El vocabulari de la natura: BECA

Aquesta setmana incorporem una nova paraula al nostre particular vocabulari de la natura. La protagonista, en aquesta ocasió, és “beca”. Tanmateix ni el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ni el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) recullen l’accepció que a nosaltres ens interessa. És per açò que la definició de “beca” que ens ocupa l’hem trobada al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), on el terme és caracteritzat com un “clot on sembren el cep”.

L’obra d’Alcover i Moll assenyala que aquest és el significat que li donen al mot als pobles mallorquins de Manacor, Binissalem i Sencelles. També és contemplada aquesta accepció per Harald Haarmann, Wilhelm Giese i Michael Studemund-Halévy a la seua obra Festschrift Wilhelm Giese: Beiträge zur Romanistik und allgemeinen Sprachwissenschaft (1972), on diuen que equival a l'alemany Grube, és a dir, "pou".

Tanmateix, aquest significat no és l'únic vinculat amb el medi rural que posseeix el terme, molt més conegut hui dia per la banda que fa referència als ajuts que reben alguns jóvens, i no tan jóvens, per a poder fer front als costos que se'n deriven dels seus estudis. Així doncs, tal com apunta també el DCVB, a Artà anomenen "beca" a la "cúpula cònica de la torre del molí de vent" i, endemés, a la "capulla del forn de calç".

Exemple de la beca d'un molí en una 

fotografia antiga de Sant Lluís, a Menorca

Font: Espapalagis

Pel que fa a la petjada d'aquesta paraula a la toponímia, al País Valencià apareix documentada com a nom d'una partida a cavall entre les termes de la Serra d'en Galceran i de la Vall d'Alba, a la comarca de la Plana Alta. A més a més, dóna nom a altres elements de la rodalia com, per exemple, un pou. És el pou de Beca, que ens fa pensar en el significat assenyalat per Haarmann, Giese i Studemund-Halévy. A banda, hi és també la font de Beca, el camí de Beca, la lloma de Beca, la carretera de Beca i el mas de la font de Beca. A Catalunya, dins del terme municipal de Sant Just Desvern, al Baix Llobregat, també hi ha una font de la Beca i un torrent que s'anomena de l'embut de la Beca. A la mateixa comarca, dins de la jurisdicció d'Olesa de Montserrat, trobem la creu de Beca. A les illes Balears, per exemple, tenen la punta de sa Beca, i la caseta i l'era de sa Beca, dins del terme d'Artà.

Per últim, en relació a l'etimologia d'aquesta paraula, ha estat discutida per diferents autors. Alguns l'han vinculada amb el cèltic beccus, que vol dir "boca dels ocells". La cúpula cònica dels molins de vents balears, anomenada beca, podria recordar a la forma del bec de les aus i avalaria aquesta opinió.

REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net

HAARMANN, Harald, GIESE, Wilhelm i STUDEMUND-HALÉVY, Michael (1972). Festschrift Wilhelm Giese: Beiträge zur Romanistik und allgemeinen Sprachwissenschaft. Hamburg: Buske.

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. visor.gva.es

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat