El vocabulari de la natura: ESQUEI

Aquesta setmana incorporem una nova paraula al nostre vocabulari de la natura. Hui la protagonista és la paraula 'esquei' que, segons el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) significa "clap de roca que presenta una superfície clivellada, cantelluda" o "esquerda en una roca". De la mateixa manera, el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) la descriu com un "conjunt rocós que té una superfície aspra i cantelluda" o "clevill en una roca".

El Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), que defineix 'esquei' com una "esquerda, obertura més o menys estreta i profunda en la roca" i una "massa rocosa que presenta una superfície clivellada i cantelluda", assenyala que deriva del llatí vulgar *schidiu, "esquerda, estella", que al seu torn prové del grec σχίδιον. Així mateix, fa notar l'existència de la forma femenina 'esqueia', derivada de schidia, i de la forma antiga 'esqueix'.

L'esquei de Morou, al terme de Riells i Viabrea, a la Selva

Font: Isidro Jabato / Wikimedia

Aquests mots han deixat empremta a la toponímia del Principat de Catalunya. Entre Font-rubí i Rocabruna, al Ripollès, hi ha una formació rocosa anomenada els Esqueis, de la mateixa manera que al terme d'Arenys de Munt, al Maresme. Tanmateix, aquest últim lloc és menys visible per l'abundància de vegetació i per la pista que el travessa. Al terme de la Cellera de Ter, a la Selva, tenen l'esquei d'en Pujol, mentre que al d'Alpens, a Osona, està la font de l'Esqueix. De fet, aquesta distribució territorial coincideix amb l'assenyalada pel mateix DCVB. No obstant això, al País Valencià, al terme de Llucena, a la comarca de l'Alcalatén, també hi ha una font de l'Esqueix. 

REFERÈNCIES

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. visor.gva.es

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat