla de Segur i Senterada, on ens desviàrem cap a la carretera que travessa la Vall Fosca, de la Pobleta de Bellveí a Sallente. Era dissabte, dotze del migdia, i el Sol il·luminava cada racó on arribava la nostra vista. No hi havien núvols i tot feia presagiar que podríem aprofitar ben bé el que restava de jorn. No tardàrem en arribar a la Plana de Mont-ros. Des d’allí fins a Castell-Estaó tan sols ens quedava pujar uns quatre quilòmetres per una pista estreta i plena de revolts. ...

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: LLOSSAR

Aquesta setmana incorporem una nova paraula al nostre particular vocabulari de la natura. Es tracta del verb ‘llossar’ que, segons el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) vol dir “renovar el tall (d’un instrument d’acer)”. De manera pareguda, el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) remet a la forma ‘llussiar’, més comuna al bloc occidental de la llengua junt a ‘llussar’, a l’hora de definir aquest terme: “renovar o arreglar el tall gastat (d'un instrument d'acer) per a deixar-lo a punt”. Com explica el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), quan algú llossa una ferramenta desgastada, la passa pel foc i, després, aplana a colps de martell el tall per tal de renovar-la i agusar-la novament. Amb tot, l’origen etimològic d’aquest verb no està massa clar (DCVB). Tot i això, el Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC) defensa que deriva d’una base cèltica * leuci(d)are o * laucidare ...

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: ANTANA

Aquesta setmana incorporem al nostre particular vocabulari de la natura una nova paraula. És ‘antana’, ‘antara’ o ‘andana’. El Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) no recull cap de les tres variants. En canvi, el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua arreplega les dues últimes i diu d’elles que són mots que fan referència a una “llenca de terra que, quan es fa la llaurada d'un bancal, queda sense llaurar en els caps i que després es llaura transversalment, es cava o es deixa sense conrear”. Per la seua banda, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) en parla, de les tres variants, i insisteix en el fet que són paraules aplicades a la “faixa de terra que queda sense llaurar, en el cap de la llaurada, on el parell gira, i que després llauren anant-hi de través”. Llaurant una vinya a Rubió de Baix, a la comarca de la Noguera Fotografia: Ramon Oromí - Sobre el terreny Pel que fa a l’etimologia d’aquest t...

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: rata penada

Aquesta setmana ampliem el nostre vocabulari de la natura amb un bon nombre de paraules, les quals es refereixen a un únic ordre de mamífers: les rates penades o muricecs. Font: https://www.flickr.com/photos/69577456@N04/8405067837/ D'entrada, ens sorprén la riquesa terminològica que posseeix el conjunt de la llengua catalana per a referir-se a aquest animal. Tant en valencià com en català hi han un munt de sinònims, la majoria dels quals s'escapen a la normativa lingüística vigent. De segur que el llistat que vos presentem tot seguit no està complet. Comencem! ALMORSÍGOL Aquesta paraula la trobem a Ontinyent però no és recollida ni tan sols al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB). La topetem com a variant dialectal al diccionari no normatiu de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). ASBULIAC Aquesta paraula està recollida al Vocabulari del Pla d'Urgell de Josep Reñé, però no apareix a cap altre diccionari/vocabulari convencional. A Interne...

Continueu llegint

Sant Llorenç de Montgai - Ermita de la Mare de Déu del Castell - Ermita de sant Cristòfol - Sant Llorenç de Montgai

Aquesta setmana us proposem una excursió per la comarca de la Noguera. És un recorregut circular que comença i acaba al poble de Sant Llorenç de Montgai. Des d'allà pugem a l'ermita de la Mare de Déu del Castell, situada al peu del castell de Llorenç. En acabant, visitem l'ermita de sant Cristòfol i tornem pels camins del mas de Rúbies, de Vilanova de la Sal i de la Garriga. Al remat, poc menys de tretze quilòmetres que férem en una miqueta més de tres hores. No és que siga la ruta més senzilla del món, ja que la pujada inicial és exigent, però tampoc presenta cap dificultat important. Panoràmica des de l'extrem nord de la serra de sant Cristòfol. A la dreta hi destaca el riu Segre, al seu pas per l'embassament de Sant Llorenç de Montgai. L'excursió comença a la plaça de les Mèlies de Sant Llorenç de Montgai. En direcció oest, ens incorporem a la carretera de l'Estació, que és la LV-9049. Aquesta via passa a tocar del cementeri del poble i també v...

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: CAPELL

Aquesta setmana actualitzem el bloc amb una nova entrada del nostre vocabulari de la natura. Hui presentem una paraula emprada dins d'una dita molt popular, però que en la quotidianitat pràcticament ningú fa servir. Ens referim a capell , el significat de la qual és, segons l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL): <<conjunt de núvols situats en el cim d'una muntanya>>. De ben segur que en llegir-la vos haurà vingut al cap la famosa dita: Quan el Montí fa capell, pica espart i fes cordell (Onda, Artesa, Tales) . Però aquesta és només una de les variants. Hi ha per a donar i vendre, i ací només n'arrepleguem unes poquetes: - Quan Montsià fa capell, guarda't d'ell , de la zona de Vinaròs i Tortosa. - Quan Montsià fa capell, pica espart i fes cordell , també de la mateixa àrea. - Quan la tramuntana s'emborrasca i la Murta fa capell, llaurador, ves-te'n a casa, pica espart i fes cordell , d'Alzira. - Quan Bernia du capell, pi...

Continueu llegint

Tírvia - Camí ral de la Vallferrera - Ermita de la Mare de Déu del Roser - Forques - Camí del Roser - Tírvia

Aquesta setmana us proposem un itinerari molt senzill, apte per tothom i de curta durada per la comarca del Pallars Sobirà. Es tracta d'una ruta circular de poc menys de tres quilòmetres amb inici i final al poble de Tírvia. En ella avancem vers el nord pel camí ral de la Vallferrera, fins a arribar a l'ermita de la Mare de Déu del Roser i al paratge on va estar el poble desaparegut de Forques. Després, pel camí del Roser, fem la tornada a Tírvia. Els pobles de Montesclado i Tírvia vistos des del mirador del Roser La ruta comença a l'església de sant Feliu de Tírvia. Aquest és un temple reformat íntegrament després de la Guerra civil espanyola com a conseqüència dels desperfectes greus que va sofrir durant aquest conflicte armat. De fet, tota la localitat va haver de ser reconstruïda a partir de 1939 pels efectes de la batalla que ací es va lliurar en aquell temps. I és que el nucli de Tírvia, com el seu nom indica, està situat en una cruïlla de camins estratègica. Explica...

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: CANYARET

Aquesta setmana incorporem a la sèrie El vocabulari de la natura una paraula més. Es tracta del terme 'canyaret', que apareix caracteritzat com a sinònim de 'cridòria', 'escàndol' o 'avalot' al Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), al Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB). Tanmateix no és aquesta l'accepció que ací ens interessa. I és que aquest mot també és aplicat per a designar terrenys de reduïdes dimensions poblats per canyes. Els canyarets són parcel·les que reben el seu nom per l'abundància de canyes que hi apleguen. La toponímia és un bon testimoni de l'ús que li ha estat donat a la paraula 'canyaret' en aquest sentit. Trobem d'aquesta manera al terme de Suera, a la Plana Baixa, un paratge conegut com el canyaret de Bufa, vora el barranc de Castro. A Artesa, a la mateixa comarca, n...

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: ESTEVENOI

Aquesta setmana vos presentem una nova paraula que incorporem al nostre vocabulari de la natura. Anem a parlar-vos del mot estevenoi , pràcticament desconegut a tot el domini de la llengua catalana i que només continua viu en xicotetes zones de les Terres de Ponent. D'acord amb la definició que dóna Josep Reñé al seu Vocabulari del Pla d'Urgell és el <<probable nom genuí de l'escorpí a la comarca>>. Estevenoi (Font: http://blocs.xtec.cat/aracnids/2009/05/08/escorpi-buthus-occitanus/ ) Estevenoi és una paraula que no està recollida a cap diccionari normatiu del català. No la trobem ni al Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans, ni al Diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana, ni al Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Ni tan sols l'arrepleguen Alcover i Moll al seu Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB). Estevenoi (Font: http://sargantanesidragons...

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: CADUF

Aquesta setmana actualitzem amb una nova entrada el nostre particular vocabulari de la natura. Hui parlàrem una miqueta sobre la paraula caduf. El Diccionari Normatiu Valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ens la defineix com <<recipient o caixó que, juntament amb altres recipients iguals, va muntat sobre una corretja, una cadena sense fi o una roda, i servix per a traure aigua de pous, a l'omplir-se en la part més baixa del seu recorregut i buidar-se per mitjà d'un dispositiu apropiat, a una altura determinada>>. La situació d'aquesta paraula és peculiar perquè no és que haja desaparegut al ser substituïda per una altra. Principalment, ha caigut en l'oblit a mesura que el món rural ha anat perdent vigor. Caduf és una paraula d'origen àrab que s'incorporà al valencià perdent, com és habitual en la nostra llengua, l' al inicial. Així doncs, d' Al-kadus ens ha quedat caduf . No obstant això, aquest mot presenta moltes variant...

Continueu llegint